A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Collb ]    [ Collet ]    [ Colom ]    [ Coloma ]    [ Colomer, L ]    [ Colomina ]

Encara que siguis cast com el gel i pur com la neu, no t'escaparàs de la calúmnia. (William Shakespeare)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collbàs  (Carme, Anoia)  Santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada. L'església, esmentada ja el s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII. Dóna nom a la serra de Collbàs, que limita pel nord la vall de la riera de Carme.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatCollbató  (Baix LlobregatMunicipi: 18,09 km2, 388 m alt, 4.427 hab (2014). Situat a l'extrem nord de la comarca, a l'est d'Igualada, als vessants meridionals del massís de Montserrat i a la dreta del Llobregat. Hi ha pinedes i pasturatges. La base tradicional de l'economia local és l'agricultura de secà (oliveres i ametllers), si bé darrerament el municipi s'ha convertit també en un centre de segones residències, amb diverses urbanitzacions. A més, hi ha un prestigiós taller de construcció d'orgues. El poble és al peu de Montserrat; hi destaca l'església parroquial de Sant Corneli, del s XVIII; molt a prop hi ha les ruïnes del castell de Collbató. Dins el terme hi ha també el raval de la FontInici página del Còdol, part de la Vinyanova, les famoses coves del Salnitre i d'altres amb restes neolítiques i ibèriques. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collblanc  (l'Hospitalet de Llobregat, BarcelonèsBarri de la ciutat, al límit amb Barcelona (coll Blanc), ciutat amb la qual és unit per la carretera de Collblanc. Era format, el s XIX, per un nucli de casetes al voltant de la carretera general a Madrid, on s'instal·laren pagesos valencians. S'expandí durant el primer terç del s XX amb la instal·lació d'algunes fàbriques de vidre i metal·lúrgiques i amb població immigrada provinent de Múrcia que arribà a Barcelona els anys 1920 (obres del metro i de l'Exposició Internacional). Els anys 1960 hi hagué un procés paral·lel de remodelatge (construcció de blocs als indrets de les antigues casetes d'un o dos pisos). El 1969 tenia una població d'uns 27.000 h.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldarboç, el  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Raval, a la carretera de Barcelona a Manresa per can Massana.

5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Colldares, hospital del  (Prats de Molló, Vallespir)  Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida del Colldares) al coll d'Ares, filial del monestir de Sant Pere de Camprodon. L'indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l'hospital amb donats; l'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral. Resten escasses ruïnes de les edificacions.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldarnat  (Lavansa i Fórnols, Alt UrgellLlogaret (1.243 m alt), al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d'Arnat, al camí de la vall de la Vansa a la Seu d'Urgell.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaColldeboix  (Figols i Alinyà, Alt UrgellVeïnat, al vessant septentrional de la serra de Cambrils, al voltant de la capella de Santa Pelalla.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colldecanas, Guillem  (Ripoll, Ripollès, s XIII – Catalunya, s XIII)  Monjo. Fou prior del monestir de Panissars. Escriví el tractat Vitae solitariae.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldecarrera  (Montagut i Oix, Garrotxa)  Masia i veïnat (ant: Carrera), a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l'esquerra, del Fluvià), sota el coll de Carrera.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampColldejou  (Baix CampMunicipi: 14,50 km2, 431 m alt, 172 hab (2015). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d'Ebre, al vessant oriental de la serra de Llaberia i la mola de Colldejou. El relleu és molt accidentat i ocupat en unes tres quartes parts per boscs i pasturatges, i poc apte per al conreu. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (conreus de vinya, avellaners, ametllers i cereals); el regadiu és minso. La ramaderia, tradicionalment important, s'ha reduït darrerament; s'hi ha desenvolupat però l'avicultura. El 1954 es fundà la Cooperativa Agrícola. El poble es troba al vessant sud de la mola de Colldejou, des d'on hi ha una magnífica vista de la costa; hi destaca l'església parroquial, dedicada a sant Llorenç, que depèn del bisbat de Tortosa. Dins el terme hi ha les restes d'un fort de les guerres carlines i la capella de la Mare de Déu de les Malalties, al mas de Magrinyà. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldejou, mola de  (Colldejou, Baix Camp)  Mola (914 m alt) de la Serralada Pre-litoral, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp. Al nord-est enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l'Argentera, i al sud-oest, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al nord-oest domina la depressió de Móra, davant Falset, i al sud-est resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp. Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells (de les Processons, de la cova del Llamp) hiInici página ha els residus d'una antiga fortificació.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldelguix  (Santa Margarida de Montbui, Anoia)  Veïnat, al vessant nord-oest de la tossa de Montbui.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldelrat  (Artesa de Segre, NogueraPoble (495 m alt) de l'antic terme de Tudela de Segre, al vessant occidental de la muntanya de Grialó. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colldorenga  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antic llogaret, vora el coll d'Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Prop seu hi ha les ruïnes de l'antic castell d'Orenga. El s XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià.

