Tingut abans de casar-se amb la seva segona muller Elionor Enríquez.
Durant la guerra contra Castella
(1459) se li encomanaren diverses misions militars que no reeixiren, degut segurament a la seva joventut.
Més tard, en canvi, arribà a ésser considerat un dels millors homes d'armes del seu temps.
Vencè a les tropes castellanes a la batalla d'Abàrzuza (Navarra). Fou una de les màximes figures de l'exèrcit reialista de
Joan II en la guerra contra la Generalitat; el 1462 duia el cos del centre a la
batalla de Rubinat, actuà intensament al Camp de
Tarragona, dirigí l'ocupació de la muntanya de Montjuïc
(Barcelona), el 1464 fou cap de columna a la gran ofensiva convergent sobre
Lleida, participà al setge d'aquesta ciutat, el mateix any avança
ràpidament cap a
Barcelona, participà en el dur setge del castell
d'Amposta, el 1468-69 fou capità general de les tropes reialistes al front de
l'Empordà, el 1471 obtingué el considerable triomf del
Besòs i participà en el setge de Barcelona.
El
17/nov/1464 el seu pare li atorgà el títol de duc de
Vilafermosa.
En 1472-73 entrà en campanya contra els francesos que encara retenien el
Rosselló. El 1473 entrà amb el seu pare a
Perpinyà, on foren assetjats fins a l'arribada alliberadora del seu germanastre
Ferran, el futur rei Catòlic.
En 1475 participà en la revolta dels remençes, obligant-los a retirar-se del
castell de Corçà. El mateix any i el següent participà, per compte de
Ferran, en lluites empreses a Castella per imposar-hi la futura reina Isabel la Catòlica, muller de Ferran; en aquesta campanya Alfons obtingué èxits molt valuosos.
El 1477 es casà amb Elionor de Soto, dama d'Isabel.
Posteriorment intervingué en diverses ofensives contra el regne de Granada.
A la seva mort fou enterrat primer a Baeza, però més tard les seves restes foren dutes a
Poblet com les d'un infant reial legítim.
Amb la seva muller Elionor, tingué dos fills: Alfons, hereu del
ducat de Vilafermosa; i Marina, que es casà amb Robert de Sant Severino.
També tingué altres fills amb altres dones: Joan,
comte de Ribagorça i després duc de
Luna; Elionor, muller de Jaume del Milà, comte
d'Albaida; Alfons, bisbe de Tortosa; Ferran, prior de
Catalunya; i Enric, abat de Santa Maria de l'O i bisbe electe de Cefalú.
