l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Casesb ]    [ Casetes ]    [ Caso ]    [ Cass ]    [ Cast ]    [ Castano ]

Des de  Casesblanques  fins a  Castanys i Solà, Francesc 

1 VAL GEO Casesblanques  (Otos, Vall d'Albaida)  Altre nom del lloc de Micena.

2 VAL GEO Casesjuntes, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al sud-est de la ciutat.

3 CAT GEO Casesnoves, les  (Font-rubí, Alt Penedès)  Caseriu.

4 CAT GEO Casesnoves, les  (Hostalets de Pierola, Anoia)  Veïnat, a l'esquerra de la riera de Pierola.

5 CAT GEO Casesnoves de Cal Marquès, les  (Castellví de la Marca, Alt Penedès)  Veïnat, al sud-oest de la Múnia.

6 CAT GEO Casesnoves de Can Pardo, les  (Mediona, Alt Penedès)  Veïnat. Al límit amb el terme de la Llacuna, al fons de la vall de Casesnoves, afluent per la dreta de la riera de Mediona, al vessant septentrional de la serra de Font-rubí.

7 CAT GEO Casesnoves de la Mata, les  (Font-rubí, Alt Penedès)  Raval (56 m alt), al peu del turó on s'alça el nucli vell del poble.

8 CAT GEO Casesnoves de la Riera, les  (Castellví de la Marca, Alt Penedès)  Veïnat, a l'esquerra de la riera de Marmellar, prop del nucli antic de Castellví; hi ha l'església parroquial moderna.

9 CAT GEO Casesnoves de Sant Martí Sarroca, les  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Raval, al peu del turó on hi ha el nucli antic, a la carretera de Vilafranca a la Llacuna.

10 VAL HIS Casesnoves de Torrent, les  (Paiporta, Horta)  Antic lloc de la jurisdicció de Torrent de l'Horta i de la parròquia de Picanya, format al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim (fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, renovat al començament del s. XVIII i destruït el 1838), a la riba dreta del barranc de Torrent, damunt mateix de la Paiporta, municipi al qual fou unit el 1841, després d'haver estat agregat un quant temps al de Picanya.

11 CAT GEO Casesroges, les  (Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès)  Veïnat, al llarg de la carretera de Barcelona a València.

12 CAT GEO Casesroges, les  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell)  Veure> Sant Esteve del Pont.

13 VAL GEO Caseta, pla de la  (Tormos, Marina Alta)  Territori, a la dreta del riu Girona, separat de la resta del terme pel municipi de Benidoleig.

14 CAT BIO Casetes, Dídac  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Metge i polític. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. En 1713 era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals d'aquell any. Com a ciutadà honrat assistí a la famosa Junta de Braços on fou decidida la prossecució de la resistència contra Felip V. Durant el gran setge de la capital fou membre de la Junta 36à, agregada al govern provisional català. També estigué adscrit a la Junta 9à. de Guerra. Després de la capitulació de 1714, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen només 6 lliures de renda anual.

15 CAT GEO Casetes, les  (Planoles, Ripollès)  Veïnat, a l'esquerra del Rigard.

16 CAT GEO Casetes, les  (Vallirana, Baix Llobregat)  Barri, al llarg de la carretera de Barcelona a València. Hi ha fàbriques de ciment i de guix.

17 CAT GEO Casetes, les  (Rajadell, Bages)  Barri, a banda i banda de la riera de Rajadell. Hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

18 VAL GEO Casetes de Badia, les  (Montcada de l'Horta, Horta)  Barri (o Badia), al peu del santuari de Santa Bàrbara. Existent ja a la primera meitat del s. XIX, s'ha desenvolupat durant el s. XX.

19 VAL GEO Casetes de Gil, les  (Biar, Alcoià)  Caseriu, al vessant oriental de la serra de Fontanella.

20 CAT GEO Casetes de la Gornal, les  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Barri (o les Casetes de Bellveí), unit al nucli urbà de Bellveí del Penedès (Baix Penedès).