15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Collectanea Botanica  (Barcelona, 1946 - )  Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l'òrgan de l'Institut Botànic de Barcelona. Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans. El 1968 publicà un volum commemoratiu d'homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d'arreu del món.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collegats, estret de  (Pallars Jussà / Pallars SobiràCongost de 5 kms de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, al límit de les dues comarques, entre les serres pre-pirinenques de Peracalç, a l'oest, i del Boumort, a l'est. Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets de tal manera que ha estat defugit pels camins. Actualment el travessa la carretera de Lleida a la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua. A l'entrada hi fou fundat el monestir de Gerri i a la sortida el de Sant Pere de les Maleses.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCollell, Antoni de  (Catalunya, s XIV – Illes Balears ?, 1363)  Prelat. Fou ardiaca de la seu de Barcelona. El 1349 fou nomenat bisbe de Mallorca pel papa Climent VI. Estigué en bones relacions amb Pere III el Cerimoniós.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collell, el  (Sant Ferriol, GarrotxaSantuari marià (Santa Maria del Collell), pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn. Des del s XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198. El primer decenni del s XV fou abandonat pels benedictins i el culte fou encarregat a sacerdots seculars. Per l'estat d'abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer (1483). Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins: fou creada una junta d'administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat comendatari i una escolania (esmentada el 1534) encarregats del culte. A partir del 1600 hom amplià els edificis i foren impulsades diverses confraries. El s XVIII hi visqueren ermitans. Les lleis desamortitzadores (1806) portaren a la subhasta de tots els béns, i caigué novament en un estat d'abandó, del qual fou tret pel bisbe de Girona Florencio Lorente y Montón, que hi fundà (1852) el seminari. Durant la guerra civil (1936-39) serví de presó política, i pel gen/1939 hi foren afusellats diversos empresonats. El 1949 fou inaugurada la nova església. Actualment hi funciona un col·legi-seminari.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Collell i BancellsCollell i Bancells, Jaume  (Vic, Osona, 18/des/1846 – 1/mar/1932)  Eclesiàstic, escriptor i periodista. Se serví de l'oratòria i de la premsa per a l'activitat religiosa i patriòtica que dugué a terme tota la vida. Format al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1873, fou un dels fundadors de l'Esbart de Vic. Estigué molt relacionat amb el món intel·lectual i polític català. Milità en el catalanisme moderat i fou polèmic en religió i política. Dirigí el setmanari "La Veu de Montserrat", de gran influència, i "La Gazeta Montanyesa", i fundà "La Gazeta de Vich", revista que fou tribunaInici página del moviment catalanista des d'un punt de vista tradicional. Contribuí eficaçment en moltes campanyes culturals, religioses i polítiques catalanes. Gran fomentador dels Jocs Florals, presidí els de Barcelona diversos anys. S'oposà fermament a la nova ortografia catalana i fou un dels principals puntals de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. La seva poesia, que canta els elements populars de la terra i s'inspira...  Segueix... 

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Collell i Xirau, Joan  Nom del cantant Pere Tàpies.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Collereale, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol feudal concedit el 1710 a Josep de Montcada i Branciforte, governador de l'esquadra de galeres de Sicília.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Collet, Ninon  (Ginebra, Suïssa, 1903 – Barcelona, 1973)  Ceramista i orfebre. Muller de l'escultor suís Charles Collet, amb el qual es presentà i exposà sovint. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collet de Sant Antoni, el  (Calonge, Baix EmpordàVeure> Santa Maria del Collet.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Collet i Colom, Carles  (Onex, Suïssa, 1902 – Barcelona, 1983)  Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l'orfebre Ramon Sunyer. Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l'Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol. Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorc, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66). Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l'abstracció. La seva dona, coneguda per Ninon Collet, esInici página presentà i exposà sovint amb ell.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collformic  (Massanes, Selva)  Veïnat, prop de l'aiguabarreig de la riera de Santa Coloma amb la Tordera.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collfred  (Artesa de Segre, NogueraPoble (395 m alt), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l'esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d'Urgell. L'església parroquial és annexa de la de Vilves. El s XIII és esmentat el castell de Collfred.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collfred  (Vidrà, RipollèsLlogaret (1.250 m alt), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurni). L'antiga parròquia (Sant Antoni), arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els s XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Riudaura.

28 EUROPA - BIOGRAFIA

Collingwood, Cuthbert  (Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 1748 - en mar, davant Maó, Menorca, 1810)  Almirall anglès titulat lord Collingwood. El 1808, essent comandant general de l'esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l'armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l'esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la Guerra del Francès. La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collmorter  (Guàrdia de Noguera, Pallars JussàPoble (806 m alt) de l'antic mun. de Mur, a poca distància de l'antic monestir de Mur. La seva església és dedicada a sant Miquel.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Collroig, pics de  (Alta CerdanyaCims culminants dels contraforts meridionals del Carlit -el pic oriental de Collroig (2.806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2.836 m)-, que formen part de l'interfluvi entre laInici página vall d'Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.

