|
|
|
Anar a: [ Ava ] [ Avellan ] [ Avi ] [ Avinyon ] [ Aym ] [ Az ] Un polític corrupte hauria d'ésser una vergonya pel seu partit i per la democràcia. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ava (Catalunya, s. X – 962 ?) Comtessa de Cerdanya i de Besalú. En morir el seu marit, el comte Miró II el Jove (octubre 927), assolí la tutoria dels seus fills menors (Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta i Miró) i, en llur nom, l'administració dels comtats, fins al 942. Fou àvia de l'abat Oliba. La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avacés, Bartomeu (Tarragona, s. XVI – Tarragona ?, s. XVI) Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avall, l' (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) Veïnat, vora la riera de Rafamans, aigua amunt de Cases d'en Roig. 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Avall, los d' (Alaró, Mallorca Septentrional) Barri format des del s. XIV al voltant de la nova església parroquial bastida més a la plana i separada de l'antic nucli de los d'Amunt per un torrent. Era anomenat també Poble Major (1395), Partida d'Avall o Vila d'Avall. 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Avant (València, 1930 – 1931) Setmanari. Dirigit per Adolf Pizcueta. Representatiu de la burgesia esquerrana, lluità en favor de l'autonomia del País Valencià i fou portaveu de l'Agrupació Valencianista Republicana. Era redactat íntegrament en català. En sortiren 32 números; a la seva darrera etapa alterà la peridiocitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avedoga d'Adons, l' (Tremp -Pallars Jussà- / el Pont de Suert -Alta Ribagorça-) (ort ant: la Bedoga d'Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d'Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant. 8 CATALUNYA - CULTURA Avelina Argüelles, Companyia de Dansa (Barcelona, 1980 - ) Companyia de dansa. Fundada per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l'Escola Superior de l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha presentat, entre d'altres, els muntatges Anells sense dits (1980), Avui dimecres, demà dimecres (1983), Els set pecats capitals (1986), Nits (1987), Perfums (1988), No trepitgeu la gespa (1993), El vent no té repòs i Al voltant del drac (1996). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avellà, Baltasar (Catalunya, s. XV – s. XVI) Impressor, clergue i beneficiat de Cervera. Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícies d'obres sortides de les seves premses el 1501 (Cobles de Bernat Estrús), 1502 (Passió en llatí) i 1505 (citacions de literatura popular). Estigué relacionat amb el cercle de l'impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d'unió entre l'impressor provençal establerta a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellà, coll de l' (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues / Vilanova de Prades, Conca de Barberà) Coll (975 m alt) de la serra la Llena, 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Avellà, l' (Catí, Alt Maestrat) Santuari de la Mare de Déu de l'Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l'Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avellà i Navarro, Pere Josep (Barcelona, s. XVIII – Roma, Itàlia, 1852 ?) Eclesiàstic. Fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s'oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta el juicio y censura de la nación española (1811) que suscità escrits polèmics. Governador de la mitra de Barcelona (1820), hagué d'exiliar-se durant el trienni liberal, i tornà amb l'exèrcit francès el 1823. Tingué una participació assenyalada en la repressió dels constitucionals. Auditor de la Rota (1834), fou prelat domèstic de Gregori XVI. Evolucionà posteriorment cap al carlisme. Deixà una important correspondència especialment sobre la vida religiosa i política de Barcelona el 1812-14. 14 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Avellana, l' (Tolba, Ribagorça) Antigua quadra de l'antic mun. de Lluçars, prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellana, Sant Maria de l' (Pinós, Solsonès) Veure> Santa Maria de l'Avellana. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Avellaneda, Alonso Fernández de (Aragó ?, s. XVI - s. XVII) Escriptor. Pseudònim encara sense identificar amb que apareix signada una segona part apòcrifa del Quixot, publicada a Tarragona el 1614. Cervantes afirma en la segona part autèntica que es tractava d'un aragonès. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - MUNICIPI
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellanet (Castellbó, Alt Urgell) Llogaret (1.158 m alt), situat, però, a la vall de Pallerols. La seva església depenia de la parròquia de Gramós. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Avellanet (els Masos, Conflent) Veïnat, situat prop del límit amb el municipi de Prada. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellanet, Sant Joan d' (Bagà, Berguedà) Veure> Sant Joan d'Avellanet. 104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Avellanos (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.376 m alt) de l'antic mun. de Benés (Alta Ribagorça), situat a la dreta del riu d'Avellanos, afluent, per l'esquerra, del riu de Manyanet. La seva església depèn de la de Castellnou d'Avellanos. El s. XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancós. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avellanosa (Riner, Solsonès) Caseriu, a la capçalera del torrent d'Avellanosa, afluent, per la dreta, de la riera de Solsona. 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Avellans, pla dels (Bolquera, Alta Cerdanya / la Llaguna, Capcir) Petita plana a l'alta vall de la Tet, dominat pel roc de la Calm al sud i pel roc d'Aude al nord. Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kwh. 21 CATALUNYA - CULTURA Avenç, campanya lingüística de l' (Barcelona, jul/1890 – s. XX ) Campanya iniciada amb una sèrie d'articles d'Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista "L'Avenç", campanya encarrilada "a millorar d'ortografia i a posar el llenguatge escrit d'acord amb el llenguatge parlat". Tant la campanya de la revista com l'aparició de l'Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia. Tot i aixó, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l'Institut d'Estudis Catalans i incorporades, l'any 1913, a les seves Normes ortogràfiques. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avenc, l' (Subirats, Alt Penedès) Cim (526 m alt) de la serra del Pi de Molló, a les muntanyes d'Ordal, a la partió d'aigües entre l'Anoia i la riera de Ribes. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Avenç, L' (Barcelona, 1881 - 1893) Revista fundada per Jaume Massó i Torrents. Es destacà per l'esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Fabra. Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme. 24 CATALUNYA - EMPRESA Avenç, L' (Barcelona, 1891 - s. XX) Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas. Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes. Publicà l'obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular de l'Avenç (152 volums). 25 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Avencó, l' (Tagamanent, Vallès Oriental) Veïnat, situat a l'esquerra de la riera de l'Avencó, prop del nucli urbà d'Aiguafreda; l'església de Sant Salvador de l'Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d'Aiguafreda. La riera de l'Avencó, afluent, per l'esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aventurer, Guillem (València ?, s. XIV – s. XV) Metge. És autor d'Antidotarium seu practica medicinae, resum de l'ensenyament que havia rebut a Bolonya. Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Averçó, Bernat d' (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Alt funcionari reial de Jaume II. L'any 1293 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial. El 1299 fou nomenat sots-batlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d'Averçó un any abans. El 1301 fou nomenat guarda-segells del monarca; dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després de la del canceller. Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional; intervingué, sobretot, en l'ocupació de Sardenya. El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d'altres, sobre els molins del Clot i sobre l'aljama dels jueus de Barcelona. En morir Jaume II (1327) s'eclipsà també la seva carrera política. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Averçó, Francesc d' (Barcelona ?, s. XIV – a 1396) Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l'any següent conseller quart. Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília. Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Avetera, torre (la Bastida - Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir) (ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval (1.436 m alt), Rodona, en part destruïda, situada en un turó, a l'est de puig de l'Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis. A l'est de la torre es troben les mines d'Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d'Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l'estructura favorable del jaciment. El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avi, l' (Catalunya) Nom popular del president de la Generalitat Francesc Macià i Llussà. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
101 CATALUNYA - ART
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avià, mestre d' (Catalunya, s. XIII) Pintor anònim. Inclòs en l'hipotètic taller de Ripoll. D'estil neobizantí, és autor del frontal amb escenes de la Verge, procedent d'Avià, que presenta similitud d'estil al de Sant Llorenç (Museu d'Art de Catalunya, Barcelona) i el de Rotgés (Museu de Vic). 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Avicebró (Màlaga, Andalusia, 1020 ? - València, 1050/58) Poeta i filòsof jueu. Nom amb que fou conegut als Països Catalans Sälomó ibn Gabirol. Visqué gran part de la seva vida a Saragossa. Escriví Kéter malkut (Corona reial), l'obra filosòfica Font de la vida (molt important), Collar (gramàtica hebrea en versos), Llibre de la correcció dels caràcters (manual pràctic d'educació) i Selecció de perles (compilació de màximes morals). Considerat el millor poeta hebreu andalusí. 35 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Avidesa (Alzira, Ribera Alta, 1958 - ) Empresa alimentària. Creada per l'industrial Lluís Suñer i Sanchis. Ha experimentat una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris. El volum de vendes assolí 9.220 milions de ptes. l'any 1980 i ocupava 1.800 empleats. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avilès, Miquel (Vic, Osona, 1730 – Arequipa, Perú, d 1800) Militar i heraldista. Marquès d'Avilès. És autor del tractat Ciencia heroica o del blasón (1780). Conquerí Maó en 1782. L'any 1800 era virrei del Perú. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d'or, que no arribaren a destí fins al 1850. 37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Avilés e Iturbide, José de (Castella, s. XVII - s. XVIII) Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l'exèrcit de Felip V a Catalunya. És autor d'un tractat d'heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Avinganya (Seros, Segrià) Antic nom del monestir de Vinganya. 