descripció

Boladeres i Romà, Guillem de  (Maldà, Urgell, 1853 – Sitges, Garraf, 1928)  Polític

C

B

Bolanguera, la  Personatge popular femení de les Illes Balears

B

C

Bolaric, turó de  Cim (1.031 m alt) del mun. de l'Albera (Vallespir)

N

G

Bolata, el  Altre nom amb que també és conegut el riu del Girona (Marina Alta).

V

G

Bolbait  (cast: Bolbaite) Municipi de la Canal de Navarrés: 253 m alt, 40,4 km2, 1.412 hab (1999). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sallent, anomenada rambla de Bolbait. Abunda la vegetació natural, especialment pinedes. A les terres conreades predomina el secà, base de l'economia local. El poble, a la vora del riu o rambla, s'enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l'església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535. Els banys de Bolbait, d'aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

V

M

Bolbait, baronia de  Jurisdicció feudal del País Valencià

V

H

Bolcàssim  Despoblat del mun. de la Vall de Gallinera (Marina Alta)

V

G

Boldís Jussà  Poble del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

Boldís Sobirà  (o Boldís de Munt o de Dalt) Poble del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós. La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.

C

G

Boldisos, els  Antic municipi, agregat al de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

Boldú  Poble del mun. de la Fuliola (Urgell)

C

G

Boleda, Cristòfor de  (Tàrrega, Urgell, s. XVII - ? , s. XVIII)  Metge

C

B

Bolès, riu del  Afluent dretà de la Ter, a la comarca del Rosselló

N

G

Bolet, el  Antiga quadra i masia del mun. de Mediona (Alt Penedès)

C

G

Boletar, el  Vénda del mun. de Sant Joan d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Boletín de la Real Academia de Buenas Letras  Veure> Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

C

R

Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana  Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

B

R

Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura  (Castelló de la Plana, 1920 - )  Revista

V

R

Boletó, riera del  Curs d'aigua de la comarca del Rosselló

N

G

Bolinches, Lluís  (València, 1895 - 1980)  Escultor

V

B

Bolla, la  Barri del poble de Flaçà (Gironès)

C

G

Bolleria, la  Caseriu del mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

C

G

Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana  (Palma de Mallorca, 1885 - )  Revista bilingüe

B

R

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana  (Palma de Mallorca, des/1901 – 1936)  Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a "Diccionari de la llengua catalana"). Aparegué fins al 1926 (14 volums) i novament del 1933 al 1936 sota la direcció de F. de B. Moll. En són especialment valuoses les aportacions sobre dialectologia.

B

R

Bollidor, baronia del  Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà

C

H

Boloix i Canela, Josep  (Igualada, Anoia, 1866 – Barcelona, 1921)  Poeta

C

B

Bolón  Caseriu del mun. d'Elda (Alt Vinalopó)

V

G

Boloriu, bordes de  Grup d'habitatges temporals del mun. d'Arcavell (Alt Urgell)

C

G

Bolòs  (Olot, Garrotxa, ? )  Família de farmacèutics

C

B

Bolòs  Poble del mun. de Camprodon (Ripollès)

C

G

Bolós, Arnau de  (Ripoll, Ripollès, s. XIII - Olot ?,

C

B

Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de  (Olot, Garrotxa, 1926 - )  Geògrafa

C

B

Bolòs i Capdevila, Oriol de  (Olot, Garrotxa, 1924 - )  Botànic i farmacèutic

C

B

Bolòs i Ferrussola, Antoni de  (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772)  Farmacèutic i naturalista

C

B

Bolòs i Germà, Francesc Xavier de  (Olot, Garrotxa, 1773 – 1844)  Farmacèutic i naturalista

C

B

Bolós i Noguera, Domènec de  (Olot, Garrotxa, s. XVIII - ? , 1772)  Farmacèutic

C

B

Bolòs i Saderra, Joaquim de  (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)  Advocat i publicista carlí

C

B

Bolòs i Saderra, Ramon de  (Olot, Garrotxa, 1852 – 1914)  Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà. Fou un dels deixebles d'Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d'Història Natural.

C

B

Bolòs i Vayreda, Antoni de  (Olot, Garrotxa, 1889 – Barcelona, 1975)  Farmacèutic i botànic

C

B

Bolquera  Municipi de l'Alta Cerdanya: 1.601 m alt, 17,61 km2, 730 hab (1999)

N

M

Bolquera, el Capellà de  (Catalunya, s. XIV - ? , s. XIV)  Poeta

C

B

Bolsós  Veure> Escaiola, Josep

C

B

Boluda, Jaume  (Xàtiva, Costera, s. XVI – Bellús, Vall d'Albaida, 1/set/1522)  Agermanat. Un dels més destacats a l'alçament del 1521 contra els nobles. A la fi de l'any ajudà a rebutjar el terrible atac del virrei Diego Hurtado de Mendoza, contra Xàtiva. Al nou combat que es produí l'any següent, lluità com a sergent i cap de la infanteria local, durant l'acció entaulada a camp obert amb les tropes del virrei. Boluda fou supervivent d'aquell combat i en sortí amb gran prestigi. Convertit en un dels més acreditats militars de la Germania, morí a la batalla de Bellús.

V

B

Bolulla  Municipi de la Marina Baixa: 214 m alt, 13,69 km2, 316 hab (1999)

V

M

Bolvir  Municipi de la Baixa Cerdanya: 1.145 m alt, 10,7 km2, 264 hab (1999)

C

M

Bom, pic del  Cim (3.006 m alt) del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

Bomba, la  Partida i caseriu del mun. d'Oliva (Safor)

V

G

Bomba, la  Barri de barraques del mun. de l'Hospitalet del Llobregat (Barcelonès), situat al sud de la Gran Via prop de l'extrem oriental del terme; sorgí al voltant del 1950.

C

G

Bombardes, les  Indret de la costa, a l'Alguer (Sardenya)

G

Bomburguet  Antic terme del mun. d'Alcover (Alt Camp)

C

G

Bompàs  Municipi del Rosselló: 11 m alt, 5,7 km2, 6.944 hab (1999). Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, complementada per algunes activitats industrials derivades en part d'aquesta. El secà és dedicat essencialment a la vinya i ha donat lloc a la creació d'una cooperativa vinícola. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys. El poble, dit antigament Malpàs, va adoptar el nom actual al s. XIII arran de la construcció d'un pont sobre el riu. Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l'antic castell de Malpàs.

N

M

Bon  Pseudònim del caricaturista Romà Bonet i Síntes

95