31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Colls  (el Pont de Montanyana, RibagorçaPoble (800 m alt), al vessant meridional de la serra de Llera, damunt la riba dreta del barranc de Colls (o de Tresserra), que neix als contraforts de la serra del Cis i aflueix a la Noguera Ribagorçana per la dreta. Depèn de la parròquia de Claravalls.

32 CATALUNYA - CULTURA

Colls, confraria dels  (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1343 – 1951)  Entitat benèfico-social. Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats. N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d'Urgell, Berga, Barcelona, etc. Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l'altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls, a l'església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collsabadell  (Llinars del Vallès, Vallès OrientalVeure> Sant Sadurní de Collsabadell.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collsacabra (Osona)Collsacabra  (OsonaAltiplà (900-1.300 m alt) al nord-oest de la comarca, anomenat també Cabrerès, que s'estén al nord-est de la plana de Vic i constitueix la partió d'aigües entre el Brugent i el Ter. És una plataforma estructural d'uns 120 km2 d'extensió que forma part dels primers contraforts de la serralada Transversal. Està limitada al nord per la vall d'Hostoles, regada pel Brugent, on comencen els relleus de la Garrotxa. El límit sud-oriental és una gran cinglera de més de 300 m alt, tallada pel congost del Ter, abans d'entrar aquest riu a les Guilleries; aquesta cinglera assoleix la màxima alt al centre i al nord. Per la part sud i oest enllaça més suaument amb la plana de Vic. El clima és humit (uns 1.000 mm de precipitació anual) i fred a l'hivern. BoscInici página d'arbres caducifolis, a la zona nord, on dominen els roures martinencs, les moixeres i els aurons, entre d'altres espècies. També cal assenyalar les fagedes a les zones altes i obagues, i entre...  Segueix... 

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Collsacreu  (Maresme / Vallès OrientalVeure> Sacreu, coll.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

serra de Collserola (Barcelona al fons)Collserola, serra de  (Barcelonès / Vallès OrientalMassís de la Serralada Litoral Catalana, s'estén en direcció nord-est - sud-oest, paral·lelament a la costa, entre les dues comarques, limitat pels rius Besòs (nord) i Llobregat (sud). La depressió del Vallès en limita el vessant septentrional, mentre que al meridional s'obre al pla de Barcelona. La màxima altura és el cim del Tibidabo (512 m alt), seguida per Sant Pere Màrtir (399 m), a l'extrem sud-oest, el turó de Valldaura (353 m) i Vallvidrera (313 m); a l'extrem septentrional cal destacar el turó de Montcada. Cal esmentar-ne també els contraforts meridionals -envaïts per les edificacions-, el Puget i Monterols, que separen les valls de Sarrià i Vallcarca, i el turó de la Peira, que separa aquesta última de la d'Horta; les rambles i rieres d'aquestes valls estan cobertes en tot el seu curs per la ciutat. Quant a la vegetació, a l'obaga, el bosc és molt dens, amb predomini de pinedes, rouredes i alzinars als sectors més alts; en canvi, a la solana, predomina una vegetació molt degradada, producte de la urbanització i els continus incendis. El 1987 es constituí un gran parc metropolità (11.000 ha), amb algunes àrees (la Font Groga) dotades de protecció especial pel seu gran valor ecològic.

37 CATALUNYA - EMPRESA

torre de Collserola (Barcelona)Collserola, torre de  (BarcelonaTorre de telecomunicacions, construïda l'any 1988 a la serra de Collserola, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Fou dissenyada per l'arquitecte anglès Norman Foster amb la col·laboració de la companyia Ove Grup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l'ajuntament de Barcelona el 1988. L'audaç concepció estructural ha requerit un procés constructiu molt singular, basat en diferents sostres sobre el terra, els quals havien d'ésser hissats per l'eix central deInici página formigó previament construït fins a llur emplaçament a més de 70 m d'alçada sobre el sòl. Amb els seus 268 m alt, és l'edifici més alt de la ciutat. Entrà en funcionament la primavera del 1992.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaCollsuspina  (OsonaMunicipi: 15,1 km2, 901 m alt, 338 hab (2014). Situat en una collada de relleus tabulars, a l'extrem oriental de l'altiplà de Moià, dominant la plana de Vic, al sud-est de la ciutat de Vic. Al sector nord assoleix les màximes altituds, al turó de Sant Cugat (1.042 m), al peu del qual neix el Congost. El terme és drenat pels torrents de Santa Coloma i Mal, que formen a llur confluència la riera de Marfà, tributària del Llobregat. La zona forestal és formada per boscs de pins i alzines i matollars. Els conreus principals, tots de secà, són cereals, llegums, patates i farratge. Hom explota pedreres de guix. El poble es formà al llarg de l'antic camí de Vic a Manresa, vora la masia de l'Espina. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Socors. El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Cugat de Gavadons i la caseria de les Casetes. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colltort, castell de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)  Castell roquer en ruïnes, de la vall d'Hostoles, al cim del turó de Colltort (845 m alt), a l'extrem oriental de la serra del Corb. Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s'obre el coll Tort (825 m alt), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort. El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santa Pau; el s XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Colmenar, serra del  (Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó)  Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent. Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d'erosió quaternària.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaColobor  (Àger, Noguera)  Santuari de la Mare de Déu de Colobor, a uns 1.100 m alt, al vessant meridional del Montsec d'Ares, damunt la vall d'Àger. És l'antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja el s XI, despoblat amb la pesta negra (1348). Prop seu hi ha el refugi de Colobor, obert el 1964.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colobrers  (Castellar del Vallès, Vallès OccidentalVeïnat, al sud del poble, vora el torrent de Colobrers, afluent, per l'esquerra, del Ripoll.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Colobres  (Vallbona de les Monges, UrgellNom primitiu del santuari del Tallat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom  (Catalunya, s XII – s XIII)  Notari reial de Pere I el Catòlic. A partir del 1200 fou encarregat de diverses missions diplomàtiques a Roma, amb l'objectiu general de deturar les amenaces d'intervenció armada contra els heretges càtars occitans. Ja en plena croada contra aquests, Colom visità encara Innocent III, en companyia del bisbe d'Albarrasí. Aconseguí que el pontífex trametés les seves butlles dels dies 15, 17 i 18/gen/1213, ordenant la suspensió de la croada. Aquestes disposicions no interromprien tanmateix la campanya dels croats, que vencerien a Muret la host del rei Pere, mort a la batalla.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom, Ferrer  (Catalunya, s XIII – Lleida, 1340)  Eclesiàstic. Fou prior de Fraga i canonge de Lleida. Entrà a formar part del consell reial de Jaume II. Desitjant retirar-se, obtingué del monarca el càrrec de rector de Balaguer. En aquesta ciutat fou també procurador general i governador del comtat d'Urgell, quan el comte titular, l'infant Alfons, s'absentà per dirigir l'expedició de conquesta de Sardenya (1323-24). Durant les altres absències de l'infant, que sovintejaren des d'aleshores, seguí exercint la lloctinència. Més tard fou nomenat bisbe de Lleida (1334), succeïnt Arnau Sescomes. En 1336 assistí, a Saragossa, a la coronació de Pere III. Recopilà, tot seleccionant-ne només les aprofitables i fent una ordenació titulada de les restants, les constitucions de la seva diòcesi. Era present, a Barcelona, en 1339, a la solemne translació de les restes de santa Eulàlia. Manà edificar, a la seu de Lleida, una capella on fou enterrat a la seva mort. El succeí el bisbeInici página Jaume Sitjó.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom, Guillem  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1229)  Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya-Aragó. Fundà l'hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir. El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació. L'hospital d'en Colom fou l'antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors. Se'n conserva una sala que fou després capella de l'hospital de la Santa Creu i és actualment sala d'exposicions.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Colom, illa d'en  (Maó, MenorcaIllot, situat davant la costa nord-est de l'illa. De petita extensió: 1,5 km2. Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d'una basílica paleocristiana.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom, Joan  (Palma de Mallorca, 1749 – 1806)  Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Escriví nombroses obres en llatí. Fou vicari general de Mallorca.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom, Joanot  (Felanitx, Mallorca, s XV – Palma de Mallorca, 1523)  Dirigent agermanat. Barreter d'ofici a Palma, l'any 1520 fou empresonat pel virrei Gurrea, juntament amb altres menestrals acusats de conspiració, fet que desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca (1521). Després de l'assassinat del cap de l'alçament, Joan Crespí, a mans del seu germà, en fou el dirigent i dominà tot Mallorca al capdavant de la facció exaltada cometent tota mena d'excessos. Una bona part de la noblesa s'hagué de refugiar a Alcúdia i a Eivissa; assetjà Alcúdia i va organitzar, sense èxit, una expedició contra Eivissa. Colom trameté ambaixadors a Carles I (1522), però l'emperador envià un exèrcit de 12.000 homes en ajuda del virrei. Derrotat per les forces reials, fou empresonat al castell de Bellver i decapitat, i el seu cap, dins d'una gàbia, fou exhibit fins al Trienni Liberal.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaColom, Josep Maria  (Barcelona, 1947 - )  Pianista. Estudià amb Rosa Colom i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Ha actuat col·laborant amb el conjunt Diabolus in Musica, com a acompanyant i també com a solista.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colom, mas de  (Tàrrega, UrgellVeure> Mas de Colom, el.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom, Pere Màrtir  (Palma de Mallorca, 1816 – Savoia, França, s XIX)  Jesuïta i escriptor. Perseguits els jesuïtes, s'exilià a Savoia. Escriví en castellà i en francès algunes obres, entre les quals destaca la titulada Le prêtre en retraite.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Colom, Ramon  (País Valencià, s XIV – Xàtiva, Costera, 1347)  Cavaller. S'oposà al moviment de la Unió al País Valencià. Morí en lluita amb els unionistes.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colom, roca  (Setcases, RipollèsCim oriental (2.502 m alt) del circ de Concròs, a la partió d'aigües amb el Tec (Vallespir), el qual neix al vessant oriental del pic.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom i Agustí, Joan  (Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969)  Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l'impressionisme. Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya. Com a dibuixant col·laborà al setmanari "Papitu" amb el pseudònim d'Adam, i després a d'altres publicacions.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom i Canals, Mateu  (Sóller, Mallorca, 1879 – 1933)  Eclesiàstic. Fou bisbe titular d'Andrapa.Inici página Posteriorment ocupà l'auxiliaria de la seu de Toledo (1921). L'any següent fou consagrat bisbe d'Osca.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom i Casanovas, Guillem  (Sóller, Mallorca, 1900 – Palma de Mallorca, 1993)  Geòleg. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Especialitzat en geologia balear, ha publicat Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares (1947), Más allá de la prehistoria (1950), Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca (1952), Biogeografía de las Baleares (1957).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom i Colom, Àngel  (Rupit i Pruit, Osona, 1951 - )  Polític. Militant de diversos moviments nacionalistes, treballà al CIEMEN (1980-86) i coordinà i impulsà la Crida a la Solidaritat (1981-86). El 1987 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya, el 1988 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya, i el 1989 en fou elegit secretari general, càrrec que exercí fins a l'any 1996, quan abandonà el partit per fundar-ne un de nou, el Partit per la Independència (PI), el qual presidí fins a la seva dissolució. Ingressà a CDC on ha tingut diversos càrrecs.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom i Esmatges, Ramon  (Barcelona, 1952 - )  Periodista. Llicenciat en ciències polítiques. Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973. El 1975 s'incorporà a Televisió Espanyola com a redactor dels programes La setmana i Informe semanal, que dirigí a partir del 1980. A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d'actualitat (1982) i subdirector de serveis informatius (1984). El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director d'emissora, càrrec que dimití al jul/1996. Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d'Ariadna a TV3.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom i Ferrà, Guillem  (Sóller, Mallorca, 1890 – Palma de Mallorca, 1979)  Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l'esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l'Escola Mallorquina, és autor dels poemes Juvenília (1918), L'amor de les tres taronges (1925), De l'alba alInici página migdia (1929), Cançons de la terra (1947) i el poema èpic El comte Mal (1950), entre d'altres. També escriví teatre (Jaume IV de Mallorca, 1949), féu traduccions i deixà unes memòries, Entre el caliu i la cendra (1890-1965) (1972), que són un reflex de la vida literària, costumista i política de l'illa. Mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1973).

