|
|
|
Anar a: [ Casesb ] [ Casetes ] [ Caso ] [ Cass ] [ Cast ] [ Castano ] Tant si fas com si no fas, criticat sempre ho seràs. (Antoni Pi) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casesblanques (Otos, Vall d'Albaida) Altre nom del lloc de Micena. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casesjuntes, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, al sud-est de la ciutat. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves, les (Font-rubí, Alt Penedès) Caseriu. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves, les (Hostalets de Pierola, Anoia) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Pierola. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de Cal Marquès, les (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Veïnat, al sud-oest de la Múnia. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de la Mata, les (Font-rubí, Alt Penedès) Raval (56 m alt), al peu del turó on s'alça el nucli vell del poble. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de la Riera, les (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Marmellar, prop del nucli antic de Castellví; hi ha l'església parroquial moderna. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de Sant Martí Sarroca, les (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Raval, al peu del turó on hi ha el nucli antic, a la carretera de Vilafranca a la Llacuna. 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Casesnoves de Torrent, les (Paiporta, Horta) Antic lloc de la jurisdicció de Torrent de l'Horta i de la parròquia de Picanya, format al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim, a la riba dreta del barranc de Torrent, damunt mateix de Paiporta, municipi al qual fou unit el 1841, després d'haver estat agregat un quant temps al de Picanya. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesroges, les (Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès) Veïnat, al llarg de la carretera de Barcelona a València. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesroges, les (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Veure> Sant Esteve del Pont. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Caseta, pla de la (Tormos, Marina Alta) Territori, a la dreta del riu Girona, separat de la resta del terme pel municipi de Benidoleig. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes, les (Planoles, Ripollès) Veïnat, a l'esquerra del Rigard. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes, les (Vallirana, Baix Llobregat) Barri, al llarg de la carretera de Barcelona a València. Hi ha fàbriques de ciment i de guix. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes, les (Rajadell, Bages) Barri, a banda i banda de la riera de Rajadell. Hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casetes de Badia, les (Montcada de l'Horta, Horta) Barri (o Badia), al peu del santuari de Santa Bàrbara. Existent ja a la primera meitat del s. XIX, s'ha desenvolupat durant el s XX. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casetes de Gil, les (Biar, Alcoià) Caseriu, al vessant oriental de la serra de Fontanella. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de la Gornal, les (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Barri (o les Casetes de Bellveí), unit al nucli urbà de Bellveí del Penedès (Baix Penedès). 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de Llobets, les (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Veïnat. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de N'Oliveró, les (Castellbisbal, Vallès Occidental) Veïnat, prop de la carretera de Martorell a Terrassa. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes d'en Mussons, les (Òdena, Anoia) Veïnat. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes d'En Vives, les (Òdena, Anoia) Veïnat, al límit amb el terme de Rubió. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casey i Moore, William (Carraig, Irlanda, 1797 – Barcelona, 1857) Filòleg. Establert a Barcelona des del 1821, on exercí de professor d'idiomes. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1822. Residí també a Maó. Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas (1836) i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany a "La España Católica" (1857). 27 CATALUNYA - POLÍTICA Casino Mercantil (Barcelona, 1851 - 1914) Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries. Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s'agruparen en l'Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940. El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica. Després del 1940 s'hi instal·là l'Escola de Belles Arts, i posteriorment l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics. 28 CATALUNYA - CULTURA
29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casivanyes (Tàrbena, Marina Baixa) Caseriu, al vessant meridional de la serra del Carrascar de Parcent. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casó, el (Montclar de Berguedà, Berguedà) Veïnat, al nord-oest del poble. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casolet (Alacant, Alacantí) Veure> Montnegre. 33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casós (Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Llesp. Forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt), el nord-est de Vilaller. 34 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casòs (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseriu de l'antic mun. de Malpàs, prop de Montiberri, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana en la seva confluència amb la vall de Viu. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Casotes, les (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casots, els (Subirats, Alt Penedès) Veïnat, al sud-est de la vila de Sant Sadurní d'Anoia. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Casots, els (Subirats, Alt Penedès) Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d'anys. Fou descobert l'any 1989 fruit d'uns rebaixos per a la plantació de vinya. El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s'han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils. Destaquen dues comunitats faunístiques, l'una vinculada a zones humides i l'altra d'origen africà. D'altra banda, hi trobem elements faunístics producte de l'evolució de les comunitats oligocèniques. Tota aquesta munió d'herbívors eren atacats per una sèrie de depredadors, el més temut dels quals fou un cànid de la mida d'un gos gegant amb una dentició superior típicament úrsida. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Casp, Compromís de (Casp, Aragó, 24/jun/1412) Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d'elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d'Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu directe. Els principals pretendents eren: el comte Jaume d'Urgell, besnét per línia masculina d'Alfons II; Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove; Lluís d'Anjou, nét per línia femenina de Joan I; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina d'Alfons II. Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d'Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l'animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de Ferran de Castella, i les poques simpaties que despertava entre la burgesia, juntament amb la presència de tropes enviades per Ferran al regne de València, van fer necessària una solució pactada entre els parlamentaris d'Aragó i el Principat consistent en la designació de jutges que havien de resoldre el conflicte. Els compromisaris, la majoria partidaris de Ferran, reunits a Casp, dictaren sentència favorable a Ferran de Castella, home poderós i favorable als interessos de l'aragonès papa Benet, i d'aquesta manera va ser introduïda la nova dinastia Trastàmara a la Corona de Catalunya-Aragó. 40 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Casp, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusai. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassadó i Valls, Joaquim (Mataró, Maresme, 30/set/1867 – Barcelona, 25/mai/1926) Compositor i organista. Deixeble de Manuel Blanch a Mataró. Fou mestre de capella a l'església de la Mercè de Barcelona, ciutat on fundà i dirigí la Capella Catalana (1900). A París, on residí del 1907 al 1915, formà un trio amb els seus dos fills, Agustí (violí) i Gaspar (violoncel). Autor de nombroses obres d'església, de música de cambra, de música escènica, de tres sarsueles, de l'òpera El monjo negre (1920) i de la sardana Pàtria enyorada. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassador, Just Pseudònim de l'arqueòleg i historiador Josep Gudiol i Cunill. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassany, Josep (Catalunya, s. XVII – Madrid ?, 1750) Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l'Academia de la Lengua. Escriví les vides d'Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassany, Rafael (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XVII – s. XVIII) Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l'arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d'Urgell i de Solsona. És autor d'algunes obres religioses. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cassanyes, Jaume Josep (Canet, Rosselló, 1758 – 1843) Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI. Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l'envià com a representant del poble a l'exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents. El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l'Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber. Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassanyes i Mestre, Magí Albert (Sitges, Garraf, 1893 – Barcelona, 1956) Crític d'art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d'àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l'art d'avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a les revistes com "El Camí" (1918), "Terramar" (1919-20) de Sitges, "Monitor" (1921-23), "L'Amic de les Arts" (1927), "Oc" (1920), "D'Ací i d'Allà" (1934) i "Meridià" (1938-39). El 1929 organitzà una gran exposició d'art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Sandalines i Àngel Planell. Formà part del grup ADLAN i del Club 49. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassen Pseudònim de l'actor Cast Sendra i Barrufet. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - MUNICIPI
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Casserres, monestir de (les Masies de Roda, Osona) Antic monestir benedictí, situat al límit entre la plana de Vic i les Guilleries, enlairat a la vora d'un meandre del Ter, a un km de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó. Fou fundat pel vescomte d'Osona-Cardona, Bermond, v 1006, i consagrada la seva església el 1050. El priorat fou unit a Cluny el 1080 i secularitzat el 1572; passà als jesuïtes fins que aquests foren expulsats el 1762, i, a partir d'aquesta data, a mans privades. L'església, de tres naus en principi, fou malmesa pels terratrèmols de 1427-28, que també van enfonsar el claustre i bona part de les dependències conventuals. A causa de l'abandonament secular, ha desaparegut tot alló que era susceptible de trasllat: capitells, retaules, sarcòfags, etc, però en els anys noranta ha estat objecte d'un pla de restauració. 57 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casserres del Castell (Estopanyà, Ribagorça) Poble (725 m alt) i antic municipi (29,81 km2), incorporat el 1965 a l'actual, a la dreta del riu Guart, a tocar de l'antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan s XI. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassià, Jaume (Vic ?, Osona, s. XVI - Catalunya, s. XVI) Professor universitari. Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus, publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassoles (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Gervasi de Cassoles. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassovall (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.122 m alt) de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a l'esquerra del riu de Pallerols. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassovall (Sort, Pallars Sobirà) Llogaret de l'antic mun. d'Enviny, dins la parròquia de Montardit. 63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cast, el Sobrenom del rei Alfons I de Catalunya-Aragó. 64 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Casta, marquesat de La (Aragó) Títol atorgat en ésser suprimit el comtat valencià d'Alaquàs, el 1627 a Lluís Pardo de la Casta i Vilanova, primer comte d'Alaquàs i senyor del castell de la Casta. El títol passà als Pardo de la Casta, als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castaldo i París, Lluís (Sóller, Mallorca, 1936 - ) Ceramista. Format a Mallorca (Escola d'Arts i Oficis, 1955) i a Barcelona (Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960). Deixeble de Josep Llorens i Artigas. Autor d'atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca. La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i col·leccions. 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castàlia (Castelló de la Plana, Plana Alta) Antiga ciutat ibèrica, pretesament identificada amb la ciutat de Cartalias, Castalias o Castalium. 67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castalla, baronia de (País Valencià) Jurisdicció, vinculada el 1364 per Ramon Vilanova i Lladró. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castalla, foia de (Alcoià) Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d'una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla). Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d'Alcoi (1.352 m); a l'oest, les serres de les Fontanelles i de l'Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l'est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la Foia de Xixona, ja dins l'Alacantí. La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d'Ibi i les nines d'Onil. Les activitats comercials graviten sobre l'àrea comercial d'Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d'Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n'és la ciutat més gran i industrial. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castalla, primer combat de (Castalla, Alcoià, 21/jul/1812) Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general O'Donnell (12.000 homes) quan intentaven d'expulsar els francesos de la foia de Castalla. Després d'intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d'O'Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d'ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana. Com a conseqüència d'aquesta derrota, José O'Donnell fou substituït per Francisco J. Elío com a capità general de València. 71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castañeda, Antonio de (Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583) Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s'hi féu ermità. Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l'antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys. Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castañeda i Chornet, Josep (València, 1900 - Madrid, 1987) Economista i enginyer industral. D'estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968). És considerat un dels introductors de l'economia a la Península Ibèrica. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castañer i Segura, Ramon (Alcoi, Alcoià, 1929 - ) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l'oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París. Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l'església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961). Influït per l'estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta. 75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castanesa (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.502 m alt) i antic municipi (58,97 km2), agregat el 1966 a l'actual, a la vall de Benasc, en un coster damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. L'església de Sant Martí, romànica, és del s XII. A sota hi ha el raval de la Vila d'Avall. Hi ha fonts d'aigües ferruginoses. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina. 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castaño i Llull, Jeroni (Maó, Menorca, 1853 – Palma de Mallorca, 1931) Pedagog. Fundà i dirigí el Colegio Castellano de Palma de Mallorca (1884-1920). És autor d'obres pedagògiques, i fou regidor de l'ajuntament (1904-09) i diputat provincial (1921). 78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Castaños y Aragorri, Francisco Javier (Madrid, 1756 – 1852) Militar i polític. Fou educat a Barcelona i a Madrid. Participà en la reconquesta de Menorca contra els anglesos (1782). El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795. A la tornada de Ferran VII fou nomenat capità general de Catalunya (1815-20). Al moment del Congrés de Viena, a l'ago/1815, ocupà el Vallespir amb l'intenció de de forçar la reincorporació del Rosselló a la corona d'Espanya. Fomentà a Barcelona les representacions d'òpera (1815) i fou un dels principals propugnadors de la restauració universitària; procurà de sufocar el ferment liberal i el no-conformisme d'amplis sectors de la població; establí una forta censura prèvia al "Diario de Barcelona" i reprimí l'intent d'insurrecció del general Lacy (1817), l'afusellament del qual el féu molt impopular. El 1820 fou obligat a dimitir després d'aclamar la constitució. 79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Castaños y Urioste, José Felipe (Portugalete, Biscaia, 1715 - Valls, Alt Camp, 1778) Polític i militar. Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-76), la qual afavorí. Lliurat a la junta l'antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, Castaños n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d'Itàlia quadres, marbres i reixes metàl·liques. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castanyadell, Sant Pere de (Vilanova de Sau, Osona) Veure> Sant Pere de Castanyadell. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyeda, Abdó (València, s. XVI – 1629 ?) Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l'autor d'algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d'estil pre-rebaltià. Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d'Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyeda, Gregori (València, 1629 - s. XVII) Pintor. Fou gendre i deixeble de Ribalta, amb el qual col·laborà. Les seves obres imiten fidelment l'estil del seu sogre 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyeda i Pujassons, Jacint (Xàtiva, Costera, 1743 - Iba-nei, Tonquín, Xina, 1773) Dominicà missioner. Estudià al col·legi de Sant Domènec d'Oriola. Professà el 1759. Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín (1770), on morí martiritzat. Fou beatificat pel papa Pius X el 1906. En resten les cartes i alguns versos. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanyer, Onofre (Catalunya ?, s. XVI) Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanyer i Figueres, Maria (Girona, 14/ago/1913 - ) Poetessa. Formà part de l'equip iniciador de la revista "Presència" de Girona. Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960). 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyer i Fons, Angelí (Huénaja, Andalusia, 1905 - ) Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d'esquerra. Col·laborà a "Germania" i a d'altres publicacions. Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954). 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castanyet (Santa Coloma de Farners, Selva) Poble, a l'esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d'Horta i aflueix per l'esquerra a la riera de Santa Coloma. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanys i Borràs, Valentí (Barcelona, 1898 – 1965) Dibuixant i periodista. Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Des de molt jove començà a publicar en periòdics infantils. Però la consagració li vingué en guanyar el premi Francesc Cambó en el I Saló d'Humoristes, l'any 1916. La seva producció, molt extensa, es pot resseguir des de "Xut" (1922-36) fins a "Destino" (1939-65) passant per "El Be Negre" (1931-33) i "El Once" (1945-65) i les revistes infantils com "En Patufet" fins a "TBO". S'especialitzà en qüestions esportives, entre les seves creacions més populars es destaquen la d'el Vell Barça (l'avi carismàtic i bonhomiós), i les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades. Tanmateix en els relats sobre la família Sistacs, molt sovint radiofònics, portà a cap una desimbolta sàtira social de la petita i mitjana burgesia catalana. Freqüentment, també, inserí en alguns dels periòdics citats relats curts, sempre enginyosos i amb una punta satírica. Estrenà obres de teatre, com Ha guanyat el Barça (1949), també publicà Fira de ninots, Jaula de monos, La memòria es diverteix (1964), La família Sistacs (1965) i El comte Mitjacana, i il·lustrà Les aventures de Polzet, de Vidrao, i Guerra en la Selva, de Manuel Amat. Fou el pare de Valentí Castanys i Fornells. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanys i Fornells, Valentí (Barcelona, 1927 - ) Dibuixant. Fill de Valentí Castanys i Borràs. Ha exposat com a aquarel·lista. Ha seguit la línia de dibuixant humorístic en què ha excel·lit el seu pare. Col·laborà a diverses publicacions. Usà el pseudònim de Tinet. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanys i Solà, Francesc (Olot, Garrotxa, 1810 – Salamanca, Castella, 1859) Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca. Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació. Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s'oposaven a la reforma aranzelària que es projectava. Fou redactor d'"El Constitucional", de Madrid, i del "Boletín de Jurisprudencia y Legislación". Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña.
Anar
a: [ Casesb ]
[ Casetes ] [ Caso ]
[ Cass ] [ Cast ]
[ Castano ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Casp
i Verger, Xavier Francesc
Cassadó
i Moreu, Gaspar
