descripció

Cau, el  Caseria del mun. de Llíber (Marina Alta)

V

G

Cau, Josep  (Barcelona, s. XVIII – 1812)  Compositor

C

B

Cau, la  Contrafort occidental (1.425 m alt) de la serra de Milany, a la comarca del Ripollès

C

G

Cau, serra de la  Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat, al mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

Cauba, roc de la  Cim d'Andorra (1.866 m alt)

A

G

Caubera, bony de la  Cim (2.042 m alt), entre l'Alt Urgell i Andorra

C

G

Caubet  Antiga possessió del mun. de Bunyola (Mallorca Occidental)

B

G

Caubet, coll de  Coll de la comarca de la Garrotxa

C

G

Cauders de Conflent  Municipi del Conflent: 1.625 m alt, 6,49 km2, 6 hab (1999)

N

M

Cauders de Fenollet  Municipi de la Fenolleda: 345 m alt, 36,5 km2, 598 hab (1999)

N

M

Caudete de las Fuentes  Municipi de la Plana d'Utiel: 771 m alt, 34,6 km2, 808 hab (1999)

V

M

Caudí, Josep  ( ? , s. XVII – València, 1696)  Projectista i gravador

V

B

Caudiel  Municipi de l'Alt Palància: 632 m alt, 62,4 km2, 699 hab (1999)

V

M

Caula i Vegas, Francesc  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa, 1887 – Barcelona, 1973)  Historiador

C

B

Caulès de Vidreres  Poble del mun. de Vidreres (Selva)

C

G

Caupena  (Catalunya, s. XIV - Grècia, s. XV)  Llinatge d'origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l'illa d'Egina i Piada, a l'Argòlida. El més antic és Aliot de Caupena.

U

B

Caupena, Aliot de  ( ? , ? )  Coper reial

C

B

Caupena, Aliot de  ( ? , 1418 – 1440)  Fill d'Aliot

C

B

Caupena, Aliot de  ( ? , ? )  Fill d'Arnau Guillem

C

B

Caupena, Antoni (I) de  ( ? , ? )  Fill d'Aliot

C

B

Caupena, Antoni (II) de  ( ? , s. XV – 1451)  Fill d'Aliot

C

B

Caupena, Arnau Guillem de  ( ? , s. XV – 1460)  Oncle d'Antoni

C

B

Caus i Gracia, Esmeralda  (Barcelona, 1947 - )  Geòloga

C

B

Causan, Antoine de  (Llenguadoc, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Cavaller

U

B

Causaràs i Tarazona, Lluís  (València, 1902 - )  Pintor i escultor

V

B

Causes Pies, Tribunal de  (Barcelona, 1315 - )  Organisme

C

P

Cauwet-Marc, Anna Maria  (Perpinyà, 1938 - )  Botànica i cariòloga

N

B

Cava  Municipi de l'Alt Urgell: 1.291 m alt, 42,09 km2, 56 hab (1999)

C

M

Cava, la  Poble del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

Cava, la  Caseria del mun. del Fondó de les Neus (Valls del Vinalopó)

V

G

Cavaillé, Joan Pere  (Galhac, Llenguadoc, França, 1743 - Llançà, Alt Empordà, 1809)  Orguener. Nebot de Josep. Construí els orgues dels dominicans de Vinçà (Conflent) i de Santa Maria la Reial (Perpinyà). El 1762 s'establí a Barcelona, i hi construí l'orgue del convent de Santa Caterina. Completà l'orgue de la catedral de Carcassona. Fou el pare de Domènec.

C

B

Cavaillé, Josep  (Galhac, Llenguadoc, 1700 - ? , s. XVIII)  Orguener

U

B

Cavaillé i Coll, Domènec  (Tolosa de Llenguadoc, 1771 - Choisy-le-Roi, 1862)  Orguener

U

B

Cavall  Antic terme i masia del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

Cavall, serra del  Serra del mun. de Petrer (Valls del Vinalopó)

V

G

Cavall, serra del  Serra de la comarca de la Marina Alta

V

G

Cavall Bernat, el  Cim de les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa

V

G

Cavall Bernat, el  Monòlit dels mun. de Marganell i de Monistrol (Bages)

C

G

Cavall Bernat, serra del  Serra del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

Cavall Fort  (Catalunya, des/1961 - )  Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors. Des de l'inici es proposà de dotar el país d'un element d'entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions. Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic. Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil. (EUC)

 ENLLAÇ: CAVALL FORT digital 

C

R

Cavall Jussà  Antic terme del mun. de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Cavall Sobirà  Antic terme del mun. de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Cavallé i Busquets, Joan  (Reus, Baix Camp, 28/gen/1958 - )  Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp. Es donà a conèixer com a dramaturg amb L'espiral (Exercici d'autofàgia), premi Recull 1986, que s'inscriu en l'estètia de l'absurd. Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirgí El telèfon (1989). A partir d'aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals. El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d'Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l'altre, aplec de textos dramàtics breus. (GEC)

C

B

Cavallé i Llagostera, Pere  (Reus, Baix Camp, 1880 – 1939)  Escriptor i polític

C

B

Cavaller, can  Colònia tèxtil del mun. de Callús (Bages)

C

G

Cavaller, puig  Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, al mun. de Gandesa (Terra Alta)

C

G

Cavaller de Vidrà, el  Masia del mun. de Vidrà (Ripollès)

C

G

Cavallera  Poble del mun. de Freixenet de Camprodon (Ripollès)

C

G

Cavallera, serra  Serra (1.893 m alt) de la comarca del Ripollès

C

G

Cavalleria  (Aragó, s. XII - )  Família

E

B

Cavalleria, Alfons de la  (Manlleu, Osona, s. XV - Catalunya ?, 1508)  Cavaller. Fou militar ardit. Serví l'emperador Carles V a Hongria. Es distingí al setge de Viena.

