Al final de la dècada dels quaranta va participar en la fundació del grup avantguardista
Dau al Set i va publicar els primers llibres de poemes, al mateix temps que, influït per
J.V. Foix i Joan Miró, treballava intensament en els anomenats
poemes visuals i escrivia peces teatrals, dites
poemes escènics, entre els quals estrenà Farsa com si els espectadors miressin l'escenari a vista
d'ocell (1951), Nocturns encontres (1951), Or i sal (1961),
El bell lloc (1961), Collar de cranis (1967), El
rellotger (1967), Calç i rajoles (1971), Ahmosis, Amenofis IV i
Tutenkhamon (1972), El gran Francaroli (1972), Ball de
sang (1982), Els ulls de l'òliba (1982), Cavall al fons (1982),
El sabater (1982), La pregunta perduda o el corral del lleó (1985), etc.
Amb el títol de
Poesia escènica. Teatre complet (1973-83, sis volums) s'aplega tota la seva obra dramàtica. La importància de la seva poesia, entre el classicisme i la més agosarada experimentació,
amb llibres com Em va fer Joan Brossa (1950, Poemes civils (1961),
El saltamartí (1968), Poesia Rasa, 1943-1959 (1970), Poemes de seny i cabell
(1957-1963) (1977), Rua de llibres (1963-1970) (1980), Des d'un got d'aigua fins al
petroli (1971), Càntir de càntics (1972), Cappare (1973),
La barba del cranc (1974), Maneres (1976), Sextines 76 (1977),
Antologia de poemes de revolta: 1943-1978 (1979), Antologia poètica:
1941-1978 (1980), Vint-i-set sextines i un sonet (1981), Els entra-i-surts del
poeta (1983). El 1964 aparegué l'edició de Teatre de Joan
Brossa.
A partir del 1973 va iniciar la publicació de la seva abundant poesia escènica, representada sempre amb gran irregularitat.
Ha publicat llibres en col·laboració amb
Joan Miró i Antoni Tàpies, i també ha col·laborat amb músics com
Mestres Quadreny o Carles Santos i cineastes com
Pere Portabella.
Els
darrers anys de la seva vida va multiplicat, a diferents llocs de la península i d'Europa, exposicions de poemes visuals i poemes objecte, mentre no parava de publicar.
És també autor dels llibres
El pa a la barca (1963), Cap de poma (1963), Concerts per a
representar (1964), Novel·la (1965), Suite bufa (1966),
Frégoli (1969), Nocturn matinal (1970), Vivàrium (1971, recull de prosa),
Poema from the Catalan (1973), Cartipàs (1973), La
Cabaleta (1973), Oda a Joan Miró (1973), Les ungles del
guant (1974, traducció de Rimbaud), U no és ningú (1980), Els tres
Joans (1980), El camí de l'oca (1981), Qui diu foc, diu
flama (1985); així com els guions cinematogràfics No compteu amb els
dits (1967), Nocturn 29 (1968), Cua de cuc (1969).
Ha realitzat nombroses mostres de pòsters i cartells a la recerca d'una expressió objectual visual.
Ha rebut nombrosos premis, com la
Lletra d'Or el 1981 i el Ciutat de Barcelona el 1988.
