De formació diversa i esperit inquiet, va cursar estudis a l'École des Sciences de l'Éducation, de Ginebra, i a l'Institut de Géographie Alpine de Grenoble.
La seva activitat va ser en tot moment ben intensa, tant en l'àmbit docent i de recerca com en el cívic: professor als
Estudis Universitaris Catalans, catedràtic a l'Escola Normal de Mestres i president de la
Societat Catalana de Geografia i del Centre Excursionista de
Catalunya.
Exiliat el 1939, s'establí primer a Colòmbia i, anys més tard, a Veneçuela, on dirigí el departament de geografia i història de l'Instituto Pedagógico de Caracas.
Tornà a
Catalunya el 1965 i s'incorporà com a membre numerari a
l'Institut d'Estudis Catalans i de la Societat Catalana de
Geografia, corporacions que li reteren ja en vida un homenatge materialitzat en la
Miscel·lània Pau Vila (1975). Li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1976.
Autor d'un gran nombre d'obres, cal destacar-ne
Assaig de recordança i de crítica del que fou l'Escola Horaciana (1920),
La Cerdanya (1926), Resum de geografia de Catalunya (1928), Fesomia geogràfica de
Catalunya (1937), Nueva Geografía de Colombia (1945), Joan Orpí, l'home de la Nova
Catalunya (1967), Divisió Territorial de Catalunya i Barcelona i la seva rodalia al llarg del
temps (1974), entre moltes més.
A més, dirigí i en part redactà una monumental
Geografía de Venezuela, país on també deixà una escola geogràfica.
