|
|
|
Anar a: [ Be ] [ Bec ] [ Beg ] [ Belb ] [ Bell ] [ Belle ] El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència. (Joan Amades i Gelats) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bea, cala de (Vandellòs, Baix Camp) Cala de la costa del Camp de Tarragona, al sud de l'Hospitalet de l'Infant, prop del coll de Balaguer. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beà i Font, Josep Maria (Barcelona, 1942 - ) Autor de còmics. Coeditor de la revista "Rambla" (1983-84) i col·laborador de "Makoki" i "1984", les seves històries es mouen entre la ciència ficció i el terror amb una marcat rerefons crític. 5 CATALUNYA - POLÍTICA BEAN Sigla del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional. 6 ILLES BALEARS - LITERATURA Bearn (Mallorca, 1966) Novel·la de Llorenç Villalonga. Publicada després d'una versió castellana i diverses de catalanes incompletes. Obra cabdal de l'autor, sòlidament construïda, densa i d'estil acuradíssim, narra amb una mescla d'ironia i melanconia la decadència d'una classe concreta, l'aristocràcia mallorquina, i en general d'un estil de vida en via d'imminent desaparició. Plena de connotacions autobiogràfiques, els protagonistes, Don Toni, fervent admirador de la il·lustració, i la seva muller, Maria Antònia, esdevenen els símbols d'una Mallorca que s'esfondra. 112 EUROPA - BIOGRAFIA Bearn, Maria de (Bearn, Occitània, s XII) Dama. Filla del vescomte Pere de Bearn, a la mort del qual (1150), el vescomtat fou posat sota la protecció de Ramon Berenguer IV de Barcelona, que també fou tutor dels dos fills del difunt: Gastó (V de Bearn) i Maria. Gastó morí el 1170 sense deixar fills, i el títol recaigué sobre Maria, la qual es comprometé a no casar-se sense el consentiment de l'infant Alfons (futur Alfons I). Poques setmanes després d'aquest acord Maria es casà amb Guillem de Montcada, fill primogènit de Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal, i el vescomtat passà a mans dels Montcada. El seu marit morí el 1172 i dels breu enllaç d'ambdós restaren tres fills: Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon (que anys després seria també vescomte bearnès) i Saurina (que degué ser pòstuma o bé bessona). 113 EUROPA - BIOGRAFIA Bearn, vescomtes de (Occitània) Membres de les famílies Montacada i Foix-Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Biarn. Aquest s'associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu (Catalunya, s XI - s XII) Dama. Fou la segona muller de Deudonat de Claramunt, vídu d'Ermessenda de Cardona i pare de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. A la mort de Deudonat, a qui havia donat un fill del mateix nom, Beatriu es casà amb el noble Fortuny. El 1119, vist el fracàs del fillastre Bernat Amat en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a Fortuny i Beatriu, amb la missió de repoblar la zona. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu (Catalunya, s XIII - s XIV) Filla de Pere II el Gran i de l'amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan. Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d'aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Beatriu d'Aragó (Nàpols ?, Itàlia, 1457 – Ischira, Hongria, 1508) Reina d'Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d'Hongria. A la mort d'aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu de Bas Veure> Bas, Beatriu de. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu de Pallars (Catalunya, a 1288 - s. XIV) Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc. Es casà el 1313 amb Guillem de Montcada (I de la branca de Tàrrega-Fraga), en tingué una filla anomenada Teresa. Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga. 12 EUROPA - BIOGRAFIA Beatriu de Provença (Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 1267) Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia. Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d'Anjou, i el germà d'aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d'Egipte. Tingué la protecció papal, però l'oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó. 13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Beatriu de Sicília (Sicília, Itàlia, s. XIV - ? , s. XIV) Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat. 16 CATALUNYA - LITERATURA Beatus de Girona (Girona, 975) Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès. Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l'or i l'argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Euda pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius. Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis. Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del s. XI i conservat a la biblioteca de Torí. 17 CATALUNYA - LITERATURA Beatus de la Seu d'Urgell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, darreria del s. X) Manuscrit miniat anònim de la catedral d'Urgell. Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid. El tret més característic de les seves miniatures és l'estilització. 18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Bèbrices (Rosselló) Poble cèltic, establert durant la primera edat del ferro a Occitània, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Beca, punta de la (Pollença, Mallorca Septentrional) Cap de la costa, al nord de la vall d'Ariant. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Becero, canal de (Lladorre, Pallars Sobirà) Petita vall tributària per l'esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós. És drenada pel riu de Selves, emissari de l'estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt). La part més baixa és coberta pel bosc de Selves. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Becet, Pere (Catalunya, s. XIV – s. XV) Jurista. Revisà i glossà els treballs de Jaume Callís i altres jurisconsults sobre el dret constitucional de Catalunya. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Beltran, Lola (Barcelona, 1903 - ) Pintora. Formada a Llotja i a París. Excel·lí en el paisatges i els temes florals, ha decorat el palau dels prínceps de Mònaco. Algunes de les seves obres figuren al Museu d'Art Modern de Barcelona i de Madrid. Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys trenta. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Pujol, Antoni (Girona, s. XIX - Barcelona ?, s. XIX) Economista. Residí habitualment a Barcelona, dedicat a activitats financeres. És autor de diversos treballs sobre economia, com els titulats Memorias acerca de la necesidad, justicia y utilidad del sistema protector, que era una apologia del proteccionisme aranzelari, i Situación económica de España, su presente y su porvenir. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Sudrià, Pere (Figueres, Alt Empordà, 1920 - ) Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d'algunes narracions curtes. La seva pintura és d'un figurativisme constructiu i estilitzat. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 EUROPA - BIOGRAFIA Bechtold, Erwin (Colònia, Alemanya, 1925 - ) Pintor i decorador. L'any 1958 fixà la seva residència a Eivissa. Participà al primer Saló de Maig (1956) i estigué molt relacionat amb els grups "Dau al Set i "El Paso". Exposà regularment a Barcelona des del 1960. Pertangué al grup SYN. L'any 1979 presentà el muntatge àudio-visual Monoserie que obria una nova etapa de la seva obra. També exercí com a grafista i com a interiorista. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bécquer i Domínguez, Carles (Barcelona, 1889 – 1968) Dibuixant. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21). Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Bedenga (Bellcaire d’Empordà, Baix Empordà) Nom antic de la població. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Bederrida (Barcelona, Barcelonès) Sector de l'antic territori de la ciutat, entre Sarrià i les Corts de Sarrià. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beders (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.085 m alt), a l'extrem oriental de la Batllia. La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l'antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839). 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bedoga d'Adons, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Grafia antiga del nom de l'Avedoga d’Adons. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa (Sabadell, Vallès Occidental, 1907 - ) Pintora. En 1931 s'establí a Blanes (Selva). Destacà pels seus paisatges i les seves marines. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beget (Camprodon, Ripollès) Poble (541 m alt) i antic municipi, incorporat el 1969 a l'actual. Situat a la capçalera del riu de Beget, subafluent del Fluvià, als vessants de la serra de Bestracà, al límit amb el Vallespir. Economia rural i turística. Té l'església romànica (s. X-XIII) dedicada a sant Cristòfol, molt interessant, on es conserva la Majestat de Beget de fusta policroma, molt notable, del segle XII i una Mare de Déu gòtica d'alabastre. Retaule gòtic també d'alabastre. Dins l'antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beget, riu de (Ripollès) Format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem). Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa. Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s'uneix dins el congost o grau d'Escales al riu d'Oix per formar el Llierca. 36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Begudà (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Poble, situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada. Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt; hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s'aixecà el castell de Mont-ros. Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l'actual municipi, al qual donava nom. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda, la (Palol de Revardit, Pla de l'Estany) Veïnat del poble de Riudellots de la Creu, entre les rieres de Marimanya i de Riudellots. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda Alta, la (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès / Masquefa, Anoia / Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) Poble (282 m alt), situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels tres municipis. Dins el terme de Masquefa hi ha l'estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada. L'església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Destaca la masia de Can Bac. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda Baixa, la (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès) Poble, situat al llarg de la carretera de Martorell a Igualada, al límit amb el municipi de Sant Esteve Sesrovires. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda d'Adons, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata. Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata. A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Begur, cap de (Begur, Baix Empordà) Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l'orientació nord-sud, per la nord-est - sud-oest. Coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Béixec (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble (1.310 m alt), damunt l'engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer. Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà. L'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d'origen romànic amb algun detall gòtic; és esmentat ja l'any 839 en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Formà part del municipi de Villec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bel (Rossell, Baix Maestrat) Poble i antic municipi, a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cèrvol d'una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel (1.005 m alt), al límit entre els Ports i el Maestrat. D'origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bel i Sabatés, Tomàs (Barcelona, 1924 - ) Escultor. És autor d'una considerable sèrie d'obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d'Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l'estilització. Posteriorment ha realitzat obres d'un caràcter més experimental. Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belando, Nicolau de Jesús (Alacant, Alacantí, 1699 – 1747) Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719). És autor d'una Historia civil de España... desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belart i Miquel, Ramon (Montblanc, Conca de Barberà, 1789 – 1840) Escultor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, que el pensionà a l'acadèmia de San Fernando de Madrid, on féu el baix relleu de Sant Pere guarint un paralític. Establert a Palma de Mallorca (1810), treballà amb l'escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana. Retornà a Montblanc el 1814. Treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc. Sobresurten els seus crucifixos (com el de Santa Maria de Montblanc). La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Belarta (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Despoblat, a la serra del Cis; conserva les restes de l'església. Pertanyia a l'antic terme de Betesa. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belau, Manuel (Catalunya, s. XIX) Orfebre. Autor de treballs molt remarcables, especialment d'objectes d'ús eclesiàstic. Realitzà una custòdia notable per a l'església barcelonina de Santa Anna. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belbel i Coslado, Sergi (Terrassa, Vallès Occidental, 29/mai/1963 - ) Autor dramàtic i director. S'inicià en l'activitat teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir del 1987 ha estrenat diverses obres dirigides per ell mateix (Tàlem, Carícies, etc), la majoria al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, per al qual també ha dirigit obres del repertori clàssic. Ha col·laborat a Televisió de Catalunya com a guionista de sèries dramàtiques. 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Belcaire, el (Plana Baixa) Riu (o el Belcaide, o riu de Sant Josep). Neix al vessant meridional de la serra d'Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa. Prop de la Vall d'Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix dels termes municipals d'Assuèvar i Soneixa (Alt Palància) i d'Algar, Alfara de la Baronia i Sagunt (Camp de Morvedre). Des de l'edat mitjana era anomenat riu d'Uixó, i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d'Uixó o dellà Uixó. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belda, Vicent (Alfafara, Comtat, 1954 - ) Ciclista. Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973. El seu debut com a professional fou l'any 1978. Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest darrer des de la seva fundació a Alacant el 1980. Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l'any 2000. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belda i Domínguez, Josep (Bocairent, Vall d'Albaida, 1890 - Quart de Poblet, Horta, 1969) Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s'encarregà dels treballs d'excavació de l'Albufereta i del Tossal de Manises. Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d'Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d'Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belda i Ibáñez, Joaquim Maria (València, 1839 - 1887) Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del s. XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l'església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d'aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belenguer, Enric (Blanquet) (València, s. XIX – Sevilla, Andalusia, 1926) Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías) i ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belenguer
i Cebrià, Ernest (València, 1946 - ) Historiador.
Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors
M. Tarradell, E. Giralt i J. Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d'història moderna. Sota la seva direcció, i en l'intent de prosseguir a
València els estudis que J. Vicens havia fet sobre la mateixa època a
Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de
Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle
XV. Participà al Primer Congrés d'Història del País 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belenguer i Hervàs, Baltasar (Sangxili) (València, 1911 - 1992) Boxador. Fou campió d'Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d'Europa Petit-Biquet. El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belilla, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s. XVIII) Farmacèutic. Veritable descobridor de l'elaboració de la magnèsia abans que l'anglès Black. Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment. 70 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Belitres, coll dels (Vallespir / Alt Empordà) Depressió (175 m alt) de la serra que separa les dues comarques, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer franco-espanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bell i Lleopard, Francesc (Catalunya, s. XVIII – Barcelona, 1808) Canonge i professor. Membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona (1766) i professor de matemàtiques a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència (1766-1808). És autor de sis memòries presentades a l'Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bella, coma (Bagà, Berguedà) Vall que s'obre al vessant sud-est de la Tossa d'Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l'Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà. 73 CATALUNYA NORD - EMPRESA Bella, Manufactura de Nines (Perpinyà, 1946 - ) Empresa. Creada per Salvi Pi, dedicada a la fabricació de nines. Donà feina a més de mil persones (la meitat a domicili). El 1967 produí 1.200.000 joguines, xifra que la situa al capdavant de la indústria d'aquest ram dins l'estat francès. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellafila Pseudònim emprat en nombrosos articles periodístics per l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol entre el 1910 i el 1936, a "La Veu de Catalunya", i també el recull d'articles Tres estels i un ròssec (1927) 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bellaguarda (el Pertús, Vallespir) Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Portús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l'Alt Empordà. Antic castell d'origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l'exércit francès al Pirineu. Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17/set/1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses. Ha estat ocupat fins fa poc per l'exèrcit francès. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bellaguarda (les Alqueries de la Plana, Plana Baixa) Caseriu. Una de les antigues alqueries que el 1985 formaren el municipi. 79 CATALUNYA - MUNICIPI
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellarbre, Romeu de
(Catalunya, s XIV) Militar. Fou una figura important de la
Grècia catalana. Era capità d'Atenes, no sols de la ciutat sinó també del castell, la famosa Acròpolis. Pertanyia al grup polític que preconitzà i aconseguí la reconeixença de la sobirania de
Pere III de Catalunya-Aragó sobre els ducats d'Atenes i
Neopàtria. El monarca li escriví el 1379 perquè es disposés a donar la potestat de la seva 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell. Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d'estiueig. El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellavista (Nulles, Alt Camp) Llogaret, situat entre Nulles i Valls. Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà. Conserva la capella de la Santa Creu, que depenia de l'església de Vallmoll. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bellavista (Llucmajor, Mallorca Oriental) Urbanització, situada a l'extrem oriental de la badia de Palma, entre s'Arenal i cap Enderrocat. 83 CATALUNYA - EMPRESA Bellcaire, fira de (Barcelona, Barcelonès) Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants. Hi ha roba vella, mobles i tota mena d'utensilis que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana. Després passà a instal·larse a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bellcastell, Francesc de (Rosselló, s. XIV - 1368) Cavaller. Era fill de Pere de Bellcastell, i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bellcastell, Pau de (Rosselló, s. XIV) Cavaller. Segurament fill de Francesc. Fou empresonat amb ell al castell de Bellver i alliberat per Pere III quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bellcastell, Pere de (Rosselló, s. XIV) Cavaller al servei del rei Sanç de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s'oposà a la regència de l'infant Felip. Segurament fill de Francesc, amb qui fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Bellera (Catalunya) Antic pagus del comtat de Pallars, ssmentat ja el s. IX, format per la vall de Bellera. El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Arnau Guillem de (Pallars, s. XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412) Noble. L'any 1396 defensà el Pallars contra les tropes del comte de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera (1406). Des del 1409 fou governador general del regne de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne. Contrari a Ferran d'Antequera, actuà afavorint el bàndol dels Vilaragut en contra dels Centelles. L'any 1412, en l'última acció important contra Ferran d'Antequera, s'enfrontà a un exèrcit castellà a la batalla de Morvedre i fou vençut i mort. Els vencedors forçaren el seu fill, Arnau Guillem de Bellera, a passejar el cap del seu pare, clavat en una llança, entre llurs files. Aquesta derrota facilità la resolució de la qüestió successòria en el compromís de Casp. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Arnau Guillem de (Catalunya, s. XV) Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L'any següent reduí a l'obediència del rei la Seu d'Urgell i les terres del comtat de Pallars. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Bellera, baronia de (Catalunya) Jurisdicció feudal pertanyent, ja el s. XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d'Àssua, Rialb de Noguera i algunes altres localitats de l'alt Pallars. Al començament del s. XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna. A mitjan s. XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s. XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana (vers el 1716), als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Blanca de (Pallars, s. XIII) Dama. Fou la muller del comte Ramon Roger I de Pallars. No en tingué fills, raó per la qual el comtat seria heretat per la neboda Sibil·la. Hagué de manllevar diners al comte de Foix, tot cedint-li en garantia alguns castells, com el de Tírvia. El cas motivà una intervenció de Jaume II el 1298. El comte hagué de restituir les fortaleses, però el seu ressentiment per la imposició li faria ajudar els de Comenge a les periòdiques invasions que aquests feren contra el Pallars. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s. XIII) Noble. Participà a les lluites nobiliàries de l'Urgell contra Pere II el Gran. Fou un dels que hagueren de lliurar-se al rei, a Balaguer, el 1280. Obtingué el perdó reial després de passar captiveri a Lleida. Des d'aleshores fou molt addicte al monarca. El 1282 s'embarcà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília. Pel desembre del mateix any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els pactes de desafiament de Pere II amb Carles d'Anjou. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s. XIV – 1359) Noble. Senyor de la baronia de Bellera. Fidel col·laborador de Pere III el Cerimoniós, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d'Erill, d'iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya. Annexat al Principal el reialme de Mallorca fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya (1344) i encarregat de l'enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l'acusació de fals moneder feta contra Jaume III. L'any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els que havien estat partidaris del rei de Mallorca. Nomenat governador de Borriana (1348), va romandre fidel al Cerimoniós durant les lluites contra la Unió, i participà en els preparatius bèl·lics dels senyors del Pallars contra l'infant Ferran (1352). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialb de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Joan de (Catalunya, s XIV) Noble. Fou figura important a les corts de Montsó de 1383, traslladades a Tamarit i a Fraga a causa de la pesta. Es destacà al partit de l'infant Joan, duc de Girona, llavors oposat a Pere III, fins al punt que el monarca volgué expulsar Bellera de les Corts. Represes aquestes a Montsó el 1388, regnant ja Joan I, fou dels representants destacats del braç militar. El 12/jul/1389 fou un dels signants de l'escrit contra la dama Carroça de Vilaragut. Davant la violenta reacció del rei, abandonà les corts amb els altres signants del document, per reunir gent armada i situar-se a Calassanç, prop de Montsó, fins a l'establiment d'una concòrdia amb el monarca. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Ramon Arnau de (Catalunya, s. XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l'ofensiva de Pere el Cruel. 102 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellera, riu de (Alta Ribagorça / Pallars Jussà) Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques. Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l'antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca i Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada. Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca. La seva vall és anomenada vall de Bellera. 103 CATALUNYA - ART Bellesguard (Barcelona) Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles. Feta construir (1408) pel rei Martí I l'Humà a l'antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII. Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422). El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada, fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellestar (Penelles, Noguera) Llogaret, al bell mig del pla d'Urgell, vora Linyola. El comte Ermengol VI d'Urgell féu donació a Ramon Arnal (1139) del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar. L'església, que des del s. XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s. XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd (Urgell). Fou cap d'un municipi (que comprenia el terme rural d'Almassor) agregat al de Penelles dins el mateix s. XIX. 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bellestar, la Pobla del (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Veure> Pobla del Bellestar, la. 107 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
110 CATALUNYA - HISTÒRIA Bellet de Mianes, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1760 a Vicenç de Bellet i Marco, regidor de Tortosa i diputat al jurament al príncep d'Astúries. El títol ha passat a la família mallorquina dels Brondo. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellet i Renyé, Paulí (Sidamon, Pla d'Urgell, 1913 – Montserrat, Bages, 1987) Monjo benedictí de Montserrat. Doctor en teologia, llicenciat en Sagrada Escriptura i professor de llengua copta, des de l'any 1962, a la Universitat Catòlica de Washington (EUA). És autor de treballs d'investigació remarcables sobre qüestions d'història. És també un dels traductors del Nou Testament per a l'anomenada Bíblia de Montserrat. Fou director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Begís
Begur
Bèlgida
Belianes
Bellaguarda
Bellcaire
d'Urgell