21 CAT GEO Casetes de Llobets, les  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Veïnat.

22 CAT GEO Casetes de Llopard, les  (l'Arboç, Baix Penedès)  Veïnat, al límit nord del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. L'església de Sant Esteve és romànica (s. XI).

23 CAT GEO Casetes de N'Oliveró, les  (Castellbisbal, Vallès Occidental)  Veïnat, prop de la carretera de Martorell a Terrassa.

24 CAT GEO Casetes d'en Mussons, les  (Òdena, Anoia)  Veïnat.

25 CAT GEO Casetes d'En Vives, les  (Òdena, Anoia)  Veïnat, al límit amb el terme de Rubió.

26 CAT BIO Casey i Moore, William  (Carraig, Irlanda, 1797 – Barcelona, 1857)  Filòleg. Establert a Barcelona des del 1821, on exercí de professor d'idiomes. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1822. Residí també a Maó. Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas (1836) i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany a "La España Católica" (1857).

27 CAT POL Casino Mercantil  (Barcelona, 1851 - 1914)  Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries. Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s'agruparen en l'Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940. El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica. Després del 1940 s'hi instal·là l'Escola de Belles Arts, i posteriorment l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics.

28 CAT POL Casino Mercantil Barcelonès  (Barcelona, 1860 – 1872)  Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal. El 1872 es fusionà amb l'Ateneu Català i constituí l'Ateneu Barcelonès.

29 VAL MUN Casinos  (Camp de Túria)  Municipi: 288 m alt, 41,57 km², 2.397 hab (1999). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb els Serrans i l'Alt Palància, al nord-oest de Llíria, drenat per la rambla d'Artaix, afluent del Túria. L'agricultura, bàsicament de secà, és dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, que produeix un vi molt apreciat. Hom conrea també blat, oliveres, garrofers i ametllers. Altres recursos econòmics són la ramaderia, l'avicultura, l'explotació d'algunes pedreres de caolí i guixeres i la fabricació d'ametlles garrapinyades, típica del municipi. El poble, a l'esquerra de la rambla d'Artaix, es formà a mitjan s. XVIII; és descata l'anomenada Casa de Capítol i l'església parroquial, dedicada a santa Bàrbara (erigida el 1778). Dins el terme, al nord, hi ha la caseria del Mas d'Agustí. Àrea comercial de Valencià.

30 VAL GEO Casivanyes  (Tàrbena, Marina Baixa)  Caseriu, al vessant meridional de la serra del Carrascar de Parcent.

31 CAT GEO Casó, el  (Montclar de Berguedà, Berguedà)  Veïnat, al nord-oest del poble.

32 VAL GEO Casolet  (Alacant, Alacantí)  Veure> Montnegre.

33 FRA GEO Casós  (Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble de l'antic mun. de Llesp. Forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt), el nord-est de Vilaller.

34 FRA GEO Casòs  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Caseriu de l'antic mun. de Malpàs, prop de Montiberri, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana en la seva confluència amb la vall de Viu.

35 CAT GEO Casota, la  (Tremp, Pallars Jussà)  Antiga quadra i hostal de l'antic mun. de Fígols de la Conca.

36 NOR GEO Casotes, les  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)  Veïnat, a l'esquerra de la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.

37 CAT GEO Casots, els  (Subirats, Alt Penedès)  Veïnat, al sud-est de la vila de Sant Sadurní d'Anoia.

38 CAT HIS Casots, els  (Subirats, Alt Penedès)  Jaciment paleontològic del Miocè inferior

39 COR HIS Casp, Compromís de  (Casp, Aragó, 24/jun/1412)  Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d'elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d'Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu directe. Els principals pretendents eren: el comte Jaume d'Urgell, besnét per línia masculina d'Alfons II; Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove; Lluís d'Anjou, nét per línia femenina de Joan I; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina d'Alfons II. Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d'Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l'animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de Ferran de Castella, i les poques simpaties que despertava entre la burgesia, juntament amb la presència de tropes enviades per Ferran al regne de València, van fer necessària una solució pactada entre els parlamentaris d'Aragó i el Principat consistent en la designació de jutges que havien de resoldre el conflicte. Els compromisaris, la majoria partidaris de Ferran, reunits a Casp, dictaren sentència favorable a Ferran de Castella, home poderós i favorable als interessos de l'aragonès papa Benet, i d'aquesta manera va ser introduïda la nova dinastia Trastàmara a la Corona de Catalunya-Aragó.

