1

2

1

Casal, comtat de  Títol atorgat el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanelles i Casanova

C

H

2

C

H

3

Casal de Barcelona  Llinatge dels reis de Catalunya i després d'Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de Catalunya. Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona-Besalú per Lluís el Tartamut. Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l'autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-. Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d'Aragó. El seu fill Alfons I esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d'Aragó per renúncia de la seva mare (1163). El llinatge s'extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya i Aragó, dit l'Humà.

C

B

4

Casal i Julián, Gaspar  (Girona, 1680 – Madrid, 1759)  Metge  

C

B

5

Casal i Vall, Editorial  (Andorra, 1956 - )  Editorial i impremta

A

N

6

Casaldàliga i Pla, Pere  (Balsareny, Bages, 16/feb/1928 - )  Eclesiàstic. Ordenat el 1952 dintre l'ordre dels claretians, el 1968 va anar al Brasil, on fundà una missió claretiana. La seva tasca pastoral, sempre al costat dels febles i contra la injustícia, el portà a ser ordenat bisbe l'any 1971. Seguidor aferrissat de la teologia de l'alliberament, ha escrit en català, castellà i portuguès: Yo creo en la justicia y en la esperanza (1975), Pere Llibertat (1978), Encara avui respiro en català (1987), A l'aguait del Regne (1989).

C

B

7

Casaldòvol, Bernat de  ( ? , s. XV)  Protofísic

C

B

8

Casalduero, Joaquín  (Barcelona, 1903 - )  Crític literari  

C

B

9

Casalís, Josep  (Tarragona, s. XIX - Catalunya, s. XX)  Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim. Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.

C

B

10

Casalot, el  Caseriu del mun. de Mont-roig del Camp (Baix Camp)

C

G

11

Casalots, turó de  Cim, a les comarques del Gironès i de la Selva

C

G

12

Casals  Veïnat del mun. de Serinyà (Gironès)

C

G

13

Casals  Despoblat del mun. de Talarn (Pallars Jussà)  

C

G

14

Casals, Anton  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor

C

B

15

Casals, Antoni Francesc  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Militar  

C

B

16

Casals, Bonaventura  (Barcelona ?, s. XVIII)  Metge

C

B

17

Casals, Bru  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari  

C

B

18

Casals, Carles  (Barcelona, 1850 - Bonastre, Tarragonès, 1908)  Organista

C

B

19

Casals, Enric  (Catalunya, 1872 – s. XX)  Actor

C

B

20

Casals, Joan  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf  

C

B

21

Casals, Pilar  (Barcelona, 1922 - )  Violoncel·lista

C

B

22

Casals i Ariet, Jordi  (Viladrau, Osona, 1911 - )  Metge

C

B

23

Casals i Camps, Emili  (Barcelona, 1843 – 1928)  Pintor

C

B

24

Casals i d'Echauz, Bonaventura  (Barcelona, 1791 - ? , d 1863)  Metge

C

B

25

Casals i Defilló, Enric  (Barcelona, 1892 – 1986)  Violinista i compositor

C

B

26

Casals i Defilló, Pau  (el Vendrell, Baix Penedès, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973)  Violoncelista, compositor i director d'orquestra

C

B

27

Casals i Font, Martí  (Barcelona, 1871 - ? )  Escultor

C

B

28

Casals i Freixes, Josep  (el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939)  Polític

C

B

29

Casals i Grau, Vicenç  (Granollers, 1916 - )  Pintor

C

B

30

Casals i Remisa, Josep  (Barcelona ?, s. XVIII – s. XIX)  Banquer

C

B

31

Casals i Rovira, Assumpció  (Barcelona, 1896 – 1975)  Actriu

C

B

32

Casals i Vernis, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1860 – s. XX)  Pintor i dibuixant

C

B

33

Casals i Vidal, Francesc Xavier  (Barcelona, 1880 – 1954)  Polític

C

B

34

Casals Jaume I  (País Valencià, 1998 - )  Moviment de base, de caràcter nacional i progressista

V

P

35

Casamada i Comella, Manuel  (Barcelona, 1772 – 1841)  Eclesiàstic i pedagog

C

B

36

Casamanya, pic de  Pic, a les parròquies de Canillo i d'Ordino (Andorra)

A

G

37

Casamitjana  Masia i església romànica (Sant Benet de Casamitjana) del mun. de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar.

C

G

38

Casamitjana, Francesc de  (Besalú, Garrotxa, s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

39

Casamitjana i Alsina, Joan  (Barcelona, 1805 – València, 1881)  Compositor

C

B

40

Casamor, Sant Romà de  Veure> Sant Romà de Casamor (Cabanelles, Alt Empordà)

C

G

41

Casamor i d'Espona, Antoni  (Barcelona, 1907 - Cervià de Ter, Osona, 1979)  Escultor

C

B

42

Casaña Leonardo, Julián  (Ciudad Real, 1833 – Madrid, 1911)  Doctor en farmàcia

E

B

43

Casañas i Pagès, Salvador  (Barcelona, 1834 – 1908)  Bisbe de la Seu d'Urgell i de Barcelona

C

B

44

Casanate, Marc Antoni  (Tarassona, Aragó, 1590 - ? , 1658)  Escriptor

E

B

45

Casanate i Espès, Anna  (Tarragona, 1570 – 1638)  Religiosa carmelitana

C

B

46

Casanate i Rojas, Melcior  (Tarragona, 1575 – 1605)  Religiós carmelità

C

B

47

Casanellas i Ibars, Joan  (Barcelona, 1904 – 1986)  Polític i advocat

C

B

48

Casanellas i Lluch, Ramon  (Barcelona, 1897 - el Bruc, Anoia, 1933)  Polític

C

B

49

Casanelles i Farré, Enric  (Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)  Crític

C

B

50

Casanelles i Rahola, Eusebi  (Barcelona, 1948 - )  Especialista en patrimoni industrial  

C

B

51

Casañer, Joan  (Barcelona, s. XIX)  Actor

C

B

52

Casanova, baronia de  Títol del País Valencià, atorgat el 1803 a Francesc de Paula Belda i Pla

V

H

53

Casanova, Concepció  (Campdevànol, Ripollès, 1906 - )  Escriptora

C

B

54

Casanova, Jaume  (Xàtiva ?, Costera, v. 1435 – Roma, Itàlia, 1504)  Cardenal

V

B

55

Casanova, Joan  (Barcelona, s. XIV – Florència, Itàlia, 1436)  Cardenal  

C

B

56

Casanova, Joan de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Eclesiàstic

C

B

57

Casanova, Josep  (Barcelona, 1725 – Catalunya, s. XVIII)  Jesuïta

C

B

58

Casanova, Pere Genís de  (València, 1555 – 1635)  Prelat

V

B

59

Casanova, Ramon  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Cap de policia

C

B

60

Casanova de Valls, la  Centre administratiu del mun. de Guixers (Solsonès)

C

G

61

Casanova i Bosch, Rafael  (Barcelona, XVIII - Sant Boi de Llobregat, 1768)  Ciutadà honrat

C

B

62

Casanova i Ciurana, Pelegrí  (València, 1849 – 1919)  Metge otòleg

V

B

63

Casanova i Comes, Rafael  (Moià, Bages, 1660 ? - Sant Boi de Llobregat, 1743)  Conseller en cap

C

B

64

Casanova i Danés, Ramon  (Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)  Enginyer i polític  

C

B

65

Casanova i de Mir, Francesc  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)  Militar i tècnic agrònom. Arribà a brigadier del cos d'enginyers. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, on impulsà bones iniciatives.

