|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Bou ] [ Bov ] [ Bover i ] [ Bra ] [ Bras ] [ Bret ] Des de Bou fins a Brizguz i Bru, Athanasio Genaro
2 CAT BIO Bou, Baltasar (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, s. XV - País Valencià, s. XV) Hisendat. Nebot del famós escriptor Jaume Roig, el qual, fugint de la pestilència declarada a la ciutat de València el 1456, es retirà per un temps a la casa de Bou, on hi escriví la seva gran obra, l'Espill.
4 CAT GEO Bou, hostal del (Berga, Berguedà) Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona, lloc on es reunia l'ajuntament fins a l'annexió del municipi a Berga el 1963. Ha agrupat al seu voltant una petita caseria. 5 CAT BIO Bou, Pep (Granollers, Vallès Oriental, 1951 - ) Actor 6 BAL HIS Bou, son (Alaior, Menorca) Antiga possessió, situada vora la costa de migjorn, on hi ha, entre Atalis i el cap de ses Penyes, les PLATGES DE SON BOU, en part urbanitzades. Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns d'habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou. 7 VAL BIO Bou, Teresa (País Valencià, s. XVI) Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s. XVI (sense que hom ho hagí pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs March sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny. 8 CAT BIO Bou, Tomàs (Solsona, Solsonès, 1785 – v. 1840) Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona. Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s'hagué d'exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l'exclaustració s'establí a Solsona. Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830).
10 CAT BIO Bou i Geli, Vicenç (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1885 – 1962) Músic de cobla i compositor de sardanes. A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i als 18 anys ingressà a la cobla Els Montgrins, de Torroella de Montgrí, i en fou director a partir del 1909. A les seves primeres sardanes, de melodia agradable i ingènua Esperança i Cants de maig, seguiren les cèlebres L'anell de prometatge, Llevantina, El Saltiró de la sardina, Angelina, Girona aimada, Continuïtat, La sardina encara salta, Torroella vila vella, Record de Calella, etc, totes de retenció fàcil. La seva tècnica elemental i la simplicitat de les melodies el convertiren en el compositor de sardanes més popular i alhora més discutit, a causa del discret valor musical de la seva obra. Deixà escrites 105 sardanes. 11 CAT BIO Bou i Maqueda, Enric (Barcelona, 3/mar/1954 - ) Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost. Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA. Ha publicat diversos llibres sobre les obres d'escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas. 12 NOR BIO Bouille, Miquel (Illa, Rosselló, 1931 - ) Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena. Autor de nombrosos treballs d'història publicats en revistes i, en col·laboració amb Joan Francesc Brousse, d'Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969). 1 14 NOR BIO Bouin, Jules (Perpinyà, 1822 – París, França, 1886) Químic. Fou membre de l'Acadèmie de Mèdecine i professor a l'École Supérieure de Pharmacie. És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873). 15 CAT GEO Boumort, serra del (Pallars Jussà) Serra interior del Prepirineu català, que s'estén en direcció oest-est, entre les conques de la Noguera Pallaresa i el Segre. És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos. La vegetació és bàsicament de tipus submediterrani i hi abunden els boscs de pinassa i, per sobre, de pi roig, constitueix el límit meridional del pi negre. L'altitud màxima és al Castell (2.076 m) i al cap de Boumort (2.070 m), cims situats a molt poca distància, a la part central de massís. Formen part del massís de Boumort un conjunt de serres paral·leles, entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa. Té molt escàs poblament, que forma petits agrupaments, l'antiguitat dels quals testimonien llurs petites esglésies romàniques, que són en procés de despoblament. En les zones immediates als conreus i als pasturatges d'alta muntanya hi ha grups de bordes que només excepcionalment són d'habitatge permanent. L'explotació forestal, en gran part a càrrec de l'estat, és per contra, en expansió. 16 CAT BIO Bouqués, Pere (Catalunya, 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564) X Abat perpetu de Poblet (1546-64). En 1531, essent monjo, intervingué bastant a la famosa deposició de l'abat Queixal. En unió del seu company Pere Rausich anà amb lletres prop de l'emperador Carles V per tal de justificar la insòlita actitud adoptada aleshores per la comunitat. Fou elegit abat a la mort del seu antecessor Gabriel Forés, En 1558, Felip II li confià la inspecció de diversos monestirs on els costums s'havien relaxat. Per aquesta qüestió entrà en conflicte amb l'arquebisbe de Saragossa, per bé que finalment prevalgué el seu punt de vista i foren processats els religioses que ell havia acusat (1560). En 1564 rebé al seu monestir la visita de l'esmentat rei Felip, el qual tingué per a ell mostres molt especials de respecte. Morí el mateix any, quan en tenia seixanta i en duia quaranta-dos de vida religiosa. Fou enterrat a la sala capitular. El succeí a l'abadiat Joan de Guimerà. 17 NOR HIS Bourg-Madame (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya) Nom donat per l'administració francesa al poble a partir del 1815, a la caiguda de Napoléo, en honor de Maria Teresa Carlota, duquessa d'Angulema, filla de Lluís XVI, amb motiu de la visita del duc d'Angulema i coincidint amb el trasllat de la capitalitat del municipi d'Ix a la Guingueta.