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Avinyó, Bartomeu (La Jana, Baix Maestrat, s. XVI – Nàpols, Itàlia, 1625) Escriptor. El 1580 ingressà a l'orde dominicà. Fou enviat a Roma per a sol·licitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols. Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l'italià (Vita, virtú e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623). 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Avinyó, combat d' (Avinyó, Bages, 16/nov/1848) Acció d'armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Tristany, sobre els liberals de Manzano. Arran d'aixó Rafael Tristany fou nomenat comte d'Avinyó. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Avinyó, comtat d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1848 pel pretendent carlí Carles VII al general Rafael Tristany, en recompensa de l'acció bèl·lica d'Avinyó (1848). N'ha estat l'únic titular. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Joan d' (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XV – Catalunya, s. XV) Cavaller. En 1462 prengué partit per la Generalitat a la lluita contra Joan II. Anà a Barcelona per reunir-se a l'exèrcit que hi formava el comte Hug Roger III de Pallars. Entrà en foc amb aquestes tropes, assetjant a la Força de Girona la reina Joana Enríquez i l'infant Ferran, el futur rei Catòlic. En aquesta operació fou un dels capitans distingits a l'assalt del dia de Corpus de l'any esmentat. Manà la conestablia (companyia d'uns vint-i-cinc homes) que vigilava la bretxa oberta pels sapadors de Bernat Gilabert de Cruïlles. Prengué part a moltes altres accions de la guerra. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Marc d' (Catalunya, s. XIV – s. XV) Noble. Fou un dels representant de Jaume d'Urgell durant l'interregne que procedí el compromís de Casp. Tot just després d'aquest (1412), recusà davant el parlament de Catalunya l'elecció irregular dels compromisaris. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Mossèn (Catalunya, s. XV) Poeta i cavaller. Es conserven unes cançons catalanes, sobre els temes de l'absència i la mort per amor, les quals denoten influències d'Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi. També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una d'elles en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, encara inèdites. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avinyó, Ramon d' (Catalunya, s. XIII – Lleida, 1327) Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur. Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Avit, Abundi (Tarragona, s. IV - Catalunya, s. IV) Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Oroni. Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l'obra De translationes corporis Protomartyris Stephani. Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d'interès. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ax, Anna d' Pseudònim de l'escriptora Núria Sagnier i Costa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Axada, Rafael (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XVI - Catalunya, s. XVI) Militar. Destacà a l'expedició a Alger de l'emperador Carles V, que salvà de gran perill. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Axaló, Francesc Veure> Eixaló, Francesc. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayala, Miquel (Cambrils, Baix Camp, s. XVIII – Madrid, 1769) Actor còmic. El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de "graciós". Fidel a l'estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d'alguns dels quals era l'autor. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ayguals d'Izco, Venceslau (Vinaròs, Baix Maestrat, 1801 – Madrid, 1873) Escriptor i polític. De tendència liberal, prengué part a la primera guerra carlina amb el grau de comandant i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s'establí a Madrid, un obrí una impremta. Va ser deportat a les Illes Balears el 1840. Va traduir E. Sue i va escriure ell mateix diverses novel·les fulletonesques: Maria, la hija de un jornalero (1845-46) i la seva continuació La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa (1846-47), El tigre del Maestrazgo (1849), Pobres y ricos o la bruja de Madrid (1849). També escriví drames com El primer crimen de Nerón (1830) i llibres didàctics: El panteón universal (1853-54), El palacio de los crímenes o el pueblo y sus opresores (1955), etc. Edità una "Biblioteca Popular" on aparegueren obres a preus populars. 61 CATALUNYA - EMPRESA Aymà, Societat Anònima Editora (Barcelona, 1944 - ) Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol. Publicà principalment llibres d'art i d'història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà. L'any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial. L'any 1983 l'editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions "Biblioteca a tot vent", "Òssa Menor", "La Mirada" i "Quaderns de Teatre". 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymà i Ayala, Jaume (Barcelona, 1882 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1964) Editor i publicista. Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a "Joventut" i a "El Poble Català". El 1944 fundà amb el seu fill l'editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i el premi Joanot Martorell, el 1947. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymamí i Baudina, Lluís (Barcelona, 1899 - Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1979) Periodista. En la seva joventut s'especialitzà en assumptes esportius i col·laborà amb reportatges diversos a "La Publicitat" i "La Humanitat". A partir del des/1936 dirigí la segona etapa del setmanari "Suport", òrgan aleshores del "Socors Roig Internacional". Després del 1939 s'establí a Mèxic, on fou nomenat president de la Unió de Periodistes Catalans, i col·laborà a diverses publicacions de l'exili. És autor de: Amb els braços oberts. Reportatge de l'Estatut (1932), Macià. Trenta anys de política catalanista (1933) i El sis d'octubre tal com jo l'he vist (1935). 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Aymar, Joan Miquel (Dorres, Alta Cerdanya, 1818 - Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1894) Sacerdot. Traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis, en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu (1854); escriví també un Manual del cristià aon son continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès (Perpinyà, 1886). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymar i Rubió, Agustí (Barcelona, s. XIX – 1894) Advocat. Fou secretari de l'Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894. Era un gran col·laborador de l'obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l'Exposició Universal de 1888. 67 CATALUNYA - EMPRESA Aymat, Tapisseries (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1920 - ) Empresa de manufactura de tapissos, fundada per Tomàs Aymat i Martínez. A partir del 1944 sofrí una llarga època de crisi fins que la comprà, el 1957, Miquel Samaranch i Amat. Sota la direcció artística de Josep Grau Garriga, prengué una nova embranzida, de la qual sorgí l'escola catalana de tapisseria. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymat i Martínez, Tomàs (Tarragona, 1892 – Barcelona, 1944) Tapisser i pintor d'aquarel·les. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc Galí i Oleguer Junyent. Becat per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l'art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les. Fou professor de tapisseria a l'Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymemí i Ferré, Antoni (Almoster, Baix Camp, 1870 - San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Familiar de l'homònim ?. Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d'un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d'una història sagrada en aquesta llengua. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymemí i Ferré, Antoni (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Familiar de l'homònim?. Féu una notable tasca evangelitzadora a l'Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymemí i Ferré, Manuel (Almoster, Baix Camp, 1878 - Prescott, Arizona, USA, 1927) Religiós claretià. Germà d'Antoni ?. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Domènec (Barcelona, 1871 – 1932) Actor de teatre. Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants. Actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Mateu Veure> Aimeric, Mateu. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Nicolau Veure> Eimeric, Nicolau. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich, Pere d' (Catalunya, s. XVII - Barcelona ?, s. XVII) Noble. A l'inici de la guerra dels Segadors, manava un dels cossos de forces catalanes que es posaren en campanya, des de Lleida, pel des/1640, amb el propòsit de distreure l'atenció de l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que avançava cap a Barcelona des de Tortosa, i d'infondre respecte al que s'alineava a la frontera d'Aragó. Fruit d'aquestes maniobres diversives fou la reeixida incursió a Tamarit de Llitera, primer èxit franc de les armes de la Generalitat en aquella guerra, que es trobava llavors als seus començos. Passà després a Barcelona. En 1641 hi rebé secretament el delegat francès Argenson, per donar-li la benvinguda a la ciutat, on el nou vingut entrà sense fer pública la seva arribada. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich i Barbany, Carme (Barcelona, 1917 - 2001) Mestra. Especialitzada de l'ajuntament de Barcelona. A partir de l'any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d'expressió de tot tipus. Ha organitzat molts cursets d'expressió per a mestres responsables de grups d'infants i joves. Escriví juntament amb la seva germana Maria Aymerich i Barbany el llibre L'expressió, mitjà de desenvolupament (1967). L'any 1991 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aymerich i Puig, Pilar (Barcelona, 1943 - ) Fotògrafa. Ha estudiat fotografia a Londres i a París i s'ha especialitzat en la fotografia de retrat i reportatge, especialment de caràcter periodístic. Col·labora assíduament en diverses publicacions catalanes. Obres més destacades: Els cementiris de Barcelona (1981, amb C. Riera) o Amigos (1991, amb Colita). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayne Bru Veure> Bru, Aine. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ayné i Rabell, Joaquim (Barcelona, 1867 – 1940) Comediògraf, poeta i periodista. Fundà i finançà "Catalunya Artística" i dirigí "El Artesano" i "Catalunya Literària". El 1886 reuní els seus poemes en Branquillons. Escriví algunes comèdies, la majoria còmiques i d'un sol acte (Els amics porten fatics, 1900; Un home de palla, 1891), i algunes de patriòtiques, com L'últim conseller, Rafael de Casanova (1900). 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ayódar (Aiòder, Alt Millars) Nom castellà del poble. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ayora (Aiora, Vall de Cofrents) Nom castellà de la vila. 85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Azagra (Toixa, Serrans) Nom castellà del despoblat d'Assagra. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Azama, Michel (Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1942 - ) Dramaturg en francès. Adscrit al Nouveau Théâtre de Bourgogne (Centre Dramàtic de Dijon), és autor, entre d'altres, de Ruptures (1981), Vie et mort de P. Paolo Pasolini (1984), Croisades (1988), Iphigenie ou la péche des Dieux (1991), Medee Black (1992) i Les deus terres d'Akhenaton (1994). La versió catalana de Croades rebé el premi Adrià Gual (1994) pel muntatge d'Antonio Simón Rodríguez, estrenat el 1996. 87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Azaña y Díaz, Manuel (Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940) Polític. Essent president de la II República (1931-33), s'aprovà l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932). Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s'instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28/feb/1939). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azenar, Pere (la Jonquera, Alt Empordà, s. XIX - Catalunya, s. XIX) Metge. És autor de notables escrits professionals. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azlor i de Villavicencio, Maria de la Consolació d' (Girona, 1775 – Saragossa, Aragó, 1814) Comtessa de Bureta. Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona. En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa (1808 i 1809) assistint els combatents i els ferits. Se n'anà més endavant a València i s'hagué de refugiar finalment a Cadis. Retornà a Saragossa (1813), on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la (1814). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azorín Pseudònim de l'escriptor i protagonista de les novel·les autobiogràfiques de Josep Martínez i Ruiz. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azoy i Castañé, Adolf (Barcelona, 1901 - ) Metge otorinolaringòleg. Fou col·laborador d'Emili Mira a l'Institut Psicotècnic. Posteriorment fou catedràtic a les universitats de Sevilla (1953) i Barcelona. El 1967 fou nomenat director de l'hospital Clínic de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1968). Els seus estudis se centren, principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i la psicologia i l'audició. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Azraq, al- (País Valencià, s. XIII – Alcoi, Alcoià, 1276) Capitost musulmà (cat: Alaçrac). Poc anys després d'acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del país rebel·lats contra el rei; ocupa diversos castells i mantingué la revolta fins al 1258 amb l'ajuda d'Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del País Valencià. Les forces d'al-Azraq, d'altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l'ordre d'expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248. Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-Azraq es veié obligat a capitular i a abandonar el país. L'estat de revolta, bé que apaivagat, perdurà; el 1275 una segona rebel·lió general comandada per Ibrahim tingué lloc, estimulada pels sobirans de Granada i del Marroc, els quals enviaren forces granadines comandades pel mateix al-Azraq. Aquest s'emparà del castell de Penàguila i atacà Alcoi, però morí en la lluita, tot i que les forces cristianes foren després desbaratades. La mort d'al-Azraq fou atribuïda a la intervenció de sant Jordi, i donà origen a les festes de moros i cristians que se celebren encara en diverses localitats del País Valencià. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azriel (Girona, s. XIII) Autor hebreu. Pertanyent a la comunitat de Girona. Escriví, amb Ezra, el Bahir o Llibre de la resplandor. Fou deixeble d'Isaac el Cec. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Azúa, Fèlix de (Barcelona, 1944 - ) Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999). La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d'assagista destaca Lecturas compulsivas (1998). Del 1993 al 1995 va ser director de l'Instituto Cervantes a París. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Azuébar (Assuévar, Alt Palància) Nom castellà de la vila. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Az-Zaqqaq (Alzira, Ribera Alta, s. XI – 1134) Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Azzati i Descalci, Feliu (Cadis, Andalusia, 1874 – València, 1929) Polític. Fill de pares italians, arribà a València de petit. S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim col·laborador. Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa (1908), Azzati el substituí a la direcció del diari "El Pueblo" i a l'escó parlamentari. El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, reestructurant l'organització del partit -del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort-, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA). Fou diputat a corts en nombroses ocasions i portà el seu partit, per mitjà d'una política poc escrupolosa i oportunista, a controlar la vida política a la província de València. Combaté durament les idees valencianistes, però arran del 1918 modificà aquesta actitud i mantingué una posició política ambigua envers els grups valencianistes. Comptà amb el suport electoral dels anarco-sindicalistes, de decisiva importància al País Valencià. La seva actuació en la vaga de ferroviaris valencians, el jul/1917, durant l'Assemblea de Parlamentaris, fou considerada com la d'un agent provocador del govern. A la seva mort, el PURA, dirigit per Sígfrid Blasco-Ibáñez, entrà de nou en l'òrbita del radicalisme lerrouxista.
Anar
a: [ Ava
] [ Avellan ] [ Avi ]
[ Avinyon ] [ Aym ] [
Az
] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Avinyonet
del Penedès (
