descripció

Be Negre, El  (Barcelona, 25/jun/1931 – jul/1936)  Setmanari satíric. Inspirat en el setmanari francès "Le Canard Enchaîné", fou dirigit per Josep Maria Planas i, artísticament, durant un temps, per Valentí Castanys. Satíric i mordaç, practicava una crítica despietada sobre temes polítics, culturals i religiosos. Tingué col·laboradors i il·lustradors força importants. El 1979 aparegué una revista setmanal que, amb el nom de "Amb potes rosses", en pretenia la continuïtat, però desaparegué al cap de tres mesos per motius econòmics.

C

R

Bea, cala de  Cala de la costa, al mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

Bea, Manuel  (Barcelona, 1934 - )  Pintor

C

B

Beà i Font, Josep Maria  (Barcelona, 1942 - )  Autor de còmics

C

B

BEAN  Sigla del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional

C

P

Bearn  (Catalunya, 1966)  Novel·la de Llorenç Villalonga

C

L

Beateta  A Mallorca, nom popular de la santa Caterina Tomàs

B

Beatriu  ( ? , s. XI – s. Catalunya, s. XII)  Dama

C

B

Beatriu  (Catalunya, s. XIII - s. XIV) 

C

B

Beatriu d'Aragó  (Nàpols ?, Itàlia, 1457 – Ischira, Hongria, 1508)  Reina d'Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d'Hongria. A la mort d'aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.

U

B

Beatriu de Pallars  (Catalunya, a 1288 - s. XIV)  Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc. Es casà el 1313 amb Guillem de Montcada (I de la branca de Tàrrega-Fraga), en tingué una filla anomenada Teresa. Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga.

C

B

Beatriu de Provença  (Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 1267)  Reina de Nàpols i Sicília

U

B

Beatriu de Savoia  (Savoia, França, s. XIII - ? , s. XIII)  Muller de Ramon Berenguer V

U

B

Beatriu de Sicília  (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XIV)  Dama

U

B

Beatus  (Catalunya, v. 750)  Comentari del Beat de Liébana

C

L

Beatus de Girona  (Girona, 975)  Manuscrit miniat de la catedral de Girona

C

L

Beatus de la Seu d'Urgell  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, darreria del s. X)  Manuscrit miniat

C

L

Bèbrices  Poble cèltic del Rosselló

N

H

Beca, punta de la  Cap de la costa del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

Becat i Rajaut, Joan  (Perpinyà, 1941 - )  Geògraf

N

B

Becet, Pere  ( ? , s. XIV – Catalunya, s. XV)  Jurista

C

B

Bech i Beltran, Lola  (Barcelona, 1907 - )  Pintora

C

B

Bech i Pujol, Antoni  (Girona, s. XIX - Barcelona ?, s. XIX)  Economista

C

B

Bech i Sudrià, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1920 - )  Escriptor i pintor

C

B

Bech i Taberner, Ramon  (Barcelona, 16/jun/1918 - 1995)  Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947). Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993). (SC)

C

B

Bechtold, Erwin  (Colònia, Alemanya, 1925 - )  Pintor i decorador

U

B

Bécquer i Domínguez, Carles  (Barcelona, 1889 – 1968)  Dibuixant

C

B

Bedenga  Nom antic de Bellcaire d’Empordà  (Baix Empordà)

C

H

Bederrida  Sector de l'antic territori de Barcelona

C

H

Beders  Llogaret del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

Bedoga d'Adons, la  Grafia antiga del nom de l'Avedoga d’Adons  (Alta Ribagorça)

C

G

Bedós i Arnal, Francesc  (Xerta, Baix Ebre, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1928)  Metge i literat

C

B

Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa  (Sabadell, Vallès Occidental, 1907 - )  Pintora

C

B

Beget  Poble i antic municipi, incorporat el 1969 al de Camprodon (Ripollès)

C

G

Beget, riu de  Riu de la comarca de la Garrotxa

C

G

Begís  Municipi de l’Alt Palància: 799 m alt, 42,8 km2, 383 hab (1999) (cast: Bejís). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El territori és molt muntanyós, amb unes 3.000 hectàrees de boscos, i drenat pel Palància i el seu afluent el Canales. Els recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura de secà (principalment cereals -blat i ordi-) i de regadiu (blat de moro i hortalisses), la ramaderia (especialment ovina) i l'explotació forestal, no han impedit tanmateix que la població hagi disminuït notablement durant el s. XX. La vila, de probable origen romà, conserva les ruïnes d'un aqüeducte i d'un arc d'entrada. Dins el terme es troben els caserius de Las Arteas, Los Ríos de Abajo, Los Ríos de Arriba i Los Pérez. Àrea comercial de Sogorb. (EUC) (SC)

V

M

Begòs  Poble del mun. de les Bordes (Vall d'Aran)

C

G

Begudà  Poble del mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

Beguda, la  Veïnat del mun. de Palol de Revardit (Gironès)

C

G

Beguda Alta, la  Poble entre les comarques de l’Alt Penedès, Anoia i el Baix Llobregat

C

G

Beguda Baixa, la  Poble del mun. de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès)

C

G

Beguda d'Adons, la  Caseriu del mun. del Pont de Suert (Alta Ribagorça)

C

G

Beguer i Pinyol, Manuel  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – s. XX)  Historiador

C

B

Begues  Municipi del Baix Llobregat: 399 m alt, 50,42 km2, 3.838 hab (1999)

C

M

Begur  Municipi del Baix Empordà: 200 m alt, 20,6 km2, 3.861 hab (2004). Situat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats. La principal font d'ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d'habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola, pesquer i ramader, i han poblat el municipi d'urbanitzacions com les d'Aiguablava, de Fornells i de Cap sa Sal i d'instal·lacions nàutiques i esportives. La vila s'esglaona a la falda d'un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l'església parroquial de Sant Pere, d'estil gòtic tardà. Dins el terme, a més dels típics barris marítims, es troben el llogaret d'Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles. (EUC)

C

M

Begur, cap de  Cap del Baix Empordà en els penya-segats del massís de Begur

C

G

Begur, massís de  Massís muntanyós de la comarca del Baix Empordà

C

G

Béixec  Poble del mun. de Víllec i Estana (Baixa Cerdanya)

C

G

Bel  Antic municipi, incorporat al de Rossell (Baix Maestrat)

V

G

Bel i Sabatés, Tomàs  (Barcelona, 1924 - )  Escultor

C

B

Belando, Nicolau de Jesús  (Alacant, 1699 – 1747)  Escriptor i historiador

V

B

Belart i Albinyana, Bonaventura  (Tarragona, 1828 - Ivry, París, França, 1862)  Cantant

C

B

Belart i Miquel, Ramon  (Montblanc, Conca de Barberà, 1789 – 1840)  Escultor

C

B

Belarta  Despoblat del mun. d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça)

F

G

Belau, Manuel  (Catalunya, s. XIX)  Orfebre

C

B

Belbel i Coslado, Sergi  (Terrassa, Vallès Occidental, 29/mai/1963 - )  Autor dramàtic i director. S'inicià en l'activitat teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir del 1987 ha estrenat diverses obres dirigides per ell mateix (Tàlem, Carícies, etc), la majoria al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, per al qual també ha dirigit obres del repertori clàssic. Ha col·laborat a Televisió de Catalunya com a guionista de sèries dramàtiques. (EUC)

C

B

Belcaire, el  Riu de la comarca de la Plana Baixa

V

G

Belda, Rafael  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1906 - )  Acròbata

V

B

Belda, Vicent  (Alfafara, Comtat, 1954 - )  Ciclista

V

B

Belda i Domínguez, Josep  (Bocairent, Vall d'Albaida, 1890 - Quart de Poblet, Horta, 1969)  Arqueòleg

V

B

Belda i Ibáñez, Joaquim Maria  (València, 1839 - ? , s. XIX)  Arquitecte

V

B

Belenguer, Enric  (València, s. XIX – Sevilla, Andalusia, 1926)  Banderiller

V

B

Belenguer i Cebrià, Ernest  (València, 1946 - )  Historiador

V

B

Belenguer i Hervàs, Baltasar  (València, 1911 - 1992)  Boxador

V

B

Bèlgida  Municipi de la Vall d'Albaida: 264 m alt, 17,39 km2, 674 hab (1999). Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell-Agullent, al nord-est d'Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d'oli). La població ha minvat de manera constant durant el s. XX, però darrerament s'ha estacionat. A la vila destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, que conserva frescos dels s. XVI-XVII. Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d'època eneolítica. Àrea comercial d'Ontinyent. (EUC) (SC)

V

M

Belianes  Municipi de l'Urgell: 373 m alt, 15,77 km2, 608 hab (2004). Situat a la plana del riu Corb, al sud-oest de la comarca i al límit amb la de les Garrigues i el Pla d'Urgell. La base de l'economia local és la ramaderia i l'agricultura de secà i de regadiu, aquesta alimentada amb aigua del canal d'Urgell. La indústria, derivada de l'activitat agrícola, i l'avicultura, en expansió, fan de complement. Al poble destaca l'església parroquial de Sant Jaume, d'estil gòtic, aixecada al s. XV sobre la primitiva església romànica, la casa del comú, també gòtica, i el casal renaixentista de Cal Roc. El municipi comprèn també l'antic terme d'Eixaders i el despoblat de Castellsalvà, on han estat trobades restes ibèriques i romanes. (EUC)

C

M

Belidor, Bernat de  Veure> Forest de Belidor, Bernat

C

B

Belilla, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVIII)  Farmacèutic. Veritable descobridor de l'elaboració de la magnèsia abans que l'anglès Black. Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.

C

B

Belitres, coll dels  Depressió (175 m alt), entre les comarques del Vallespir i de l'Alt Empordà

N

G

Bell i Lleopard, Francesc  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1808)  Canonge i professor

C

B

Bella, coma  Vall del mun. de Bagà (Berguedà)

C

G

Bella, Manufactura de Nines  (Perpinyà, 1946 - )  Empresa

N

N

Bellafila  Pseudònim emprat en nombrosos articles periodístics per l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol

C

B

Bellafila, Josep de  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Cavaller

C

B

Bellaguarda  Fort (420 m alt) del mun. del Portús (Vallespir)

N

G

Bellaguarda  Antic terme del mun. de la Pobleta de la Granadella (Garrigues)

C

H

Bellaguarda  Caseriu del mun. de Vila-real (Plana Baixa). Una de les antigues alqueries que formen el veïnat de les Alqueries de la Plana.

V

G

Bellaguarda  Municipi de les Garrigues: 500 m alt, 17,4 km2, 348 hab (2004) (o la Pobla de Bellaguarda, o Pobleta de la Granadella). Situat al sud de la comarca, a la dreta de la capçalera del riu de la Cana. El terreny, accidentat per la serra de la Llena, és ocupat per pinedes, rouredes i alzinars. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (dedicada principalment a l'olivera), complementada per la indústria agro-pecuària i l'avicultura. Hi ha una cooperativa agrícola i una d'avícola. Tanmateix, la població ha experimentat una forta devallada durant el s. XX. El poble es troba entre els barrancs de la vall Major i de Sant Pere. L'església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.

C

M

Bellaterra  Urbanització del mun. de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Bellavista  Llogaret del mun. de Nulles (Alt Camp), situat entre aquest poble i Valls

C

G

Bellavista  Urbanització del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

Bellcaire, fira de  Fira que té lloc a Barcelona, també anomenada dels Encants

C

N

Bellcaire d'Empordà  Municipi del Baix Empordà: 35 m alt, 13,16 km2, 516 hab (1999)

C

M

Bellcaire d'Urgell  Municipi de la Noguera: 267 m alt, 31,04 km2, 1.319 hab (1999)

C

M

Bellcastell, Francesc de  (Rosselló, s. XIV - ? , 1368)  Cavaller

N

B

Bellcastell, Pau de  (Rosselló, s. XIV)  Cavaller

N

B

Bellcastell, Pere de  (Rosselló, s. XIV)  Cavaller. Segurament fill de Francesc, amb qui fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.

N

B

Bellera  Antic pagus català del comtat de Pallars

C

H

Bellera, Antoni  (Barcelona, s. XVII)  Ferrer

C

B

Bellera, Arnau Guillem de  (Catalunya, s. XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412)  Noble. L'any 1396 defensà el Pallars contra les tropes del comte de Foix. Des del 1409 fou governador general del regne de València. Contrari a Ferran d'Antequera, actuà afavorint el bàndol dels Vilaragut en contra dels Centelles. L'any 1412, en l'última acció important contra Ferran d'Antequera, s'enfrontà a un exèrcit castellà a Morvedre i fou vençut i mort. Aixó facilità la resolució de la qüestió successòria en el compromís de Casp.

V

B