18 CAT BIO Bournonville i de Perapertusa, Francesc de (Barcelona, 1660 – 1731) Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d'Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718). Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d'iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l'oposició del corregidor. 19 NOR BIO Bourrat, Joan (Sant Andreu de Sureda, Rosselló, 1859 – Perpinyà, 1909) Polític. Membre del partit radical socialista francès. Elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d'Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà. Impulsà la política de transports. Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França. 20 NOR BIO Bousquet, Jordi (Perpinyà, 1818 - Saint-Cloud, París, França, 1854) Compositor i crític musical. Obtingué el premi Roma amb la cantata La vendetta (1838). Fou director d'orquestra a l'Opéra de París i al Théâtre Italien. Escriví música d'església i les òperes L'hôtesse de Lyon (1844), Le mousquetaire (1844), Tabarin (1852). 21 CAT BIO Bouvij, Paul (Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867) Enginyer. S'exilià a Barcelona el 1835. Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l'Ateneu Balear. És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca' (1867).
23 VAL GEO Bovalar, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida i caseriu, a 3,5 km de la ciutat. 24 VAL GEO Bovalar, el (Cinctorres, Ports) Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt), a l'àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba. 25 VAL GEO Bovalar, el (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Serra (1.301 m alt) i extensa àrea forestal, de propietat comunal, estesa a la dreta del riu de Montlleó. 26 VAL GEO Bovar, el (Banyeres de Mariola, Alcoià) Caseriu, entre la penya de la Blasca i el Vinalopó, al límit amb el terme de Beneixama. 27 VAL GEO Bovar, sequiol de (Oliva, Safor) Sèquia, a l'àrea arrossera del sud del terme, que pren l'aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet. 28 CAT BIO Bové, Climent (Barcelona, s. XIX) Dirigent obrerista. Organitzador del Congrés Obrer de Barcelona (1870), fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (1870-71). Per la seva participació a la vaga obrera barcelonina (abril 1871), fou detingut i empresonat a Montjuïc. 29 CAT BIO Bové, Pere (Reus, Baix Camp, 1830 – 1896) Polític. D'ideologia republicana, participà, a Madrid, en la revolució del 1854. Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l'ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional. El 1869 fou membre de la Junta revolucionària de Reus i, posteriorment, president del Comitè Republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat.
31 CAT BIO Bové i Trius, Francesc de Paula (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950) Mestre de capella i compositor. Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926). 32 VAL GEO Bóvedas, Las (Algorfa, Baix Segura) Poble, situat vora la sèquia d'Alquibla, a la dreta del Segura, al límit amb el terme d'Almoradí. Originàriament únic nucli de població del municipi, era situat a 500 m de la casa del marquès d'Algorfa, que donà nom al municipi. En estendre's fins al voltant d'aquesta, el poble prengué el nom d'Algorfa, i el de Las Bóvedas ha restat per a un dels seus barris. 33 BAL BIO Bover, Antoni (Catalunya, s. XVIII) Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní. 34 CAT BIO Bover, Antoni (Valls, Alt Camp, s. XVIII) Orfebre, autor d'obres notables. 35 CAT BIO Bover, Francesc (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831) Escultor neoclàssic. Deixeble de l'Escola de la Junta de Comerç, que el pensionà per anar a Roma. Amb l'escultor M. Olivé va esculpir diverses estàtues, en marbre, de la Llotja de Barcelona. 36 VAL BIO Bover, Guillem (País Valencià, s. XIII) Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d'Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327. 37 BAL BIO Bover, Rafael (Illes Balears, s. XVII) Poeta. De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica. La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa i religiosa, imita els autors castellans del s. XVI, sense oblidar els models tradicionals.
39 BAL BIO Bover i de Rosselló, Joaquim Maria (Sevilla, Andalusia, 1810 - Palma de Mallorca, 1865) Polígraf, escriptor i erudit. Col·leccionà tota mena de documents, d'antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca. Fundador de l'Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres (1837), i el 1840 fou nomenat corresponent de l'Academia de la Historia. Ocupà càrrecs importants a la Biblioteca Nacional (1851). Representa amb la seva obra un precedent de la Renaixença a les Balears. Fundador de l'Acadèmia Mallorquina de Literatura (1837). Escriví obres sobre els temes més diversos, encara que excel·lí sobretot com a historiador; és autor de: Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua literatura (1842), d'un Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) i d'una Biblioteca de escritores baleares (1868). Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal. 40 CAT BIO Bover i Mas, Josep (Barcelona, 1790 ? – 1866) Escultor. Neoclàssic amb tocs naturalistes. L'estil acadèmic definí les seves primeres obres: 'Gladiador vençut' (1824) i 'Gladiador vencedor' (1828). Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com 'Les quatre estacions' (1837), les estàtues de 'Jaume I' i de 'Joan Fiveller' a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l'escultura sedent de 'Jaume Balmes' al claustre de la catedral de Vic (1851), etc. 41 CAT BIO Bover i Muntadas, Josep (Besalú, Garrotxa, s. XIX – Almeria, Andalusia, 1855) Enginyer de mines 42 VAL BIO Bover i Oliver, Josep Maria (Vinarós, Baix Mestrat, 1877 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1954) Teòleg jesuïta (1895). Després d'haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912. Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l'Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l'Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española. Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l'edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera. Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d'haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).
44 BAL BIO Bover i Ramonell, Miquel (Palma de Mallorca, 1720 – 1799) Poeta líric i dramàtic en castellà. Escriví poesies i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i 'La conquista de Mallorca (Barcelona, 1792), aquesta darrera amb el llenguatge i tots els elements del teatre de l'època. 45 BAL BIO Bover i Salom, Miquel (Son Sardina, Palma de Mallorca, 1896 - Illes Balears, s. XX) Ciclista, dit popularment es Sardiner. Fou campió d'Espanya en les especialitats de fons en pista (1919), velocitat (1919, 1920 i 1925), carretera (1920) i darrere moto (1919, 1920, 1924, 1925). 46 BAL BIO Bover i Terrassa, Joan (Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811) Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea. Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis. Fou pare de l'historiador Joaquim Maria Bover. Publicà Compendio de Historia Universal (1796).
49 CAT BIO Bovet, Nicolau ( ? , s. XIII) Marí 50 VAL GEO Bovetes, les (Dénia, Marina Alta) Partida i caseriu, a la costa; a l'oest de la ciutat. 51 VAL BIO Boví, Francesc (València, 1872 – 1947) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Destacà com a retratista. 52 CAT BIO Boy, Jaume (Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847) Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes. És autor d'un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839). 53 CAT BIO Boy, Santiago (Barcelona, 1857 – s. XIX) Escriptor i metge. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques i edità sengles llibres narratius en català i castellà, titulats respectivament En Pauet de Casa en Jordi (1888) i Generoso (1889). Posteriorment presentà la novel·la La historieta i estrenà una comèdia catalana en un acte, en col·laboració amb Ramon Surinyac. 54 CAT CUL Boy Scouts de Catalunya (Barcelona, 1934 – 1937) Associació escolta. Fundada amb l'objectiu d'organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts. De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l'associació Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l'escoltisme.
