1

2

1

Casas, Antoni  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Gravador. Estudià a l'estranger, pensionat per la Junta de Comerç. L'any 1816 féu alguns dels primers gravats de textos taquigràfics, per il·lustrar una obra de taquigrafia del professor Serra i Ginesta.

C

B

2

Casas, Las  Poble del mun. d'Utiel (Plana d'Utiel)

V

G

3

Casas Altas  Nom castellà de Cases Altes (Racó)

V

G

4

Casas Bajas  Nom castellà de Cases Baixes (Racó)

V

G

5

Casas Blanco, Augusto  (Galícia, s. XX – Barcelona, 1973)  Poeta

C

B

6

Casas de Alcance  Llogaret del mun. de Cofrents (Vall de Cofrents)

V

G

7

Casas de Basta  Llogaret del mun. de Cofrents (Vall de Cofrents), dividit entre els nuclis de Casas de Basta de Arriba i de Casas de Basta de Abajo; és a la dreta del Cabriol.

V

G

8

Casas de Cuadra  Llogaret del mun. de Requena (Plana d'Utiel), al sud-oest de la ciutat.

V

G

9

Casas de Eufemia  Llogaret del mun. de Requena (Plana d'Utiel)

V

G

10

Casas de Madrona  Caseriu del mun. d'Aiora (Vall de Cofrents)

V

G

11

Casas de Moya  Poble del mun. de la Venta del Moro (Plana d'Utiel)

V

G

12

Casas de Pradas  Poble del mun. de la Venta del Moro (Plana d'Utiel)

V

G

13

Casas de Valls, Bonaventura “Bonaventura Casas i Pàmies”  (Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)  Pintor

C

B

14

Casas del Rey  Poble del mun. de la Venta del Moro (Plana d'Utiel), al sud-oest de la vila.

V

G

15

Casas del Río  Poble del mun. de Requena (Plana d'Utiel)

V

G

16

Casas i Abarca, Agapit  (Barcelona, 1874 – 1964)  Pintor

C

B

17

Casas i Abarca, Pere  (Barcelona, 1875 – 1958)  Pintor  

C

B

18

Casas i Amigó, Francesc  (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 1859 – Barcelona, 1887)  Poeta. Estudià dret a Barcelona i concorregué als certàmens promoguts per la Joventut Catòlica de Sabadell els anys 1885 i 1886. Li foren premiades diverses poesies, com La casa de Sant Josep, La masia, Poncella d'amor i La llengua catalana. Poeta romàntic, seguidor i deixeble de Verdaguer. La seva obra es conté en La nit de Nadal, ramet poètich (1886) i en el volum Poesies, publicat pòstumament l'any 1888 amb un pròleg de Marià Aguiló. (SC)

C

B

19

Casas i Barbosa, Joan  (Barcelona, s. XIX – 1896)  Electricista

C

B

21

Casas i Bayer, Jordi  (Barcelona, 1948 - )  Director de cor. Format musicalment a l'Escolania de Montserrat i a Barcelona, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l'Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990). L'any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid. (GEC)

C

B

20

Casas i Busquets, Joaquim  (Blanes, Selva, 28/jun/1911 - Mataró, Maresme, 1993)  Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista "Combat" (1936). Col·laborà assíduament a "L'Opinió" i "Justícia social". Després de la guerra, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró. Novel·lista costumista i realista, va publicar novel·les, recull de contes i monografies diverses. (SC)

C

B

22

Casas i Carbó, Joaquim  (Barcelona, 1858 – 1943)  Editor i escriptor  

C

B

23

Casas i Carbó, Ramon  (Barcelona, 1866 – 1932)  Pintor i dibuixant  

C

B

24

Casas i de Muller, Josep Maria  (Tarragona, 1890 - )  Poeta

C

B

25

Casas i Devesa, Joan  (Barcelona, 1912 - )  Pintor

C

B

26

Casas i Fuster, Joan  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31/ago/1950 - )  Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l'Institut del Teatre, on és professor. Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d'autors estrangers. Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987). Exercí la crítica teatral a l'"Avui", "El Observador" i "Serra d'Or". (GEC)

C

B

27

Casas i Galobardes, Gabriel  (Barcelona, 1892 – 1973)  Fotògraf  

C

B

28

Casas i Gamell, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 1910 - )  Escriptor

C

B

29

Casas i Homs, Josep Maria  (Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)  Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid. Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, intervingué en l'edició del Diccionari Aguiló. Treballá activament a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de "La Veu de Catalunya". Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona. Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d'Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957). Obtingué els premis de Filologia de l'IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d'art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament. Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971). (GEC) (DBA)

C

B

30

Casas i Pallerol, Jaume  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1854 - Catalunya, s. XX)  Poeta i dramaturg. Pagès d'ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir. Col·laborà a "La Renaixença" i participà en els jocs florals de Barcelona. És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball (Lo teixidor, Lo jornaler), de la composició Clavé i la seva obra (1907), de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa (1887) i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton.

