|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Barb ] [ Barbas ] [ Barbera, m ] [ Barbere ] [ Barc ] [ Barcelo i A ] Des de Barba, Àlvar Alfons fins a Barceló i Tortella, Bartomeu
1 CAT BIO Barba, Àlvar Alfons (Catalunya, s. XVII) Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà. És molt valuosa per a l'època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N'hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739). 2 CAT BIO Barba, Francesc (Tarragona, 1820 - Catalunya, s. XIX) Pintor. Conreà els temes religiosos i fou també un hàbil copista. Treballà com a decorador al teatre Real de Madrid. 3 EST BIO Barba Hernández, Bartolomé (Castella, 1895 - Madrid, 1967) Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abr/1947) les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l'abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec. Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).
5 CAT BIO Barba i Bendad, Josep (Barcelona, 1804 – 1881) Compositor. Mestre de capella de Girona, Valladolid i de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar, on actuà des del 1850 fins que morí. Les seves composicions eclesiàstiques són misses, responsoris, misereres, tedèums, salves i nadales. 6 CAT BIO Barba i Roca, Manuel (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1752 – 1824) Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera, ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l'Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb J.A. Navarro i M. Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata. Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l'Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802). 7 CAT BIO Barba i Rodríguez, Lurdes (Barcelona, 1949 - ) Actriu i directora teatral 8 CAT BIO Barba i Suris, Josep (Terrassa ?, Vallès Occidental, s. XVIII – Poblet, Conca de Barberà, s. XIX) IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784. Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L'oct/1822, els monjos de Poblet hagueren d'abandonar el monestir; en tornar-hi, l'ago/1823, Barba renuncià l'abadiat. La seva elecció esdevingué després d'haver estat vacant l'abadiat durant dos anys arran de la mort de l'abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d'abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies. El 1821 fou destituït l'abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de "Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos". Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals. Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel mai/1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona. El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l'abadiat Esteve Torrell.
10 NOR GEO Barbadell, Sant Nazari de (Bulaternera, Rosselló) Veure> Sant Nazari de Barbadell. 11 CAT BIO Barbal i Farré, Maria (Tremp, Pallars Jussà, 17/set/1949 - ) Novel·lista. Professora d'institut, el 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer. Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998). 12 CAT GEO Barball, barranc de (Terra Alta) Curs d’aigua de la comarca, neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca desemboca a l'Ebre, per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d'Ebre, vora el despoblat de Berrús. 13 CAT BIO Barbany, Rosa (Granollers, Vallès Oriental, 1928 - ) Soprano 14 CAT BIO Barbany i Mingot, Josep (Guissona, Segarra, 1865 - ? , s. XIX) Escriptor humorístic. Conegut pel pseudònim de Pepet del Carril. Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, col·laborà en tots els períodics humorístics catalans de l'època i a "La Renaixença", fou director de "La Tomasa" i de "L'Avi", i escriví comèdies: Sota terrat, Los papers de l'ama, i nombrosos sainets i monòlegs. 15 CAT BIO Barbarà i Gómez, Joan (Barcelona, 1927 - ) Gravador i pintor. Format a Barcelona, l'any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics. Novament a Barcelona, treballà als obradors de l'editor Gustau Gili i obrí taller propi. Ha intervingut en l'estampació d'obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d'A. Maeght. És també autor d'il·lustracions per a llibres de bibliòfil. 16 BAL GEO Barbaria, cap de (Formentera, Eivissa) Cap de l'illa, situat a l'extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l'arxipèlag. Prop es troba una torre de defensa. Al seu voltant hi ha la vénda d'es Cap de Barbaria.
18 VAL GEO Barba-roja (Oriola, Baix Segura) Caseriu, a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), a l'est; és prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares. 19 FRA HIS Barbastre, bisbat de (Aragó) Demarcació eclesiàstica 20 COR BIO Barbastre, Joan de (Aragó, s. XIV) Traductor, cal·lígraf i miniaturista del rei Pere III el Cerimoniós. La seva trigança a traduir uns llibres francesos que li havia encarregat el sobirà produïren que aquest s'hi indisposés i li negués una escrivania que sol·licitava (1371). Més tard s'hi reconcilià i féu prou mèrits perquè el rei Pere li encomanès el 1380 una còpia, que és de les dues catalanes conservades fins avui, del Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I. Treballà per al rei fins al 1386. Encara que aragonès de naixença, pot ser considerat català per les seves activitats literàries. 107 VAL HIS Barbate, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1922 a l'industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d'Espanya. El títol continua a la mateixa família. 21 CAT BIO Barbé, Joan (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1902) Religiós i escriptor. Excel·lí com a orador i publicista, en una línia d'apostolat catòlic molt actiu.
