Col·laborà a la revista àcrata "La Ciencia Social", rebutjà formalment el tradicionalisme nacionalista català i subratllà el fet nacional en allò que té de progressista i democràtic.
Participà en tots els intents de bastir un partit nacionalista d'esquerres. El 1917
fou un dels fundadors del Partit Republicà Català, i hi fou membre del directori.
El 1923 fundà, juntament amb
d'altres, la Unió Socialista de Catalunya. Fou l'únic intel·lectual català que, després de l'assassinat de
S. Seguí (1923), condemnà en una sèrie d'articles el pistolerisme patronal i acusà les autoritats d'ésser encobridores o inspiradores dels fets.
Elegit diputat a les Corts Constituents de la Segona República i ambaixador d'Espanya i Itàlia (1932) i a Egipte (1936-38).
Col·laborà assíduament a la premsa de Madrid. Representa l'escriptor de tendència avançada de l'escola mallorquina.
La seva poesia, influenciada pels poetes francesos i italians del vuit-cents, té preocupació formal i precisió del
llenguatge. Tota la seva obra poètica fou recollida en el llibre La columna de
foc (1911).
Com a assagista revelà una acurada consciència crítica i una vasta cultura. Tracta els mateixos motius culturals dels
noucentistes, encara que amb intenció i forma diferents. Autor de les proses
Un poble que's mor, Tot passant (1904) i d'assaigs com La estética
arbitraria (1905), on exposa les seves idees estètiques en contra del naturalisme.
Escriví
Catalanisme Socialista (1910), El futurisme, etc, i esdevingué un teòric del modernisme.
