descripció

Barba, Àlvar Alfons  ( ? , s. XVII)  Eclesiàstic

C

B

Barba, Francesc  (Tarragona, 1820 - ? , s. XIX)  Pintor

C

B

Barba Hernández, Bartolomé  (Castella, 1895 - )  Militar

E

B

Barba i Barraco, Anselm  (Barcelona, 1848 – 1883)  Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella. Autor d'obres religioses (Missa de Rèquiem) i d'algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d'Isaac Albéniz, d'Alió i de Noguera. (SC)

C

B

Barba i Bendad, Josep  (Barcelona, 1804 – 1881)  Compositor

C

B

Barba i Roca, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1752 – 1824)  Advocat i agrònom

C

B

Barba i Rodríguez, Lurdes  (Barcelona, 1949 - )  Actriu i directora teatral

C

B

Barba i Suris, Josep  (Terrassa ?, Vallès Occidental, s. XVIII – Poblet, Conca de Barberà, s. XIX)  Abat de Poblet

C

B

Barbacana, cala de sa  Cala de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

Barbadell, Sant Nazari de  Veure> Sant Nazari de Barbadell  (Bulaternera, Rosselló)

N

G

Barbal i Farré, Maria  (Tremp, Pallars Jussà, 17/set/1949 - )  Novel·lista. Professora d'institut, el 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer. Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998). (SC)

C

B

Barball, barranc de  Curs d’aigua de la comarca de la Terra Alta, neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca desemboca a l'Ebre, per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d'Ebre, vora el despoblat de Berrús.

C

G

Barbany, Rosa  (Granollers, Vallès Occidental, 1928 - )  Soprano

C

B

Barbany i Mingot, Josep  (Guissona, Segarra, 1865 - ? , s. XIX)  Escriptor humorístic

C

B

Barbarà i Gómez, Joan  (Barcelona, 1927 - )  Gravador i pintor

C

B

Barbaria, cap de  Cap de l'illa de Formentera (Eivissa)

B

G

Barbarissa, vall de  Vall del mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

Barba-roja  Caseriu del mun. d’Oriola (Baix Segura)

V

G

Barbastre, bisbat de  Demarcació eclesiàstica

F

H

Barbastre, Joan de  (Aragó, s. XIV)  Traductor, cal·lígraf i miniaturista del rei Pere III el Cerimoniós. La seva trigança a traduir uns llibres francesos que li havia encarregat el sobirà produïren que aquest s'hi indisposés i li negués una escrivania que sol·licitava (1371). Més tard s'hi reconcilià i féu prou mèrits perquè el rei Pere li encomanès el 1380 una còpia, que és de les dues catalanes conservades fins avui, del Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I. Treballà per al rei fins al 1386.

E

B

Barbé, Joan  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1902)  Religiós i escriptor

C

B

Barbeguera, rambla de  Riu dels mun. de Canet lo Roig i Vinaròs (Baix Maestrat)

V

G

Barbens  Municipi del Pla d'Urgell: 283 m alt, 7,3 km2, 818 hab (2004). Situat al nord-oest de Tàrrega, a la plana esquerra del Segre, al mig de la plana d'Urgell, al límit amb la comarca de l'Urgell. La font principal d'ingressos del municipi prové d'una notable ramaderia, porcina i ovina, complementada per l'agricultura de regadiu, sobretot arbres fruiters (pera i poma), que s'alimenta del canal d'Urgell. El terme municipal comprèn també el nucli del Bullidor i el despoblat d'Aguilella, per bé que aquest es troba separat de la resta del territori pel municipi de Tornabous. El 1166 l'orde del Temple va adquirir el castell de Barbens i fou creada la comanda de Barbens. Extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera. Àrea comercial de Tàrrega.

C

M

Barbens, Francesc de  (Barbens, Pla d'Urgell, 1874 - Catalunya, 1920)  Frare caputxí. Escriví en castellà bon nombre de treballs vulgaritzadors sobre temes diversos.

C

B

Barber i Bas, Francesc  (València, 1864 – 1897)  Poeta, dramaturg i periodista

V

B

Barberà, comanda de  Comanda dels templers de Barberà de la Conca (Conca de Barberà)

C

H

Barberà, conca de  Vuere> la Conca de Barberà

C

G

Barberà, Dalmau de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

Barberà, Evarist  (València ?, s. XVII)  Ciutadà honrat

V

B

Barberà, Guerau de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

Barberà, Guillem de  (Reus, Baix Camp, s. XIII – Barcelona, 1255)  Bisbe de Lleida (1248-55)

C

B

Barberà, Guillem de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella. En 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

C

B

Barberà, Jaspert de  ( ? , s. XIII)  Militar i noble

C

B

Barberà, Joan de  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, s. XVI – 1579)  Abat de Benifassà

V

B

Barberà, Josep  (Barcelona, 1877 – 1947)  Compositor

C

B

Barberà, Josep de  ( ? , s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1624)  Abat de Santes Creus (1619-24)

C

B

Barberà, marquès de  Veure> Pinós i de Rocabertí, Josep Galceran de

C

B

Barberà, marquesat de  Altre nom del marquesat de Santa Maria de Barberà

C

H

Barberà, Mateu  ( ? , s. XVI - Sant Feliu de Guíxols ?, 1566)  Religiós i músic

C

B

Barberà, Pere Arnau de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

Barberà, Ramon de  (Catalunya, s. XI)  Magnat. Descatà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.

C

B

Barberà, Ramon de  (Reus, Baix Camp, s. XIII - ? , s. XIII)  Eclesiàstic i canonista

C

B

Barberà, Ramon de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Barberà de la Conca  Municipi de la Conca de Barberà: 475 m alt, 26,43 km2, 405 hab (1999)

C

M

Barberà del Vallès  Municipi del Vallès Occidental: 146 m alt, 8,3 km2, 26.342 hab (1999)

C

M

Barberà i Boada, Ramon  (Alcover, Alt Camp, 1847 – Palència, 1924)  Prelat

C

B

Barberà i Canturri, Josep Maria de  (Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900)  Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d'Anacreont. Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).

C

B

Barberà i Falcó, Josep  (Cocentaina, Comtat, 1843 - Manises, Horta, 1922)  Advocat

V

B

Barberà i Farràs, Josep  (Barcelona, 1925 - )  Arqueòleg

C

B

Barberà i Humbert, Faustí  (Barcelona, 1876 - )  Compositor

C

B

Barberà i Martí, Faustí  (València, 1850 – 1924)  Metge, erudit i polític

V

B

Barberà i Nolla, Rita (València, 1948 - )  Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València. Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

V

B

Barberà i Sanchis, Joan  (València, s. XVIII – Gandia, Safor, 1824)  Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València. És autor d'un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d'un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d'un de sintaxi (1794).

V

B

Barberà i Suqué, Josep  (Reus, Baix Camp, 1923 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 2000)  Escalador

C

B

Barberans, masos de  Antic caseriu, origen del poble de Mas de Barberans (Montsià)

C

H

Barberes, les  Barri del mun. de la Vila Joiosa (Marina Baixa), situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València.

V

G

Barberí, Mateu Antoni  (Tarragona, s. XVIII – Madrid, s. XVIII)  Jurista

C

B

Barberi i Santceloni, Josep  (Palma de Mallorca, 1766 – 1826)  Orador i historiador

B

B

Barbet, puig  Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els mun. de Taurinyà i Vallmanya (Conflent)

N

G

Barbeta  (Itàlia, s. XVI – Barcelona, 1616)  Bandoler

C

B

Barbeta i Antonès, Joan  (Barcelona, 1911 - )  Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1940. El 1943 entrà com a professor de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts. Destaca sobretot com a paisatgista.

C

B

Barbey i Prats, Josep  (Barcelona, 1894 – 1945)  Polític i economista

C

B

Barbier i Rosselló, Josep  (Palma de Mallorca, s. XIX – Madrid, s. XIX)  Escriptor en castellà

B

B

Barbuda, tossal de la  Cim, entre els mun. d’Albocàsser i Catí (Alt Maestrat)

V

G

Barbuts  Nom d'una moneda encunyada a Girona el s. XV

C

H

Barça  Nom popular amb què és designat i cridat el Futbol Club Barcelona

C

E

Barca, Aspàreg de la  (Montpeller, França, s. XII – Tarragona, 1233)  Prelat

C

B

Barca, riu  Riu de l'Alguer (Sardenya)

G

Barcanova, Editorial  (Catalunya, 1980 - )  Empresa editorial

C

N

Barcarès, camp del  Camp de concentració (abr/1939 - fi 1942), al mun. del Barcarès (Rosselló). Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l'estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d'aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló. D'una capacitat de 50.000 persones, n'arribà a contenir, el juny d'aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d'abandonar-lo sense una autorització especial. El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d'instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d'aquest camp, i posat sota l'autoritat militar. Després de l'armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l'estat francès. A la seva dissolució, la resta d'interns fou transferida a d'altres camps. (GEC)

N

H

Barcarès, el  Cala del mun. d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

Barcarès, el  Municipi del Rosselló: 11,65 km2, 3.514 hab (1999)

N

M

Barcedana, barranc de  Curs d’aigua de la comarca del Pallars Jussà

C

G

Barcella, alt de la  Cim (1.210 m alt), als mun. de Banyeres de Mariola i Onil (Alcoià)

V

G

Barcella, la  Despoblat del mun. de Xert (Baix Maestrat)

V

G

Barceló  Antiga quadra del mun. de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

C

H

Barceló, Antoni  (Balears, s. XVII)  Lul·lista

B

B

Barceló, Francesc  (Catalunya ?, s. XVI)  Historiador

C

B

Barceló, Francesc  (Capçanes, Priorat, s. XVII - Móra d'Ebre, Ribera d’Ebre, s. XVIII)  Guerriller

C

B

Barceló, Francesc  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Militar

C

B

Barceló, Francesc  (Illes Balears, 1927 - )  Pintor

B

B

Barceló, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, s. XV – ? , s. XVI)  Pintor

C

B

Barceló, Josep  (Mataró, Maresme, 1820 ? – Barcelona, 6/jun/1855)  Dirigent obrer. Havia estat capità de la Milícia Nacional i figurà com a president de la Societat de Teixidors quan es produïren les accions contra les selfactines, màquines automàtiques de filar, en les quals tingué una actuació directiva, com també en la vaga general (1854-55). Va ser el líder més popular i influent del moviment obrer a Catalunya. Probablement per aixó fou executat, sota el pretext d'una suposada participació en un crim vulgar. (SC)

C

B

Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, s. XVIII - Menorca ?, s. XVIII)  Eclesiàstic

B

B

Barceló, Miquel  (Illes Balears, 1940 - )  Escriptor

B

B

Barceló, Tomàs  (Illes Balears, s. XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític

B

B

Barceló i Anguera, Josep  (Capçanes, Priorat, s. XVII – Viena, Àustria, s. XVIII)&nb