E

B

Cavalleria, Bernat  (Manlleu, Osona, s. IX)  Religiós

C

B

Cavalleria, cap de  Promontori (90 m alt) del mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

Cavalleria, Jafuda de  (País Valencià, s. XIII - València ?, d 1276)  Gran financer

V

B

Cavalleria, la  Nom menys conegut de la família d'impressors Lacavalleria

C

B

Cavalleria, la  (Saragossa, s. XIII – s. XVI)  Llinatge hebreu

E

B

Cavalleria, Pere  (Tarragona, s. XVI)  Eclesiàstic

C

B

Cavalleria, Pere de la  (Saragossa, s. XIV – 1465)  Jurista

E

B

Cavalleria, Salomó de  (País Valencià, s. XIII)  Hebreu

V

B

Cavallers, es  Vénda del mun. de Sant Joan d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Cavallers, estany de  Antic estany de la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

Cavallet, platja des  Platja del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Cavalli Sforza, Luigi Luca  (Itàlia, 1922 - )  Genetista

U

B

Cavalls, camí de  Camí de l'illa de Menorca

B

G

Cavalls, cova dels  Cova del mun. de Tírig (Alt Maestrat)

V

G

Cavalls, serra de  Continuació (660 m alt) nord-oriental de la serra de Pàndols

C

G

Cavallussa  Caseriu del mun. del Pinós de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

Cavamont  Despoblat del mun. de Canejan (Vall d'Aran)

C

G

Cavanilles i Palop, Antoni Josep  Grafia del nom del botànic Antoni Josep Cabanilles i Palop

C

B

Cavanillesia  (Barcelona, 1928 – 1938)  Revista científica

C

R

Cavaro, Pere  (Càller, Sardenya, s. XV – v. 1537)  Pintor

U

B

Cavassèquia, Pere Ramon  Veure> Sassala, Pere Ramon

C

B

Cave canem  (Catalunya, 1995 - )  Revista en català

C

R

Caves  Despoblat del mun. de Millars (Canal de Navarrés)

V

G

Caxal, Antoni (o Queixal)  (Tarragona, v. 1360 – Constança, 1417)  Religiós

C

B

Caxanes, Bernat  (Barcelona, 1560 – s. XVI)  Metge

C

B

Caxón de Sastre Cathalán  (Barcelona / Figueres, 1761 - )  Setmanari

C

R

Caylà i Grau, Tomàs  (Valls, Alt Camp, 1895 – 1936)  Polític i escriptor

C

B

Cayrol, Antoni "Jordi Pere Cerdà"  (Sallagossa, Alta Cerdanya, 4/nov/1920 - )  Poeta i escriptor. Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana. Ha publicat diversos reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966). El seu teatre, reflex d'un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961). Des del 1976 dirigeix la revista "Sant Joan i Barres". El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. (SC)

F

B

Cayrol, Joan  (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1921 - Espirà de l'Aglí, Rosselló, 1981)  Poeta i rapsode. Carnisser d'ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars. Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà. (GEC)

N

B

Cazador i López, Manuel  (Torrent de Cinca, Baix Cinca, 1874 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1956)  Sacerdot i investigador

V

B

Cazals, Lluís  (Prada, Conflent, 1912 - )  Pintor

N

B

Cazeilles, Adrienne  (Cameles, Rosselló, 1923 - )  Escriptora

N

B

Cazeilles, Marcel  (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1906 - )  Metge

N

B

Cazes, Albert  (Bou, Rosselló, 1924 - )  Prevere

N

B

Cazola, tractat de  (Cazola, Castella, 20/mar/1179)  Acord signat entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, pel qual foren fixats els límits de l'expansió d'ambdós regnes a la zona del llevant peninsular. El País Valencià, fins al port de Biar (Alt Vinalopó), restava territori de conquesta per a la corona catalano-aragonesa, mentre que el regne de Múrcia, al sud d'aquella zona, passava a terra de conquesta castellana. Aixó representà un retrocés respecte a l'anterior tractat de Tudellén (1151). Tanmateix, la política expansionista catalana estava encaminada aleshores vers Occitània i la renúncia al regne de Múrcia significava l'amistat i el suport de Castella. (SC)

E

H

Cazumba, riu de  Capçalera del riu d'Escalona, a la Canal de Navarrés

V

G

Cazurro, Andreu  (Barcelona ?, 1825 – Barcelona, 1896)  Actor

C

B

Cazurro i Marcó, Rosa  ( ? , 1858 – 1936)  Actriu

C

B

Cazurro Ruiz, Manuel  (Madrid, 1865 – Barcelona, 1935)  Naturalista i arqueòleg

C

B

CC  (Catalunya, 1954 - 1964)  Sigles d'un moviment parapolític nacionalista català

C

P

CC  Sigla del partit polític Centre Català

C

P

CC-UCD  Sigla del partit polític Centristes de Catalunya-UCD

C

P

CCRTV  Sigla de l'entitat Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

C

N

CCUC  Sigla de la base de dades Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

C

C

CDC  Sigla del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya.

C

P<