Llicenciat en dret a Barcelona, exercí el càrrec de relator-secretari de l'audiència de
Palma.
Amic d'Antoni
Maura, va presentar-se com a candidat del partit liberal, i fou elegit diputat a Corts (1893).
Començà escrivint en castellà dins una línia romàntica, imitant Campoamor. D'aquesta etapa és el primer llibre
Poesías (1887), el qual seguiren Nuevas Poesías (1892), Poemas y Harmonías (1894) i
Meteoros (1901), on afegia nous poemes als ja publicats anteriorment.
La crisi produïda per desgràcies familiars (mort de l'esposa i de quatre fills) crea un món interior del poeta, època en la qual sentint la necessitat d'expressió autèntica inicia el canvi idiomàtic, i començà a escriure en català.
L'obra poètica catalana queda recollida en el llibre
Cap al tard (1909), visions de la vida, costums i folklore mallorquins, amb una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge en poesies com
La Serra, Notes de Deià, Record de Sóller, etc. La segona part conté elegies com
La relíquia, expressió d'angúnia del temps passat, i Desolació, poema en què, a través de la imatge d'un arbre caigut, descriu la seva tragèdia familiar.
Dins aquest aplec de poemes cal remarcar
Haikais i Espurnes, composicions de tipus irònic, que revelen un altre aspecte de la seva poesia.
El segon llibre,
Poemes bíblics (1918), és una transcripció de temes de l'Antic Testament (Llibre dels Reis, Gènesi, Proverbis).
Poesia de to íntim i nostàlgic, d'acord amb els gustos de la seva època modernista, però dintre els tòpics mallorquins, té una identificació del món poètic amb el personal que eleva a categoria estètica.
La seva obra poètica queda vinculada directament a les teories exposades en les conferències que, sobre
La Humanització de l'Art (1904), va donar a l'Ateneu Barcelonès mostrant-se partidari d'un art utilitari enfront d'una concepció aristocràtica, i en articles com el recull publicat a
"L'Avenç" amb el títol Art i Literatura.
Premiat amb la Flor Natural als
Jocs Florals (1905) i declarat Mestre en Gai Saber el 1909, fou nomenat membre de la Real Academia Española de la Lengua.
Traduïdes per ell mateix al castellà i a diversos idiomes, les seves
Obres completes aparegueren el 1951.
