descripció

Castelforte, principat de  Jurisdicció senyorial de Sicília (Itàlia), concedida el 1656 a Felícia d'Orioles i de Montcada.

U

H

Castell  Despoblat del mun. d'Escunyau (Vall d'Aran)

C

G

Castell, Antoni  (Illes Balears, s. XIV)  Notari

B

B

Castell, Antoni  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Farmacèutic

C

B

Castell, Antoni  (Catalunya ?, s. XIX – 1888)  Polític i advocat. Fou diputat provincial i a les corts espanyoles, representant Barcelona. Ocupà el càrrec de director general d'Agricultura, Indústria i Comerç. El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura, y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos. (DBA)

C

B

Castell, arenal d'en  Platja del mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

Castell, comtat del  Títol de Sardenya (Itàlia), atorgat el 1700 a Feliu de Màrgens-Nin i Manca

U

H

Castell, el  Cim del mun. d'Hortoneda de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

Castell, el  Caseria del mun. d'Atzeneta del Maestrat (Alcalatén)

V

G

Castell, el  Caseria del mun. d'Ulldecona (Montsià)

C

G

Castell, el  (o el Veïnat d'Amunt) Veïnat del mun. de Bolvir (Baixa Cerdanya), aturonat, al nord del poble, al voltant d'una antiga torre.

C

G

Castell, es  Municipi de Menorca: 40 m alt, 11,7 km2, 6.260 hab (1999)

B

M

Castell, Francesc  (Sant Mateu, Baix Maestrat, s. XVII - País Valencià, s. XVIII)  Abat de Benifassà

V

B

Castell, la Mare de Déu del  Santuari del mun. de Sureda (Vallespir)

N

G

Castell, platja de  Platja del mun. de Palamós (Baix Empordà)

C

G

Castell, punta del  Promontori del mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

C

G

Castell d'Amós, es  Possessió del mun. de Costitx (Mallorca Septentrional)

B

G

Castell d'Aro 

G

Castell de Burjassénia, baronia de  Títol de Catalunya, atorgat el 1919 a Eulogi Despujol i de Reinoso

C

H

Castell de Cabres  Municipi del Baix Maestrat: 1.129 m alt, 30,75 km2, 22 hab (1999)

V

M

Castell de Castells  Municipi de la Marina Alta: 551 m alt, 45,9 km2, 465 hab (1999). (o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, a la capçalera del riu de Gorgos. La vegetació natural ocupa bona part del territori. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, principalment de secà, la ramaderia ovina, l'avicultura i l'apicultura. El poble, d'origen islàmic, es troba prop del naixement del riu, vora d'un turó on hi ha les restes de l'antic castell. Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. Àrea comercial d'Alcoi.

V

M

Castell de Centelles, comtat del  Títol de Catalunya, atorgat el 1599 a Joaquim de Centelles-Carrós i d'Oms

C

H

Castell de Fanzara  Despoblat del mun. de Fanzara (Alt Millars)

V

G

Castell de Guadalest, el  Veure> Guadalest  (Marina Baixa)

V

M

Castell de l'Areny  Municipi del Berguedà: 954 m alt, 24,56 km2, 49 hab (1999)

C

M

Castell de Mollet, el  Despoblat del mun. de Montferrer (Vallespir)

N

G

Castell de Mur  Antic municipi del Pallars Jussà

C

Castell de Planès, el  Veure> Planès (Alta Cerdanya)

N

G

Castell de Pons, Antoni  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1819 – Barcelona, 1888)  Tenor

C

B

Castell de Pontós, el  Veïnat del mun. de Pontós (Alt Empordà), sota l'antic castell de Pontós.

C

G

Castell de Santa Maria, el  Poble del mun. de Freixenet de Segarra (Segarra)

C

G

Castell de Torrent, marquesat del  Títol concedit el 1770 a Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera

C

H

Castell de Vernet  Municipi del Conflent: 725 m alt, 29,83 km2, 130 hab (1999)

N

M

Castell de Vilamalefa, el  Municipi de l'Alt Millars: 808 m alt, 37,7 km2, 123 hab (1999)

V

M

Castell de Xirell, baronia del  Títol atorgat el 1875 a Carles Frígola i Pallavicino

V

H

Castell dels Tres Dragons, el  (Barcelona, 1887)  Edifici

C

A

Castell d'Empordà  Antic municipi: 5,28 km2, 75 m alt, agregat el 1972 al de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)

C

G

Castell d'Empúries  Designació catalana de la ciutat de Castelsardo (Sardenya, Itàlia)

U

H

Castell d'Oliana, el  Caseriu del mun. d'Oliana (Alt Urgell)

C

G

Castell Ecomuseu Urbà de Rubí, el  (Rubí, Vallès Occidental, 1996 - )  Equipament patrimonial

C

C

Castell Formós  Nom amb què fou coneguda la suda o castell de Balaguer (Noguera)

C

H

Castell i Domènech, Vicent  (Castelló de la Plana, 1871 – València, 1934)  Pintor

V

B

Castell i Miralles, Francesc  (Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)  Periodista

V

B

Castell-llebre  Caseriu i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre) del mun. de Peramola (Alt Urgell), situat en un coster, a la dreta del Segre, al grau d'Oliana.

C

G

Castell-lleó  Antic castell (a 1283 – 1719) del mun. de les Bordes (Vall d'Aran)

C

G

Castell-lliuró  Veure> Castellnou de Montfalcó (Ossó de Sió, Urgell)

C

G

Castell-llubí  Veure> Llubí (Mallorca Septentrional)

B

G

Castell Nou de Nàpols  (Nàpols, Itàlia, s. XV)  Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de C-A

U

A

Castell-Platja d'Aro  Municipi del Baix Empordà: 35 m alt, 21,93 km2, 6.185 hab (1999)

C

M

Castellà, Bonaventura  (Mataró, Maresme, 1830 – 1902)  Eclesiàstic

C

B

Castella, guerra contra 

Castella i Bertran, Enric  (Amer, Selva, 1924 - )  Veterinari

C

B

Castellà i Mariné, Josep  ( ? , 1850 - ? , s. XIX)  Jesuïta

C

B

Castellà i Raich, Gabriel  (Igualada, Anoia, 1876 – 1959)  Historiador i folklorista

C

B

Castellà i Roger, Josep Maria  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1883 – Perpinyà, 1948)  Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló. Autor de l'obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.

C

B

Castelladral  Poble del mun. de Navars (Bages)

C

G

Castellana, la  Riu de la comarca del Conflent

N

G

Castellanas i Escolà, Miquel  (Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)  Imatger

C

B

Castellania, la  Nom popular de la castellania d'Amposta

C

H

Castellanos i Vila, Emili  (Barcelona, 1954 – 1995)  Escriptor i lingüista

C

B

Castellanos i Vila, Jordi  (Tagamanent, Vallès Oriental, 11/set/1946 - )  Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Redactor de les revistes "Els Marges" i "Recerques", ha tingut cura de l'edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels s. XIX i XX. És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de comtes modernistes (1987).

C

B

Castellar  Poble del mun. de València (Horta)

V

G

Castellar  Poble del mun. d'Aguilar de Boixadors (Bages)

C

G

Castellar  Caseriu del mun. de Tost (Alt Urgell)

C

G

Castellar  Antic nom del poble de Quesa (Canal de Navarrès)

V

G

Castellar, baronia de  Jurisdicció de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), el s. XIII pertanyia als Montcada

C

H

Castellar, bordes de  Grup de bordes, a la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

Castellar, comte de  Veure> Amat de Planella i de Despalau, Francesc

C

B

Castellar, Damas de  (Catalunya, s. XVI – Parma, Itàlia, 1625)  Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l'hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde. Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els eremitoris caputxins i els substituí per convents. Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general. (DBA)

C

B

Castellar, el  Masia i antic terme del mun. d'Oliola (Noguera)

C

G

Castellar, estany del  Estany de la comarca de l'Alta Cerdanya

N

G

Castellar, illa de  Illot del mun. de Llançà (Alt Empordà)

C

G

Castellar, Jaume  ( ? , s. XIII – Gerba, 1310)  Corsari

C

B

Castellar, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Castellar, Joan de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

Castellar, Ponç de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Castellar, puig  Turó de les comarques del Vallès Occidental i del Barcelonès

C

G

Castellar, puig  Poblat ibèric situat entre les comarques del Vallès Occidental i el Barcelonès

C

H

Castellar, puig del  Cim (944 m alt) de la comarca de l'Alt Penedès

C

G

Castellar, serra del  Serralada de les comarques de l'Alt Maestrat i de la Plana Alta

V

G

Castellar, serra del  Serra del mun. d'Agost (Alacantí)

V

G

Castellar de la Muntanya  Poble del mun. de la Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

Castellar de la Ribera  Municipi del Solsonès: 657 m alt, 60,1 km2, 153 hab (1999)

C

M

Castellar de la Selva  Poble del mun. de Quart d'Onyar (Gironès)

C

G

Castellar de N'Hug  Municipi del Berguedà: 1.395 m alt, 46,8 km2, 186 hab (1999)

C

M

Castellar del Riu  Municipi del Berguedà: 1.234 m alt, 32,62 km2, 108 hab (1999)

C

M

Castellar del Vallès  Municipi del Vallès Occidental: 331 m alt, 44,7 km2, 16.863 hab (1999)

C

M

Castellar i de Borja, Joan de  (València, 1441 – 1505)  Cardenal

V

B

Castellar i de Lledó, Josep de  (Barcelona, 1776 – 1836)  Brigadier

C

B

Castellar i Serra, Ernest  (Barcelona, 1855 – 1917)  Advocat i polític

C

B

Castellarda, rambla  Curs d'aigua de la comarca del Camp de Túria

V

G

Castellarnau  Despoblat de la Ribalera (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà).

C

G

Castellarnau  Altre nom de la torre de Berardó (Sabadell, Vallès Occidental)

C

G

Castellarnau, Joan Baptista  ( ? , s. XVII - Sant Pere de Rodes, Port de la Selva, 1673)  Religiós

C

B

Castellarnau, Miquel  (Catalunya ? , s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

C

B

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de  (Tarragona, 1794 – 1874)  Noble i militar

C

B

Castellarnau i de Lleopart, Joaquim Maria de  (Tarragona, 1848 – Segòvia, 1943)  Botànic

C

B

Castellarnau i de Llopart, Lluís de  (Tarragona, s. XIX – Barcelona, s. XIX)  Metge

C

B