Format a l'escolania de
Montserrat, ja des de jove actiu nacionalista, pertangué a la Federació de Joves Cristians de
Catalunya. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit republicà.
A la postguerra
es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1945). Organitzador del Front Universitari de Catalunya (1944-47) i dels Grups Nacionals de Resistència, col·laborà en la resistència antifranquista,
fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba (1946-47), cofundador de
"Germinabit"
i també fou cofundador, com a independent, de
l'Assemblea de Catalunya. Fou també un dels fundadors i col·laboradors habituals de la revista
"Serra d'Or".
Defensà nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes. Senador per l'Entesa dels Catalans (1977) i reelegit el 1979, ara amb el suport del
PSUC, partit que el portà al Parlament de Catalunya (1980).
Com a historiador, especialitzat en història social i política dels segles XIX i XX,
fou membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i ha estat professor de
l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de
Barcelona.
Ha publicat
Maragall i la Setmana Tràgica (1963), El doctor Torras i Bages en el marc del seu
temps (1968), Catalunya sota el règim
franquista (1973), Marxisme català i qüestió nacional
catalana (1974), Barcelona a mitjan segle XIX
(1977, en col·laboració amb
C. Martí), El moviment obrer durant el Bienni
Progressista (1976), Desfeta i redreçament de
Catalunya (1978), Combat per una Catalunya autònoma (1980),
Fets i personatges (1981), Exili i mort del president Companys (1990), El
El 1985 fou nomenat director del
Centre d'Història Contemporània de la Generalitat de
Catalunya.