Jesuïta (1928) i sacerdot (1940). Llicenciat en història i dret a la
Universitat de Barcelona (1928), on fou deixeble de
Jordi Rubió.
A la dissolució de la Companyia de Jesús dins l'estat espanyol, passà a Avigliana (Torí), on estudià filosofia; tornà el 1939 i es llicencià en teologia a Oña (Castella). El 1940 fou ordenat sacerdot a
Barcelona; l'any següent presentà a Madrid la seva tesi doctoral,
Francisco Gustá, apologista y crítico.
Assistent assidu als congressos internacionals de ciències històriques i als
d'història de la Corona d'Aragó, formà part del Comitè Internacional de Ciències Històriques i fou membre de
l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones
Lletres, i doctor honoris causa de la Universitat de València (1974), de la
Facultat de Teologia de Barcelona (1978), la UNED de Cervera (1992) i la
Universitat de les Illes Balears (1994). Des de 1952
fou professor de la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma. Ha estat director de la revista "Archivum Historicum Societatis Iesu" (1951-69).
La seva obra, publicada en diverses llengües, supera els dos-cents títols, a part crítiques i recensions, i se centra en la història eclesiàstica i cultural. El mètode emprat, basat en una recerca exhaustiva de fons, ha permès una nova interpretació de personatges i èpoques.
Ha publicat obres sobre autors medievals:
Arnau de Vilanova (Obres Catalanes d'Arnau de
Vilanova, 1947), de Ramon Llull (Obres literàries de Ramon
Llull, 1948; Obres essencials de Ramon Llull, 1957); dels Borja
(Alejandro VI y la casa real de Aragón, 1958; La correspondència d'Alexandre VI amb els seus familiars i amb els Reis
Catòlics); de Jaume Balmes (Balmes i
Casanovas, 1959); també ha estudiat l'humanisme als Països Catalans
(Il pensiero della Rinascenza in Spagna e Portogallo, 1964), els jesuïtes
(La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos, 1966), el grup il·lustrat valencià i l'escola cerverina
(Documents per a la història cultural de Catalunya el segle XVIII, 1970). Ha fet, encara, estudis sobre homes de
Mallorca -fruit de la seva llarga estada a l'illa-, com
Costa i Llobera (La trajectòria estètica de Miquel Costa i
Llobera, 1955), el bisbe Joan Jubí, Jeroni
Nadal, etc.
Un bon recull d'articles seus fou publicat amb el títol de
Vuit segles de cultura catalana a Europa (1958-59), obra seguida posteriorment per
Catalunya en l'època moderna (1971), Galeria de personatges, de Benedetto Croce a Jaume Vicens i
Vives (1975) i A través de la història i la cultura (1979), amb que guanyà la
Lletra d'Or (1980). Li han estat dedicades miscel·lànies internacionals. Cal assenyalar, també, els estudis sobre Amèrica. El 1993 hom inicià la publicació de la seva obra completa.
Ha rebut nombrosos guardons: Creu d'Alfons X (1984), Medalla d'Or de la
Generalitat de Catalunya (1985), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990),
Lluís Guarner (1991) i premi Príncep d'Astúries (1995).
