|
|
|
Anar a: [ Bola ] [ Boli ] [ Bolq ] [ Bona ] [ Bonal ] [ Bonas ] Errar és propi de qualsevol persona; però obstinar-se en l'error, només ho és de les nècies. (Ciceró) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boladeres i Romà, Guillem de (Maldà, Urgell, 1853 – Sitges, Garraf, 1928) Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15). 2 ILLES BALEARS - CULTURA Bolanguera, la (Països Catalans) Personatge popular femení -dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç- que ha inspirat el text del ball tradicional català del mateix nom, de compàs binari i de moviment viu i tonada alegre. La Bolanguera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d'origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangére francesa. Fou ballada arreu dels Països Catalans. El mateix nom ha designat una cançó tradicional, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera. 3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bolaric, turó de (l'Albera, Vallespir) Cim (1.031 m alt) de la serra que, destacada de la serra de l'Albera, separa l'antic terme de les Illes del de Ceret. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bolbait, baronia de (País Valencià) Jurisdicció feudal que el s. XV pertanyia als Marrades i al començament del XVI als Cabanyelles. Passà als Pardo de la Casta, barons d'Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bolcàssim (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat. Antic lloc de moriscs (el 1602 era habitat per 7 famílies), fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boldís Jussà (Lladorre, Pallars Sobirà) Poble (1.303 m alt) (o Boldís de Baix), situat en una vall lateral a l'esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel. A més de l'església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica; la parròquia és esmentada el 839. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boldís Sobirà (Lladorre, Pallars Sobirà) Poble (1.480 m alt) (o Boldís de Munt o de Dalt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós. La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boldú (la Fuliola, Urgell) Poble (266 m alt), situat al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d'Urgell, al sud de la serra d'Almenara. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. És esmentat ja al s. XI formant part del comtat d'Urgell com a quadra de Ponç Dalmau. El 1415 passà a la jurisdicció de Poblet. Formà part del mun. de Tornabous fins el 1949, en que fou annexat a l'actual. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boleda, Cristòfor de (Tàrrega, Urgell, s. XVII - Catalunya, s. XVIII) Metge. És autor del tractar Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción. 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bolès, riu del (Rosselló) Veure> Bulès, el. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Bolet, el (Mediona, Alt Penedès) Antiga quadra i masia (703 m alt), situat al vessant septentrional de la serra de Font-rubí. 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Boletar, el (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia. 16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Boletín de la Real Academia de Buenas Letras Veure> Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. 18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Boletín
de la Sociedad Castellonense de Cultura
(Castelló de la Plana, 1920 - )
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura. Començà a ésser publicada en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d'Àngel Sánchez i Gozalbo, després. Bàsicament dedicada a l'erudició local, ha destinat també molt d'espai a temes més generals d'història literària, de lingüística, d'arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l'assaig científic i sociològic. Cessà d'aparèixer del 1936 al 1943, i 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Boletó, riera del (Rosselló) Veure> Buletó, el. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bolinches, Lluís (València, 1895 - 1980) Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bolla, la (Flaçà, Gironès) Barri, a l'est del poble, on hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bolleria, la (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Caseriu, al nord-est del poble, tocant a Bellcaire d'Empordà. 23 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma de Mallorca, 1885 - ) Revista bilingüe. El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana. Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs. Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara 'Vida del Beato Raimundo Lulio', d'Antoni R. Pasqual, i 'Informacions judicials sobre els addictes a la Germania', de Josep Maria Quadrado. 24 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma de Mallorca, des/1901 – 1936) Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a "Diccionari de la llengua catalana"). Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d'articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica. Pel gen/1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l'hagué d'interrompre en esclatar la guerra civil. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boloix i Canela, Josep (Igualada, Anoia, 1866 – Barcelona, 1921) Poeta. Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura i a l'ensenyament. Fundador i director de la revista catòlica "La Creu de Catalunya" (1904), la seva obra poètica més important es titula Voladúries (1903). El 1927 li foren publicades les Obres Completes. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bolón (Elda, Vinalopó Mitjà) Caseriu, a la dreta del Vinalopó, davant la ciutat, al peu de la serra de Bolón (656 m alt). 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boloriu, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup d'habitatges temporals de l'antic mun. d'Arcavell, situat al vessant septentrional del coll de Boloriu, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d'Arcavell. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs (Olot, Garrotxa, s. XVIII - ) Família de farmacèutics i naturalistes originària d'Olot. El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bolòs (Camprodon, Ripollès) Poble (700 m alt) i antic terme de Freixenet de Camprodon, a l'esquerra de la RIERA DE BOLÒS, capçalera de la riera de Salarsa, a la vall del Llierca. L'església de Santa Maria, consagrada el 1050, conserva elements de la primitiva construcció, romànica; havia pertangut al monestir de Camprodon. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolós, Arnau de (Ripoll, Ripollès, s. XIII - Olot ?, Garrotxa, s. XIII) Noble. Vivia a Olot el 1293. Es el cap conegut del llinatge del mateix nom residenciat a la capital de la Garrotxa, del qual han sortit en temps moderns eminents naturalistes. Fins a mitjan s XIX els membres d'aquesta família visqueren a la mateixa casa. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de (Olot, Garrotxa, 1926 - ) Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978. Professora a la Universitat de Barcelona des de l'any 1964, i catedràtica des de 1981. Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Ferrussola, Antoni de (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Primer membre destacat de la família. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bòlos i Germà. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Germà, Francesc Xavier de (Olot, Garrotxa, 1773 – 1844) Farmacèutic i naturalista. Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una memòria Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot (1820, 2a. edició, 1841). Inicià i sotingué durant molts anys les observacions meteorològiques a Olot. Juntament amb Pierre André Pourret, féu exploracions florístiques, confeccionà un herbari amb 6.000 espècies, conservat actualment a l'Institut Botànic de Barcelona, i escriví 'Plantarum olotensium catalugus', en 24 volums i que romangué inèdit fins l'any 1936. També redactà un catàleg dels animals d'Olot, publicat el 1895. S'interessà també per la numismàtica. Participà en el moviment artístic olotí de l'època i estimulà l'obra de diversos artistes; ell mateix es distingí per les seves pintures d'iconografia vegetal. Fou membre corresponent de les Acadèmies de Ciències i Arts, de Medicina i Cirurgia i de Bones Lletres, de Barcelona, i es relacionà amb les grans personalitats científiques europees de l'època. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolós i Noguera, Domènec de (Olot, Garrotxa, s. XVIII - 1772) Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs
i Saderra, Joaquim de (Olot, Garrotxa, 1856 –
Barcelona, 1937)
Advocat i publicista carlí. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76). El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Saderra, Ramon de (Olot, Garrotxa, 1852 – 1914) Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà. Fou un dels deixebles d'Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d'Història Natural. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Vayreda, Antoni de (Olot, Garrotxa, 1889 – Barcelona, 1975) Farmacèutic i botànic. Conservador d'herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals. Fundador de la revista "Collectanea Botanica" (1946) i membre de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs, i el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959). 40 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bolquera, el Capellà de (Catalunya Nord, s. XIV) Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona. De les tres poesies del 'Cançoneret de Ripoll' que porten el seu nom, la millor és 'Li fait Dieu son escur', seguici de lamentacions d'ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d'altres composicions. En l'obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d'una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boluda, Jaume (Xàtiva, Costera, s. XVI – Bellús, Vall d'Albaida, 1/set/1522) Agermanat. Un dels més destacats a l'alçament del 1521 contra els nobles. A la fi de l'any ajudà a rebutjar el terrible atac del virrei Diego Hurtado de Mendoza, contra Xàtiva. Al nou combat que es produí l'any següent, lluità com a sergent i cap de la infanteria local, durant l'acció entaulada a camp obert amb les tropes del virrei. Boluda fou supervivent d'aquell combat i en sortí amb gran prestigi. Convertit en un dels més acreditats militars de la Germania, morí a la batalla de Bellús. 44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
45 CATALUNYA - MUNICIPI
121 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Bom, pic del (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (3.006 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb la vall gascona de Lis. El COLL DEL BOM (2.900 m alt) el separa, a l'oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l'est, del mall Barrat. La primera ascensió hi fou efectuada el 1858. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bomba, la (Oliva, Safor) Partida i caseriu, entre la ciutat i la Platja d'Oliva. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bomba, la (l'Hospitalet del Llobregat, Barcelonès) Barri de barraques, situat al sud de la Gran Via prop de l'extrem oriental del terme; sorgí al voltant del 1950. 49 ALGUER - GEOGRAFIA Bombardes, les (l'Alguer, Sardenya) Indret de la costa, prop de Fertília, on hi ha una de les millors platges del terme. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Bomburguet (Alcover, Alt Camp) Antic terme (o Burguet), situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona. 51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - CULTURA bon caçador, El (Catalunya) Cançó popular, una de les més conegudes arreu del país. Hom n'ha recollit moltes variants. L'argument del bon caçador matiner que s'enamora d'una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars (Quinquagèsima de Merlès, Berguedà). 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bon Pastor, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l'antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d'Estadella (Montjuïc). El 1935 l'església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d'atracció d'immigrants. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Bon Pastor, El (Barcelona, 1927 – jul/1936) Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans. Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics. L'editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d'un temps d'expansió religiosa. 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bona, cala (Son Cervera, Mallorca Oriental) Cala, on hi ha la urbanització de Cala Bona. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, cala (Blanes, Selva) Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat. El s. XVIII hi hagué una almadrava. L'ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, cala (Tossa, Selva) Cala, situada al nord del terme, a ponent de la cala de Pola. 59 ALGUER - GEOGRAFIA Bona, cala (l'Alguer, Sardenya) Petita cala de la costa, a ponent del port de l'Alguer; hi desemboca el riuet de cala Bona. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bona, Fèlix de (Catalunya, 1821 – Madrid, 1899) Economista. Es traslladà a Madrid juntament amb el seu cosí l'economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull. Fou redactor de "La Discusión" (1850-59) i d'altres diaris polítics. Defensor del lliure canvi, formà part de l'Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española (1865). És autor d''Economía popular' (1870) i 'La huelga' (publicada pòstumament), novel·la en defensa del lliurecanvisme. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, riu de (Alt Urgell) Riu de la vall de la Vansa, afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes. Neix al vessant septentrional del Cadí. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, vall (Sitges, Garraf) Vall del massís del Garraf, la més oriental del teme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bona i Puig, Eusebi (Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 1972) Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l'escola d'arquitectura en el període 1920-60. Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l'actual palau de Pedralbes. La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956). 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bonabosc, torrent de (Arles, Vallespir) Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d'Arles, aigua avall del riu Ferrer. A la seva esquerra hi ha l'antiga masia de Bonabosc. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonacase, Sergi (Oms, Rosselló, 1924 – 1977) Pintor. Estudià a les acadèmies d'André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari (1948-50). Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment. Obtingué el premi Joan Miró els anys 1964, 1965 i 1966. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafè, Macià (Barcelona, s. XV) Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456). 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bonafè, Rafael (Palma de Mallorca, 1606 – Manila, Filipines, 1668) Missioner jesuïta. Des del 1631, ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila. Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659). 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bonafè i Barceló, Francesc (Biniamar, Selva de Mallorca, 1912 - Mallorca, 1994) Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d'una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums. Traductor de Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d'orenetes (1982). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafilla (Catalunya, s. X) Filla de Borrell II de Barcelona. Després de la presa de la ciutat per les forces d'Al-Mansur, i exterminada la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, el convent fou refet i Bonefilla en fou nomenada abadessa. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonafont, Josep (el Soler, Rosselló, 1854 - Illa, Rosselló, 1935) Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d'Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc. Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com "Le Roussillon", "La Croix des Pyrénées", "La Revue Catalane" i "La Veu de Catalunya". Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l'antologia Garbera catalana (1884), un aplec d'elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafós, Vidal (Barcelona, s. XV) Filòsof hebreu. Fou un dels homes de més prestigi de la comunitat de la ciutat pel seu talent i el seu saber. 122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonafòs i Siau, Emmanuel
(Perpinyà, 1774 - 1854) Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de
Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d'història natural de l'Escola Central de
Perpinyà (1796-1808). Herboritzà pel Rosselló, el
Vallespir, el Conflent, la
Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmés per les operacions bèl·liques durant la
Guerra Gran. Fou 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafulla, Leopoldo Pseudònim del propagandista llibertari Joan Baptista Esteve. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaigua, port de la (Pallars Sobirà / Vall d'Aran) Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d'Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d'una important àrea de pasturatges estiuencs. Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l'antiga via romana. Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l'únic accés a la Vall d'Aran des de la resta de Catalunya. Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l'hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l'hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya. Davant els antics hostals de la Bonaigua, s'alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaigua, riu de la (Pallars Sobirà) Riu de la vall d'Àneu, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall de la Bonaigua. És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua. Després de deixar, a la dreta, València d'Àneu i, a l'esquerra, les restes de l'antic castell de Portaran, s'uneix a la Noguera poc abans d'Esterri d'Àneu. Una gran zona forestal, en part d'avetoses, cobreix la baga d'aquesta vall. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaire (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Veïnat, a l'est del poble, a l'esquerra de la riera de Tenes. 123 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Bonaire
(Càller, Sardenya, Itàlia) Actual barri de la ciutat (it: 'Bonaria'). Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l'infant Alfons d'Aragó, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller. Després del tractat amb Pisa, Alfons l'encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana. Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també 'Barceloneta'. El 1336 arribà a tenir uns 8.000 habitants, però des del 1327, l'any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller. La seva antiga església parroquial, edifici d'un sola nau d'estil gòtic català, 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaire, el carrer del (Sagàs, Berguedà) Veure> Carrer del Bonaire, el. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonaire, Santa Maria del (Alzira, Ribera Alta) Veure> Santa Maria del Bonaire. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonal, Agustí (Figueres, Alt Empordà, 1879 - Buenos Aires, Argentina, s. XX) Director d'orquestra i professor de violí. Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonal, Joan (Terrades, Alt Empordà, 1769 - Zuera, Aragó, 1829) Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d'Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa. Fou passioner de l'hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l'assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s'extingí al cap de poc. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonal, Josep de (Catalunya, s XIII) Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa. No pogué ocupar-se'n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonamira, el Rafalet de (Llocnou de Sant Jeroni, Safor) Veure> Llocnou de Sant Jeroni. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonamusa i Gaspà, Francesc (Barcelona, 1947 - ) Historiador. Doctor en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vice-rector (1980-86) i és catedràtic des del 1983. És autor d'El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937) (1973) i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a més de publicar altres treballs d'història social. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonanasc Salomó (Barcelona, s. XIII) Rabí de la comunitat hebrea barcelonina. El rei Jaume I el Conqueridor l'autoritzà a construir una sinagoga. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonanat de Pere Veure> Pere, Bonanat de. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonança (Oriola, Baix Segura) Caseriu (ant: Bonanza), a la dreta del Segura, entre la ciutat i La Aparecida, al peu de la serra d'Oriola. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonanova, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l'antic mun. de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sàrria, on és situada l'església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la 'Mare de Déu de la Bonanova'. Ja des del s. XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment. El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi. Al llarg del s. XX ha esdevingut barri residencial de l'alta burgesia barcelonina. El PASSEIG DE LA BONANOVA l'uneix amb Sarrià. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bonanova, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Santuari (la Mare de Déu de la Bonanova) i barri de la ciutat, situat entre Portopí i Gènova, a l'esquerra del torrent des Malpàs. És un centre residencial i d'estiueig. L'església fou construïda al final del s. XVIII, al lloc d'un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova. Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova. 91 FRANJA PONENT - MUNICIPI
92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bonany (Petra, Mallorca Oriental) Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany. L'església, d'estil neoclàssic, fou edificada damunt l'anterior (obra del s. XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval. El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat. Hi ha una hostatgeria. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonany (Querol, Alt Camp) Caseriu (595 m alt), a l'extrem sud del pla de Valldossera, a la parròquia de la qual pertany. Vora un turó hi ha les ruïnes de l'antic castell de Bonany. Ha estat creada la urbanització dels ranxos de Bonany. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaplata, Carme (Barcelona, 1871 – 1911) Soprano. Filla de Teodor Bonaplata. Debutà a Milà amb l'Aïda de Verdi, i després actuà amb èxit a diversos països d'Europa (Barcelona, 1890), i d'Amèrica. El 1904 es retirà i es dedicà a l'ensenyament del cant. La seva filla Carme Bau i Bonaplata, fou també cantant. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaplata, Josep (Barcelona, 1795 - Bunyol, Foia de Bunyol, 1839) Industrial. Fill d'un impressor d'indianes de Barcelona, s'associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó. A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària. Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia. en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines. Aquesta instal·lació industrial utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l'Estat espanyol la màquina de vapor com a font d'energia i ha estat considerada com el moment més significatiu en l'inici del procés d'industrialització català. La fàbrica, instal·lada al carrer dels Tallers de Barcelona, tingué pocs mesos de vida: inaugurada al novembre del 1833 fou cremada durant els avalots de l'agost del 1835. Josep Bonaplata abandonà Barcelona i creà una foneria a Madrid, amb l'ajut del govern, i amb la col·laboració dels seus germans Ramon i Narcís. El seu gendre, Valentí Esparó i Giralt bastí un taller de maquinària, aprofitant la part de la fàbrica Bonaplata que no fou destruïda, i fou una de les bases de La Maquinista Terrestre y Marítima. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonareu i Bussot, Jordi (Mataró, Maresme, 1934 - ) Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona. En els Jocs Mediterranis de l'any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional. 124 EUROPA - BIOGRAFIA Bonas, mariscal (França, s. XVII - s. XVIII) Militar. Subordinat del duc de Berwick durant la invasió de Catalunya per part de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d'Aran (1719) i n'esdevingué governador. Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la col·laboració de Carrasclet i entrà a la Seu d'Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V. Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona-sort, la (Prats de Lluçanès, Osona) Santuari de la Mare de Déu de la Bona-sort. És una construcció del s. XIII. Fins al 1649 fou la parròquia de la vila. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonastre (Tortosa, Baix Ebre) Partida, constitueix el sector occidental de l'illa de la Mar, al delta de l'Ebre. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bonastre (Vila-real, Plana Baixa) Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formaren la parròquia de les Alqueries de la Plana. 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonastre, Bernat de (Catalunya, s. XIV) Protonotari del rei Pere III de Catalunya-Aragó (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352. Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l'infant Joan i Pere March el 1374. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonastre, mestre de Nom amb què alguns historiadors de l'art anomenen l'autor de diverses obres atribuïdes al mestre d'Alaquàs. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonastre i Beltran, Francesc (Montblanc, Conca de Barberà, 1944 - ) Musicòleg i compositor. Féu estudis musicals amb Francesc Tàpies, a Tarragona. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1967 amb la tesi Estudis sobre la verbeta, per la qual obtingué el primer Premio Nacional de Musicologia (1976) i fou publicada a Tarragona el 1982. Professor d'història de la música a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1968 i director de l'Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, de la mateixa universitat (1980). Ha publicat Música y parámetros de especulación (1977), Felip Pedrell. Acotaciones a una idea (1977), De l'organologia musical i els aspectes crítics (1980) i les edicions crítiques d'obres de Ll.V. Gargallo, F. Soler i B. Bertran. De la seva obra com a compositor cal esmentar el poema simfònic per a cobla Sant Ramon de Penyafort (1964), que obtingué el primer premi Joaquim Serra, les cantates Joglaresques (1967) i Cançons d'estudiant (1970) i l'oratori Canticum Trium Puerorum (1981-82). 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonastre i Sisteró, Serafina (València, 1571 – Saragossa, Aragó, 1649) Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l'orde a Saragossa (1615). Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonastruc Desmaestre (Girona ?, s. XIV - s. XV) Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa. Té un escrit conservat en l'obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaterra i Gras, Josep (Figueres, Alt Empordà, 1884 - s. XX) Pintor. Destacà com a paisatgista. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaterra i Matas, Alexandre (Figueres, Alt Empordà, 1916 - ) Pintor i arquitecte. Com a arquitecte municipal, és autor d'una sèrie notable d'edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal. Com a pintor ha conreat de preferència l'aquarel·la. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaula, riera de (Gironès / Selva) Curs d'aigua de la Depressió Pre-litoral Catalana, afluent, per la dreta, de l'Onyar prop de Riudellots de la Selva. Neix a la Serralada Litoral, al nord-oest del puig de Cadiretes, dins el terme de Llagostera (Gironès); passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaventura de Barcelona (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1684) Religiós, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d'Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa. El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d'una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900. El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l'orde franciscà, l'11 de setembre. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonavia i Panyella, Salvador (Barcelona, 1907 – 1959) Comediògraf i editor. Fill de Salvador Bonavia i Flores, del qual fou continuador de les seves activitats, després de la seva mort assumí la direcció de "L'Escena Catalana". Participà en el moviment teatral català els anys 1935-60. Escriví Marieta Cistellera, les peces de teatre infantil La volta al món en patinet (1932), Quimet I, rei de Xauxa, etc, i alguns vodevils (La Te verda). 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonavida, Patró Nom amb què era conegut l'eclesiàstic Bernat de Pau. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonavista (el Pla del Penedès, Alt Penedès) Caseriu (229 m alt), a l'est del poble. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonavista (Tarragona, Tarragonès) Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l'actual, format 1 km a l'est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d'urbanització. És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou. Cada diumenge s'hi celebra un important mercat. 117 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonbac, el (Ripoll, Ripollès) Altre nom de Sant Jaume del Barretó. 119 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bonconsell, el (Vingrau, Rosselló) Santuari de la Mare de Déu del Bonconsell, situat a l'est del poble. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bondaví (Barcelona, s. XIV) Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l'any 1293, per tal d'obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
Anar
a: [ Bola ] [
Boli ] [ Bolq ]
[ Bona ] [ Bonal ]
[ Bonas ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Bolbait
Bolvir
Bompàs