24 CAT BIO Barbens, Francesc de (Barbens, Pla d'Urgell, 1874 - Catalunya, 1920) Frare caputxí. Escriví en castellà bon nombre de treballs vulgaritzadors sobre temes diversos. 25 VAL BIO Barber i Bas, Francesc (València, 1864 – 1897) Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l'època, com "La Correspondencia de Valencia", i fundà "La Correspondencia Alicantina". La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València. Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc. 26 CAT HIS Barberà, comanda de (Barberà de la Conca, Conca de Barberà) Comanda dels templers, una de les més antigues i importants de l'orde a Catalunya. El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l'orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d'Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143. Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat (1240) s'independitzà de Barberà. Extingits els templers (la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d'extinció de l'orde), la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan, creat el 1319; en aquests temps era, de molt, la casa més rica de l'orde a Catalunya. Els seus religiosos es refongueren amb els de l'Espluga de Francolí al començament del s XV, però restaren alguns religiosos a Barberà; el 1664 s'hi reuní un capítol provincial de l'orde. Fou propietat dels hospitalers fins al començament del s XIX.
28 COR BIO Barberà, Dalmau de (Aragó ?, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyo Sanç. L'acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí. 29 VAL BIO Barberà, Evarist (València ?, s. XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d'un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l'antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l'empresa, iniciada el 1686. 30 CAT BIO Barberà, Guerau de (Catalunya, s. XV) Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L'any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé. 31 CAT BIO Barberà, Guillem de (Reus, Baix Camp, s. XIII – Barcelona, 1255) Bisbe de Lleida (1248-55). Religiós dominicà; fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona (1235), nomenat per Gregori IX. Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel de Fabra i l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat -compromissaris delegats per Innocenci IV-, puix que els caputxins de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l'elecció, no havien arribat a un acord. Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d'Alcanyís (1250). Donà constitucions al capítol catedralici de Lleida i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clericat. 32 CAT BIO Barberà, Guillem de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella. En 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. 33
CAT BIO Barberà,
Jaspert de
(les Corberes, França, s. XIII - França ?, s. XIII) Militar i noble.
Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l'ajudà en la defensa de
Perpinyà contra els Montcada (1223), i l'acompanyà en
l'expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició. Lloctinent del vescomte
Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el
vescomtat. Mantingué l'últim reducte càtar contra l'ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos. 34 VAL BIO Barberà, Joan de (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, s. XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579) Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort. Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l'arquebisbe de València. Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d'aigües i a la consolidació de les muralles. 35 CAT BIO Barberà, Josep (Barcelona, 1877 – 1947) Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38). Escriví obres didàctiques, música per a piano, simfònica i obres vocals. 36 CAT BIO Barberà, Josep de (Catalunya, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1624) Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24). Introduí la congregació cistercenca de la corona d'Aragó, tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català. Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona; fou també famós predicador. En 1621 formà part de l'ambaixada catalana que requerí Felip IV perquè comparegués a Barcelona i hi jurés les Constitucions de Catalunya. 37 CAT BIO Barberà, marquès de Veure> Pinós i de Rocabertí, Josep Galceran de. 38 CAT HIS Barberà, marquesat de (Catalunya) Altre nom del marquesat de Santa Maria de Barberà. 39 CAT BIO Barberà, Mateu (Catalunya, s. XVI - Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. 40 NOR BIO Barberà, Pere Arnau de (Rosselló, s. XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyo Sanç del Rosselló. L'acompanyà, el 1229, a l'expedició per conquerir Mallorca. 41 CAT BIO Barberà, Ramon de (Catalunya, s. XI) Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona. 42
CAT BIO Barberà,
Ramon de
(Reus, Baix
Camp, s. XIII - Catalunya, s. XIII) Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la
catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al
Digest. 43 CAT BIO Barberà, Ramon de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca-Rosselló, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.
46 CAT BIO Barberà i Boada, Ramon (Alcover, Alt Camp, 1847 – Palència, Castella, 1924) Prelat. Després d'haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d'Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914). Publicà alguns llibres piadosos. 47 CAT BIO Barberà i Canturri, Josep Maria de (Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900) Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d'Anacreont. Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).
