|
|
|
Anar a: [ Coix ] [ Coli ] [ Coll ] [ Coll, M ] [ Coll de V ] [ Coll i L ] Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. (Mercè Rodoreda) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coix de Gerri (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, s. XVIII – Catalunya, s. XVIII) Nom conegut d'un guerriller. Prengué les armes a favor de França a la guerra franco-espanyola de 1718-20, atret per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats derogades per Felip V en 1714. Fou comandant d'un dels deu batallons catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coixard (Catalunya, s XVI – s XVII) Família de bandolers que actuà al Principat, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616. Formada pels germans Josep i Francesc Coixard i el fill del primer, Lluís Coixard. La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard, adscrita al bàndol dels cadells -com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic-, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleon (1608), la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda. El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d'en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d'hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sol·licitada l'extradició. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coixard, Josep (Catalunya, s XVI - Olot, Garrotxa, 1616) Bandoler. Germà de Francesc i pare de Lluís. En la repressió del duc d'Alburquerque, fou mort prop d'Olot, en la mateixa operació en què fou pres en Trucafort. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coixard, Lluís (Catalunya, s XVI - França, s XVII) Bandoler. Fill de Josep i nebot de Francesc. El 1616 es trobava al Donasà i al Sabartès, amb altres bandolers. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coixet, Isabel (Barcelona, 1961 - ) Realitzadora i guionista cinematogràfica. Després d'una època dedicada al món de la publicitat, debutà en el cinema amb Mira y verás (1984). Posteriorment ha dirigit Massa vell per a morir jove (1988), Things I Never Told You (1996, rodada als Estats Units) i A los que aman (1998). 8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Coixós (Cassanyes, Fenolleda) Poble, situat al vessant del pic Albell Gros. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cojos, Los (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Colaita, turó de la (País Valencià) Cim (827 m alt) culminant de la serra d'El Caballón, al límit entre la vall dels Alcalans (Ribera Alta), la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol. 11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colatx, coma de (Pallars Sobirà) Conca d'alimentació del riu de Romedo, capçalera del riu de Lladorre, a la vall de Cardós. És dominat pel pic de Colatx (2.651 m alt), a l'est del port de Colatx (2.416 m), i hi recolza l'estany de Colatx, que desguassa, per l'estany Senço, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Colatxoa (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Llogaret (945 m alt) (o Colldejoa), damunt la serra de Llera, al límit amb el terme de Cornudella. 14 ILLES BALEARS - CULTURA Colcada, sa (Illes Balears) Nom popular de la festa de la Conquista (que commemora la conquesta de l'illa). 15 CATALUNYA - LITERATURA Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (CODOIN-ACA) (Catalunya, 1847 – 1910) Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums. El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l'edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà. És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte d'Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya-Aragó), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II. Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colechà, Antoni (València, 1746 – 1824) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786. Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals. 17 ANDORRA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Colera, monestir de (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Abadia benedictina (Sant Quirc de Colera), al vessant meridional de la serra de l'Albera. És esmentada ja el 844; el 927 l'abat Manuel redreçà el monestir i inicià una nova església, en terrenys cedits pel comte Gausbert d'Empúries, consagrada el 935, ampliada el s XI sobre un pla basilical i renovada entorn del 1123 (any que fou consagrada a sant Quirze, sant Andreu i sant Benet). La vida del monestir fou pròspera fins al s XV, mentre formà part de la Congregació Claustral Tarraconense. A més de la jurisdicció sobre Colera, Rabós i les Baussitges, els seus béns s'estenien a diversos llocs de l'Empordà i del Rosselló, i tenia el dret exclusiu de pesca a les cales de Portbou, les Portes, Freixe i Freixenet. Amb els abats comendataris inicià una ràpida davallada i, el 1592, fou unit a Sant Pere de Besalú. En resta l'església, modernament restaurada, notable edifici de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals de quart de cercle, amb tres absis amb decoracions llombardes d'època molt evolucionada; resta un tros de claustre, molt primitiu, i unes altres edificacions veïnes, aprofitades com a masia el s XIX. Prop del monestir hi ha l'església de Santa Maria, consagrada el 1135 com a parròquia dels súbdits del cenobi. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Colera d'Avinent, Sebastià Dionís (Manises, Horta, 1651 – Salamanca, Castella, v 1690) Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d'aquella universitat. Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d'astronomia i d'astrologia més coneguts de la seva època. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Colieto, coma de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Boí, a l'antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l'estany Negre. Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l'est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraig (pas vers la coma de Contraig), el pic de Contraig i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespasa a l'oest. Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l'estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l'estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Colita (Isabel Steva Hernàndez) (Barcelona, 1940 - ) Fotògrafa. Es formà al costat de X. Miserachs i O. Maspons. Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d'altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb P. Aymerich). Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira Beleta, i en diversos films de l'escola de Barcelona. El 1998 l'ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i L. Pomés. 24 CATALUNYA - LITERATURA Col·lecció a l'abast Veure> Llibres a l'Abast. 25 CATALUNYA - LITERATURA Col·lecció Blanquerna (Barcelona, 1963 - ) Col·lecció de llibres d'espiritualitat i de literatura religiosa publicada per Edicions 62. Fou iniciada sota la direcció de Josep M. Ballarín i, més endavant, de Josep M. Piñol. 26 CATALUNYA - ART
27 CATALUNYA - LITERATURA Col·lecció Popular Barcino (Barcelona, 1925 - 1939) Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats. Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d'introducció, dirigits a un públic molt ampli. Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s'ha dedicat especialment a promoure l'estudi de la llengua catalana. 28 CATALUNYA - POLÍTICA Col·lectiu de Dones en l'Església (Barcelona, 1986 - ) Associació religiosa. Creada amb la finalitat d'aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l'Església. Dirigida per M. Josepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d'Europa i de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans. Ha organitzat diverses sessions d'estudi i ha convocat el I Congrés Internacional de Dones Cristianes (Barcelona, 1997) sobre el tema Vers una nova antropologia cristiana integradora. 29 CATALUNYA - POLÍTICA Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) (Catalunya, 1978 - ) Organització pedagògica. Formada per una vuitantena d'escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que actualment són escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya. Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada del 1960, entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l'ús del català a l'escola i de la tradició pedagògica catalana d'escola activa d'abans de la guerra civil. Estigueren presents, per tant, a l'origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, els quals s'estengueren posteriorment per tot l'estat espanyol i han inspirat la reforma del sistema educatiu dels anys 1990. L'any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d'ésser integrades a la xarxa d'escoles públiques com a contribució a la construcció d'una nova escola pública catalana. El procés d'integració s'inicià en virtut d'una llei del Parlament de Catalunya de 1983, i conclogué el 1988. 30 CATALUNYA - EMPRESA
31 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Col·legi d'Advocats de València (València, 1759 - ) Corporació professional de llicenciats en dret. Fou creat per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761. Actualment té el local social al Palau de Justícia de València; l'any 1972 tenia 1.933 col·legiats. Posseeix una biblioteca important. Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació. 32 CATALUNYA - EMPRESA Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (Catalunya, 1995 - ) Corporació de dret públic. Creada amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena. Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d'aquesta professió, com és l'auditoria. El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica. 33 CATALUNYA - CULTURA Col·legi de Cirurgia de Barcelona (Barcelona, 1760 - ) Institució docent per a l'ensenyament de la cirurgia. Fundada per ordre reial, sota l'impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat. Virgili redactà els estatuts el 1764 (any que fou inaugurat oficialment), encara que des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d'estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l'Hospital de la Santa Creu, segons projecte de l'arquitecte Ventura Rodríguez. N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director. Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l'exercici de la cirurgia al Principat. Aviat adquirí un gran prestigi, tant pels professors com pel tipus d'ensenyament, eminentment pràctic, possibilitat pel fet de poguer treball amb els malalts del mencionat hospital, i per la facilitat de practicar disseccions. Tenia alumnes interns. El Col·legi hagué de vèncer l'oposició dels metges, dels col·legis antics de cirurgians i de la Universitat de Cervera. En dos períodes breus s'uní a la càtedra de Medicina Pràctica de l'Hospital de la Santa Creu: en 1799-1801, amb el nom de Col·legi de Cirurgia i Medicina, i en 1821-23, amb el nom d'Escola Especial de la Ciència de Guarir. El 1843 es convertí en Facultat de Ciències Mèdiques. A la fi del s XIX es construí la nova facultat i l'hospital clínic, que fou restaurat el 1929; conserva l'amfiteatre anatòmic, amb una interessant taula de dissecció de marbre, obra de Joan Enric, i el cadirat, obra de Llorenç Rosselló. 123 CATALUNYA . CULTURA Col·legi de Cordelles (Barcelona) Veure> Cordelles, Col·legi de. 34 CATALUNYA - CULTURA
35 CATALUNYA - EMPRESA Col·legi d'Economistes de Catalunya (Catalunya, 16/nov/1971 - ) Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats. Al llarg d'aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans. Ha convocat dos congressos d'economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Col·legi Episcopal de Barcelona (Barcelona, 1766 – 1775) Nom amb que fou conegut el seminari tridentí en traslladar-se (1766-75) de l'antic convent de Montalegre a l'edifici de l'antic convent i col·legi jesuïta de Betlem. 37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Col·legi Militar de Mallorca (Palma de Mallorca, 1812 – 1814) Centre d'instrucció per a oficials d'infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional. Establert pel mariscal de camp Sandford Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé. Ocupà l'edifici del Col·legi de la Sapiència, alhora que eren instal·lats també a Mallorca el Col·legi d'Artilleria, continuador de l'Acadèmia d'Artilleria de Menorca, i una foneria de canons. Acabada la Guerra del Francès (1814), tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la Península. 38 CATALUNYA - CULTURA Col·legi Mont d'Or (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1905 – Barcelona, 1915) Institució escolar. Fundada per Joan Palau i Vera. Tenia un jardí d'infants fröbelià i un pla inspirat en l'obra de Decroly al primari. El 1911 Palau traslladà l'escola, en règim d'internat, a ple camp, als afores de Terrassa. L'obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Col·legi Mont d'Or, sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa. Tots dos centres perduraren fins al 1915. L'experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors. 39 CATALUNYA - EMPRESA
40 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Col·legi Oficial d'Arquitectes de València i Múrcia (València, 1929 - ) Entitat professional. Constituïda oficialment el 1930. La seva jurisdicció s'estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia i té col·legiats d'altres indrets. Radica en un edifici inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume de Scals, i els de la façana, d'Amadeu Gabino. 41 CATALUNYA - CULTURA Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COB-DC) (Catalunya, 1985 - ) Entitat professional. Constituïda a partir de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya per agrupar els titulats en Biblioteconomia i Documentació. Les seves funcions són: ordenar l'exercici professional en qualsevol de les seves formes; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques; defensar els interessos professionals dels col·legiats; i vetllar per l'adeqüació de l'activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada. Publica un butlletí informatiu bimensual, "Document", i una revista tècnica "Item". L'any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). És soci fundador de la Federación Española de Asociaciones de Bibliotecarios y Documentalistas i coorganitza regularment les Jornades Catalanes de Documentació. 42 CATALUNYA - CULTURA Col·legi Sant Jordi (Barcelona, 1898 – 1919) Institució pedagògica. Fundada per Francesc Flos i Calcat. Fou la primera escola dels temps moderns que donà l'ensenyament en català. El seu expandiment motivà la creació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. El 1904 fundà una Granja Escola Educativa, per a les activitats d'esbargiment a ple aire. Dificultats econòmiques l'obligaren a emparar-se en el CADCI (1919), on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera. 122 CATALUNYA - LITERATURA
43 EUROPA - CULTURA Col·loquis Internacionals sobre el Català (Estrasburg, França, 1968 - ) Col·loquis lingüístics. Celebrats regularment a diverses universitats europees per a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes. El primer (Estrasburg, 1968), dirigit per G. Straka i A.M. Badia, amb assistència de 40 romanistes de nou països, se centrà sobre la lingüística catalana. Al segon (Amsterdam, 1970), al qual assistiren uns 80 estudiosos d'onze països, hi fou unit l'estudi de la literatura oriental vers els condicionaments sociològics. Hi sorgí la idea de crear una Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes. El tercer col·loqui (Cambridge, 1973), amb l'assistència d'unes 140 persones, aprovà els estatuts d'aquesta associació i decidí de celebrar el quart a Basilea 44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cóll (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble (1.180 m alt) de l'antic mun. de Barruera, en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l'estret de les Cabanasses. L'església parroquial de Santa Maria és romànica (s XII) amb decoració escultòrica (capitells i un crismó); conserva un notable retaule gòtic i dues talles del s XVI. La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll, Antoni (Catalunya, s XV – s XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d'or, esmalts i perles, d'estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll, Antoni Martí (Reus, Baix Camp, s XVII – s XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l'efegitó d'un Arte del canto de órgano. Escriví encara d'altres obres. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll, el (Barcelona, Barcelonès) Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de la Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d'en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia. Es formà a l'últim terç del s XIX amb l'edificació de petites torres i cases d'un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del s XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca. Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d'atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d'urbanització fan difícil la circulació a la part alta. Actualment és unit al barri del Carmel. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Coll, el (Calmella, Rosselló) Santuari (620 m alt) de la Mare de Déu del Coll (o el Coll de Prunet), prop del coll de Prunet. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll, el (Susqueda, Selva) Poble (821 m alt), al límit amb el terme d'Osor, format al voltant de l'antic monestir del Coll. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Coll, Francesc (Petra, Mallorca, s XVIII - Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l'Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Coll, Gaspar Ferran (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll, Jaume (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII - Catalunya, s XVIII) Historiador franciscà. Fou lector, definidor, cronista de l'orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona. Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 (1738), Traducción de la vida del V. Buenaventura Gran (1733) i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba (1725). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll, Joan (Catalunya, s XVI) Argenter. Fill d'Antoni Coll, junt amb el qual realitzà la creu de la seu de Girona (1507). 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Coll, Josep (Ceret, Vallespir, 1825 – Perpinyà, 1901) Músic. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d'orquestra del teatre de Perpinyà (1864). Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l'òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l'òpera romàntica André Chénier (1880). La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos. 57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Coll, Josep (Perpinyà, 1870 – 1934) Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l'equip d'Albert Bausil. Autor de fins medallons, d'estatuetes simples i també d'obres fortes. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll, Josep Sebastià (Catalunya, s XIX - Madrid ?, s XIX) Metge. Ensenyà a l'Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d'ells de caràcter didàctic. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Coll, Lluís (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l'obra catalana de Ramon Llull. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - HISTÒRIA Coll, monestir del (Susqueda, Selva) Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll), filial d'Amer, al límit amb el terme d'Osor, prop del coll de Nafré, a les Guilleries. El territori depenia d'Amer ja el 860; la comunitat, aplegada entorn de l'església de Santa Maria, consta des del 1187; es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l'abat d'Amer el 1369. Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d'Amer, i el títol prioral fou refós amb l'abacial d'Amer el 1592. Resten l'església romànica (s XII-XIII), restaurada, la casa rectoral i una hosteria; és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll, Pere (Barcelona, 1595 – Catalunya, s XVII) Músic. Fou organista a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll, Sant Esteve del (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Veure> Sant Esteve del Coll. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll, Santa Àgata del (Cruïlles, Baix Empordà) Veure> Santa Àgata del Coll. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll, Santa Magdalena del (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Santa Magdalena del Coll. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll, serra del (Rajadell, Bages) Altiplà estructural (569 m alt), entre els torrent de l'Infern i la riera de Rajadell. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Coll, torre del (Olot, Garrotxa) Antic castell (o castell del Coll) i actual masia (550 m alt), vora l'antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, al vessant meridional de la serra de Sant Miquel del Mont. Els castlans o senyors són esmentats des de la fi del s XIII. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Coll d'Ares, el (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Caseria, al coll d'Ares. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Coll de Balaguer, batalla del (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, 10/des/1640) Acció militar de la guerra dels Segadors, que s'escaigué entre el Coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l'exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savalla. Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d'artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d'homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils. Les forces castellanes ocuparen l'Hospitalet de l'Infant l'endemà del combat. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Coll de Balaguer, el (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l'antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l'important coll de Balaguer. És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l'orde de Sant Jordi d'Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l'orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat. L'antic castell, molt reformat els s XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer). Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de Balaguer, hospital del (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Hospital, altre nom de l'hospital de l'Infant Pere, origen de la població de l'Hospitalet de l'Infant. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de la Bena, el (Gisclareny, Berguedà) Veïnat, al vessant meridional del coll de la Bena. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de la Trapa, el (Saldes, Berguedà) Veïnat, al vessant oriental del coll de la Trapa. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de l'Alba, santuari del (Tortosa, Baix Ebre) (ant: el Coll de l'Alma) Santuari de la Mare de Déu del Coll de l'Alba, al coll de l'Alba, on passa l'antiga via romana de Tortosa a Tarragona. És una construcció gòtica (1442) amb un característic atri d'arcs apuntats, restaurat, i un absis amb sis mènsules esculpides. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de Mònecs, el (Ulldemolins, Priorat) Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d'un ascetari, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l'època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan s XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei. 78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de Pruit (Rupit i Pruit, Osona) Veïnat, al límit amb el terme de Sant Feliu de Pallerols, a l'antic camí que comunica el Cabrerès amb la plana d'en Bas. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll de Valldèmia, Ermengol (Moià, Bages, 1810 – Mataró, Maresme, 1876) Religiós escolapi. De jove sojornà a Amèrica. Fundà, el 1852, el col·legi de Valldèmia de Mataró. Fou bon orador. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Coll de Veu (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Antic terme, probablement dins l'antic terme d'Hortoneda de la Conca. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll de Vinganya, el (Alcarràs, Segrià) Enclavament (0,89 km2), entre els municipis de Soses i de Torres de Segre. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coll del Bas, el (Borredà, Berguedà) Veïnat, a l'oest del poble. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Armengol, Ermengol (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 1859 - Santa Isabel, Fernando Poo, 1918) Missioner i etnòleg claretià. Fou el tercer prefecte apostòlic (1890) i el primer bisbe-vicari apostòlic (1904) de Fernando Poo. Hi impulsà l'agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics. Fundà "La Guinea Española", única publicació periòdica d'aquells territoris. Inventà una esclofolladora de cacau i una desfibradora d'abacà. La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias (1899). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Bardolet, Josep (Campdevànol, Ripollès, 7/nov/1912 - Valldemossa, Mallorca, 30/jul/2007) Pintor. Estudià a Vic i a Olot. El 1936 passà a Tours (primera exposició individual, 1937) i més tard a l'Acadèmia de Beaux Arts de Brussel·les (1937-39). Estudià gravat a l'Academia de San Fernando de Madrid (1942-43). El 1940 s'instal·là definitivament a Valldemossa. Ha expossat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca i a l'estranger. La seva pintura, sensible i sincera, d'estil impressionista, ha copsat el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l'aquarel·la, el gouache i especialment l'oli. S'ha dedicat també a la natura morta i la il·lustració. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Blanch, Alexandre (Barcelona, 1897 - 1984) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts amb Lluís Labarta i Vicent Climent. Ha destacat com a aquarel·lista, dibuixant i gravador. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Claramunt, Juli (Camprodon, Ripollès, 1920 - 1993) Director cinematogràfic. Es llicencià en psicologia a Miami. Fou crític teatral de "Destino", a Barcelona, i guionista de diverses pel·lícules. Ha dirigit els films La cárcel de cristal (1956), Distrito Quinto (1957, basada en l'obra teatral de Josep M. Espinàs És perillós fer-se esperar), Un vaso de whisky (1958), Los cuervos (1961), etc, sovint d'àmbit català. Els seus darrers films tenen un caràcter més comercial. Des del 1966 ha treballat en televisió. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Coll, Josep (Barcelona, 1923 – 1984) Dibuixant d'historietes il·lustrades. Es donà a conèixer a la postguerra amb col·laboracions a diverses revistes, especialment, "TBO". El seu concepte de la historieta i de l'humor encaixen plenament amb l'estil tradicional d'aquesta publicació, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d'un bon sentit narratiu i de dinamisme. Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de "TBO" i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de "Cairo". 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Dorca, Josep (Torelló, Osona, 1764 – 1800) Metge. Membre de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i metge honorari de la família reial. L'any 1794 va publicar al "Diario de Barcelona" una exhortació al poble català en defensa de la pàtria i de la religió, que traduí al català. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Ferrer, Francesc (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1704 ?) Militar. El 1704 era capità a la frontera de Portugal. Simpatitzant de la causa austriacista, tractà com altres companys de reunir-se amb els aliats, però caigué en mans de la policia de Velasco, i fou empresonat amb altres personalitats detingudes per austròfiles. Sens dubte per la seva condició de militar, fou l'únic dels presos que rebé condemna a mort. Fou escapçat a Barcelona, no gaire abans que la capital fos alliberada pels aliats. El seu cas impressionà molt l'opinió. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Guitart, Francesc (Gombrèn, Ripollès, 1812 – Vic, Osona, 1875) Eclesiàstic. Frare dominicà. El 1856 fundà, a Vic, les dominicanes de l'Anunciata, un orde femení que assolí gran importància pel que fa a l'ensenyament religiós, així com per la seva cura d'hospitals i altres establiments benèfics. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Jover, Francesc Xavier (Barcelona, 1799 – 1847) Advocat i polític. Fill de Josep Coll i Dorca. Alcalde de Barcelona (1839), diputat a corts i diputat provincial. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Julià, Núria (Barcelona, 1921 - ) Historiadora. Deixebla de Jaume Vicens i Vives. S'ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del s XV. Des del 1953 col·laborà a Índice Histórico Español. Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña (1462-1467), Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV (1954), Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media (1965) i Una compañía barcelonesa para el comercio de paños (1400-1454) (1970). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Ligora, Josep (Llançà, Alt Empordà, 1893 - Cassà de la Selva, Gironès, 1965) Instrumentista de tenora. Estudià amb J. Duran de l'Armentera. Del 1922 al 1927 actuà a la cobla la Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona. Publicà Mètode de tenora i tible (1950). 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Llach, Pere (l'Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972) Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau. Instal·lat de jove a l'Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba. Fou nomenat comissari d'ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l'oct/1934. S'exilià el 1939 i visqué molts anys a l'estranger. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Llopis, Sebastià (Barcelona, 1731 – 1787) Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Assolí una gran fama com a orador sagrat. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Pi, Antoni (Barcelona, 1857 - Santiago de Xile ?, s XIX) Escultor i pintor. Fou deixeble d'Antoni Caba i d'Agapit Vallmitjana. Dirigí l'Escuela de Bellas Artes de Santiago de Xile. Entre les seves obres, molt nombroses en aquell país, figura el monument al poeta Ercilla a la capital xilena. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Prat, Narcís (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany, 1754 – Madrid, 1822) Eclesiàstic. El 1807 fou nomenat arquebisbe de Caracas (Veneçuela), i en prengué possessió el 1880. En esclatar la revolució per la independència del país, el capità general, creient que simpatitzava amb el moviment, li manà el retorn cap a la Península perquè es presentés a Madrid, on fou acusat d'haver fomentat la insurrecció i fou privat de tornar a Amèrica. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Coll i Prohens, Antoni (Felanitx, Mallorca Oriental, 1915 – Madrid, nov/1936) Combatent de l'Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d'Esquerra Republicana. Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (nov/1936) com a antitanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Pujol, Joan (Barcelona, 1842 – 1910) Advocat i polític. Catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (1883), presidí l'Acadèmia de Jurisprudència (1888-89) i la Societat Econòmica d'Amics del País. Membre del partit conservador, fou diputat (1896), senador (1899-1904) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions, càrrec en el qual alternà amb el liberal Josep Collaso i Gil. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Pujol, Ramon (Barcelona, 1845 – 1915) Metge. Germà de Joan. Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Barcelona. Inicià, amb Lluís Carreras i Aragó, l'estadística demogràfica sanitària, que, establerta per ell a Barcelona, s'estengué per tot l'estat espanyol. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i d'altres corporacions. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Rodés, Ramon (Lloret de Mar, Selva, 1883 – Barcelona, 1948) Advocat i polític. Secretari de la Federació Escolar Catalana, grup estudiantil de la Lliga Regionalista, s'uní posteriorment a Acció Catalana, i pel febrer de 1933 participà en la formació de la Lliga Catalana. Fou alcalde de Barcelona en 1935-36. Anteriorment havia estat president de l'Acadèmia de Jurisprudència (1917) i director de l'Escola d'Administració Pública de la Mancomunitat. Catedràtic de dret civil català de la Universitat de Barcelona des del 1932, formà part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el 1933. Autor de La restauració del dret català (1932). 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coll i Salvador, Cèsar (Benicarló, Baix Maestrat, 1950 - ) Psicòleg. Especialitzat en psicologia evolutiva i de l'educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l'assessorament de la corresponent experimentació. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupà la càtedra de psicologia evolutiva i de l'educació. Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia a l'educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l'ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990). Al jul/1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministerio de Educación i Ciencia. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coll i Vehí, Josep (Torrent d'Empordà, Baix Empordà, 1823 – Girona, 1876) Escriptor i crític. Germà de Narcís. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona. Amb el pseudònim Garibay col·laborà a "El Genio" i "El Ángel Exterminador" (1844-45) i, a partir del 1854, al "Diario de Barcelona". Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874). 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - CULTURA Colla del Safrà, la (Barcelona, 1893 – 1896) Grup artístic (o de Sant Martí). Integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals (Barcelona). D'estatuts inconcrets, en la colla cristal·litzaren les inquietuds pleinairistes de l'anàrquica etapa juvenil dels seus integrants. 114 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Collada, la (Graus, Aragó) Caseria de l'antic municipi ribagorçà de Güel, incorporat a l'actual. 115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Collado, El (Alpont, Serrans) Llogaret i nucli més important del municipi, a la capçalera de la rambla d'Arquela, per on passa la carretera vers Arcos de las Salinas (Aragó). L'església parroquial és annexa a la d'Ares d'Alpont. 116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Collado, Joan (València, 1731 – 1767) Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real. 117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Collado, Lluís (València, s XVI) Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l'os de l'oïda dit stapeda. 118 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Collado, Lluís (País Valencià, s XVIII) Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Collaso i Gil, Josep (Barcelona, 1857 – 1926) Polític i filantrop. Membre del partit liberal de Sagasta, fou diputat a Corts des del 1875, senador des del 1901 (vitalici des del 1909) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions. A la mort de Josep Comas i Masferrer (1908), encapçalà el partit liberal a Catalunya. Creà i presidí l'Associació d'Amics dels Pobres de Barcelona. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Collazo, Bernat (Catalunya, s XIX) Religiós escolapi. El 1857 es traslladà a Cuba per promoure-hi l'establiment del seu orde. Des d'aquest any fins al 1866 fou rector del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que exercí a l'illa una funció pedagògica important. Tornat a Catalunya, hi fou provincial de les Escoles Pies. Visità novament Cuba el 1871. Era conegut per la seva vasta cultura i pel seu esperit d'iniciativa.
Anar
a: [ Coix ]
[ Coli ] [ Coll ]
[ Coll, M ] [ Coll
de V ]
[ Coll i L ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Coix
Colera
Col·legi
Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears
