A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Els únics que creuen de debò en els fantasmes són els mateixos fantasmes. (Julio Cortázar)

MUNICIPIS:  9

Albocàsser

Ares del Maestrat

Benassal

Catí

Culla

Tírig

Torre d'En Besora, la

Vilafranca del Maestrat

Vilar de Canes

 Geografia Física  |  Població i Economia  |  Història 

l'ALT  MAESTRAT   (País Valencià)

Situació de la comarca de l'Alt Maestrat

Capital comarcal

Albocàsser

Habitants (1999)

8.308

Superfície (km2)

662,9

Densitat (h/km2)

12,53

GEOGRAFIA FÍSICA.- Situat al nord-est de la regió de Castelló. És una de les dues comarques que formen el Maestrat i la de relleu més accidentat. Està envoltada per les comarques dels Ports (nord), el Baix Maestrat (nord-est), la Plana Alta (sud-est), l'Alcalatén (sud-oest) i Aragó (oest).La limiten al nord les moles d'Ares (1.317 m alt) i Vilà (1.315 m) i els tossals de la Barbuda i Orenga. A l'est, la comarca és menys accidentada, amb altures que van de 500 a 1.000 m (serra de Sant Joan i tossal de Saragossa); al sud hi ha les serres de Montardí i Espareguera (1.082 m), i a l'oest limiten la comarca un seguit de moles del sistema Ibèric. En conjunt, el relleu és aspre i fragmentat i el formen pics elevats i cingles que dominen valls profundes, amb predomini de materials mesozoics (calcàries cretàcies), que donen lloc a un paisatge agrest. Vers l'est, el relleu apareix format per diverses serres paral·leles a la costa, formades per materials terciaris separades per valls àmplies (vall d'Albocàsser, serra de Sant Joan). Gran nombre de barrancs i rambles drenen la comarca; hi sobresurten la rambla de la Viuda, afluent del Millars, formada per les rambles de Carbonera i de Belluga i pel riu de Montlleó. El clima és molt variat segons l'altitud; les temperatures d'estiu oscil·len entre els 20 ºC i el 24 ºC, i a l'hivern entre els 3 ºC i els 9 ºC. Les precipitacions són més abundoses a l'est (entre 500 i 700 mm). La vegetació, encara que a la comarca hi ha força zones pedregoses, està formada per boscos de pins; també hi ha alzines i roures.Inici pàgina

Evolució de la Població de l'Alt MaestratPOBLACIÓ I ECONOMIA.- El poblament és molt dispers i la població, que fins al principi del s. XX augmentà, decreix a un ritme constant. Des del 1910, en que arribà a un màxim de 20.495 h, ha perdut més de la meitat de la població, cosa que ha fet que la seva densitat passés de 30 hab/km2 a 12 h/km2. Dels nou municipis que la formen, només Vilafranca del Maestrat té més de 2.000 h i no és excepció al descens general que ha sofert la resta. L'agricultura, principal font de riquesa, aprofita les valls i els bancals, i la major part és de seca. Les terres de regadiu són escasses i es limiten a petites hortes que aprofiten les aigües de les fonts i dels rius. El blat és el conreu principal; també s'hi conreen blat de moro, ordi i patates, i hi ha alguns rodals de vinyes i d'oliveres. La ramaderia de llana i el porcí constitueixen un complement a l'economia, amb una importància creixent. L'activitat industrial és derivada de l'agricultura (farineres) i a Vilafranca del Maestrat la indústria tèxtil de gènere de punt i de confecció és bastant important. Cal remarcar l'abundància d'aigües medicinals, sobretot les de la Font d'En Segures a Benassal, que han fet del municipi un centre d'atracció turística. Bé que el principal nucli és Vilafranca del Maestrat, la capital és Albocàsser, mercat que topa amb la concurrència dels de Castelló de la Plana i Vinaròs.Inici pàgina

HISTÒRIA.- El territori que forma l'Alt Maestrat correspon al de les antigues comandes de Benassal i d'Ares, del maestrat de Montesa, i part de les de Culla i de les Coves, a més de les viles de Catí i de Vilafranca del Maestrat, que depengueren molt de temps de Morella. Formà part de la governació de Castelló de la Plana (o de dellà Uixó) fins al 1707 i durant el govern borbònic fou incorporat al corregiment o governació de Morella, excepte la Serratella, que ho fou de la de Peníscola.

Viquipèdia - Universitat de València - El Blog de l'Alt Maestrat

 Geografia Física  |  Població i Economia  |  Història 

Tornar a DadesCatInici pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans