Cursà els estudis de dret a la Universitat de
Barcelona. Exercí d'advocat a Reus. Fou president del Foment Nacionalista Republicà de
Reus (1930), un dels centres polítics que pel
mar/1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de
Catalunya, del comitè executiu del qual fou elegit membre.
Proclamada la República, formà part de la diputació de la
Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d'estatut d'autonomia que fou presentat a les corts constituents. Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la
Generalitat.
Elegit diputat al parlament català per
Tarragona (nov/1932), fou president de la seva comissió de justícia i dret i membre de la diputació permanent.
Iniciada la
guerra, fou desginat president de l'audiència territorial de
Barcelona (set/1936) i, el més següent, president del
tribunal de cassació de Catalunya. Des d'aquests càrrecs actuà enèrgicament per mantenir l'ordre jurídic i humanitzar la guerra i la revolució. Al final del 1936, havia estat elegit president de
l'Ateneu Barcelonès.
El
5/feb/1939 s'exilià a França. Declarada la guerra mundial, es traslladà a Mèxic. Acabada la guerra, novament residí a França i posteriorment a Tànger.
Tornà a
Barcelona l'any
1964, on reprengué l'activitat professional, i també la lluita política antifranquista en nom de
l'Esquerra Republicana de Catalunya, però sense integrar-se en l'organització d'aquest partit a l'interior.
Membre de
l'Assemblea de Catalunya i d'altres organismes unitaris, el 1976 abandonà
ERC i s'incorporà al Partit Socialista de
Catalunya-Congrés, pel qual fou elegit diputat a Madrid el 1977.
President de
l'Assemblea de Parlamentaris, de la comissió redactora de l'avantprojecte
d'Estatut de Sau (1978) i, del 1977 fins al 1985, de
l'Ateneu Barcelonès, fou, simultàniament, senador a Madrid (1979 i 1982) i diputat socialista al
Parlament de Catalunya (1980).