56 VAL CUL Boy Scouts de València (País Valencià, 1932 - 1939) Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l'organització Exploradores de España. 57 CAT BIO Boyé i Perera, Carme (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 1910 - ) Llatinista. Llicenciada en filosofia i lletres. es dedicà a l'ensenyament. Ha sobresortit per la traducció al català dels dos volums de les Tristes (1965-66) d'Ovidi, feta en col·laboració amb Miquel Dolç, per a la col·lecció d'autors clàssics de la Fundació Bernat Metge. Conserva encara inèdita una traducció del poema Anabase de Saint-John Perse. 59 CAT BIO Bozzo i Duran, Joan Lluís (Barcelona, 1953 - ) Actor i director de teatre. Integrant i director del grup Dagoll Dagom, des del 1978, ha dirigit també altres espectacles, com Sin palabras (1987), de J. Rubianes, i Quartetto da cinque (1987), espectacle musical. També ha realitzat sèries per a la televisió. 60 CAT POL BRA Sigla del Bloc Republicà Autonomista. 61 CAT BIO Bracons i Sunyer, Lluís (Manlleu, Osona, 1892 – París, França, 1961) Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris. A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l'Escola Superior dels Bells Oficis. L'any 1925 guanyà el gran premi de l'Exposició d'Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de F. Galí. Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d'una estada a Mallorca, s'establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors. El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Clavé, Dalí o J. Barbarà.
64 CAT BIO Bragat, Joan (Catalunya, s. XII) Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat, sense estalviar-se la darrera de les operacions: el setge de Siurana, el 1153. 65 CAT BIO Bragulat, Josep (Barcelona, s. XIX) Dirigent obrerista. Organitzador de les associacions obreres catalanes del ram tèxtil després de la revolució del 1868. Presidí la Federació de les Tres Classes de Vapor (1872). Col·laborà en la revista "El Obrero". 66 CAT GEO Brai, barranc de (el Pinell de Brai, Terra Alta) Curs d'aigua, neix a la font de Brai, dins el terme. Juntament amb altres barrancs aflueix, per l'esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l'Ebre. 67 AND GEO Braibal, tossa de (Andorra la Vella, Andorra) Pic (2.641 m alt) de la serra que separa la vall del riu Madriu de la Valira d'Encamp. 68 FRA GEO Brallans (Tor-la-ribera, Ribagorça) Caseriu, a la dreta del barranc de Vilacarle, entre les Viles de Turbó i el cap del municipi.
70 VAL BIO Branchat, Vicent (València, s. XVIII – 1791) Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l'audiència. És autor d'un llibre encara molt important per a l'historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851). 71 CAT BIO Brand Pseudònim de l'escriptor Cristòfor de Domènech i Vilanova. 72 VAL BIO Brandenburg-Ansbach, Joan de (Plassenburg, Alemanya, 1493 – València, 1525) Noble al servei de la casa d'Àustria. Formava part del seguici de Carles I i es casà a Barcelona l'any 1519 amb Germana de Foix, vídua del rei Ferran II de Catalunya-Aragó (1519), per l'interès que Carles I tenia d'aconseguir la influència de Germana de Foix en la seva elecció com a emperador d'Alemanya. Després d'assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, el 1523 fou nomenat capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general. 73 NOR BIO Branger, Francesc (Prada, Conflent, 1912 - ) Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista "Conflent". Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts. 74 NOR GEO Brangolí (Enveig, Alta Cerdanya) Veïnat (1.521 m alt) (ant: Vilangolí), sota la muntanya de Bell-lloc, a l'esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, formant el Raür. De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena. És un petit edifici d'origen romànic. 75 CAT BIO Brangulí, Emili (Barcelona, s. XIX) Gravador. Fill i deixeble, com el seu germà Josep, de Francesc Brangulí i Royo. 76 CAT BIO Brangulí, Josep (Barcelona, s. XIX) Gravador. Fill i deixeble, com el seu germà Emili, de Francesc Brangulí i Royo.
78 CAT BIO Brangulí i Claramunt, Xavier (Barcelona, 1918 – 1986) Fotògraf. Germà de Joaquim. Fou col·laborador d'"El Noticiero Universal". 79 CAT BIO Brangulí i Royo, Francesc (Barcelona, 1840 – 1910) Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l'acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d'Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les. Sobresortí per la matisació d'ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes. Fou mestre dels seus fills Josep i Emili, també destacats gravadors. 80 CAT BIO Brasés i Trias, Andreu (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1834 – Barcelona, 1914) Dramaturg. Autor de nombroses peces teatrals dins la línia de Serafí Pitarra, entre les quals destaquen: La capital de l'imperi (1866), Un anglès a Mataró (1867), La mestressa (1869), Embolica que fa fort (1870), De dalt a baix (sarsuela) i, en col·laboració amb Narcís Campmany i Pahissa, La copa del dolor (1867). Absent molts anys de Barcelona, en tornar estrenà Amor i fortuna (1910). 81 NOR BIO Brasillach, Robert (Perpinyà, 1909 – París, França, 1945) Escriptor. Alumne de l'École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l'encarregà del fulletó literari de "L'Action Française". Brasillach recollí les millors cròniques d'aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934). A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L'Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d'Espagne). Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari "Je suis partout" (1937-43). Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat al fort Montrouge.