49 CAT BIO Barberà i Farràs, Josep (Barcelona, 1925 - ) Arqueòleg. Dedicat a l'arqueologia preromana de Catalunya, ha dirigit diverses excavacions de poblats ibèrics i s'ha especialitzat en l'estudi de la ceràmica campaniana. Ha publicat: La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete, del Tossal de les Tenalles de Sidamunt (1965), La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (1970), La Penya del Moro a Sant Just Desvern (1975), aquesta en col·laboració, i Arte griego en España (1987). 50 CAT BIO Barberà i Humbert, Faustí (Barcelona, 1876 - s. XX) Compositor. Dirigí el Conservatori del Liceu. Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars. Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d'àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals. 51 VAL BIO Barberà i Martí, Faustí (València, 1850 – 1924) Metge, erudit i polític. Com a metge destacà pels seus estudis sobre otorinolaringologia (La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea, etc). Introduí a Espanya els nous mètodes d'ensenyament per als sordmuts (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). Edità, també, manuscrits mèdics valencians del s. XV. Fou l'organitzador del Congrés Mèdic Regional de València (1891). Vicepresident de la societat Lo Rat Penat, contribuí a fundar l'entitat València Nova (1904), de la qual aviat fou president. Publicà una interessant obra doctrinal, De regionalisme i valentinicultura (1910), que representava l'abandó del provincionalisme romàntic i la formulació d'un programa d'actuació política regionalista a València. 52 VAL BIO Barberà i Nolla, Rita (València, 1948 - ) Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València. Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. 53 VAL BIO Barberà i Sanchis, Joan (València, s. XVIII – Gandia, Safor, 1824) Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València. És autor d'un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d'un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d'un de sintaxi (1794). 54 CAT BIO Barberà i Suqué, Josep (Reus, Baix Camp, 1923 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 2000) Escalador
56 VAL GEO Barberes, les (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Barri, situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València. 57 CAT BIO Barberí, Mateu Antoni (Tarragona, s. XVIII – Madrid, s. XVIII) Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775). 58 BAL BIO Barberi i Santceloni, Josep (Palma de Mallorca, 1766 – 1826) Orador i historiador. Deixà un cert nombre d'escrits de caràcter històric. 59 NOR GEO Barbet, puig (Taurinyà / Vallmanya, Conflent) Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l'oest de la pica. Entre aquest cim i el puig Sec s'obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí. 60 CAT BIO Barbeta (Itàlia, s. XVI – Barcelona, 1616) Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra, fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat. 61 CAT BIO Barbeta i Antonès, Joan (Barcelona, 1911 - ) Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1940. El 1943 entrà com a professor de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts. Destaca sobretot com a paisatgista. 62 CAT BIO Barbey i Prats, Josep (Barcelona, 1894 – 1945) Polític i economista. Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates. Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista (1920), formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d'exposicions d'art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la col·laboració de Joan Estelrich (1920), i a Amsterdam, en col·laboració amb Feliu Elias (1922). Participà en la constitució d'Acció Catalana (1922), contribuí econòmicament a la fundació de "La Publicitat", fou sots-secretari d'economia del primer govern de la República Espanyola i col·laborà en revistes especialitzades d'economia i finances. En morir deixà una excel·lent col·lecció de pintura catalana moderna.
64 VAL GEO Barbuda, tossal de la (Albocàsser / Catí, Alt Maestrat) Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra. 65 CAT HIS Barbuts (Girona, Gironès) Nom d'una moneda encunyada el s. XV en aquesta ciutat. 66 CAT ESP Barça (Catalunya) Nom popular amb què és designat i cridat el Futbol Club Barcelona. 67 CAT BIO Barca, Aspàreg de la (Montpeller, França, s. XII – Tarragona, 1233) Arquebisbe de Tarragona (1215). Fou conseller de Jaume I. Dirigí la concòrdia de 1227 que posà fi a la revolta d'Aragó, i prestà suport a l'expedició a Mallorca (1229). L'any 1232, Jaume I li encomanà el seu primogènit, Alfons. Intentà d'introduir la inquisició al regne. 68 ALG GEO Barca, riu (l'Alguer, Sardenya) Riu de l'illa, que drena el terme i desemboca a l'estany de Càlic, petita llacuna litoral al centre de la badia de l'Alguer. Té com a afluents els rius Filibertu, Sassu i Serra. 69 CAT EMP Barcanova, Editorial (Catalunya, 1980 - ) Empresa editorial 70 NOR HIS Barcarès, camp del (el Barcarès, Rosselló, abr/1939 - fi 1942) Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l'estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d'aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló. D'una capacitat de 50.000 persones, n'arribà a contenir, el juny d'aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d'abandonar-lo sense una autorització especial. El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d'instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d'aquest camp, i posat sota l'autoritat militar. Després de l'armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l'estat francès. A la seva dissolució, la resta d'interns fou transferida a d'altres camps.
