|
|
|
Anar a: [ Barb ] [ Barbas ] [ Barbera, m ] [ Barbere ] [ Barc ] [ Barcelo i A ] A mi em sembla que la ironia és oportuna quan és inoportuna. (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barba, Àlvar Alfons (Catalunya, s. XVII) Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà. És molt valuosa per a l'època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N'hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barba, Francesc (Tarragona, 1820 - Catalunya, s. XIX) Pintor. Conreà els temes religiosos i fou també un hàbil copista. Treballà com a decorador al teatre Real de Madrid. 3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Barba Hernández, Bartolomé (Castella, 1895 - Madrid, 1967) Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abr/1947) les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l'abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec. Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barba i Barraco, Anselm (Barcelona, 1848 – 1883) Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella. Autor d'obres religioses (Missa de Rèquiem) i d'algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d'Isaac Albéniz, d'Alió i de Noguera. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barba i Roca, Manuel (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1752 – 1824) Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera, ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l'Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb J.A. Navarro i M. Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata. Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l'Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barba i Rodríguez, Lurdes (Barcelona, 1949 - ) Actriu i directora teatral. Debutà el 1971 a Madrid. Ha participat sota la direcció de Ll. Pasqual, P. Planella i X. Albertí i, entre d'altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995) i El dia dels morts (Grec 1997), de N. Comadira. Ha dirigit La primera de la classe'(1988), de R. Sirera, Final d'estiu amb tempesta (1991), de F. Luchetti, i Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982. Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barba i Suris, Josep (Terrassa ?, Vallès Occidental, s. XVIII – Poblet, Conca de Barberà, s. XIX) IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784. Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L'oct/1822, els monjos de Poblet hagueren d'abandonar el monestir; en tornar-hi, l'ago/1823, Barba renuncià l'abadiat. La seva elecció esdevingué després d'haver estat vacant l'abadiat durant dos anys arran de la mort de l'abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d'abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies. El 1821 fou destituït l'abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de "Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos". Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals. Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel mai/1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona. El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l'abadiat Esteve Torrell. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Barbadell, Sant Nazari de (Bulaternera, Rosselló) Veure> Sant Nazari de Barbadell. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbal i Farré, Maria (Tremp, Pallars Jussà, 17/set/1949 - ) Novel·lista. Professora d'institut, el 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer. Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barball, barranc de (Terra Alta) Curs d’aigua de la comarca, neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca desemboca a l'Ebre, per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d'Ebre, vora el despoblat de Berrús. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbany, Rosa (Granollers, Vallès Oriental, 1928 - ) Soprano. Cursà la seva carrera al Conservatori Municipal de Música amb Concepció Callao. El 1953 guanyà el premi extraordinari de Barcelona. El mateix any obtingué una beca per estudiar a Itàlia. Es diplomà a l'Accademia Nazioanle Santa Cecilia de Roma. Aconseguí durant quatre anys consecutius beca a l'Accademia Chigiana de Siena. El 1956, novament becada, anà a Stuttgart, on s'especialitzà en obres de Mozart. Dedicada amb predilecció al lieder, ha recorregut diversos països fent recitals d'aquesta especialitat i d'oratoris i òperes de cambra, sempre amb bons èxits. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbany i Mingot, Josep (Guissona, Segarra, 1865 - ? , s. XIX) Escriptor humorístic. Conegut pel pseudònim de Pepet del Carril. Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, col·laborà en tots els períodics humorístics catalans de l'època i a "La Renaixença", fou director de "La Tomasa" i de "L'Avi", i escriví comèdies: Sota terrat, Los papers de l'ama, i nombrosos sainets i monòlegs. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Barbaria, cap de (Formentera, Eivissa) Cap de l'illa, situat a l'extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l'arxipèlag. Prop es troba una torre de defensa. Al seu voltant hi ha la vénda d'es Cap de Barbaria. 17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Barbarissa, vall de (Saünc, Alta Ribagorça) Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat. És limitada a l'est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l'oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarissa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarissa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gistau. Al centre d'aquesta vall hi ha l'estany de Barbarissa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l'estany petit de Barbarissa. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barba-roja (Oriola, Baix Segura) Caseriu, a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), a l'est; és prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares. 19 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Barbastre, bisbat de (Aragó) Jurisdicció de l'església catòlica. El 1995 li foren assignades les parròquies de la Ribagorça Occidental, la Ribagorça Oriental i el Cinca Mitjà -pertanyents fins aleshores al bisbat de Lleida- i adoptà la denominació Barbastre-Montsó. Els traspàs de les altres parròquies aragoneses (de la Llitera i el Baix Cinca) es dugué a terme el 1998. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Barbastre, Joan de (Aragó, s. XIV) Traductor, cal·lígraf i miniaturista del rei Pere III el Cerimoniós. La seva trigança a traduir uns llibres francesos que li havia encarregat el sobirà produïren que aquest s'hi indisposés i li negués una escrivania que sol·licitava (1371). Més tard s'hi reconcilià i féu prou mèrits perquè el rei Pere li encomanès el 1380 una còpia, que és de les dues catalanes conservades fins avui, del Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I. Treballà per al rei fins al 1386. Encara que aragonès de naixença, pot ser considerat català per les seves activitats literàries. 107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbé, Joan (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1902) Religiós i escriptor. Excel·lí com a orador i publicista, en una línia d'apostolat catòlic molt actiu. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barbeguera, rambla de (Baix Maestrat) Riu d'aigua intermitent. Neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca al mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol. 23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbens, Francesc de (Barbens, Pla d'Urgell, 1874 - Catalunya, 1920) Frare caputxí. Escriví en castellà bon nombre de treballs vulgaritzadors sobre temes diversos. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barber i Bas, Francesc (València, 1864 – 1897) Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l'època, com "La Correspondencia de Valencia", i fundà "La Correspondencia Alicantina". La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València. Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barberà, conca de (Catalunya) Vuere> la Conca de Barberà. 28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Barberà, Dalmau de (Aragó ?, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyo Sanç. L'acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barberà, Evarist (València ?, s. XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d'un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l'antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l'empresa, iniciada el 1686. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Guerau de (Catalunya, s. XV) Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L'any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Guillem de (Reus, Baix Camp, s. XIII – Barcelona, 1255) Bisbe de Lleida (1248-55). Religiós dominicà; fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona (1235), nomenat per Gregori IX. Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel de Fabra i l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat -compromissaris delegats per Innocenci IV-, puix que els caputxins de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l'elecció, no havien arribat a un acord. Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d'Alcanyís (1250). Donà constitucions al capítol catedralici de Lleida i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clericat. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Jaspert de (les Corberes, França, s. XIII - França ?, s. XIII) Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l'ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l'acompanyà en l'expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició. Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l'últim reducte càtar contra l'ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barberà, Joan de (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, s. XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579) Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort. Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l'arquebisbe de València. Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d'aigües i a la consolidació de les muralles. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Josep (Barcelona, 1877 – 1947) Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38). Escriví obres didàctiques, música per a piano, simfònica i obres vocals. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Josep de (Catalunya, s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1624) Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24). Introduí la congregació cistercenca de la corona d'Aragó, tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català. Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona; fou també famós predicador. En 1621 formà part de l'ambaixada catalana que requerí Felip IV perquè comparegués a Barcelona i hi jurés les Constitucions de Catalunya. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, marquès de Veure> Pinós i de Rocabertí, Josep Galceran de. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Mateu (Catalunya, s. XVI - Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Barberà, Pere Arnau de (Rosselló, s. XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyo Sanç del Rosselló. L'acompanyà, el 1229, a l'expedició per conquerir Mallorca. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Ramon de (Catalunya, s. XI) Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Ramon de (Reus, Baix Camp, s. XIII - Catalunya, s. XIII) Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà, Ramon de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca-Rosselló, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça. 44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà i Boada, Ramon (Alcover, Alt Camp, 1847 – Palència, Castella, 1924) Prelat. Després d'haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d'Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914). Publicà alguns llibres piadosos. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà i Canturri, Josep Maria de (Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900) Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d'Anacreont. Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barberà i Falcó, Josep (Cocentaina, Comtat, 1843 - Manises, Horta, 1922) Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d'Amics del País i president del consell d'administració de la Caixa d'Estalvis de València. Presidí en distintes ocasions el Col·legi d'Advocats de València. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà i Humbert, Faustí (Barcelona, 1876 - s. XX) Compositor. Dirigí el Conservatori del Liceu. Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars. Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d'àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barberà i Martí, Faustí (València, 1850 – 1924) Metge, erudit i polític. Com a metge destacà pels seus estudis sobre otorinolaringologia (La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea, etc). Introduí a Espanya els nous mètodes d'ensenyament per als sordmuts (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). Edità, també, manuscrits mèdics valencians del s. XV. Fou l'organitzador del Congrés Mèdic Regional de València (1891). Vicepresident de la societat Lo Rat Penat, contribuí a fundar l'entitat València Nova (1904), de la qual aviat fou president. Publicà una interessant obra doctrinal, De regionalisme i valentinicultura (1910), que representava l'abandó del provincionalisme romàntic i la formulació d'un programa d'actuació política regionalista a València. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barberà i Nolla, Rita (València, 1948 - ) Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València. Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barberà i Sanchis, Joan (València, s. XVIII – Gandia, Safor, 1824) Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València. És autor d'un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d'un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d'un de sintaxi (1794). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberà
i Suqué, Josep (Reus, Baix
Camp, 1923 - Sant Cugat del Vallès, Vallès
Occidental, 2000) Escalador.
Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del
Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d'escalada (GAM i
CADE). El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del
Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72). Difusor de l'excursionisme i l'escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Barberans, masos de (Mas de Barberans, Montsià) Antic caseriu, origen del poble. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barberes, les (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Barri, situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barberí, Mateu Antoni (Tarragona, s. XVIII – Madrid, s. XVIII) Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775). 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barberi i Santceloni, Josep (Palma de Mallorca, 1766 – 1826) Orador i historiador. Deixà un cert nombre d'escrits de caràcter històric. 59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Barbet, puig (Taurinyà / Vallmanya, Conflent) Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l'oest de la pica. Entre aquest cim i el puig Sec s'obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbeta (Itàlia, s. XVI – Barcelona, 1616) Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra, fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barbeta i Antonès, Joan (Barcelona, 1911 - ) Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1940. El 1943 entrà com a professor de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts. Destaca sobretot com a paisatgista. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barbier i Rosselló, Josep (Palma de Mallorca, s. XIX – Madrid, s. XIX) Escriptor en castellà. De filiació progressista. És autor del drama Juana de Souvri (publicat i representat a Mallorca el 1843) i Fe y esperanza. Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 (1854). A partir del 1857 es traslladà a Madrid. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barbuda, tossal de la (Albocàsser / Catí, Alt Maestrat) Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Barbuts (Girona, Gironès) Nom d'una moneda encunyada el s. XV en aquesta ciutat. 66 CATALUNYA - ESPORT Barça (Catalunya) Nom popular amb què és designat i cridat el Futbol Club Barcelona. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barca, Aspàreg de la (Montpeller, França, s. XII – Tarragona, 1233) Arquebisbe de Tarragona (1215). Fou conseller de Jaume I. Dirigí la concòrdia de 1227 que posà fi a la revolta d'Aragó, i prestà suport a l'expedició a Mallorca (1229). L'any 1232, Jaume I li encomanà el seu primogènit, Alfons. Intentà d'introduir la inquisició al regne. 68 ALGUER - GEOGRAFIA Barca, riu (l'Alguer, Sardenya) Riu de l'illa, que drena el terme i desemboca a l'estany de Càlic, petita llacuna litoral al centre de la badia de l'Alguer. Té com a afluents els rius Filibertu, Sassu i Serra. 69 CATALUNYA - EMPRESA
70 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Barcarès, camp del (el Barcarès, Rosselló, abr/1939 - fi 1942) Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l'estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d'aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló. D'una capacitat de 50.000 persones, n'arribà a contenir, el juny d'aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d'abandonar-lo sense una autorització especial. El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d'instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d'aquest camp, i posat sota l'autoritat militar. Després de l'armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l'estat francès. A la seva dissolució, la resta d'interns fou transferida a d'altres camps. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Barcarès, el (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l'oest, i la de l'Emperador, a l'est. Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d'Alcúdia. 72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcedana, barranc de (Pallars Jussà) Curs d’aigua de la comarca (ort ant: Varsedana), afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Neix al vessant septentrional del Montsec de Rubies (terme de Gavet de la Conca) i desemboca al pantà de Terradets (terme de Llimiana). 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Barcella, la (Xert, Baix Maestrat) Despoblat, aturonat, a 4 km de la vila, al nord, a la zona muntanyosa que separa les conques del riu de Cervera i del riu Cérvol, on hi ha la roca de la Barcella i la mola del Murar. Només resta l'antiga església de Sant Pere de Barcella, que esdevingué santuari de Sant Marc, amb hostatgeria. El barranc de la Barcella, que neix als vessants orientals del Turmell i passa prop d'aquesta església, desemboca al riu Cérvol per la dreta. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Barceló (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Antiga quadra. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló, Antoni (Illes Balears, s. XVII) Lul·lista. Exercí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca; és autor d'un assaig manuscrit, d'aplicació sistemàtica de les doctrines lul·lianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig (De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri... Raymundi Lulli, 1668-93). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló, Francesc (Catalunya, s. XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló, Francesc (Capçanes, Priorat, s. XVII - Móra d'Ebre, Ribera d’Ebre, s. XVIII) Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan >Barceló i Anguera. Era carboner d'ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s'uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità. Participà a la guerra de Successió. Morí en combat. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló, Francesc (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Militar. Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l'esquadra; la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat (3/ag/1808), en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses. D'aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d'aquesta ciutat. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló, Joan (Tortosa, Baix Ebre, s. XV – Sardenya ?, Itàlia, s. XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l'estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló, Josep (Mataró, Maresme, 1820 ? – Barcelona, 6/jun/1855) Dirigent obrer. Havia estat capità de la Milícia Nacional i figurà com a president de la Societat de Teixidors quan es produïren les accions contra les selfactines, màquines automàtiques de filar, en les quals tingué una actuació directiva, com també en la vaga general (1854-55). Va ser el líder més popular i influent del moviment obrer a Catalunya. Probablement per aixó fou executat, sota el pretext d'una suposada participació en un crim vulgar. 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, s. XVIII - Illes Balears, s. XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l'església. 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló, Miquel (Illes Balears, 1940 - ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló, Tomàs (Illes Balears, s. XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l'Estudi General. Seguí la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló i Anguera, Josep (Capçanes, Priorat, s. XVII – Viena, Àustria, s. XVIII) Guerriller austriacista. Germà de Pere Joan. Actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot i, un cop abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d'Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques. Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança (1718) lluità contra les tropes de Felip V al costat dels francesos, en estreta col·laboració amb el seu germà. Amb l'acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barceló hagué d'abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l'emperador. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Artigues, Miquel (Felanitx, Mallorca, 1957 - ) Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84. En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l'Àfrica. Convertit en un dels pintors més cotitzats de l'Estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d'Alemanya, l'antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Caimaris, Francesc (Ciutadella, Menorca, 1814 – 1858) Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques. Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a "Revista de Menorca" (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l'autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló i Combis, Francesc (Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889) Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d'història natural a l'Institut Balear. Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d'ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears. L'any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló i Faix, Pau (Barcelona, 1910 - 1997) Fotògraf. S'inicià fent reportatges, tasca que després de la guerra civil ha compaginat amb una entusiasta dedicació a la fotografia d'espectacles, sobretot de teatre. Ha publicat assíduament els seus treballs a "Serra d'Or", entre altres revistes, i ha col·laborat en la il·lustració de diversos llibres, la majoria editats per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El 1986 li va ser concedit el premi de l'antiga Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat amb la qual va estar molt relacionat, el 1991 el premi Jaume I d'Actuació cívica Catalana, i el 1992 la Creu de Sant Jordi. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Fortuny, Francesc de Paula (Palma de Mallorca, 28/feb/1943 - ) Escriptor. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil, ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l'aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Gayà, Francesc (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 - Palma de Mallorca, 1857) Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l'ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814). Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Catarina Tomàs, en versos hexàmetres. 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Martí, Joana (Ciutadella, Menorca, 1959 - ) Política. La seva carrera s'inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme. En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE. És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l'ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Perelló, Miquel (Felanitx, Mallorca Oriental, 1939 - ) Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s'interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l'Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d'investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada. De tornada s'establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d'arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l'estudi de l'islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l'assentament territorial dels grups iskàmics a l'illa. Ha publicat, entre d'altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l'illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l'artista florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984). 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Pons, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1932 - ) Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca, ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares. 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Pont de la Terra, Antoni (Palma de Mallorca, 1716 – 1797) Militar. Fou patró del vaixell correu (1735) entre Mallorca i Barcelona. El 1756 ingressà a l'armada reial. Conegut popularment per capità Antoni i posseïdor d'una fama llegendària per l'audàcia de les seves fetes, va distingir-se en les accions per alliberar les vies marítimes dels pirates turcs i barbarescos: el 1769 va dur 1.600 pirates moros presoners a Cartagena i el 1783 bombardejà la ciutat d'Alger, per la qual cosa fou ascendit a tinent general de l'armada. També comandà l'expedició que portà els jesuïtes, expulsats pel decret del 27/feb/1767, del port de Salou a Itàlia. Dirigí les operacions navals del bloqueig de Gibraltar (1779). 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Potgi,
Onofre (Illes Balears, s. XVIII - Palma de
Mallorca, 1806)
Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l'armada
Antoni Barceló. L'any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Roig, Rafael (Llucmajor, Mallorca, 1648 – Menorca, 1717) Lul·lista franciscà. Ocupà dins l'orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l'Estudi General de Palma de Mallorca. Fou col·laborador de Salzinger, l'editor alemany de les obres de Llull; d'acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l'obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger al darrer capítol dels Perpicilia lulliana. És autor també d'un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma de Mallorca. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló i Serrano, Manel (Barcelona, 1953 - ) Actor. El 1978 s'inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Tomàs, Josep (Palma de Mallorca, 1758 – 1821) Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787). És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barceló i Torrent, Pere (Palafrugell, Baix Empordà, 1910 – 1984) Metge reumatòleg. Es llicencià a Barcelona (1933). Fundà la Societat Española de Reumatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l'ús de l'alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d'algunes malalties reumàtiques. Fou fundador i director de la "Revista Española de Reumatología", president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia. És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos (1941) i Reumatismos vertebrales (1945), i col·laborà en el Tratado de Patología y Clínica Médicas (1951) dirigit per Agustí Pedro i Pons. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barceló i Tortella, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 1973) Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d'un sermó a la catedral de Girona i hagué d'exiliar-se a Perpinyà. El 1935 s'establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya. Dels seus milers de versos se'n publicà una selecció el 1974.
Anar
a: [ Barb ] [
Barbas ] [ Barbera,
m ] [ Barbere ] [
Barc ] [ Barcelo i
A ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Barbens