C

B

31

Casas i Sicart, Creu  (Barcelona, 1914 - )  Farmacèutica i briòloga

C

B

32

Casas i Torres, Josep Manuel  (València, 1916 - )  Geògraf

V

B

33

Casas-Mercader, Ferran  (Valls, Alt Camp, 1908 - 1988)  Poeta i jurista

C

B

42

Casasayas i Cucurella, Joan  (Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1926)  Pediatre. Un dels caps de l'escola de pediatria catalana extrauniversitària. Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola. El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas.

C

B

34

Casasempere, Rafael  (Alcoi, Alcoià, 1873 - 1942)  Pianista

V

B

35

Casassas i Simó, Enric  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 – Barcelona, 2000)  Químic

C

B

36

Casassas i Simó, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1922 – Barcelona, 1992)  Geògraf  

C

B

37

Casassas i Simó, Oriol  (Sabadell, Vallès Occidental, 1/set/1923 - )  Pediatre. Fou president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-76), i també en dirigí el "Butlletí". Membre de la Societat Catalana de Biologia, a la represa de l'edició de "Monografies Mèdiques" (1969) en fou membre del consell de redacció. Ha publicat L'ensenyament de la pediatria (1964), La pediatria en el suburbi (1967) i La medicina catalana del segle XX (1970), entre d'altres.

C

B

38

Casassas i Ymbert, Jordi  (Barcelona, 1948 - )  Historiador

C

B

39

Casassayas i Mariol, Ignasi  (Manresa, Bages, 1883 - s. XX)  Dibuixant i pintor  

C

B

40

Casasses i Figueres, Enric  (Barcelona, 1951 - )  Escriptor

C

B

41

Casasús i Guri, Josep Maria  (Barcelona, 31/jul/1944 - )  Periodista i catedràtic universitari. Llicenciat en dret. El 1966 entrà com a redactor al diari "Tele-eXprés" fins què fou nomenat cap de direcció (1970-76), després passà a ser-ho del diari "Catalunya Express", (1976-79). El 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de "La Vanguardia". A partir del 1987 s'introduí en el món acadèmic i fou nomenat president de la Societat Catalana de Comunicació i vicedirector del departament de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Vicedegà de la UAB (1988). Fou degà de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que  compaginà amb "La Vanguardia" i amb la presidència de l'Observatori de la Comunicació Científica de la UPF. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és autor d'una vintena de llibres i de més de cent articles en revistes de recerca i divulgació. Ha estat guardonat amb nombrosos i importants premis.

C

B

43

Casau  Poble del mun. de Gausac (Vall d'Aran)  

C

G

44

Casau i Matamala, Josep  (Sant Ramon, Segarra, 1873 - )  Escultor

C

B

45

Casaus i Mechó, Jesús  (Barcelona, 1926 - )  Pintor

C

B

46

Casavella, Sant Lleïr de  Veure> Sant Lleïr de Casavella (la Coma i la Pedra, Solsonès)

C

G

47

Casavells  Poble (44 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 al de Corçà (Baix Empordà), és a l'esquerra del Daró; l'església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d'Ullà. Conserva una casa fortificada. El 1698 era lloc reial de la batllia d'Ullastret. L'antic terme comprenia el poble de Matajudaica i el raval de les Costes.

C

G

48

Cascalls, Jaume  (Berga ?, Berguedà, s. XIV - ? , v. 1378)  Escultor

C

B

49

Cascanar  Casal del mun. de Sencelles (Mallorca Septentrional)

B

G

50

Casella  ( ? , s. XVIII)  Escultor

C

B

51

Casella, la  Caseriu del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

52

Casellas i Coll, Pere  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s. XIX - Ridaura, Garrotxa, 1863)  Metge

C

B

53

Casellas i Dou, Raimon  (Barcelona, 7/gen/1855 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1/nov/1910)  Crític d'art, periodista i escriptor. Treballà per a "L'Avenç" i per a "La Vanguardia". Inicià, junt amb Rusiñol i altres, el moviment literari del Modernisme català. Intervingué en les Festes Modernistes de Sitges (La damisel·la santa, 1895, premi de prosa poètica). Altres obres: Els sots feréstecs (1901), Les multituds (1906), Llibre d'històries (1909). Deixà inèdita una Historia documental de la pintura catalana i Etapes estètiques.