73 CAT GEO Barcedana, barranc de (Pallars Jussà) Curs d’aigua de la comarca (ort ant: Varsedana), afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Neix al vessant septentrional del Montsec de Rubies (terme de Gavet de la Conca) i desemboca al pantà de Terradets (terme de Llimiana). 74 VAL GEO Barcella, alt de la (Banyeres de Mariola / Onil, Alcoià) Cim (1.210 m alt) de la serra Fenossosa, entre la vall de Biar i la foia de Castalla. 75 VAL HIS Barcella, la (Xert, Baix Maestrat) Despoblat, aturonat, a 4 km de la vila, al nord, a la zona muntanyosa que separa les conques del riu de Cervera i del riu Cérvol, on hi ha la roca de la Barcella i la mola del Murar. Només resta l'antiga església de Sant Pere de Barcella, que esdevingué santuari de Sant Marc, amb hostatgeria. El barranc de la Barcella, que neix als vessants orientals del Turmell i passa prop d'aquesta església, desemboca al riu Cérvol per la dreta. 76 CAT HIS Barceló (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Antiga quadra. 77 BAL BIO Barceló, Antoni (Illes Balears, s. XVII) Lul·lista. Exercí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca; és autor d'un assaig manuscrit, d'aplicació sistemàtica de les doctrines lul·lianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig (De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri... Raymundi Lulli, 1668-93).
79 CAT BIO Barceló, Francesc (Capçanes, Priorat, s. XVII - Móra d'Ebre, Ribera d’Ebre, s. XVIII) Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan >Barceló i Anguera. Era carboner d'ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s'uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità. Participà a la guerra de Successió. Morí en combat. 80 CAT BIO Barceló, Francesc (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Militar. Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l'esquadra; la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat (3/ag/1808), en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses. D'aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d'aquesta ciutat. 81 BAL BIO Barceló, Francesc (Illes Balears, 1927 - ) Pintor. Figura important del món artístic mallorquí. Té obres als museus d'Art Modern de Nova York, San Francisco i París. 82 CAT BIO Barceló, Joan (Tortosa, Baix Ebre, s. XV – Sardenya ?, Itàlia, s. XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l'estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller). 83 CAT BIO Barceló, Josep (Mataró, Maresme, 1820 ? – Barcelona, 6/jun/1855) Dirigent obrer. Havia estat capità de la Milícia Nacional i figurà com a president de la Societat de Teixidors quan es produïren les accions contra les selfactines, màquines automàtiques de filar, en les quals tingué una actuació directiva, com també en la vaga general (1854-55). Va ser el líder més popular i influent del moviment obrer a Catalunya. Probablement per aixó fou executat, sota el pretext d'una suposada participació en un crim vulgar. 84 BAL BIO Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, s. XVIII - Illes Balears, s. XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l'església.
86 BAL BIO Barceló, Tomàs (Illes Balears, s. XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l'Estudi General. Seguí la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats. 87 CAT BIO Barceló i Anguera, Josep (Capçanes, Priorat, s. XVII – Viena, Àustria, s. XVIII) Guerriller austriacista. Germà de Pere Joan. Actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot i, un cop abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d'Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques. Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança (1718) lluità contra les tropes de Felip V al costat dels francesos, en estreta col·laboració amb el seu germà. Amb l'acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barceló hagué d'abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l'emperador. 88 CAT BIO Barceló i Anguera, Pere Joan "el Carrasclet" (Capçanes, Priorat, 1682 - Hongria ?, 1741) Guerriller 89 BAL BIO Barceló i Artigues, Miquel (Felanitx, Mallorca, 1957 - ) Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84. En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l'Àfrica. Convertit en un dels pintors més cotitzats de l'Estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d'Alemanya, l'antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc. 90 BAL BIO Barceló i Caimaris, Francesc (Ciutadella, Menorca, 1814 – 1858) Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques. Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a "Revista de Menorca" (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l'autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims. 91 CAT BIO Barceló i Combis, Francesc (Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889) Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d'història natural a l'Institut Balear. Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d'ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears. L'any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.