83 VAL BIO Bravo, Nino (Lluís Manuel Ferri Llopis) Veure> Nino Bravo. 84 CAT BIO Bravo Portillo, Manuel (Espanya ?, s. XIX – Barcelona, 1919) Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d'anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes. Prengué part (era espia alemany) en l'assassinat de J.A. Barret i Moner. Denunciat per Àngel Pestaña des de les pàgines de "Solidaridad Obrera", fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Milans del Bosch, fou alliberat poc després. Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l'assassinat de Pau Sabater "El Tero", president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després. 85 NOR BIO Brazès, Edmon (Ceret, Vallespir, 1893 - 1980) Escriptor. Secretari de la secció catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or. Deixeble i continuant del corrent de l'escola creada per Josep-Sebastià Pons, és autor del recull de poemes L'ocell de les cireres (1957), de les proses Històries de veïnat (1965), de la peça de teatre La neu (1970) i de la biografia La vie et l'oeuvre de mossèn Esteve Caseponce (1948).
88 CAT GEO Bregós, riu (Catalunya) Altre nom amb què també és conegut el Llobregós. 89 VAL BIO Brel, Josep (València, v 1835 – v 1894) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l'època. Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d'un quadre de Ribalta- i els retrats del general Prim, d'Amadeu de Savoia i d'Alfons XII. A l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L'orfe. Als darrers anys va pintar escenes taurines, d'entre les quals destaca En pleno siglo XIX. 90 CAT BIO Brell, Benet (Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850) Compositor i organista. A deu anys ingressà a l'Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l'any 1803, fou nomenat mestre de capella de l'Abadia de Montserrat (1828-34). Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus. 91 NOR BIO Brell, Felip (Rosselló ?, s. XVI) Pintor renaixentista. Actiu especialment al Rosselló. el 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes.
93 NOR BIO Brenac, Antoni (Vilafranca de Conflent, Conflent, s. XVI – Montserrat, Bages, 1555) Poeta en llatí. El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat. Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes (Vallespir), on passà vuit anys. Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat. És autor d'un poema heroic sobre la muntanya de Montserrat (Saxia), a la manera clàssica, publicat en versió catalana el 1927, i de poemes i himnes fragmentaris dedicats a diversos sants. 94 CAT GEO Brenui (Mont-ros, Pallars Jussà) Altre nom del lloc de Beranui. 95 CAT HIS Breny, torre del (Castellgalí, Bages) Sepulcre monumental romà, prop de la unió del Llobregat i el Cardener. És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior. Té planta quadrada, d'uns 10 m de costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons. El nom actual sembla una falsa grafia d'Elbreny, derivació probable d'Elderind, propietari dels terrenys al s. X. 96 CAT GEO Bresca (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble (782 m alt), situat en un coster a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, prop de la seva confluència amb el riu Major. L'església de Sant Miquel depèn de la parròquia de Gerri. 97 NOR GEO Breses (Mosset, Conflent) Veïnat, situat al sud del terme, a la dreta de la riera de la Castellana. Entre el veïnat i el monestir de Corbiac hi ha l'antic emplaçament del poble de Mosset. És esmentat el 1019.
99 CAT GEO Bressui (Sort, Pallars Sobirà) Poble (799 m alt), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa. L'església de Sant Miquel depèn de la parròquia d'Enviny. 100 CAT BIO Bret i López, Bru (Castellterçol, Vallès Oriental, 1771 – Barcelona, 1844) Eclesiàstic. Arxipreste de Sant Joan de les Abadesses (1816), catedràtic de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1803). Perseguit com a carlí, s'exilià a França (1836-37). És autor d'un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y de los genoveses (1805). El 1864 fou publicada una col·lecció dels seus sermons. 101 EST BIO Bretón, Manuel (Castella, 1780 - Castella ?, 1859) Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d'Espanya. El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa. Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons. Fou capità general de Catalunya (1845). 102 CAT BIO Bretós, Arnau de (Berga, Berguedà, s. XIII - Occitània, s. XIII) Ancià càtar. Detingut el 1244, després de la rendició de Montsegur. En els interrogatoris a què el sotmeté l'inquisidor català Ferrer, acabà traint nombrosos adeptes del catarisme a Occitània i per tot el Principat. Entre d'altres, les seves declaracions serviren per a incriminar Arnau de Castellbó i Ramon de Josa. 103 CAT GEO Bretui (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble (1.059 m alt), situat al pla de Corts. Depengué fins al 1969 del municipi de Montcortès de Pallars. L'església és dedicada a sant Esteve.
