Fill d'un traginer, ajudà el seu pare en el negoci. Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l'empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys.
Estigué també en la companyia d'Antonio Vico i va encadenar èxit rere èxit, això motivà que el 1850 pogués estrenar
Rei i monjo al costat del primer actor Teodor
Bonaplata, però va ser sobretot a partir del 1897, amb la seva cèlebre creació del
Manelic de Terra Baixa al
Teatre Romea, que li va suposà una consagració sorollosa i definitiva.
Considerat l'actor català més representatiu de l'època, del 1901 al 1904 estigué al
Romea en qualitat de primer actor i codirector i va
protagonitzar obres com El místic, que Santiago Rusiñol escriví per a ell,
Els vells d'Ignasi Iglésias, etc.
El 1904 es traslladà amb tota la companyia del
Romea a Madrid, on va alternar el seu repertori de teatre català, traduït, amb els clàssics castellans.
Temptat per les condicions que li oferien, decidí de quedar-s'hi. Amb tot, mai no va abandonar el públic que l'havia consagrat i, en el transcurs de la seva llarga carrera, que
a partir del 1907 el va portar fins a l'Amèrica Llatina, va tornar sovint a
Barcelona, alternant les seves actuacions en català i en castellà.
De l'ago/1936 a l'inici del 1939 actuà contínuament al Poliorama de Barcelona, gairebé exclusivament en català i, pel des/1938, la
Institució del Teatre de la Generalitat el féu objecte d'una sessió d'honor.
El 1939 reaparegué estrenant
La santa hermanadad d'Eduard Marquina i La santa virreina de José M. Pemán.
Alternant les estades a Madrid i a
Barcelona, i fent alguna temporada en català, bé que sense renovar el repertori tradicional, i no es va retirar de l'escena fins ben ultrapassats els vuitanta anys, després d'haver rebut tota mena d'honors.