93 CAT BIO Barceló i Faix, Pau (Barcelona, 1910 - 1997) Fotògraf. S'inicià fent reportatges, tasca que després de la guerra civil ha compaginat amb una entusiasta dedicació a la fotografia d'espectacles, sobretot de teatre. Ha publicat assíduament els seus treballs a "Serra d'Or", entre altres revistes, i ha col·laborat en la il·lustració de diversos llibres, la majoria editats per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El 1986 li va ser concedit el premi de l'antiga Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat amb la qual va estar molt relacionat, el 1991 el premi Jaume I d'Actuació cívica Catalana, i el 1992 la Creu de Sant Jordi. 94 BAL BIO Barceló i Fortuny, Francesc de Paula (Palma de Mallorca, 28/feb/1943 - ) Escriptor. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil, ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l'aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres. 95 BAL BIO Barceló i Gayà, Francesc (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 - Palma de Mallorca, 1857) Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l'ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814). Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Catarina Tomàs, en versos hexàmetres. 96 BAL BIO Barceló i Martí, Joana (Ciutadella, Menorca, 1959 - ) Política 97 BAL BIO Barceló i Miquel, Bartomeu (Sóller, Mallorca, 1896 – Madrid, 1951) Poeta. Estudià a Palma de Mallorca i a Nantes. Tornà a Mallorca, cursà els estudis d'administrador de correus i fou destinat a la Península Ibèrica. Publicà Primeres poesies (Sóller 1921) i col·laborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat. 98 BAL BIO Barceló i Perelló, Miquel (Felanitx, Mallorca Oriental, 1939 - ) Historiador
100 BAL BIO Barceló i Pont de la Terra, Antoni (Palma de Mallorca, 1716 – 1797) Militar. Fou patró del vaixell correu (1735) entre Mallorca i Barcelona. El 1756 ingressà a l'armada reial. Conegut popularment per capità Antoni i posseïdor d'una fama llegendària per l'audàcia de les seves fetes, va distingir-se en les accions per alliberar les vies marítimes dels pirates turcs i barbarescos: el 1769 va dur 1.600 pirates moros presoners a Cartagena i el 1783 bombardejà la ciutat d'Alger, per la qual cosa fou ascendit a tinent general de l'armada. També comandà l'expedició que portà els jesuïtes, expulsats pel decret del 27/feb/1767, del port de Salou a Itàlia. Dirigí les operacions navals del bloqueig de Gibraltar (1779). 101 BAL BIO Barceló i Potgi, Onofre (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1806) Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l'armada Antoni Barceló. L'any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al blocatge de Gibraltar, a la conquesta de Menorca i al bombardeig d'Alger (1784), i fou ascendit a tinent de navili. Manà el "Sant Blai" en les operacions navals contra la república francesa (1794) i fou ascendit a capità. Fou comandant de marina de Maó. 102 BAL BIO Barceló i Roig, Rafael (Llucmajor, Mallorca, 1648 – Menorca, 1717) Lul·lista franciscà. Ocupà dins l'orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l'Estudi General de Palma de Mallorca. Fou col·laborador de Salzinger, l'editor alemany de les obres de Llull; d'acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l'obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger al darrer capítol dels Perpicilia lulliana. És autor també d'un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma de Mallorca. 103 CAT BIO Barceló i Serrano, Manel (Barcelona, 1953 - ) Actor
105 CAT BIO Barceló i Torrent, Pere (Palafrugell, Baix Empordà, 1910 – 1984) Metge reumatòleg. Es llicencià a Barcelona (1933). Fundà la Societat Española de Reumatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l'ús de l'alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d'algunes malalties reumàtiques. Fou fundador i director de la "Revista Española de Reumatología", president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia. És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos (1941) i Reumatismos vertebrales (1945), i col·laborà en el Tratado de Patología y Clínica Médicas (1951) dirigit per Agustí Pedro i Pons. 106 BAL BIO Barceló i Tortella, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 1973) Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d'un sermó a la catedral de Girona i hagué d'exiliar-se a Perpinyà. El 1935 s'establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya. Dels seus milers de versos se'n publicà una selecció el 1974.
Des de Barba, Àlvar Alfons fins a Barceló i Tortella, Bartomeu l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Barb ] [ Barbas ] [ Barbera, m ] [ Barbere ] [ Barc ] [ Barcelo i A ]
|
|
|
