l'ALGuer
- ANDorra - BALears - CATalunya - CORona
catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de
Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià
ART
- BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses
- ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis
- POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis
Anar
a:
[ Beni ] [ Benias ] [
Benico ]
[ Benifar ] [ Benige ]
[ Benimar ]
Des de
Beni fins
a Benimussa
1
CAT BIO Beni
Pseudònim de l'artista i cineasta Benet Rossell
i Sanuy.
2
VAL HIS Beniadrà
(Quesa, Canal de
Navarrés)
Despoblat.
3
VAL GEO Beniafé
(Alcoleja, Comtat)
Llogaret (754 m alt), situat damunt la riba dreta del Frainos. Antic lloc de moriscs, era habitat per 10 famílies el 1609. Segregat de
Penàguila el 1535, fou agregat a Alcoleja el 1574. L'església parroquial és dedicada a sant Roc.
4
VAL GEO Beniaia
(la Vall d'Alcalà, Marina
Alta) Llogaret, al vessant septentrional de la
serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de
l'Encantada. El 1535 es féu independent de la parròquia de Gallinera. Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563.
5
VAL HIS Beniaissó
(Benimassot, Comtat)
Despoblat.
Era un antic lloc de moriscs, habitat per 17 famílies el 1602, què el
s. XVI fou agregat a la parròquia de Benimassot.
6
VAL HIS Benialet
(Beniardà, Marina
Baixa) Despoblat, a la vall de Guadalest. Antic lloc de moriscs, el 1563 era habitat per 12 famílies, des del 1535 fou annexat a la nova parròquia de
Beniardà.
7
VAL GEO Benialfaquí
(les Planes de la Baronia,
Comtat)
Llogaret (410 m alt) (o Benifaquí), al vessant septentrional de la
serra d'Almudaina. Antic lloc de moriscs (el 1609 era habitat per trenta famílies), fou agregat a la parròquia
d'Almudaina a mitjan s. XVI. Formà part de la baronia de
Planes.
8
VAL HIS Benialfaquí,
baronia de (les Planes de la
Baronia, Comtat) Jurisdicció senyorial del terme. Comprenia el lloc de
Benialfaquí, la qual, per enllaços matrimonials recaigué en els Montserrat,
marquesos de Cruïlles.
9
VAL GEO Beniali
(Llíria, Camp de
Túria)
Partida i caseriu, a uns 500 m al sud de la ciutat.
10
VAL HIS Benialí
(la Vall d'Alcalà, Marina
Alta) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 7 famílies el 1602.
11
VAL GEO Benialí
(la Vall de Gallinera,
Marina
Alta) Poble (220 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Cocentaina a
Dénia, a la dreta de la rambla de
Gallinera. Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Alpatró, i el 1574, a
Benissivà. Era propietat del duc de Gandia i restà deshabitat després de l'expulsió dels moriscs el 1609 (el 1602 era habitat per 39 famílies); posteriorment, fou repoblat per mallorquins. L'església és dedicada a sant Roc.
12
VAL HIS Benial·là
(Dénia, Marina Alta)
Despoblat (o Beniatlà), de l'antic terme de Dénia.
13
VAL MUN Beniarbeig
(Marina Alta)
Municipi: 42 m alt, 7,4
km2, 1.205 hab (1999). Estès per la vall baixa del riu
Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d'Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la
serra de Segàrria. La principal font d'ingressos del municipi prové de l'agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del
Girona. Últimament la població s'ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l'hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França. El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, del s. XVIII. El terme comprèn els despoblats de
Benicadim i Beniomer. Àrea comercial de
Gandia.
14
VAL MUN Beniardà
(Marina Baixa)
Municipi: 464 m alt, 15,7
km2, 209 hab (1999). Estès per la vall de
Guadalest, a la vora dels seu embassament, al nord-est
d'Alacant. El relleu, muntanyós, és accidentat pels contraforts
orientals de la
Serrella i els occidentals de la serra
d'Aitana. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura,
que ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu s'hi cultiven tomàquets i cebes). La població ha sofert una minva constant a partir de finals del s. XIX. El poble, d'origen
islàmic, és a l'esquerra del Guadalest; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del s. XVII. Dins el terme municipal es troben els despoblats de
Beniàssim, Beniqueis i Benialet, i la masia i partida de
Mesquida. Àrea comercial d'Alcoi.
15
VAL GEO Beniardà
(Benirredrà,
Safor) Altre
nom de la població.
16
VAL MUN Beniarjó
(Safor)
Municipi: 48 m alt, 2,8
km2, 1.179 hab (1999). Situat a l'horta de
Gandia, a la riba dreta del riu d'Alcoi, al sud de
Gandia. La base de l'economia local és l'agricultura de
regadiu (tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs), alimentada a travès de sèquies amb aigües de
l'Alcoi, i complementada per algunes activitats industrials derivades sobretot de l'agricultura.
Fou centre del conreu de canyamel. A partir del 1960, tanmateix, la població tendeix a disminuir. El poble, una antiga alqueria islàmica, conserva les ruïnes del palau dels Marc (els poetes
Pere Marc i el seu fill Ausiàs
Marc, foren senyors del lloc). L'actual església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista. Dins el terme es troben els despoblats de
Pardines i de Vernissa. Àrea comercial de
Gandia.
17
VAL MUN Beniarrés
(Comtat)
Municipi: 398 m alt, 20,2
km2, 1.414 hab (1999).
Estès pel vessant sud de la serra de Benicadell, a la
vall de Perputxent, al nord-est de la ciutat
d'Alcoi. Travessa el terme el riu d'Alcoi
i forma el pantà de
Beniarrés, que en regula el règim, així com els regadius de l'horta de Gandia. El terreny, molt muntanyós, és cobert de pinedes i matollars. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (sobretot s'hi cultiven oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada per l'avicultura i algunes petites indústries derivades de l'agricultura. Amb tot, els últims anys la població tendeix a disminuir. La vila,
d'origen islàmic, és esglaonada en un vessant, a la vora de la carretera de Muro a
Gandia. Dins el terme es troben els despoblats de
Benillup i d'Alquenènsia i el
mas de l'Albureca. Àrea comercial d'Alcoi.
18
VAL HIS Beniarrupaix
(Pego, Marina Alta)
Despoblat (o Rupaix).
19
VAL HIS Beniàsmet
(Benimassot, Comtat)
Despoblat,
a la vall de Seta. Antic lloc de moriscs (era habitat per 12 famílies el 1602), fou agregat el s. XVI a la parròquia de
Benimassot.
20
VAL HIS Beniàsmet
de l'Arcada (Cocentaina, Comtat) Despoblat. El seu nom és el d'una partida rural del terme.
21
VAL HIS Beniàssim
(Beniardà, Marina
Baixa)
Despoblat (o Benicàssim), a la vall de
Guadalest. Antic lloc de moriscs, era habitat per 18 famílies el 1563.
22
VAL MUN Beniatjar
(Vall d'Albaida)
Municipi: 417 m alt, 11,35 km2, 237 hab
(1999). Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la
serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el
torrent de Benicadell i el barranc de
Beniatjar, al sud de València. La zona más plana
i baixa del terme és ocupada per l'agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i
olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi.
La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l'emigració, ha disminuït progressivament durant el s. XX. El poble és d'origen islàmic; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Dins el terme hi ha el despoblat de
Carbonera, on s'aixeca l'antic castell de
Benicadell. Àrea comercial de Gandia.
23
VAL HIS Beniboquer
(Llaurí, Ribera
Baixa) Altre nom del despoblat de Benioquer.
24
VAL GEO Benibraïm
(Xaló, Marina
Alta)
Caseriu, a la dreta del riu de Gorgos. Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602.
25
VAL GEO Benicadell,
serra de
(Comtat / Vall
d'Albaida)
Serra, entre les dues comarques. Sector de la serralada
Prebètica, de direcció sud-oest - nord-est, que separa la conca del
Xúquer del riu d'Alcoi.
És la continuació de la serra d'Agullent, de la qual és separada pel
port d'Albaida, i arriba fins a la serra
d'Ador, al límit amb la Safor.
El cim més alt és el pic de Benicadell (1.104 m), punt culminant de l'aguda
cresta de Benicadell,
tallada en el sector més oriental pel
riu d'Alcoi. Juntament amb les serres d'Ontinyent i
Agullent tanca la Vall d'Albaida pel sud.
Al vessant septentrional hi ha les restes del castell de
Carbonera, abans anomenat castell de Benicadell, i de
Penyacadell.
26
VAL GEO Benicadim
(Beniarbeig, Marina
Alta)
Caseriu, a l'esquerra del Girona. Antic lloc de moriscs, era habitat per 5 famílies el 1602. Era de la jurisdicció del
comte de Sinarques.
27
VAL HIS Benicais
(la Vall d'Ebo, Marina
Alta)
Despoblat. Annexionat el s. XVI a la parròquia de Villans. Antic lloc de moriscs, era habitat per 9 famílies el 1609.
28
VAL HIS Benicalaf
de les Valls (Benavites, Camp de
Morvedre) Antic lloc de moriscs (o de Morvedre). El 1609 era habitat per 8 famílies; repoblat el 1612, fou annexat a
Benavites el 1856. La senyoria pertanyia a l'hospital general de
València.
29
VAL GEO Benicalap
(València) Poble, en plena horta, al llarg de la carretera de
Burjassot (o Benicalaf). Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L'església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
30
VAL GEO Benicambra
(el Poblenou de Benitatxell,
Marina Alta)
Caseriu, prop del límit amb el terme de
Xàbia.
31
VAL HIS Benicanena
(Gandia, Safor)
Despoblat, entre els antics termes de Gandia i
Beniopa (el 1535 fou agregat a la parròquia d'aquest darrer lloc). Antic lloc de moriscs, era habitat per 11 famílies el 1609.
32
VAL HIS Benicapsell
(les Planes de la Baronia,
Comtat)
Despoblat, situat a l'est de la vila. Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602, es despoblà amb llur expulsió (1609). Fou agregat el 1535 a la parròquia de
Planes, a la baronia de la qual pertanyia.
33
VAL MUN Benicarló
(Baix Maestrat)
Municipi: 21 m alt, 47,9
km2, 19.540 hab (1999). Situat a la plana de Benicarló
i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del
riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de
Castelló de la Plana. Hi ha cultius d'horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l'aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). Port. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Lloc d'estiueig i d'afluència turística, factors que han provocat l'increment de la població, sobretot de l'edificació, i la creació d'una indústria hotelera.
Té un parador nacional de turisme. Centre d'atracció comercial. La ciutat fou fundada pels àrabs; l'església parroquial de Sant Bartomeu (1724-43) té la façana barroca i conté pintures de
Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve
Bonet.
34
VAL MUN Benicàssim
(Plana Alta)
Municipi: 15 m alt, 36,1
km2, 11.288 hab (1999).
Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la
serra de Montornès. Hi ha una zona
d'aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l'interior. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura
de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous,
i en l'activitat d'algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de
les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d'urbanitzacions,
com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població. La
vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té
antecedents romans i islàmics, es troba al peu d'un turó coronat per les ruïnes del
castell de Benicàssim. L'església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del s. XVIII. Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de
Montornès i l'antic convent i eremitori del
Desert de les Palmes.
35
VAL GEO Benicató
(Nules, Plana
Baixa)
Partida i caseriu. Era una antiga vil·la romana (el Museu Provincial de
Castelló se'n conserva un mosaïc).
36
VAL HIS Benicaurix
(Gandia, Safor)
Despoblat de l'antic terme de Benipeixcar.
37
VAL MUN Benicolet
(Vall d'Albaida)
Municipi: 241 m alt, 11,3 km2, 478 hab
(1999). Situat al curs del riu Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest - sud-est,
en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la
Safor, al sud-oest de Gandia. Els recursos econòmics del
municipi, basats en l'agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum
local. La terra és molt repartida, i predomina el règim d'explotació directa. La ramaderia d'ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió.
Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a
Barcelona i València. El poble, d'origen islàmic, es troba al peu d'un
turó, a la dreta del Vernissa. Dins el terme hi ha el despoblat de
Xeta. Àrea comercial de Gandia.
38
VAL GEO Benicull
(Polinyà de la Ribera,
Ribera Baixa)
Poble, situat a l'oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme
(la Muntanyeta de Benicull).
39
VAL MUN Benidoleig
(Marina Alta)
Municipi: 131 m alt, 7,54
km2, 817 hab (1999). Situat al curs baix del riu
Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de
Dénia i al nord-est d'Alacant. La vida econòmica del municipi es basa en
l'agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot
tarongers), que aprofita aigües elevades del riu.
La propietat de la terra és repartida, i el règim d'explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica.
El poble, d'origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de
Segili; l'església parroquial, sota l'advocació de la Sang, hi va ser construïda al s. XIX. Dins el terme hi ha la
coneguda cova de les Calaveres i els caserius de
l'Alcúdia, la Costereta i
Segili. Àrea comercial de Gandia.
Fou el centre de la baronia de Benidoleig.
40
VAL HIS Benidoleig,
baronia de (Benidoleig, Marina
Alta) Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig, la qual fou venuda el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós,
baró de Forna, Benimuslem i
Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l'havia adquirit dels
ducs de Mandas i Vilanova. Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
41
VAL MUN Benidorm
(Marina Baixa)
Municipi: 12 m alt, 38,5
km2, 52.845 hab
(1999). Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la
badia de Benidorm, on hi ha l'illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa). L'agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del
riu d'Algar, i la pesca, bases tradicionals de l'economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d'aquesta data per l'activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del
País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d'apartaments i hotels, els quals han canviat la fesonomia del lloc. La vila, al centre de l'extens areny de la badia, s'assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria;
també es conserven les ruïnes de l'antic
castell de Benidorm, fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de
Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu. El terme
comprèn els barris i les caseries de les Foietes,
la barriada costanera del
Racó de l'Oix, la
Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de
Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la
Cala, prop de la urbanització del mateix nom.
42
VAL GEO Benienso
(Finestrat, Marina
Baixa)
Caseriu, prop del límit amb el terme de la Vila
Joiosa.
43
VAL HIS Benieto
(Almoines, Safor)
Despoblat, dividit, des de la baixa edat mitjana, en dos nuclis:
Benieto Jussà (o dels Moros) i Benieto Sobirà (o dels
Cristians). El 1609, habitaven el lloc 90 famílies morisques.
44
BAL HIS Benifabin
(Menorca)
Un dels
quatre districtes en que era dividida l'illa en època islàmica, que correspon, aproximadament, a l'actual terme
d'es Mercadal.
45
VAL MUN Benifaió
(Ribera Alta)
Municipi: 35 m alt, 20,1
km2, 12.054 hab (1999), (ant: Benifaiò d'Espioca o de
Falcó). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb les d'Horta i la
Ribera Baixa, al sud de València. Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l'agricultura, on predomina el regadiu (taronges,
fruiters, tot tipus d'hortalisses i blat de moro), gràcies a la
reial sèquia del Xúquer que rega el terme; hi ha una part de cultius de secà (garrofers). L'avicultura i diverses indústries, entre les quals destaca la tradicional del
vimet (coves i cadires) completen l'economia. La població ha experimentat durant els dos últims segles un creixement ininterromput. La vila és d'origen islàmic; l'església parroquial,
acabada el 1727, és dedicada a sant Pere, i fou decorada per Vicent López i per
Josep Cotanda. Dins el terme es troba l'antiga torre de defensa de
Mussa, prop de la font del mateix nom. Àrea comercial de
València.
46
VAL HIS Benifaió,
baronia de
(Benifaió, Ribera
Alta)
Jurisdicció senyorial. Fou vinculada, amb caràcter agnatici, prèvia facultat reial, el 1615, per Miquel Falcó de Belsochaga.
47
VAL HIS Benifairó,
baronia de (Benifairó de Valldigna, Safor) Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars. El títol ha continuat fins al s. XX a la mateixa família.
48
VAL MUN Benifairó
de les Valls (Camp de Morvedre) Municipi: 34 m alt, 4,3
km2, 1.966 hab
(1999). Estès per la vall de Segó, al nord-est de
Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de
Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la
Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s'han estès darrerament, gràcies a l'ugment de cabal de la
font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Al poble, pràcticament unit a la vila de
Faura, hi destaca l'església parroquial dedicada
a sant Gil. Dins el terme es troben els despoblats de
la Garrofera, els Frares i
els Llogarets. Àrea comercial de València.
49
VAL MUN Benifairó
de Valldigna (Safor) Municipi: 40 m alt, 20,2
km2, 1.643 hab (1999). Situat a la vall Digna,
drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de
Xeresa, al sud-est d'Alzira. La base de l'economia local és l'agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el
secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu
(tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L'activitat industrial es redueix a la fabricació d'embalatges per a taronges. La població augmentà lentament des del s. XVIII fins al 1950, en que s'estacionà. El poble, d'origen islàmic, es troba a l'esquerra del
riu de Xeraco; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Evangelista, del s. XVII, d'estil xorigueresc. Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell
d'Alcalà d'Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat
d'Alfulell. Pertany a l'àrea comercial de Gandia.
50
VAL HIS Benifaixó
(Bell-lloc del Pla, Plana
Alta)
Despoblat. Era un grup d'alqueries, els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar
Bell-lloc.
51
CAT MUN Benifallet
(Baix Ebre)
Municipi: 19 m alt, 62,61
km2,
821 hab (2004). Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la
Terra Alta i la Ribera
d'Ebre. El terme s'estèn a banda i banda de l'Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i
serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures. Llevat d'una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i
ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del s. XX.
La vila, d'origen islàmic, és a la vora esquerra de l'Ebre. Dins el terme es troben l'ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el
balneari de Cardó, antic monestir carmelità,
la caseria de la Vall, la
torre de Mollet i els despoblats de la Xalamera i
Sallent.
52
CAT GEO Benifallet,
congost de (Benifallet, Baix
Ebre) Altre nom del pas de Barrufemes.
53
CAT HIS Benifallim
(Alcanar, Montsià)
Despoblat, prop de les Cases
d'Alcanar, poble anomenat antigament la Punta de Benifallim.
54
VAL MUN Benifallim
(Alcoià)
Municipi: 734 m alt, 13,7 km2, 147 hab (1999). Situat a la conca del
riu de Frainos, al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts,
al sud-est d'Alcoi. El terreny és molt muntanyós, accidentat pels contraforts de la
serra dels Plans i poblet per una massa important d'alzinars i de pinedes. Els recursos econòmics del municipi es limiten a
l'agricultura (hom conrea prop de la meitat de la superfície total), amb fort predomini del secà, sobretot cereals, oliveres, ametllers i vinya; hi ha molt poc regadiu (hortalisses).
La propietat de la terra és repartida, i predomina l'explotació directa. La població, molt afectada per l'emigració, ha experimentat una important davallada, principalment a partir del segon terç del s. XX. A la vila, d'origen islàmic, hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel. Àrea comercial
d'Alcoi.
55
VAL GEO Benifaquí
(les Planes de la
Baronia, Comtat)
Altre nom del llogaret de Benialfaquí.
56
VAL GEO Benifaraig
(València, Horta)
Poble, situat en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme
d'Alfara del Patriarca. Antiga alqueria islàmica, fou cedida a
l'orde del Temple (1251). L'església de Santa Maria Magdalena és del s. XVII. Fou annexat a
València el 1900.
57
VAL HIS Benifaraig
(Alberic, Ribera
Alta)
Despoblat (o Benifaraig d'Alzira). Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1563. El s. XVI fou segregat del terme
d'Alzira i agregat a la nova parròquia d'Alberic.
58
VAL GEO Benifassà
(Baix Maestrat) Antiga abadia cistercenca
59
VAL GEO Benifassà,
Tinença de (Baix
Mestrat) Veure> Tinença de Benifassà, la.
60
VAL MUN Benifato
(Marina Baixa)
Municipi: 658 m alt, 11,9 km2, 138 hab (1999). Estès per la
vall de Guadalest i situat al nord-est d'Alacant. El terreny és muntanyós, accidentat al sud i a l'oest pels contraforts orientals de la
serra d'Aitana, on hi ha pasturatges que són aprofitats per la ramaderia ovina. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l'agricultura de secà, localitzada als vessants baixos, on formen feixes; produeix
cereals, ametllers i oliveres, que s'han expandit a expenses de la vinya, actualment despareguda; el regadiu (hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. La minsa economia del municipi
ha provocat un progressiu descens de la població iniciat ja a començaments del s. XX. El poble és d'origen islàmic; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Dins el terme es troba el llogaret
d'Atzeneta. Àrea comercial d'Alcoi.
61
VAL GEO Beniferri
(València, Horta)
Poble, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat. El seu antic terme és regat per les
sèquies de Montcada i de Tormos. Antiga alqueria islàmica d'una gran extensió,
Jaume I féu sobre el seu territori més de vint donacions fins al 1242. L'església de Sant Jaume depenia de la parròquia de
Burjassot. Resten alguns vestigis de la creu coberta (1469) existent en aquest indret, a l'antic camí de
Llíria. Fou municipi independent fins el 1872. Fou vicari de Beniferri
Joan Martí, un dels iniciadors de l'aixecament contra
Napoleó a València (1808).
62
VAL MUN Beniflà
(Safor) Municipi: 50 m alt, 0,60 km2, 157 hab (1999).
Situat a l'horta de Gandia, a la dreta del riu
d'Alcoi, límit occidental del terme, al sud-oest de Gandia.
Ocupa un petit sector de la fèrtil plana al·luvial del riu. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu.
El tradicional conreu de la morera (en funció de la seda) fou substituït al principi del s. XX pels conreus de tarongers i hortalisses primerenques, gràcies a l'aprofitament del riu a través de la
sèquia comuna de Gandia. La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe. Hi ha magatzems de fruites.
La població, amb tot, tendeix a disminuir, amb lleugeres oscil·lacions, a partir del segon terç del s. XX. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial, dedicada a sant
Jaume, que havia estat annexa de la de Potries. Àrea comercial de
Gandia.
63
VAL GEO Benifloret
(Cocentaina, Comtat)
Caseriu, a la plana regada, a la dreta del riu
d'Alcoi. Antic lloc de moriscs, tenia 15 focs el 1609, que pertanyia
a l'Alqueria d'Estanya.
64
FRA GEO Benifonts
(Montanui, Alta Ribagorça)
Poble (1.194 m alt), situat a la vall de
Castanesa, entre Herbera i Noals, damunt la riba esquerra de
la Valira de Castanesa. Formava un municipi amb
Herbera. L'església depèn de la parròquia de Noals.
65
VAL GEO Benifurt
(Xàtiva, Costera)
Despoblat i partida, prop del riu
d'Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles. La
sèquia de Benifurt, que rega, juntament amb la sèquia del
Puig, la part de l'horta de Xàtiva a la dreta del riu
d'Albaida, pren l'aigua d'aquest riu a l'assut de Benifurt, a 2,75 km i aigua avall de
l'assut del Puig.
66
VAL HIS Benigafull
(la Vall d'Uixó, Plana
Baixa)
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 73 famílies el 1602.
67
VAL HIS Benigàlip
(Pego, Marina Alta)
Despoblat.
68
VAL HIS Benigama
(Alcoleja, Comtat)
Despoblat, agregat el 1574 a la nova parròquia d'Alcoleja. Antic lloc de moriscs, era habitat per 3 famílies el 1563.
69
CAT BIO Benigani
Cognom amb que són coneguts els artistes Alfred
Pascual i Benigani i Enriqueta Pascual
i Benigani.
70
VAL HIS Benigànim
(Pego, Marina Alta)
Despoblat, a l'est de la vila, vora la carretera de Dénia. El nom ha restat en una casa i en una partida del terme.
71
VAL MUN Benigànim
(Vall d'Albaida)
Municipi: 120 m alt, 33,12
km2, 5.451 hab
(1999), (o Beniganí). Situat en un terreny pla, llevat del sector nord-occidental, accidentat per la
serra de la Solana, al nord-est d'Ontinyent. Malgrat que el terme és creuat pel
riu d'Albaida, hi predominent els conreus de secà (cereals, olivera i, sobretot, vinya); el regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de sínies i basses.
La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d'explotació
directa. La ramaderia d'ovins va en regressió; també hi ha algunes granges dedicades a l'avicultura. La principal font d'ingressos, però, prové de la indústria: alimentària (farina, oli, licors), téxtil de la construcció, del vidre i del calçat, tota ella arrelada de fa molts anys en el municipi i que en les últimes dècades s'ha desenvolupat amb força, provocant un important creixement de població. La vila,
d'origen islàmic, és vora
la carretera i el ferrocarril de Xàtiva a
Alcoi; hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel d'estil renaixentista, construïda el
1637, Lleonard Capuç hi esculpí el retaule major; i el convent d'agustines (fundat el 1611), on habità Josepa Teresa Albinyana, coneguda pel nom de beata
Agnès de Benigànim. Àrea comercial de
Xàtiva.
72
VAL BIO Benigànim,
Agnès de (Josefa Maria
Albinyana) (Benigànim,
Vall d'Albaida, s. XIX - Barcelona ?,
s. XX) Religiosa. Fou agustina claustral recoleta del convent de
Barcelona. Seria beatificada el 26/feb/1888 pel papa Lleó XIII.
73
VAL GEO Benigànim,
port de (Costera / Vall
d'Albaida)
Depressió (295
m alt)
de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Creu i la
serra de Requena. Hi passà la carretera de Xàtiva a
Gandia.
74
VAL HIS Benigasló
(la Vall d'Uixó, Plana
Baixa)
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 27 famílies el 1602.
75
VAL HIS Benigebel
(Tàrbena, Marina Baixa)
Antic nom d'un dels dos nuclis de la vila, l'anomenat Poble de Dalt o
Tarbeneta.
76
VAL MUN Benigembla
(Marina Alta)
Municipi: 314 m alt, 18,4
km2, 389 hab (1999). Situat a la vall de
Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu
de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est
d'Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del
coll de Rates. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l'agricultura de secà (principalment cereals,
seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del s. XX.
El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l'església parroquial de Sant Josep, d'estil neoclàssic. Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del
castell de Pop, d'origen islàmic, i, al límit amb el terme de
Murla, el despoblat de Vernissa. Àrea comercial de
Gandia.
77
VAL HIS Benigiment
(Callosa d'En Sarrià, Marina
Baixa) Antic nom del lloc de Giment.
78
VAL MUN Benijòfar
(Baix Segura)
Municipi: 18 m alt, 4,39 km2, 1.655 hab (1999), (cast:
Benijófar). Situat a la zona de parla castellana del
País Valencià, a l'horta
d'Oriola. El Segura en limita el terme pel nord. Al sector oriental del terme hi ha pasturatges naturals, que són aprofitats per la ramaderia ovina. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a l'aprofitament d'aigües derivades del
Segura, en detriment del secà (cereals, garrofers, vinya i
olivera). El poble, d'origen musulmà i que comprèn tota la població del municipi, es troba a la dreta del
riu Segura. L'església parroquial, dedicada a sant Jaume, va ser destruïda el 1936 i ha estat edificada de nou.
El 1704 fou concedida la plena jurisdicció als descendents de Jaume Gallego-Fajardo i Satorre, i el títol de
barons de Benijòfar. Àrea comercial
d'Oriola.
79
VAL MUN Benilloba
(Comtat)
Municipi: 520 m alt, 9,5 km2, 920 hab (1999). Situat a banda i banda del
riu de Frainos, afluent del riu
d'Alcoi, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s'uneix amb les aigües del
barranc de Seta, límit septentrional del terme;
a l'est d'Alcoi. El relleu del territori és lleugerament accidentat per un conjunt de petits turons, com els de la Pedrera o la Condomina. Les terres de conreu s'estenen per gairebé la totalitat del terme; hi predomina el secà (cereals, olivera,
ametllers i vinya). Al municipi també hi ha algunes indústries, com la tradicional del tèxtil (filats i teixits de cotó i llana). La població, després d'algunes oscil·lacions, ha iniciat durant l'última dècada del s. XX un clar descens. La vila, d'origen
islàmic, és a la riba dreta del Penàguila; hi destaquen l'antic palau senyorial i l'església parroquial de Santa Maria, d'estil
neoclàssic, construïda al tombant del s. XVIII i al començament del XIX. Àrea comercial
d'Alcoi.
80
VAL MUN Benillup
(Comtat)
Municipi: 565 m alt, 3,4 km2, 94 hab (1999), (ant:
Benillup de Fenollar). Estès per la vall de
Travadell, al nord-est d'Alcoi. El relleu és força accidentat pels contraforts de la
serra de l'Almudaina i de l'alt de la Capona. Hi neixen els barrancs de
Caraita i del Sofre, afluents per la dreta del riu
d'Alcoi, que actuen de col·lectors d'aigües. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya, ametllers), circumstància que ha provocat una lenta però constant pèrdua demogràfica que s'inicià ja a mitjan s. XIX.
La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l'explotació directa i la parceria. El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l'església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del
Roser, que havia estat annexa de la de Benimarfull des del 1574. Àrea comercial
d'Alcoi.
81
VAL HIS Benillup
(Beniarrés, Comtat) Despoblat
(o Benillut), a l'esquerra del riu d'Alcoi, entre
Beniarrés i l'Orxa. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 37 focs), formava part de la comanda de
Perputxent. Al s. XVI constituí parròquia amb
Alquenènsia, l'Orxa i
Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés.
82
VAL GEO Benimaclet
(València, Horta)
Antic poble i actual raval de la ciutat, situat al camí d'Alboraia. L'església parroquial (Santa Maria) depenia de la de Sant Esteve de
València, dins el seu terme hi ha el santuari marià de
Vera. Formà un municipi que restà independent fins al 1882.
83
VAL GEO Benimagrell
(Sant Joan d'Alacant,
Alacantí)
Llogaret, a mig quilòmetre de la vila.
84
BAL GEO Benimaimó
(Sant Antoni de Portmany,
Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Mateu
d'Aubarca.
85
VAL GEO Benimallunt
(Benissa, Marina
Alta)
Caseriu, a 3 km a l'oest de la vila, vora el límit amb el terme de
Llíber.
86
VAL HIS Benimàmet
(la Vall de Gallinera,
Marina Alta)
Despoblat (ant: Benimoamet), annex de Benirrama. Antic lloc de moriscs, tenia 17 focs el 1602.
88
VAL GEO Benimàmet
(València, Horta)
Poble, al nord-oest de la ciutat, a l'extrem de l'Horta.
Era un mun. annexionat a
València a finals del segle XIX. És a l'antic camí de
Paterna, amb la qual tendeix a formar un continuum urbà, com forma ja amb
Burjassot. Barri de les coves de
Benimàmet. Palau edificat pels Codinats (s. XIV).
89
VAL MUN Benimantell
(Marina Baixa)
Municipi: 547 m alt, 37,9
km2, 419 hab (1999). Situat a la vall de
Guadalest, prop del seu embassament. El territori, molt muntanyós, limita
al sud amb la serra d'Aitana i a l'est amb la de la
Xortà. L'activitat econòmica del municipi és limitada i basada en l'agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), que ocupa només una cinquena part de la superfície del terme. Algunes hectàrees més de regadiu i la ramaderia ovina complementen l'oferta econòmica. La població ha minvat de manera lenta però constant al llarg del s. XX, però darrerament s'ha estabilitzat. El poble és d'origen musulmà; hi destaca l'església parroquial de Sant Vicent. El terme comprèn el veïnat de
l'Almanaquer, el despoblat d'Ondara i
les caseries del Molí d'Ondara, Sanxet,
l'Arc i de les Cases de l'Arc, separat del terme. Àrea comercial
d'Alcoi.
90
VAL HIS Benimaquí
(Dénia, Marina
Alta)
Despoblat.
91
VAL HIS Benimaquia,
alt de (Dénia, Marina
Alta)
Poblat protohistòric
92
VAL GEO Benimarco
(Benissa, Marina
Alta)
Caseriu, al sud-est de la vila, vora el límit amb el terme de
Teulada.
93
VAL MUN Benimarfull
(Comtat)
Municipi: 416 m alt, 5,62
km2, 406 hab (1999). Estès per la vall de
Travadell, a la dreta del riu d'Alcoi prop de
l'embassament de Beniarrés, al nord-est d'Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la
serra d'Almudaina. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt
extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d'Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s'ha accentuat durant la segona meitat del segle.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de
Dénia a Albaida, vora el
barranc de Benimarfull; destaca l'església parroquial de Santa Anna, del s. XVI. Al sud del terme es troba el despoblat de
l'Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari
de Benimarfull, d'aigües sulfuroses construït a mitjan s. XIX. Àrea comercial
d'Alcoi.
94
VAL GEO Benimarraig
(Benissa, Marina
Alta)
Caseriu, a 5 km al sud de la vila.
95
VAL HIS Benimarzoc
(la Vall de Gallinera,
Marina Alta)
Despoblat. Antic annex de Benirrama. Lloc de moriscs, fou repoblat després de llur expulsió (1609). El 1784 encara tenia 13 cases.
96
VAL MUN Benimassot
(Comtat)
Municipi: 729 m alt, 9,5 km2, 185 hab (1999). Situat a la
vall de Seta, limitant al sud amb el barranc
de Benimassot, afluent del riu d'Alcoi, al nord-est
d'Alcoi. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts orientals de la
serra de l'Almudaina, i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues). Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l'agricultura de secà de tipus mediterrani (cereals, vinya, olivera i ametllers), complementada pel regadiu i la ramaderia
ovina, que aprofiten les pastures comunals. La població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s'accentuà durant els anys cinquanta, però darrerament s'ha estabilitzat. Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l'església parroquial de Santa Maria, d'estil renaixentista, restaurada el 1907. El terme comprèn els despoblats de
Beniaissó, Beniàsmet i, a l'oest del poble,
el Rafalet de Beniaissó. Àrea comercial d'Alcoi.
97
VAL HIS Benimassot
(València, Horta)
Despoblat de l'antic terme de Russafa, havia estat una alqueria islàmica pròxima a
Castelló de l'Albufera, esmentada el 1238.
98
VAL GEO Benimaurell
(la Vall de Laguar,
Marina Alta) Poble
(530 m alt) (o el Poble de Dalt), a la dreta i damunt del barranc de
l'Infern. Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de
Murla (el 1563 tenia 15 focs) agregat el 1535 a la parròquia de
Campell. L'església és dedicada a sant Cosme i sant Damià.
99
VAL HIS Benimeia
(Pego, Marina
Alta)
Antic nom del lloc de Benumea.
100
VAL HIS Benimeixís
(Senyera, Ribera
Alta) Despoblat, a 2 km al nord-est del poble. El 1609 tenia 24 focs de moriscs. L'intent de repoblació posterior a l'expulsió fracassà. Hi ha les ruïnes del
castell de Benimeixís, centre del marquesat de
Benimeixís.
101
VAL HIS Benimeixís,
marquesat de (País Valencià) Títol, atorgat l'any 1762
a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de
Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde. La grandesa d'Espanya fou atorgada al seu nét, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo
(marquesat de Benimeixis i de Sistallo). El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde.
102
VAL MUN Benimeli
(Marina Alta)
Municipi: 92 m alt, 3,50 km2, 329 hab (1999). Situat a la subcomarca coneguda com la
Rectoria del Ràfol, a la vall mitjana del riu
Girona, que travessa l'extrem meridional del terme; al nord-est d'Alacant. El relleu és accidentat al nord pels contraforts de la
serra de Segàrria, coberts de garrigues. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), gràcies a l'aprofitament de les aigües
subterrànies i que s'ha expandit en època moderna; i de secà (oliveres, ametllers,
garrofers i cereals). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d'explotació directa. La població ha experimentat tanmateix durant els últims cent anys una lleugera però constant davallada. El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l'església parroquial de Sant Andreu. Dins el terme es troba el castell i antic terme de
Segàrria, situat al cim de la serra del mateix nom. Àrea comercial de
Gandia.
103
VAL HIS Benimira
(Oriola, Baix
Segura) Antic territori, situat al nord de la ciutat, que comprenia el camp de la Matança.
La senyoria pertangué als Rocamora des dels temps de Jaume
II el Just.
104
VAL HIS Benimira
(Safor)
Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.
105
VAL MUN Benimodo
(Ribera Alta)
Municipi: 42 m alt, 12,5 km2, 1.770 hab (1999). Estès
dins l'àrea d'influència de Carlet, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a l'oest per alguns petits
turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents a la conca del
Xúquer; al sud de València. Les principals fonts de riquesa del municipi són la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn (porcs) i de llet, i l'agricultura, amb predomini creixent del regadiu
(tarongers i hortalisses), que s'alimenta principalment d'aigua de la
sèquia reial del Xúquer i de pous; el secà (raïm moscatell) és en regressió. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Immaculada Concepció. El terme municipal comprèn també, si bé separat del territori, el petit enclavament i antic terme de
Ressalany, situat entre els termes de Massalavés,
Guadassuar, Alberic i
Alzira. Àrea comercial de València.
106
VAL MUN Benimuslem
(Ribera Alta)
Municipi: 44 m alt, 4,18 km2, 555 hab (1999). Estès per la plana al·luvial
de l'esquerra del
Xúquer, al sud-oest d'Alzira i al sud de
València. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, que és alimentada per la
sèquia reial del Xúquer; el conreu principal és el de tarongers, seguit de les hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris i, en menys quantitat, per arrendataris. La població experimentà, a partir de les darreries del s. XIX, un augment progressiu mantingut fins al 1960; des d'aleshores la tendència s'invertí, però actualment s'ha estabilitzat. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Immaculada Concepció. Dins el terme es troben el despoblat de
Mulata, al nord del poble, i el llogaret del Pujol.
Fou centre de la baronia de Benimuslem. Àrea comercial
d'Alzira.
107
VAL HIS Benimuslem,
baronia de (Benimuslem, Ribera
Alta) Jurisdicció
senyorial, vinculada
(1620), prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós,
baró de Benidoleig, Forna i Pujol. Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
108
VAL GEO Benimussa
(Altea, Marina
Baixa)
Caseriu, a 2 km de la vila, a la riba dreta del riu
d'Algar. És una antiga alqueria islàmica, esmentada ja el 1248.
109
VAL HIS Benimussa
(Guadalest, Marina
Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 42 focs el 1602, fou agregat el 1535 a la nova rectoria de moriscs de
Beniardà.
110
BAL GEO Benimussa
(Sant Josep de sa
Talaia, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia (o Binamussa).
Des de
Beni fins
a Benimussa
l'ALGuer
- ANDorra - BALears - CATalunya - CORona
catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de
Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià
ART
- BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses
- ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis
- POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis
Anar
a:
[ Beni ] [ Benias ] [
Benico ]
[ Benifar ] [ Benige ]
[ Benimar ]
