A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Mantenir una relació (entre persones o entre nacions) per la por, és francament miserable. (Patrícia Gabancho)

Pau  CLARIS  i  CASADEMUNT

Barcelona, 1 de gener de 1586 - 27 de febrer de 1641

Polític i eclesiàstic

Pau Claris i Casademunt Pertanyent a una noble família originària de Berga, cursà estudis de dret i després seguí la carrera eclesiàstica.

El 1612 fou nomenat canonge de la seu d'Urgell, que era aleshores un focus d'oposició a la política eclesiàstica del govern d'Olivares, el qual pretenia imposar el delme sobre els béns eclesiàstics. Claris excel·lí aviat per la seva ferma actitud en defensa dels privilegis del seu país.

A les Corts del 1626 intervingué com a síndic del capítol d'Urgell, que també representà en els consells provincials i a Barcelona, on residí molt de temps. El 1632 entrà a formar part de la llista de diputats.

Inici páginaEl 1636 prengué part en l'organització de l'oposició al bisbe Pau Duran, decidit reialista, que havia estat promogut al bisbat el 1634. El 1638 fou elegit diputat del braç eclesiàstic, càrrec que portava annex el de president de la Generalitat.

L'allotjament de les tropes dels terços al Principat, a causa de la guerra amb França, havia creat un clima molt tens que feia preveure enfrontaments. Pel mar/1640, complint ordres reials, el virrei manà empresonar al diputat militar Francesc Tamarit i sotmeté Claris a un procés, del qual fou absolt per falta de proves. Pel jun/1640, en esclatar obertament la revolta (Corpus de Sang), i s'inicià la guerra dels Segadors.

Claris i els altres membres de la Generalitat trencaren definitivament amb el govern d'Olivares.

Davant la intervenció del govern central -un exèrcit de 25.000 homes que comandava el marquès de Los Vélez- , els representants catalans gestionaren l'ajut militar francès, que se signà a Barcelona el 20/oct. Amb l'avanç de les tropes castellanes, que ocuparen Tortosa i Tarragona, Claris aconseguí d'enfortir els llaços amb França.

El 18/gen/1641, Catalunya es convertia en República sota la tutela militar francesa; el 23/gen, Lluís XIII fou reconegut com a rei, i fou nomenada una junta de guerra amb participació de militars francesos; el 26/gen, el marquès de Los Vélez fou derrotat a Montjuïc.

La intensa activitat desplegada degué afectar la seva salut, ja que emmalaltí i morí al cap de poc temps.

Tornar a DadesCatInici pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans