Fill d'Hug de Cervelló i d'Elionor de Cardona.
Senyor
de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca.
De jove estigué a Sardenya al servei reial (1345), i prengué part en la guerra de Castella. Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut (1363).
Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona (1368 i 1370) i a les de Montsó (1388).
Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya (1361) i fou castellà de Perpinyà.
Fou enviat al rei de França per tal d'arranjar uns deutes entre les dues corts (1363).
Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris (1370), des de l'any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort pontifícia i a Castella per tal de fer la pau amb Enric II i de concordar el matrimoni del fill d'aquest amb Elionor d'Aragó.
Llavors li fou donada l'administració del dret de quema, que tingué tota la vida.
Així mateix, fou enviat a fer una lliga amb el rei de Navarra.
En morir Berenguer d'Abella obtingué el càrrec de governador de Catalunya (1374) i intervingué en algunes qüestions amb l'arquebisbe de Tarragona pel senyoratge de la gent del Camp.
Adquirí els castells de Subirats (1377) i d'Avinyó (1381).
Pel seu
intens treball a la cort, li fou posat com a lloctinent a la governació al seu fill Hug (1379).
Ramon fou destituït del càrrec per malvolença dels seus enemics i substituït per Pere d'Avinyó.
Gran amic de Joan I, fou rehabilitat per ell i nomenat de bell nou governador de Catalunya (1389).
Tot seguit s'ocupà dels tractes matrimonials de la infanta Violant amb Lluís d'Anjou i de la pau amb Carles VI de França.
El 1390 era ambaixador, encara, a Avinyó.
Joan I li féu donació del castell de Sant Martí Sarroca (1391), on Ramon havia combatut abans contra el partit de Sibil·la de Fortià, i més endavant li vengué el lloc de Cabra (1391).
Assistí a les noces de la infanta Joana (1392).
Li fou creat el títol de conestable, o lloctinent de senescal, en absència de l'infant Martí.
El càrrec de governador fou deixat sovint per Ramon a mans de lloctinents.
El rei Martí li posà com a ajudant el seu fill Guerau Alemany (1397), però Ramon, fins que pogué, continuà recorrent els pobles catalans per afers de govern.
Finalment, en veure'l vell i malalt, el rei li féu deixar el càrrec i el donà provisionalment a un altre fill, fra Guillem Ramon, comanador
d'Alcanyís, i, definitivament, a Guerau Alemany (estiu del 1404), tot prometent a Ramon que li
restituira el seu ofici quan és veuria en forces per a regir-lo.
