Bou - Briz

Necessitem el seu suport

per a aquest gran projecte

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

BLOC DE DADES CAT   CONTACTE

Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:   Bou ]    [ Bov ]    [ Bover i ]    [ Bra ]    [ Bras ]    [ Bret ]

Des de  Bou  fins a  Brizguz i Bru, Athanasio Genaro

 

descripció

1

2

1

Bou  Antic municipi del Rosselló: 50 m alt, 7,90 km2

N

G

2

Bou, Baltasar  ( ? , s. XV)  Hisendat

C

B

3

Bou, basílica de son  Basílica paleocristiana, al mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

4

Bou, hostal del  Hostal del mun. de Berga (Berguedà)

C

G

5

Bou, Pep  (Granollers, Vallès Oriental, 1951 - )  Actor

C

B

6

Bou, son  Antiga possessió del mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

7

Bou, Teresa  (País Valencià, s. XVI)  Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s. XVI (sense que hom ho hagí pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs March sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny. (GEC)

V

B

8

Bou, Tomàs  (Solsona, Solsonès, 1785 – v. 1840)  Escriptor i dominicà

C

B

9

Bou i de Margarit-Biure, Melcior de  (Perpinyà, 1755 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1838)  Escriptor. Darrer marquès d'Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit. Fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà (1790). Participà en la Revolució Francesa, però s'hagué d'exiliar a Barcelona al final del 1790. Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona (1791). (GEC)

N

B

10

Bou i Geli, Vicenç  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1885 – 1962)  Músic de cobla i compositor

C

B

11

Bou i Maqueda, Enric  (Barcelona, 3/mar/1954 - )  Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost. Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA. Ha publicat diversos llibres sobre les obres d'escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas. (GEC)

C

B

12

Bouille, Miquel  (Illa, Rosselló, 1931 - )  Historiador

N

B

13

Bouin, Jean  (Marsella, França, 1888 – Marsella, França, 1914)  Atleta

U

B

14

Bouin, Jules  (Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)  Químic

N

B

15

Boumort, serra del  Serra interior del Prepirineu català

C

G

16

Bouqués, Pere  ( ? , 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564)  Abat de Poblet

C

B

17

Bourg-Madame  Nom francès del poble de la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), posat el 1815

N

G

18

Bournonville i de Perapertusa, Francesc de  (Barcelona, 1660 – 1731)  Militar i regidor

C

B

19

Bourrat, Joan  (Sant Andreu de Sureda, Rosselló, 1859 – Perpinyà, 1909)  Polític. Membre del partit radical socialista francès. Elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d'Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà. Impulsà la política de transports. Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França. (GEC)

N

B

20

Bousquet, Jordi  (Perpinyà, 1818 - Saint-Cloud, París, França, 1854)  Compositor i crític musical

N

B

21

Bouvij, Paul  (Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867)  Enginyer

C

B

22

Bovalar, basílica del  Basílica paleocristiana, al mun. de Seròs (Segrià)

C

G

23

Bovalar, el  Partida i caseriu del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

24

Bovalar, el  Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt) del mun. de Cinctorres (Ports), a l'àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba.

V

G

25

Bovalar, el  Serra (1.301 m alt) del mun. de Vistabella del Maestrat (Alcalatén)

V

G

26

Bovar, el  Caseriu del mun. de Banyeres de Mariola (Alcoià)

V

G

27

Bovar, sequiol de  Sèquia del mun. d'Oliva (Safor), a l'àrea arrossera del sud del terme, que pren l'aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet.

V

G

28

Bové, Climent  (Barcelona, s. XIX)  Dirigent obrerista

C

B

29

Bové, Pere  (Reus, Baix Camp, 1830 – 1896)  Polític

C

B

30

Bové, Salvador  (Reus, Baix Camp, 1869 – Badalona, Barcelonès, 1915)  Historiador i lul·lista

C

B

31

Bové i Trius, Francesc de Paula  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950)  Compositor

C

B

32

Bóvedas, Las  Poble del mun. d'Algorfa (Baix Segura).

V

G

33

Bover, Antoni  ( ? , s. XVIII)  Religiós trinitari

B

B

34

Bover, Antoni  (Valls, Alt Camp, s. XVIII)  Orfebre, autor d'obres notables.

C

B

35

Bover, Francesc  (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831)  Escultor neoclàssic

C

B

36

Bover, Guillem  ( ? , s. XIII)  Marí

C

B

37

Bover, Rafael  (Illes Balears, s. XVII)  Poeta

B

B

38

Bover, Ramon  (Barcelona ?, s. XV - ? , s. XV)  Poeta

C

B

39

Bover i de Rosselló, Joaquim Maria  (Sevilla, Andalusia, 1810 - Palma de Mallorca, 1865)  Polígraf

B

B

40

Bover i Mas, Josep  (Barcelona, 1790 ? – 1866)  Escultor

C

B

41

Bover i Muntadas, Josep  (Besalú, Garrotxa, s. XIX – Almeria, Andalusia, 1855)  Enginyer de mines

C

B

42

Bover i Oliver, Josep Maria  (Vinarós, Baix Mestrat, 1877 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1954)  Teòleg

V

B

43

Bover i Pous, Miquel  (Palma de Mallorca, 1928 – 1966)  Ciclista

B

B

44

Bover i Ramonell, Miquel  (Palma de Mallorca, 1720 – 1799)  Poeta líric i dramàtic

B

B

45

Bover i Salom, Miquel  (Son Sardina, Palma de Mallorca, 1896 - )  Ciclista

B

B

46

Bover i Terrassa, Joan  (Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)  Jurista

B

B

47

Situació de les comarques de les GarriguesBovera  Municipi de les Garrigues: 297 m alt, 30,9 km2, 383 hab (2004). Situat al sud de la comarca, dominat pel coll de Bovera, a la dreta del riu de la Cana, afluent de l'Ebre, al límit amb la de la Ribera d'Ebre, al sud de Lleida. El sector muntanyós del terme és ocupat per boscos. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà, dedicada especialment a l'olivera, també hi ha ametllers i cereals. Cria de bestiar en granges. La població experimenta una devallada constant des del 1930. Església parroquial de Sant Josep, de transició del romànic al gòtic, molt modificada el s. XVIII, on hi ha un portal romànic del s. XIII. Àrea comercial de Lleida. (EUC) (SC)

C

M

48

Bovera, la  Santuari marià i antiga abadia, al mun. de Guimerà (Urgell)

C

G

49

Bovet, Nicolau  ( ? , s. XIII)  Marí

C

B

50

Bovetes, les  Partida i caseriu, al mun. de Dénia (Marina Alta)

V

G

51

Boví, Francesc  (València, 1872 – 1947)  Pintor

V

B

52

Boy, Jaume  (Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847)  Escriptor, erudit i comerciant. És autor d'un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40).

C

B

53

Boy, Santiago  (Barcelona, 1857 – s. XIX)  Escriptor i metge. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques i edità sengles llibres narratius en català i castellà, titulats respectivament En Pauet de Casa en Jordi (1888) i Generoso (1889). Posteriorment presentà la novel·la La historieta i estrenà una comèdia catalana en un acte, en col·laboració amb Ramon Surinyac. (DBA)

C

B

54

Boy Scouts de Catalunya  (Barcelona, 1934 – 1937)  Associació escolta

C

C

55

Boy Scouts de Catalunya  (Barcelona, 1939 – 1959)  Nucli escolta

C

C

56

Boy Scouts de València  (País Valencià, s. XX - )  Nucli escolta

V

C

57

Boyé i Perera, Carme  (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 1910 - ) Llatinista. Llicenciada en filosofia i lletres. es dedicà a l'ensenyament. Ha sobresortit per la traducció al català dels dos volums de les Tristes (1965-66) d'Ovidi, feta en col·laboració amb Miquel Dolç, per a la col·lecció d'autors clàssics de la Fundació Bernat Metge. Conserva encara inèdita una traducció del poema Anabase de Saint-John Perse. (EUC) (GEC)

C

B

58

Boyl  Veure> Boïl

V

B

59

Bozzo i Duran, Joan Lluís  (Barcelona, 1953 - )  Actor i director de teatre

C

B

60

BRA  Sigla del Bloc Republicà Autonomista

C

P

61

Bracons i Sunyer, Lluís  (Manlleu, Osona, 1892 – París, França, 1961)  Gravador i lacador

C

B

62

Brafi, cala  Cala de la costa, al mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

63

Situació de la comarca de l'Alt CampBràfim  Municipi de l'Alt Camp: 231 m alt, 6,29 km2, 610 hab (2004). Situat al sud de la comarca, a la dreta del riu Gaià. El relleu és lleugerament ondulat, amb algunes hectàries de bosc. La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l'elaboració de vi, activitats complementades amb la cria d'animals de granja. Tanmateix, el descens demogràfic ha estat constant des del començament del s XX, tot i que darrerament hi ha un lleuger augment de la població. A la vila, on han estat trobades restes romanes, destaca l'església parroquial de Sant Jaume del s XVII. Dins del terme, dalt d'un turó, es troba el santuari de la Mare de Déu del Lloret. Àrea comercial de Valls.

 Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE BRÀFIM - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

64

Bragat, Joan  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat, sense estalviar-se la darrera de les operacions: el setge de Siurana, el 1153.

C

B

65

Bragulat, Josep  (Barcelona, s. XIX)  Dirigent obrerista. Organitzador de les associacions obreres catalanes del ram tèxtil, presidí la Federació de les Tres Classes de Vapor (1872).

C

B

66

Brai, barranc de  Curs d'aigua del mun. de Pinell de Brai (Terra Alta)

C

G

67

Braibal, tossa de  Pic (2.641 m alt) de la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra)

A

G

68

Brallans  Caseriu del mun. de Torlarribera (Baixa Ribagorça)

F

G

69

Branchart, Bonaventura  (País Valencià, s. XIX)  Historiador

V

B

70

Branchat, Vicent  (València, s. XVIII – 1791)  Jurista

V

B

71

Brand  Pseudònim de l'escriptor Cristòfor de Domènech i Vilanova

C

B

72

Brandenburg-Ansbach, Joan de  (Plassenburg, Alemanya, 1493 – València, 1525)  Noble

V

B

73

Branger, Francesc  (Prada, Conflent, 1912 - )  Pintor

N

B

74

Brangolí  (ant: Vilangolí) Veïnat (1.521 m alt) del mun. d'Enveig (Alta Cerdanya), sota la muntanya de Bell-lloc, a l'esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, formant el Raür. De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena.

N

G

75

Brangulí, Emili  (Barcelona, s. XIX)  Gravador

C

B

76

Brangulí, Josep  (Barcelona, s. XIX)  Gravador

C

B

77

Brangulí i Claramunt, Joaquim  (Barcelona, 1913 – 1991)  Fotògraf

C

B

78

Brangulí i Claramunt, Xavier  (Barcelona, 1918 – 1986)  Fotògraf

C

B

79

Brangulí i Royo, Francesc  (Barcelona, 1840 – 1910)  Gravador en coure, acer i boix

C

B

80

Brasés i Trias, Andreu  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1834 – Barcelona, 1914)  Dramaturg

C

B

81

Brasillach, Robert  (Perpinyà, 1909 – París, França, 1945)  Escriptor

N

B

82

Brasó i Tulla, Gabriel  (Barcelona, 1912 – Montserrat, Bages, 1978)  Abat benedictí

C

B

83

Bravo, Nino "Lluís Manuel Ferri Llopis"  (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 1944 - prop de Madrid, 1973)  Cantant melòdic

V

B

84

Bravo Portillo, Manuel  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1919)  Comissari de policia

C

B

85

Brazès, Edmon  (Ceret, Vallespir, 1893 - )  Escriptor

N

B

86

Breda  Municipi de la Selva: 169 m alt, 5,1 km2, 3.325 hab (1999)

C

M

87

Breda, monestir de  Antiga abadia benedictina (1038-1835) del mun. de Breda (Selva)

C

G

88

Bregós, riu  Altre nom amb què també és conegut el Llobregós

C

G

89

Brel, Josep  (València, v. 1835 – v. 1894)  Pintor

V

B

90

Brell, Benet  (Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)  Compositor i organista. A deu anys ingressà a l'Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l'any 1803, fou nomenat mestre de capella de l'Abadia (1828-34). Excel·lí com a organista i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.

C

B

91

Brell, Felip  (Rosselló ?, s. XVI)  Pintor renaixentista

N

B

92

Brell, Josep  (Perpinyà, s. XVI - ? , s. XVI)  Pintor renaixentista

N

B

93

Brenac, Antoni  (Vilafranca de Conflent, Conflent, s. XVI – Montserrat, Bages, 1555)  Poeta

N

B

94

Brenui  Altre nom del lloc de Beranui (Mont-ros, Pallars Jussà)

C