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colom i Mateu, Miquel  (Bunyola, Mallorca Occidental, 21/oct/1900 – Palma de Mallorca, 1999)  Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l'ensenyament. Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l'edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom i Rincón, Josep  (Barcelona, 1947 - )  Pianista. Estudià amb R. Colom i J. Guinjoan a Barcelona, i també a París. Fou premiat a importants concursos nacionals i internacionals. Ha actuat sovint, en recital i amb orquestra, per diversos països europeus i ha estat considerat un dels pianistes més destacats de la seva generació. Ha compost Crits i danses de la mort de Pan, per flauta i piano.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Colom i Sales, Joan  (València, 1852 – 1917)  Autor i actor teatral. Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L'avarícia romp el sac (1874), Quatre còmics d'ocasió (1881), La iridectomania (1887), etc, i també algunes sarsueles en castellà. Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colom i Sambola, Maria Josepa  (Cervera, Segarra, 1924 - )  Gravadora i pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l'Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual. Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961Inici página i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Coloma, Joan de  (Borja, Aragó, v 1442 - Aragó, 1515)  Secretari de Joan II i protonotari de Ferran II. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d'Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479). Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom. Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei. Aportà part del prèstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coloma, Rafael  (Catalunya, s XVI)  Compositor. Mestre de capella de la seu d'Urgell, on substitutí temporalment, i més tard succeí, Joan Brudieu, i de les catedrals de Tarragona i Solsona. Compongué motets a quatre veus, d'una qualitat notable.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coloma i de Cardona, Joan de  (Elda, Vinalopó Mitjà, s XVI - País Valencià, 1580)  Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d'Elda i alcaid del castell d'Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d'Elda. Nomenat lloctinent, encomanà, davant l'agreujament del perill turc, l'estudi de la fortificació de l'illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (mai/1573-oct/1574). Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofraso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaColoma i de Melo, Alfons de  (Elda, Vinalopó Mitjà, s XVI – Múrcia, 1606)  Bisbe de Barcelona (1599-1604). Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla. Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal. Conreà la poesia llatina. Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coloma i de Melo, Antoni de  (Elda, Vinalopó Mitjà, s XVI - País Valencià, 1619)  Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d'Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d'Alfons. Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l'arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d'Aragall. El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coloma i de Melo, Carles de  (Alacant, 1567 – Madrid, 1637)  Militar i i historiador. Marquès de l'Espinar. Intervingué, d'ençà del 1588, en l'exèrcit dels Països Baixos a les ordres d'Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599. Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial. En la seva obra La guerra de los Estados Bajos... (1622) reuní una important documentació històrica i estratègico-militar.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coloma i Payà, Rafael  (Alcoi, Alcoià, 7/mar/1912 - 24/feb/1992)  Escriptor. Fundador i director del setmanari "Ciudad". La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d'altres.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaColomar i Moyà, Miquel Àngel  (Palma de Mallorca, 1903 – 1970)  Periodista. Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l'avantguardisme plàstic i literari. Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina, peninsular i estrangera. La guerra civil el marginà. Sota diversos pseudònims exercí la crítica d'art a "Hoja del Lunes" i "La Última Hora". Publicà Archie Gittes (1947) i Tito Cittadini (1956).