C

B

66

Casanova i de Mir, Ramon de  (Vic, Osona, 1811 – Barcelona, 1875)  Agricultor

C

B

67

Casanova i Estorach, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1847 – París, França, 1896)  Pintor  

C

B

68

Casanova i Puigserinall, Montserrat  (Campdevànol, Ripollès, 1909 - 1990)  Pintora

C

B

69

Casanova i Ruiz, Llorenç  (Alcoi, Alcoià, 1844 – Alacant, 1900)  Pintor

V

B

70

Casanovas, Antoni  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Dibuixant

C

B

71

Casanovas, Enric  (València, s. XIX - Barcelona, s. XX)  Pintor

V

B

72

Casanovas, Joaquim  (Barcelona, 1760 - ? , 1816)  Abat de Poblet

C

B

73

Casanovas i Camprubí, Ignasi  (Santpedor, Bages, 1872 – Barcelona, 1936)  Filòsof  

C

G

74

Casanovas i Cantarell, Andreu  (Manresa, Bages, 1803 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1870)  Historiador i sacerdot

C

G

75

Casanovas i Carnicer, Josep  (Barcelona, 1905 – 1994)  Metge

C

G

76

Casanovas i Cladellas, Maria Lourdes  (Sabadell, Vallès Occidental, 1934 - )  Paleontòloga

C

B

77

Casanovas i Gibert, Antoni Deodat  (Barcelona, 1715 – 1798)  Fuster artístic

C

B

78

Casanovas i Gorchs, Francesc  (Barcelona, 1853 – 1924)  Pintor i crític d'art

C

B

79

Casanovas i Guardiola, Francesc de P.  (Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)  Pintor

C

B

80

Casanovas i Maristany, Joan  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1890 - Valràs, Llenguadoc, 1942)  Polític i advocat

C

B

81

Casanovas i Mercadé, Isidor  (Barcelona, 1908 - )  Pintor

C

B

82

Casanovas i Molist, Joan  (Taradell, Osona, 1913 - )  Pintor

C

B

83

Casanovas i Puig, Josep  (Barcelona, 1924 – 1996)  Compositor

C

B

84

Casanovas i Puig, Maria Aurora  (Barcelona, 1914 – 1968)  Historiadora del gravat

C

B

85

Casanovas i Roy, Enric  (el Poble Nou, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1948)  Escultor

C

B

86

Casanovas i Sellarès, Joaquim  (Barcelona, s. XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880)  Eclesiàstic

C

B

87

Casanoves  Barri residencial del mun. de Parets del Vallès (Vallès Oriental)

C

G

88

Casanoves  Despoblat del mun. d'Illa (Rosselló)

N

G

89

Casanoves  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Família de pintors

C

B

90

Casanoves, Antoni  (Barcelona, s. XVII)  Pintor

C

B

91

Casanoves, Joan (II)  ( ? , s. XVII – 1739)  Pintor

C

B

92

Casanoves, Joan Josep  (Lleida, s. XVII – 1711)  Polític i jurista

C

B

93

Casanoves, Pere Nolasc  (Barcelona, 1778 – Girona, 1829)  Escriptor mercedari. Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però féu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador. El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España, en vers.

C

B

94

Casanoves i Bertran, Narcís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1747 - la Vinya Vella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1799)  Compositor

C

B

95

Casanoves i Ricart, Joan  ( ? , s. XVIII – 1756)  Pintor

C

B

96

Casanoves i Rovira, Amadeu  (Mataró, Maresme, 1930 - )  Tenor. Fill d'una família de músics, estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Mercè Capsir i Joaquim Zamacois. Féu la seva presentació a Barcelona amb una obra de Menotti, sota la direcció del mestre Annovazzi. Residí primerament a Basilea i després a Baden-Baden. Ha actuat per tot Europa i ha pres part en algun dels festivals més importants. És essencialment un tenor líric i s'ha especialitzat en obres de Mozart. L'any 1961 va gravar un disc de referència, Cançó d'amor i de guerra de Rafael Martínez i Valls, acompanyat de Lina Richarte i del baríton Manuel Ausensi.

C

B

97

Casanoves i Torrents, Antoni  (Barcelona, 1752 - 1796 ?)  Pintor

C

B

98

Casany i Alegre, Joaquim  (València, 1843 – 1911)  Advocat i periodista. Fou director d'"El Mercantil Valenciano". Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).

V

B

99

Casaponce, Esteve  (Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, s. XX)  Escriptor i eclesiàstic

N

B

100

Casares, Bernat  (Catalunya, s. XVI – Tarragona, 1583)  Arquitecte

C

B

101

Casarill  Poble del mun. d'Escunyau (Vall d'Aran)