Alumne del famós violoncel·lista
Josep Garcia a Barcelona, durant la seva època d'estudiant va fundar un tercet que feia concerts ("vetllades clàssiques") en un cafè de la ciutat, en el qual va conèixer
Albéniz, que fou amic i conseller seu.
Va estudiar a Madrid i a Brussel·les, i va acceptar un contracte per actuar en l'orquestra d'un teatre de París.
Després de passar angúnies econòmiques, va tornar a
Barcelona, on substituí Garcia a
l'Escola Superior de Música. Va fundar després un quartet de corda, i, després de dos anys de treballar intensament, començà la seva carrera de virtuós.
El 1899 va debutar als
Concerts Lamoureux de París, amb un èxit extraordinari.
Fundà a Barcelona
l'Orquestra Pau Casals (1920-39) i l'Associació Obrera de Concerts (1926-39). Formà un trio que va recòrrer tot el món amb el violinista J. Thibaud i el pianista A. Cortot.
Durant la
guerra civil espanyola féu diverses
tournées, i més tard s'instal·là a Prada (Conflent), on organitzà uns
Festivals de Música (1950), i el 1956 anà a residir a Puerto Rico.
Entre les seves obres sobresurten els oratoris
El pessebre, sobre textos de Joan Alavedra (1960) i La visió de Fra Martí, la sardana
Sant Martí del Canigó i L'himne de les Nacions Unides (1971).
Divulgà mundialment el
Cant dels Ocells i fou un divulgador de la realitat i la història de
Catalunya, que recordà i proclamà davant l'assemblea general de les Nacions Unides.
Després de la seva mort i restablerta l'autonomia, les seves despulles foren retornades i enterrades a la seva
ciutat natal.
Ha estat considerat com el millor violoncel·lista del món i destacà especialment com a intèrpret de Bach.