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colombàs i Llull, Benet  (Palma de Mallorca, 11/des/1920 - Montserrat, Bages, 6/jul/2009)  Historiador. Ingressà al monestir de Montserrat, on rebé el nom de Garsias, el 1942. Doctor en història eclesiàstica per Lovaina (1955), s'ha dedicat especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic. Fundador de les revistes "Studia Monastica" i "Yermo", i impulsor de les Setmanes d'Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península a partir del 1958. Després estigué al davant del monestir de Binicanella.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colombí i Paiet, Antoni de  (Catalunya, 1749 – Peterburg, Rússia, 1811)  Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial. Cònsol d'Espanya a Peterburg, aprofità la inseguritat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid. Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d'aliança entre la regència de Cadis i l'imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer, Antoni  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner. Fou molt de temps missioner al Tonquín, i ocupà la seu de Bac-Ninh.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaColomer, Blai  (Bocairent, Vall d'Albaida, 1833 - País Valencià, s XIX)  Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on guanyà el primer premi de piano i el d'harmonia del conservatori. Compongué l'òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colomer, calm  (Baixa CerdanyaCalm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles. Domina, a l'oest, l'estany de calm Colomer, l'emissari del qual, la riera del clot d'en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colomer, el  (Amer, SelvaVeïnat, a la dreta del riu Brugent, aigua amunt de la vila. Té una església dedicada a sant Marçal.

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Colomer, es  (Pollença, Mallorca SeptentrionalIllot (116 m alt), a la península de Formentor.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer, Gaspar  (Mataró, Maresme, s XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d'ordre docent.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Colomer, gola de  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Una de les sortides a la mar de l'escorredor del Rei, canal de drenatge de l'antic estany de Morvedre.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer, Jaume  (Grècia, s XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d'aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d'Atenes (1388) i de NeopàtriaInici página (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d'un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l'Acròpolis d'Atenes contra un atac dels turcs.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer, Joan Pau  (Catalunya, s XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer, Jordi  (Barcelona, 1962 - )  Artista plàstic. Estudià història de l'art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l'escola de disseny Eina. Realitzà el disseny gràfic de la revista "Artics" i col·laborà en altres publicacions. Treballà primer com a pintor, però aviat es decantà cap a l'escultura en ferro de gran format; després se centrà en l'assamblage d'objectes diferents. Des del 1991 visquè entre Barcelona i París. Ha col·laborat sovint en teatre, amb el disseny de vestuaris i d'escenografies, fruït d'això fou l'exposició Alta comèdia, al Tinglado 2 de Tarragona (1993). En les seves obres s'intueixen moltes referències privades.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Colomer, Llucià  (Perpinyà, s XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l'estudi De Grammatica, en quatre volums.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer, Marià  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Pintor. Autor d'alguns dels retrats de bisbes per a la col·lecció de la seu vigatana. També treballà a l'església de Sant Joan de les Abadesses.