40 EST HIS Casp, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusai.

41 VAL BIO Casp i Verger, Vicent  (Carlet, Ribera Alta, 1906 - Palma de Mallorca, 1992)  Poeta. Germà de Xavier. Publicà poesia a les revistes "El Vers Valencià", de Josep M. Bayarri, i "Acció". És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d'hores (1949), A temps de cor (1951) i Foc (1952).

42 VAL BIO Casp i Verger, Xavier  (Carlet, Ribera Alta. 1915 - València, 1992)  Escriptor i editor. Representant i primer capdavanter del grup d'escriptors valencians de la generació de postguerra. Publicà les seves primeres poesies a la revista "El Vers Valencià", de Josep M. Bayarri, de qui fou deixeble. La seva poesia es manté en la continuïtat de la poesia dels anys 30, influenciada pel postsimbolisme francès. Els seus llibres de poemes publicats són: Volar... (1943), A l'aire del cor i del seny (1944), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Esparses (1953), Home (1957), Jo, cap de casa (1962), D'amar-te, Amor (1963), Silenci (1970) i Schumann, el piano y yo (1996, pòstuma). L'any 1944 va fundar l'editorial Torre de València, amb Miquel Adlert i Noguerol. Dins el gènere narratiu, és autor del recull de contes Proses en carn (1953). Fou un dels fundadors de la revista literària no autoritzada "Esclat". El 1950 obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Perpinyà. Representà, en els anys posteriors immediats a la guerra civil, la continuïtat de la cultura catalana al País Valencià a través de les tertúlies literàries organitzades per ell a València, però durant la transició, canvià d'actitud i ingressà al partit Unió Valenciana. Fou elegit diputat a les Corts Valencianes el 1982.

43 CAT MUN Cassà de la Selva  (Gironès)  Municipi: 45,00 km², 137 m alt, 8.325 hab (2004) (o Caçà de la Selva). Situat al sud de la comarca, al contacte de la depressió Prelitoral amb la serra de les Gavarres, al límit amb la Selva i el Baix Empordà. El terreny, accidentat, és ocupat per pinedes, alzinars i suredes, aquestes explotades econòmicament. La indústria surera és de fet la base de l'economia local, complementada per altres indústries i les tradicionals activitats agrícoles, predominantment de secà (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), i ramaderes (bestiar boví, porcí, oví). Granges avícoles. Indústria alimentària, tèxtils, de la pell. També són explotades algunes fonts d'aigües carbòniques. La vila és aturonada al peu de les Gavarres; hi destaca l'església de Sant Martí, d'estil gòtic tardà (s. XVI) amb elements renaixentistes a la façana, i la torre Salvana. Dins el terme hi ha els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers, Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres. Àrea comercial de Girona.

44 CAT BIO Cassadó i Moreu, Gaspar  (Barcelona, 1897 – Madrid, 1966)  Violoncel·lista i compositor. Fill de Joaquim Cassadó i Valls. Començà els estudis a Barcelona, on fou deixeble de Pau Casals des del 1908, i els continuà a París. A partir del 1923 oferí concerts en nombrosos països. Visqué a Itàlia des del 1954, on fou professor de l'Accademia Chigiana de Siena i, des del 1958, ocupà la càtedra de perfeccionament de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia. Com a compositor és l'autor d'una obra relativament important (un tercet, un quartet, una sonata per a violoncel i piano i un concert per a violoncel i orquestra), i com a intèrpret va ésser remarcable per la seva tècnica depurada. Ha estat instituït per l'Ente Autonomo del Teatro Comunale de Florència el Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, que se celebra des del 1969 cada dos anys sota els auspicis del Maggio Musicale Fiorentino.

45 CAT BIO Cassadó i Valls, Joaquim  (Mataró, Maresme, 1867 – Barcelona, 1926)  Compositor i organista. Deixeble de Manuel Blanch a Mataró. Fou mestre de capella a l'església de la Mercè de Barcelona, ciutat on fundà i dirigí la Capella Catalana (1900). A París, on residí del 1907 al 1915, formà un trio amb els seus dos fills, Agustí (violí) i Gaspar (violoncel). Autor de nombroses obres d'església, de música de cambra, de música escènica, de tres sarsueles, de l'òpera El monjo negre (1920) i de la sardana Pàtria enyorada.

46 CAT BIO Cassador, Just  Pseudònim de l'arqueòleg i historiador Josep Gudiol i Cunill.

47 CAT BIO Cassany, Josep  (Catalunya, s. XVII – Madrid ?, 1750)  Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l'Academia de la Lengua. Escriví les vides d'Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques.

48 CAT BIO Cassany, Rafael  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XVII – s. XVIII)  Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l'arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d'Urgell i de Solsona. És autor d'algunes obres religioses.

49 NOR GEO Cassanya, la  (Sautó, Conflent)  Veïnat, a l'esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW/A i una producció mitjana de 36 milions de kWh.

50 NOR MUN Cassanyes  (Fenolleda)  Municipi: 540 m alt, 15,15 km², 199 hab (1999). Situat a la dreta del riu Aglí, entre la seva vall, la de la Tet fins a l'Aglí, que en forma el límit nord-occidental, i drenat a més per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera, al límit amb el Rosselló, al nord-oest de Perpinyà. Part del terme és accidentat pel pic Albell Gros, amb boscos d'alzinars, brolles i pasturatges. El conreu predominant és la vinya i produeix vi dolç natural de les Costes de l'Aglí i vi de qualitat superior de Corberes del Rosselló. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d'Illa a la Torre de França. Dins el terme hi ha el poble i antic castell de Coixós, a l'Albell Gros, i una font d'aigües ferruginoses. Àrea comercial de Perpinyà.

51 NOR BIO Cassanyes, Jaume Josep  (Canet, Rosselló, 1758 – 1843)  Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI. Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l'envià com a representant del poble a l'exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents. El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l'Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber. Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

52 CAT BIO Cassanyes i Mestre, Magí Albert  (Sitges, Garraf, 1893 – Barcelona, 1956)  Crític d'art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d'àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l'art d'avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a les revistes com "El Camí" (1918), "Terramar" (1919-20) de Sitges, "Monitor" (1921-23), "L'Amic de les Arts" (1927), "Oc" (1920), "D'Ací i d'Allà" (1934) i "Meridià" (1938-39). El 1929 organitzà una gran exposició d'art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Sandalines i Àngel Planell. Formà part del grup ADLAN i del Club 49.

53 CAT BIO Cassen  Pseudònim de l'actor Cast Sendra i Barrufet.

54 CAT GEO Cassenyau, Era  (Canejan, Vall d'Aran)  Veïnat, gairebé despoblat, sota la vila, a la dreta del riu de Toran.

55 CAT MUN Casserres  (Berguedà)  Municipi: 611 m alt, 28,91 km², 1.524 hab (2004). Situat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l'Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. La vila és sobre una plana estructural , divisòria d'aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l'església parroquial fou construïda el 1600. Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (s. XII) i de Santa Maria de l'Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica. Àrea comercial de Berga. Guifré el Pelós fortificà l'antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres.

56 CAT HIS Casserres, monestir de  (les Masies de Roda, Osona)  Antic monestir benedictí, situat al límit entre la plana de Vic i les Guilleries, enlairat a la vora d'un meandre del Ter, a un km de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó. Fou fundat pel vescomte d'Osona-Cardona, Bermond, v 1006, i consagrada la seva església el 1050. El priorat fou unit a Cluny el 1080 i secularitzat el 1572; passà als jesuïtes fins que aquests foren expulsats el 1762, i, a partir d'aquesta data, a mans privades. L'església, de tres naus en principi, fou malmesa pels terratrèmols de 1427-28, que també van enfonsar el claustre i bona part de les dependències conventuals. A causa de l'abandonament secular, ha desaparegut tot alló que era susceptible de trasllat: capitells, retaules, sarcòfags, etc, però en els anys noranta ha estat objecte d'un pla de restauració.

57 FRA GEO Casserres del Castell  (Estopanyà, Ribagorça)  Poble (725 m alt) i antic municipi (29,81 km²), incorporat el 1965 a l'actual, a la dreta del riu Guart, a tocar de l'antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan s. XI.

58 CAT BIO Cassià, Jaume  (Vic ?, Osona, s. XVI - Catalunya, s. XVI)  Professor universitari. Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus, publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies.

59 CAT GEO Cassibrós  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)  Poble de l'antic mun. de Ribera de Cardós, vora la Noguera de Cardós, aigua amunt del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Andreu) depèn de la parròquia de Ribera.

60 CAT GEO Cassoles  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Sant Gervasi de Cassoles.

61 CAT GEO Cassovall  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (1.122 m alt) de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a l'esquerra del riu de Pallerols.

62 CAT GEO Cassovall  (Sort, Pallars Sobirà)  Llogaret de l'antic mun. d'Enviny, dins la parròquia de Montardit.

63 COR BIO Cast, el  Sobrenom del rei Alfons I de Catalunya-Aragó.

64 EST HIS Casta, marquesat de la  (Aragó)  Títol atorgat en ésser suprimit el comtat valencià d'Alaquàs, el 1627 a Lluís Pardo de la Casta i Vilanova, primer comte d'Alaquàs i senyor del castell de la Casta. El títol passà als Pardo de la Casta, als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis.

65 BAL BIO Castaldo i París, Lluís  (Sóller, Mallorca, 1936 - )  Ceramista. Format a Mallorca (Escola d'Arts i Oficis, 1955) i a Barcelona (Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960). Deixeble de Josep Llorens i Artigas. Autor d'atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca. La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i col·leccions.

66 VAL HIS Castàlia  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Antiga ciutat ibèrica, pretesament identificada amb la ciutat de Cartalias, Castalias o Castalium.

67 VAL MUN Castalla  (Alcoià)  Municipi: 675 m alt, 114,6 km², 7.631 hab (1999). A la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l'Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l'agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l'olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l'emmigració. La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l'antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l'antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l'actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l'església de l'antic convent de mínims és del s. XVIII; la casa de la vila és del 1664. El municipi comprèn, a més, les caseries d'Alfàs, Sarganella, el Fontes, Ventisclar, l'Espartosa, el Xarrell, el Campello, el Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra. El 1364 Pere III creà la baronia de Castalla.

68 VAL HIS Castalla, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció, vinculada el 1364 per Ramon Vilanova i Lladró.

69 VAL GEO Castalla, foia de  (Alcoià)  Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d'una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla). Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d'Alcoi (1.352 m); a l'oest, les serres de les Fontanelles i de l'Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l'est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la Foia de Xixona, ja dins l'Alacantí. La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d'Ibi i les nines d'Onil. Les activitats comercials graviten sobre l'àrea comercial d'Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d'Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n'és la ciutat més gran i industrial.

70 VAL HIS Castalla, primer combat de  (Castalla, Alcoià, 21/jul/1812)  Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general O'Donnell (12.000 homes) quan intentaven d'expulsar els francesos de la foia de Castalla. Després d'intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d'O'Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d'ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana. Com a conseqüència d'aquesta derrota, José O'Donnell fou substituït per Francisco J. Elío com a capità general de València.

71 VAL HIS Castalla, segon combat de  (Castalla, Alcoià, 13/abr/1813)  Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les aliades dels generals Wittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Elío a Villena i de Murray al port de Biar. Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina. Hi prengueren part uns 20.000 homes per banda. Suchet s'hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l'evacuació francesa del País Valencià (5/jun/1813).

72 BAL BIO Castañeda, Antonio de  (Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)  Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s'hi féu ermità. Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l'antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys. Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.

73 VAL BIO Castañeda i Chornet, Josep  (València, 1900 - Madrid, 1987)  Economista i enginyer industral. D'estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968). És considerat un dels introductors de l'economia a la Península Ibèrica.

74 VAL BIO Castañer i Segura, Ramon  (Alcoi, Alcoià, 1929 - )  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l'oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París. Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l'església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961). Influït per l'estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta.

75 FRA GEO Castanesa  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble (1.502 m alt) i antic municipi (58,97 km²), agregat el 1996 a l'actual, situat a la vall de Benasc, en un coster damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. L'església de Sant Martí, romànica, és del s. XII. A sota hi ha el raval de la Vila d'Avall. Hi ha fonts d'aigües ferruginoses. Dins l'antic terme hi ha, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina.

76 FRA GEO Castanesa, vall de  (Alta Ribagorça)  Vall drenada per la Valira de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana aigua amunt del Pont de Suert, de modelatge de tipus fluvial. Comprèn l'antic terme de Castanesa i part dels de Montanui, Nerill i Bonansa. La capçalera, que s'estén fins al congost de Siscarri, és encerclada al nord-est per la serra de Llauset (2.910 m alt), que la separa de la vall de Barravés, i al nort-oest, per la serra Negra (2.650 m alt). A ponent, les crestes del pic de Castanesa (2.858 m alt) fan de partió d'aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa, des de la vall Hiverna, i pel coll del Baciver, per Cerler. Segueix el pic de Baciver (2.725 m alt) i la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), que devallen pel coll de l'Espina (1.276 m alt) i pel pic de Santa Llúcia (1.542 m alt), els quals aïllen l'alta vall de la de l'Isàvena.

77 BAL BIO Castaño i Llull, Jeroni  (Maó, Menorca, 1853 – Palma de Mallorca, 1931)  Pedagog. Fundà i dirigí el Colegio Castellano de Palma de Mallorca (1884-1920). És autor d'obres pedagògiques, i fou regidor de l'ajuntament (1904-09) i diputat provincial (1921).

78 EST BIO Castaños y Aragorri, Francisco Javier  (Madrid, 1756 – 1852)  Militar i polític. Fou educat a Barcelona i a Madrid. Participà en la reconquesta de Menorca contra els anglesos (1782). El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795. A la tornada de Ferran VII fou nomenat capità general de Catalunya (1815-20). Al moment del Congrés de Viena, a l'ago/1815, ocupà el Vallespir amb l'intenció de de forçar la reincorporació del Rosselló a la corona d'Espanya. Fomentà a Barcelona les representacions d'òpera (1815) i fou un dels principals propugnadors de la restauració universitària; procurà de sufocar el ferment liberal i el no-conformisme d'amplis sectors de la població; establí una forta censura prèvia al "Diario de Barcelona" i reprimí l'intent d'insurrecció del general Lacy (1817), l'afusellament del qual el féu molt impopular. El 1820 fou obligat a dimitir després d'aclamar la constitució.

79 EST BIO Castaños y Urioste, José Felipe  (Portugalete, Biscaia, 1715 - Valls, Alt Camp, 1778)  Polític i militar. Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-76), la qual afavorí. Lliurat a la junta l'antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, Castaños n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d'Itàlia quadres, marbres i reixes metàl·liques.

80 CAT GEO Castanya, la  (el Brull, Osona)  Poble (800 m alt), s'agregà al terme l'any 1843, a la capçalera de la Tordera, al sud de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya). L'església parroquial (Sant Cristòfor) és, en part, romànica (s. XI).

81 CAT GEO Castanyadell, Sant Pere de  (Vilanova de Sau, Osona)  Veure> Sant Pere de Castanyadell.

82 VAL BIO Castanyeda, Abdó  (València, s. XVI – 1629 ?)  Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l'autor d'algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d'estil pre-rebaltià. Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d'Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València.

83 VAL BIO Castanyeda, Gregori  (València, 1629 - s. XVII)  Pintor. Fou gendre i deixeble de Ribalta, amb el qual col·laborà. Les seves obres imiten fidelment l'estil del seu sogre

84 VAL BIO Castanyeda i Pujassons, Jacint  (Xàtiva, Costera, 1743 - Iba-nei, Tonquín, Xina, 1773)  Dominicà missioner. Estudià al col·legi de Sant Domènec d'Oriola. Professà el 1759. Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín (1770), on morí martiritzat. Fou beatificat pel papa Pius X el 1906. En resten les cartes i alguns versos.

85 CAT BIO Castanyer, Onofre  (Catalunya ?, s. XVI)  Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León.

86 CAT BIO Castanyer i Figueres, Maria  (Girona, 14/ago/1913 - )  Poetessa. Formà part de l'equip iniciador de la revista "Presència" de Girona. Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960).

87 VAL BIO Castanyer i Fons, Angelí  (Huénaja, Andalusia, 1905 - )  Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d'esquerra. Col·laborà a "Germania" i a d'altres publicacions. Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).

88 BAL BIO Castanyer i Mayol, Miquel Antoni  (Adjuntas, Puerto Rico, 1914 - )  Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca). Ha publicat, entre d'altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).

89 CAT GEO Castanyet  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Poble, a l'esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d'Horta i aflueix per l'esquerra a la riera de Santa Coloma.

90 CAT BIO Castanys i Borràs, Valentí  (Barcelona, 1898 – 1965)  Dibuixant i periodista. Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Des de molt jove començà a publicar en periòdics infantils. Però la consagració li vingué en guanyar el premi Francesc Cambó en el I Saló d'Humoristes, l'any 1916. La seva producció, molt extensa, es pot resseguir des de "Xut" (1922-36) fins a "Destino" (1939-65) passant per "El Be Negre" (1931-33) i "El Once" (1945-65) i les revistes infantils com "En Patufet" fins a "TBO". S'especialitzà en qüestions esportives, entre les seves creacions més populars es destaquen la d'el Vell Barça (l'avi carismàtic i bonhomiós), i les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades. Tanmateix en els relats sobre la família Sistacs, molt sovint radiofònics, portà a cap una desimbolta sàtira social de la petita i mitjana burgesia catalana. Freqüentment, també, inserí en alguns dels periòdics citats relats curts, sempre enginyosos i amb una punta satírica. Estrenà obres de teatre, com Ha guanyat el Barça (1949), també publicà Fira de ninots, Jaula de monos, La memòria es diverteix (1964), La família Sistacs (1965) i El comte Mitjacana, i il·lustrà Les aventures de Polzet, de Vidrao, i Guerra en la Selva, de Manuel Amat. Fou el pare de Valentí Castanys i Fornells.

91 CAT BIO Castanys i Fornells, Valentí  (Barcelona, 1927 - )  Dibuixant. Fill de Valentí Castanys i Borràs. Ha exposat com a aquarel·lista. Ha seguit la línia de dibuixant humorístic en què ha excel·lit el seu pare. Col·laborà a diverses publicacions. Usà el pseudònim de Tinet.

92 CAT BIO Castanys i Solà, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1810 – Salamanca, Castella, 1859)  Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca. Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació. Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s'oposaven a la reforma aranzelària que es projectava. Fou redactor d'"El Constitucional", de Madrid, i del "Boletín de Jurisprudencia y Legislación". Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña.

Des de  Casesblanques  fins a  Castanys i Solà, Francesc 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Casesb ]    [ Casetes ]    [ Caso ]    [ Cass ]    [ Cast ]    [ Castano ]