C

B

54

Caselles  Antic llogaret el mun. de Fonollosa (Bages), al sector nord del terme; l'església, romànica, que pertenyia a la pabordia de Caselles, depèn de la parròquia de Camps.

C

G

55

Caselles  Antic nom de la Cabanassa (Alta Cerdanya)

N

G

56

Caselles, Esteve  (Lleida ?, s. XVII)  Jurista

C

B

57

Caselles, Guillem  (Felanitx ?, Mallorca, 1440 – Palma de Mallorca, 1516)  Inquisidor

B

B

58

Caselles, Jaume de  (Valls, Alt Camp, v. 1690 – Toledo, Castella, 1764)  Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62). El 1762 signà l'aprovació del llibre Llave de la modulación, d'Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l'excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona. Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos. La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l'aspecte harmònic.

C

B

59

Caselles, Joan  (País Valencià, s. XIX)  Ebenista

V

B

60

Caselles, les  Veïnat del mun. d'Esponellà (Gironès)

C

G

61

Caselles, pabordia de  Antiga comunitat del mun. de Fonollosa (Bages)

C

G

62

Caselles, Sant Joan de  Veure> Sant Joan de Caselles (Canillo, Andorra)

A

G

63

Caseponce, Esteve  (Ceret, Vallespir, 1850 – 1932)  Narrador

N

B

64

Caseres  Municipi de la Terra Alta: 324 m alt, 42,59 km2, 323 hab (1999)

C

M

65

Caseres, Bernat  ( ? , s. XVI - Tarragona ?, s. XVI)  Mestre d'obres

C

B

66

Casero i Madrid, Just Manuel  (Abrantes, Ribatejo, Portugal, 1946 – Girona, 1981)  Periodista i polític

C

B

67

Cases, Francesc  (Tàrrega, Urgell, s. XVII - ? , s. XVIII)  Metge

C

B

68

Cases, les  Despoblat del mun. de Rodés (Conflent)

N

G

69

Cases, Magí  (Barcelona, s. XVII)  Sacerdot i escriptor

C

B

70

Cases Altes  Municipi del Racó: 680 m alt, 15,9 km2, 158 hab (1999)

V

M

71

Cases Baixes  Municipi del Racó: 650 m alt, 22,6 km2, 292 hab (1999)

V

M

72

Cases d'Alcanar, les  Poble del mun. d'Alcanar (Montsià)

C

G

73

Cases de Barbens, les  Caseriu del mun. d'Anglesola (Urgell)

C

G

74

Cases de Bàrcena, les  Poble del mun. de València (Horta)

V

G

75

Cases de Ca l'Avi, les  Veïnat del mun. de Subirats (Alt Penedès)

C

G

76

Cases de Corbins, les  Despoblat del mun. de Corbins (Segrià), a l'oest del poble. Pertanyia als hospitalers.

C

G

77

Cases de Costa, les  Antic nom del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà).

V

G

78

Cases de Cubells, les  Caseriu del mun. de l'Alforí (Vall d'Albaida), a l'oest del poble.

V

G

79

Cases de Galiana, les  Caseriu del mun. del Fondó dels Frares (Valls del Vinalopó)

V

G

80

Cases de Joan Blanco, les  Caseriu del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

81

Cases de la Sénia, les  Veure> Cases del Riu, les (Rossell, Baix Maestrat).

V

G

82

Cases de la Serra, les  Enclavat del mun. de Florejacs (Segarra)

C

G

83

Cases de l'Alzina, les  Veïnat del mun. de Castellolí (Anoia)

C

G

84

Cases de l'Estany, les  Grup d'habitatges del mun. de Puçol (Horta)

V

G

85

Cases de Lloma, les  Caseriu del mun. de Moixent (Costera)

V

G

86

Cases de Marco, les  Barri del mun. del Campello (Alacantí)

V

G

87

Cases de Pena, les  Municipi del Rosselló: 60 m alt, 13,38 km2, 430 hab (1999)

N

M

88

Cases de Pericó, les  Veïnat del mun. de Monesma de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

89

Cases de Posada, les  Llogaret del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

90

Cases de Rialb, les  Veïnat del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)

C

G

91

Cases de Roig, les  Caseriu del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

92

Cases de Sala, les  Caseriu del mun. de Novelda (Valls del Vinalopó)

V

G

93

Cases de Sanxis, les  Caseriu del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

94

Cases de Torlarribera, les  Veïnat del mun. de Torlarribera (Baixa Ribagorça)

F

G

95