105 CAT LIT Brevis historia monasterii Rivipullensis (Ripoll, Ripollès, 1147) Història del cenobi ripollès. Nom donat per l'arquebisbe Peire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l'antiga Marca Hispànica. La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifre el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica. El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi. Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard. 106 NOR BIO Brial, Miquel (Perpinyà, 1743 – París, França, 1828) Historiador. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París. Fou membre de l'Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d'altres obres de divulgació cultural. El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa. 107 CAT GEO Briançó (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Llogaret (566 m alt), al nord dels Hostalets de Cervera. Conserva la primitiva estructura de poble emmurallat en forma de castell. 108 VAL BIO Briau i Saüc, Domènec (Castelló de la Plana, 1664 – Viena, Àustria, 1755) Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles VI a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra. Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l'emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d'aquest l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.
110 CAT BIO Brichfeus, Pere (Castellterçol, Vallès Oriental, s. XVII - Àustria, s. XVIII) Militar austriacista. Durant la Guerra de Successió lluità sota les ordres d'Antoni Desvalls, marquès de Poal, a la batalla de Mura i a la d'Esparreguera (mai/1714). Després de la caiguda de Barcelona (11/set/1714), s'acollí a la capitulació de Cardona; malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s'hagué d'exiliar. Partí a Àustria i, a la divisió imperial d'Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs. 111 CAT GEO Brics (Olius, Solsonès) Poble (790 m alt), a l'extrem meridional del terme, prop de l'hostal del Boix. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. 112 CAT BIO Bridgman i Eguinoa, Joan (Tarragona, 1880 – Eastbourne, Anglaterra, 1908) Compositor. Havia guanyat una càtedra de música a Eastbourne. És autor d'una Misa solemne, d'una Obertura per a orquestra i de diverses composicions per a instruments de corda. 113 COR HIS Brignoles, tractat de (o de Tarasco) (Brinhòlas, Provença, França, 19/feb/1291) Acord signat entre Alfons II de Catalunya-Aragó, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília (o tractat de Tarascó). Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d'ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D'altra banda, el papa aixecaria l'excomunió d'Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois. La mort del rei Alfons II (18/jun/1291) deixà sense efecte les clàusules d'aquest tractat, base del d'Anagni (1295). Si bé tradicionalment s'ha cregut que l'acord va ser signat a Tarascó (Zurita, Ramon Muntaner), Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles.
115 CAT GEO Brió (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany) Poble (o Briolf), a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà. És esmentat ja el s. X. 116 BAL PUB Brisas (Palma de Mallorca, abl/1934 – jul/1936) Revista mensual il·lustrada en castellà. Publicada sota la direcció de Llorenç Villalonga. Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama, i el seu germà Miquel, la novel·la Miss Giacomini. És distingí per l'acurada presentació, en to esnob i la pruïja cosmopolita. 117 VAL BIO Brisquet, Pere (València, 1586 – 1646) Pintor. Fou seguidor de l'estil de Ribalta. 118 BAL HIS Britja, la (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Forma antiga de Labritja. 119 CAT BIO Briva i Mirabent, Antoni (Sitges, Garraf, 1926 - Astorga, Lleó, Castella, 1994) Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964). Nomenat bisbe d'Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits. Fou cap de redacció de la revista "Orbis catholicus" (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres 'La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura' (1957), 'El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman' (1958), 'Colegio episcopal e Iglesia particular' (1959).
121 CAT BIO Brizguz y Bru, Athanasio Genaro Pseudònim del matemàtic Agustí Bru Saragossa i Ebrí.
Des de Bou fins a Brizguz i Bru, Athanasio Genaro l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Bou ] [ Bov ] [ Bover i ] [ Bra ] [ Bras ] [ Bret ]
|
|
|