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Colomer, marquesat de  (País ValenciàTítol, concedit el 1691 a Francesc Colomer de Borja i Borràs, capità de les milícies de València; ha passat als Mergelina i als Ferràndiz.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaColomer, Ramon  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1842 - Xina ?, s XIX)  Missioner dominicà a la Xina. Fou ordenat a Filipines (1865) i destinat a Formosa. Publicà una notable col·lecció de refranys xinesos, Diccionario tónico sínico-español (1896), Diccionario español-chino, i deixà inèdita Historia de la misión de Formosa.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Colomer, torre del  (Orpesa, Plana AltaTorre costanera (o torre Colomera) Damunt el cap del Colomer, contrafort de la serra d'Orpesa.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc Colomer i CasamitjanaColomer i Casamitjana, Marc  (Santa Pau, Garrotxa, 17/ago/1974 - )  Motociclista. Inicià la seva carrera esportiva quan tenia sis anys competint amb trialsin, especialitat ciclista molt semblant al trial però amb bicicleta, i en vuit anys consecutius aconseguí tres campionats del món, un de subcampió mundial, un d'Europa i sis d'Espanya. El 1988 debutà en el món del motociclisme en trial i aquest mateix any es proclamà campió d'Espanya, fet que repetí durant els dos anys següents. Guanyà tres copes FIM (1994, 1995, 1996), fou dos cops subcampió del món (1993 i 1995) i el 1996 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de trial a Bèlgica.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer i del Romero, Àngel  (Barcelona, 1915 - 2001)  Músic. Fundador de l'Orfeó Laudate (1924), de l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983). Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Colomer i LlopisColomer i Llopis, Manuel  (Barcelona, 1897 - al mar, entre Barcelona i Palma de Mallorca, 1922)  Aviador. Treballà a l'empresa Pujol, Comabella i Companyia i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat. Aquell mateix any, féu a Sabadell, amb Canudas, els primer aterratges a Catalunya fora d'un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la Península. El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques. A Mallorca promogué la creacióInici página d'una societat, l'Aero-marítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, de la qual societat fou director; obtingué el títol de pilot d'hidroavió a Itàlia. Morí uns quants dies abans de la inauguració de la nova empresa, en caure al mar l'hidroavió que pilotava de Barcelona a Palma de Mallorca.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer i Mestres, Pere Nolasc  (Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)  Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona. Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer i Pous, Eusebi  (Girona, 1924 – Barcelona, 1997)  Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961). Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic d'història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona. Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l'absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer i Preses, Ignasi Maria  (Barcelona, 1915 - nov/2005)  Historiador i sacerdot. El 1936 es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Ha publicat: Els incunables de la impremta igualadina (1952), El litoral català abans del segle XIX (1965), Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966), i obres de cartografia: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (1989), Cartografia peninsular (s. VII-XIX) (1992).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer i Rogés, Conrad  (Barcelona, 1841 – 1898)  Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic. Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb N. Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetesInici página (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d'U. Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887). Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colomer i Soler, Edmon  (Barcelona, 1951 - )  Director d'orquestra i compositor. Fill del músic Àngel Colomer i del Romero. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música a Barcelona i fou deixeble de X. Montsalvatge i A. Ros Marbà. Amplià estudis a Alemanya, Àustria i Gran Bretanya. El 1981 estudià direcció i composició a la Universitat de Bloomington (EUA). Ha dirigit l'Orquestra del Conservatori de Barcelona, la Coral Cantiga, la del Conservatori Professional de Manresa, la Joven Orquesta Nacional de España (1983-86) i, des de 1986, l'orquestra simfònica de Tenerife.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colomeres, les  (Gavà, Baix LlobregatBarri perifèric. Mal urbanitzat, situat en territori muntanyós, a l'esquerra de la carretera a Begues; la població és principalment obrera, d'origen foraster.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colomers  (Vall d'AranCirc lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d'Aigoamótx; és tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers.

100 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàColomers  (Baix EmpordàMunicipi: 4,4 km2, 41 m alt, 195 hab (2014). Situat al límit amb el Gironès, al peu de la serra de Valldevià, a l'esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre, al nord-est de Girona. El territori és ocupat per pinedes, per pollancredes i pels conreus de secà (cereals i vinya) i en menor superfície, de regadiu (blat de moro), gràcies al rec del Molí, que rega tota la riba esquerra del Ter fins a la mar. Ramaderia de bestiar boví. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la vora del riu. És esmentat ja el 840 com a lloc de colonització del monestir d'Amer; destaca l'església parroquial dedicada aInici página pre-romànics. Es conserven restes del clos emmurallat. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Colomers  (Pallars JussàDespoblat de la comarca, dins l'antic terme de la Ribalera, al límit d'Alt Urgell i del Pallars Sobirà.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Colomers  (Gurb de la Plana, Osona)  Antiga quadra, dins la parròquia de Granollers de la Plana.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Colomes, Joan Baptista  (València, 1740 – Bolonya, Alemanya, 1808)  Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l'any de l'expulsió (1768). Restà a Ferrara fins al 1773, i després s'establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l'encan (1796). Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.

104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Colomina, la  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Llogaret (o la Colomineta), vora l'Isàvena, aigua avall de la vila de Roda de Ribagorça. Formà part del municipi del Mont de Roda.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Colomina i Arquer, Josep  (València, s XIX)  Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840. Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne. El títol passà als Botella.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaColominas i Roca, Josep  (Barcelona, 1884 – 1959)  Arqueòleg i geòleg. Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, col·laborà en la secció històrico-arqueològica de l'IEC, base del futur Museu Arqueològic de Barcelona, del qual fou el veritable organitzador. Les Balears foren el seu principal camp de recerca, si bé una gran part dels seus treballs han restat inèdits. Entre els que foren publicats cal esmentar: L'edat del bronze a Mallorca (1915-20), Coves romanes d'enterrament a Mallorca (1920), Els bronzes de la cultura dels talaiots (1925), Prehistòria de Montserrat (1925), Les terres cuites cartagineses d'Eivissa (1937) i Excavaciones en necrópolis romanas de Ibiza y Formentera (1942).

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Colomines, coll de les  (Caramany / Trevillac, Fenolleda)  Pas (699 m alt) entre les valls de l'Aglí i de la Tet, que comunica els dos municipis.

108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Colomines, Llucià  (Perpinyà, s XV – Palma de Mallorca, 1460)  Escriptor. Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva. Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca. Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d'intitulat De casu et fortuna, i epigrames a les seves obres. Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n'escriví una breu biografia. És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Colomines i PuigColomines i Puig, Joan  (Barcelona, 29/nov/1922 - 22/feb/2011)  Metge analista, polític i escriptor. Ha estat un dels principals divulgadors de la poesia catalana (a partir del 1960) en amplis sectors. Fundà la revista "Poemes", suprimida per dificultats administratives, i fou un dels organitzadors del festival de Poesia Catalana al Gran Price. Poeta combatiu, nacionalista i realista, laInici página Convergència Democràtica de Catalunya. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió a les legislatures de 1980 i de 1984. Ha estat secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia, a més d'un dels màxims responsables del Pen Club català.

110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Colomineta, la  (la Pobla de Roda, RibagorçaVeure> Colomina, la.

111 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Coloms, es  (Santa Eulària del Riu, EivissaVénda, del municipi i parròquia, dividida entre es Coloms de Dalt i es Coloms de Baix.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Germà Colón i DomènechColón i Domènech, Germà  (Castelló de la Plana, 1928 - )  Filòleg. S'ha dedicat especialment a l'estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia. Ha col·laborat a l'Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d'hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija. També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997). President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d'honor. Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d'Alacant.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Colònies, les  (Cardona, BagesBarri, prop de la carretera del Miracle.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaColonna, Federico  (Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)  Duc de Tagliacozzo. Marit de Margarida d'Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l'exèrcit de Felip IV de Castella. Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l'atac catalano-francès a Tarragona.

115 ILLES BALEARS - EMPRESA

Logo de Colonya, Caixa de PollençaColonya, Caixa de Pollença  (Pollença, Mallorca Septentrional, 1880 - )  Entitat financera. Fundada per Guillem Cifre

116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Colonya, vall de  (Pollença, Mallorca SeptentrionalVall, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.

117 CATALUNYA - HISTÒRIA

Coltellades, Tribunal de les  (Lleida, SegriàCort del veguer de la ciutat. Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms lleidatans. L'execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències. Equivalia al juí de prohoms de Barcelona.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Colteller  (Barcelona, s XIII)  Mercader. Un dels més coneguts del seu temps. Com la major part dels mercaders de l'època era també navegant expert. Devers el 1262 havia anat almenys dues vegades al port marroquí de Salé, al costat de Rabat, ben enllà de l'estret de Gibraltar.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaColteller, Guillem  (Girona, s XIV)  Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó. El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l'infant Joan, la promesa d'aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria; i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l'embaràs de la muller d'aquest, Mata d'Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis. Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l'època.

120 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Colubí i Gomila, Josep Maria  (Maó, Menorca, 1785 - Artà, Mallorca, 1853)  Mariscal de camp. S'exilià durant la restauració absolutista. Combaté bravament els carlins. Fou governador militar de Tortosa i de Tarragona.

121 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Columbrets, els  (Castelló de la Plana, Plana AltaPetit arxipèlag d'origen volcànic, a uns 60 km de la costa, format per quatre illes petites i una sèrie d'illots i esculls, que constitueixen l'extrem de la plataforma continental. La cota més alta és de 67 m, al nord. Són illes despoblades i cobertes d'una vegetació magra, en la qual cal assenyalar el llentiscle. Tenen gran importància per la riquesa pesquera (sardines, molls, llagostes, etc), la qual és aprofitada pels pescadors de Castelló de la Plana. El 1988 fou declarat parc natural.

122 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Columbrets, parc natural dels  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Espai natural protegit. Declarat parc natural el 1988 i reserva marina el 1991. El formen un arxipèlag d'origen volcànic amb tres grups d'illots dels quals es destaquen el Columbret Gran, Mascarat, la Sinyoreta, Montcolibre, la Foradada, la Ferrera i el Bergantí, a més d'un gran nombre d'illots menors.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaColumbrí, Albert  (Barcelona, s XIX)  Polític demòcrata. Participà en la revolta barcelonina del 1856. Detingut i condemnat per un consell de guerra (1857), fou traslladat al penal de Cartagena. Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político (1857), obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l'associació obrera i el socialisme.

124 CATALUNYA - EMPRESA

Columna, Editorial  (Barcelona, 1985 - )  Editorial. Fundada per M. Alzueta, A. Susanna i A. Tàpies i Barba, entre d'altres. És dedica sobretot a la traducció d'obres al català.

125 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Colvée i Roura, Pau  (Marsella, França, 1849 – València, 1903)  Metge. De mare catalana, s'establí d'infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l'Institut Mèdic Valencià. Publicà monografies sobre insectes nocius a l'agricultura. El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l'Institut General i Tècnic de València.

Anar a:    Collb ]    [ Collet ]    [ Colom ]    [ Coloma ]    [ Colomer, L ]    [ Colomina ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons