1

2

1

César (César Rodríguez Álvarez)  (Lleó, Castella, 1920 – Barcelona, 1995)  Futbolista

C

B

2

Cesari  ( ? , s. X – 981)  Fundador

C

B

3

Cesc  Pseudònim del caricaturista i pintor Francesc Vila i Rufas

C

B

4

Cescars, Aimó de  ( ? , s. XIV)  Poeta

C

B

5

Cesilles, Joan  (Catalunya, s. XIV)  Pintor

C

B

6

Cessoles, Jaume de  (Catalunya ?, s. XIII - Barcelona ?, s. XIV)  Frare dominicà

C

B

7

Cester, Ricard  (València, 1855 - ? , s. XX)  Poeta i dramaturg

V

B

8

CET  Sigla de la Conferència Episcopal Tarraconense

C

V

9

Cetina  (València, s. XV – s. XVI)  Família d'argenters

V

B

10

Cetina, Bernat Joan  ( ? , s. XV – s. XVI)  Argenter

C

B

11

Cetina, Francesc  (València, s. XV)  Argenter. Era argenter de la catedral de València (1459), on intervingué en la realització del retaule major d'argent (1471-89); possiblement fou ell qui obrà l'encenser de Portaceli (1474), i no el seu fill Bernat Joan.

C

B

12

Ceuró  Poble del mun. de Castellar de la Ribera (Solsonès)

C

G

13

Chabàs i Llorens, Roc  (Dénia, Marina Alta, 1844 – 1912)  Erudit

V

B

14

Chabàs i Martí, Joan  (Dénia, Marina Alta, 1898 - Santiago de Cuba, 1954)  Novel·lista

V

B

15

Chabret i Fraga, Antoni  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1846 – 1907)  Escriptor

V

B

16

Chafrion, Josep  (València, 1653 – Barcelona, 1698)  Enginyer militar

V

B

17

Chafrion, Llorenç  (València, 1696 – 1749)  Pintor

V

B

18

Chaix, Esteve  (Xàtiva, Costera, s. XVIII – 1813)  Poeta i científic. Era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, de València. És autor, entre altres poesies en castellà, d'una Oda al arte de escribir (1799), una Oda a la paz (1802), una Silva en elogio a las nobles artes i una memòria a l'esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià. (GEC)

V

B

19

Chaix, Josep  (Xàtiva, Costera, s. XVIII - Madrid ?, 1811)  Matemàtic

V

B

20

Chambó i Mir, Manuel  (València, 1848 – s. XIX)  Escultor

V

B

21

Chanon, Joan  (Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568)  Eclesiàstic

C

B

22

Chapaprieta y Torregrosa, Joaquín  (Torrevella, Baix Segura, 1871 – Madrid, 1951)  Polític i financer

V

B

23

Chapí y Lorente, Ruperto  (Villena, Alt Vinalopó, 1851 – Madrid, 1909)  Compositor

V

B

24

Charles i Soler, Agustí  (Manresa, 1960 - )  Compositor

C

B

25

Chauvet, Horaci  (Perpinyà, 1873 – 1962)  Historiador i periodista

N

B

26

Chauvet, Lluís  (Perpinyà, 1906 - Menocourt, Illa de França, 1981)  Escriptor i periodista

N

B

27

Chávarri, Eduard López  Veure> López-Chàvarri i Marco, Eduard

C

B

28

Chaves y Osorio, José Antonio de  (Castella, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

E

B

29

Checa, Carles  (Sant Fruitós de Bages, Bages, 1972 - )  Motociclista

C

B

30

Chella  Nom castellà de Xella (Canal de Navarrés)

V

G

31

Chelva  Nom castellà de Xelva (Serrans)

V

G

32

Chera  Nom castellà de Xera (Serrans)

V

G

33

Chercio, Salomó  (Girona, s. XIV)  Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat. És autor de nombrosos tractats.

C

B

34

Cheste  Nom castellà de Xest (Foia de Bunyol)

V

G

35

Chia, Julià de  (Toledo, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)  Historiador

C

B

36

Chia i Alba, Joan Francesc  (Barcelona, 1851 – 1916)  Escenògraf

C

B

37

Chia i Bajandas, Manuel de  (Girona, 1856 – Barcelona, 1917)  Metge i malacòleg

C

B

38

Chiaramonte, Àgata  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Dama

U

B

39

Chic i Ollés, Antoni  (Barcelona, 1932 - )  Director teatral

C

B

40

Chillida, Rogeli  (País Valencià, s. XIX – s. XX)  Eclesiàstic

V

B

41

Chinchilla Piqueras, Anastasio  (Aiora, Vall de Cofrents, 1801 - ? , 1867)  Metge militar

V

B

42

Chipont i Martínez, Emili  (Alacant, 1927 - )  Escriptor

V

B

43

Chirel  Nom castellà de Xirell (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents).

V

G

44

Chiron  Pseudònim del músic Joan Llongueras i Badia

C

B

45

Chiva  Nom castellà de Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol)

V

G

46

Chocomeli i Codina, Antoni  (Xàtiva, Costera, 1848 - Xella, Canal de Navarrés, 1913)  Escriptor

V

B

47

Chomon, Segon de  (Terol, Aragó, 1871 – París, França, 1929)  Cineasta

E

B

48

Chopitea i de Villota, Dorotea de  (Santiago de Xile, 1816 – Barcelona, 1891)  Fundadora

C

B

49

Chopo, El  Llogaret del mun. d'Alpont (Serrans)

V

G

50

Chornaler, El  (València, 22/des/1883 - 7/jun/1884)  Setmanari obrer d'orientació anarquista. Publicà 22 números, sota la direcció de Joaquim Payà.

V

R

51

Chóvar  Nom castellà de Xóvar (Alt Palància)

V

G

52

Chulilla  Nom castellà de Xulella (Serrans).

V

G

53

Churat i Saurí, Joan  (València, 1835 – 1894)  Bibliòfil

V

B

54

Churriguera  Nom castellà de Xoriguera, família d'arquitectes catalans establerts a Madrid

V

B

55

Churruca y Dotres, Ricardo de  (Manila, Filipines, 1900 – Barcelona, 1963)  Arquitecte

C

B

56

Cialdini i Fabregat, Enric  (València, 1845 – 1911)  Militar

V

B

57

Cibat, Antoni  (Barcelona, s. XVIII – Madrid, 1812)  Metge

C

B

58

Cibon i Navarro, Francesc de  (València, 1871 – Tarragona, s. XX)  Pintor

V

B

59

Cid, el  (Vivar, v. 1043 – València, 1099)  Guerrer

V

B

60

Cid, Josep Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – 1866)  Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s'oposaven a la invasió napoleònica. Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel. Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d'afusellar-lo, però s'escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra.

C

B

61

Cid i Mulet, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Mèxic, 1982)  Escriptor

C

B

62

Cid i Rafael, Felip  (Barcelona, 1/ago/1930 - )  Escriptor i metge. Actiu promotor de la poesia, ha publicat els llibres de poemes Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d'uns aparadors (1967), així com una Història de la medicina a Catalunya (1970).

C

B

63

Cid-Prat, Josep Maria  (Barcelona, 1901 - )  Escriptor i metge

C

B

64

CIDEM  Sigla del Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial

C

N

65

CIDOB  Sigla del Centre d'Informació i Documentació Internacionals de Barcelona

C

C

66

CIEMEN  Sigla del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

C

P

67

Ciència  (Barcelona, 1926 – 1933)  Revista

C

R

68

Ciència  (Barcelona, 1980 - )  Revista

C

R

69

Cierco  Antiga quadra i masia del mun. de Vilaller (Alta Ribagorça), a la vall de Barravés, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco, de plom, explotades (la població minera viu a Vilaller). El s. XIX formà un municipi amb l'Artiga.

F

G

70

Cierva, Juan de la  (Múrcia, 1864 – Madrid, 1938)  Polític

E

B

71

Ciervo, El  (Barcelona, 1951 - )  Revista

C

R

72

Ciervo i Paradell, Joaquim  (Barcelona, 1880 – 1959)  Escriptor

C

B

73

CIFESA (Compañía Industrial Film Español SA)  (València, 1932 - )  Societat

V

N

74

Cifre, Isabel  Veure> Sifre, Isabel

C

B

75

Cifré i Barrabin, Guillem  (Barcelona, 1952 - )  Dibuixant

C

B

76

Cifre i Figuerola, Guillem  (Barcelona, 1921 – 1962)  Dibuixant

C

B

77

Cifuentes, comte de  Títol amb què és conegut Juan de Silva-Meneses y de Rabatta, governador de Menorca

B

H

78

Cigalera, pla de  Calma (2.126 m alt) del mun. de Bausén (Vall d'Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l'estany de Cigalera.

C

G

79

Cigales, Sant Pere de les  Veure> Sant Pere de les Cigales (Gaià, Bages)

C

G

80

Ciges Aparició, Manuel  (Énguera, Canal de Navarrés, 1873 – Avila, Castella, 1936)  Novel·lista. Figura menor de la generació del 98. Morí afusellat en esclatar la guerra civil espanyola mentre exercia el càrrec de governador civil d'Àvila. La seva obra comprèn una tetralogia autobiogràfica (des d'El cautiverio, 1903, fins a Del periodismo y de la política, 1907), la sèrie (novel·la-reportatge) de Las luchas de nuestros días (1908 i 1910) i les novel·les El Vicario (1905), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931), etc. Pot considerar-se l'enllaç entre el populisme (Vicent Blasco Ibáñez) i la novel·la social posterior.

V

B

81

Cigó, Jaume  Veure> Sitjó i Carbonell, Jaume

C

B

82

Cil i Borés, Joaquim  (Barcelona, 1805 – 1882)  Metge i periodista. Va col·laborar a "La Religión" i "El Pensamiento de la Nación" i va dirigir "El Sentido Católico en las Ciencias Médicas".

C

B

83

Cila, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Guerriller

C

B

84

Cilla, serra de la  Altre nom de la penya del Sit (Valls del Vinalopó)

V

G

85

Cillero i Dolz, Andreu  (València, 1934 – Madrid, 1993)  Escultor

V

B

86

Cima, Pere  (Illes Balears, s. XIV – 1390)  Religiós franciscà

B

B

87

Cimadal, el  Cim (1.497 m alt), entre els rius de Conques i del Rialb, al mun. d'Isona (Pallars Jussà)

C

G

88

Cimbells, roc dels  Cim (2.284 m alt) de la vall de Carançà, a la comarca del Conflent

N

G

89

Cinc, barranc dels  Veure> Cint, barranc del (Alcoià)

V

G

90

Cinca, el  Riu (171 km) de la conca de l'Ebre, afluent dretà del Segre, al País Valencià

V

G

91

Cincelles  Despoblat i partida del mun. de Sueca (Ribera Baixa)

V

G

92

Cinclaus  Llogaret del mun. de l'Escala (Alt Empordà)

C

G

93

Cinco Rosas  Barri de la ciutat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Nom d'inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social, construït per l'Organización Sindical del Hogar per tal d'absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona, bé que hom no respectà plenament aquesta finalitat en la distribució. Aquest barri, format per blocs, tenia prop de 8.000 hab els anys setanta. Era urbanitzat -però en estat d'abandonament- i no tenia cap centre d'atenció autònom, llevat d'una cooperativa de consum. Constituí un barri-dormitori de Barcelona. (GEC)

C

G

94

Cinctorres  Municipi dels Ports: 907 m alt, 34,9 km2, 533 hab (1999). Situat a la confluència del riu de Calders, subafluent de l'Ebre, amb la rambla de Sellumbres, límit oriental del terme, a la serra de Bovalar, al sud-oest de Morella. A la zona muntanyosa, a l'oest, hi ha algunes hectàrees de bosc i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura, bàsicament de secà (predominantment cerealista) i complementada per la tradicional indústria tèxtil llanera, actualment però en decadència. A la vila, situada en una petita plana, hi destaca l'església parroquial de Sant Pere, de grans dimensions, del s. XVIII. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia. Àrea comercial de Morella. (EUC) (SC)

V

M

95

Cingle, cova del  Cova del mun. de Tivissa (Ribera d'Ebre)

C

G

96

Cinqueta, la  Afluent del País Valencià

V

G

97

Cint, barranc del  Riera de la comarca de l'Alcoià

V

G

98

Cint, el  Poble del mun. de l'Espunyola (Berguedà)

C

G

99

Cinta, la Santa  (Tortosa, Baix Ebre, 1347)  Cinta de seda blanca

C

A

100