Estudià dret i filosofia a
Barcelona, on es llicencià l'any 1908; passà després a Madrid, on va doctorar-se el 1911 amb la tesi
Fray Anselmo Turmeda, publicada el mateix any.
D'aquesta época d'estudiant és Sentiment, novel·la romàntico-costumista.
Fou col·laborador de
"La Veu de Catalunya" (1910-11) i secretari redactor de
l'Institut d'Estudis Catalans (1911-14). L'any 1914 se n'anà a París, on va assistir a les classes de Bergson i Picavet, període interromput per la
Primera Guerra Mundial i que el féu tornar a Barcelona. Fruit d'aquesta època són els articles que publicà a
"La Vanguardia" com Diario de un estudiante en París (1915) i els recollits en volum sobre la guerra europea:
Narraciones en tierras heroicas (1916), En las líneas del fuego (1917),
De París a Monastir (1917) i El ensueño de Europa (1922).
Els èxits obtinguts en el periodisme el portaren a acceptar la direcció de
"La Vanguardia" a la mort de Miquel dels Sants
Oliver (1920), funció que va exercir fins al 1936, any que es va exiliar a França.
De l'any 1926 és l'obra
Hores viatgeres, la primera en català. La seva obra més important s'inicià el 1953 amb la publicació del llibre
Una vila del Vuitcents, amb el qual trencà el silenci literari mantingut des del 1939. La producció d'aquests anys és representada per
Tots els camins duen a Roma (1958), subtitulada Història d'un destí
(1893-1914), llibre de memòries en què descriu la vida de fi de segle a Barcelona. Tot seguit començà la publicació de la sèrie
Viatges i somnis, que comprèn els llibres: Castella endins (1959),
Portugal enfora (1960), La Península inacabada (1961), que formen l'anomenada
Trilogia ibèrica, en què exposa la seva preocupació per les realitats d'Espanya i de
Catalunya. De la mateixa sèrie són els llibres de viatges
Seny, treball i llibertat (1961) i L'home és el tot (1962).
Altres obres:
Sant Feliu de la Costa Brava (1963), Un estudiant a París (1963),
París 1914. Diari d'un estudiant (1964), Història de "La
Vanguardia" (París, 1971) i Meditacions en el desert (París, 1974).
