descripció

Asalto, comtat d'El  Títol senyorial de Catalunya, atorgat el 1763

C

H

Ascacíbar, Celedoni  (Barcelona, s. XIX – 1873)  Industrial

C

B

Ascani  ( ? , s. V)  Bisbe de Tarragona (metropolità)

C

B

Ascaso, Francisco  (Almudévar, Osca, 1901 – Barcelona, 19/jul/1936)  Dirigent anarquista. Fill d'una família de pagesos pobres. Es traslladà a Barcelona (1922) i constituí, juntament amb Durruti, García Oliver i d'altres, el grup anarquista "Los solidarios". Intentà atemptar contra Martínez Anido a la Corunya, i participà a l'assassinat del cardenal Soldevila (Saragossa 1923). Empresonat i fugat, viatjà per Amèrica i París. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la Segona República. A partir de l'abril de 1931 dirigí diversos sindicats, col·laborà en el diari "Solidaridad Obrera" i fou secretari del comitè de Catalunya de la CNT. Intransigent amb el nou règim de la Segona República i convençut de la possibilitat d'una immediata revolució social proletària, participà en la insurrecció anarquista de l'alt Llobregat (1932), per la qual cosa fou deportat a Bata. Posteriorment estigué de nou a la presó, a València, fins a la victòria del Front Popular (febrer del 1936). Tornà a Barcelona i en produir-se l'aixecament del 19 de juliol de 1936, fou mort el mateix dia, davant la caserna de les Drassanes, al capdavant dels grups de defensa confederal, quan intentava de reduir els militars aixecats. (GEC)

C

B

Ascensió, Conspiració

C

H

Ascènsio, Josep  (València, 1759 - ? , s. XIX)  Gravador i pintor

V

B

Ascheri, Tomàs  (Itàlia, s. XIX – Barcelona, 4/mai/1897)  Obrer anarquista. Resident a Barcelona. Milità a les files anarquistes (bé que fou acusat d'ésser confident del governador civil) i fou detingut després d'ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona (7/jun/1896). Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels que sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d'altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el Procés de Montjuïc. Morí afusellat. (GEC)

C

B

Asclepi d'Empúries  (Empúries, Alt Empordà, s. V aC)  Estàtua trobada l'any 1909

C

A

Ascó  Municipi de la Ribera d'Ebre: 73,97 km2, 50 m alt, 1.629 hab (2004). Situat a la riba dreta de l'Ebre, llevat d'un petit sector, anomenat les Illes, que és a l'esquerra; al nord-oest de Tortosa. A la zona muntanyosa del terme, dominada per la serra de Fatarella, hi abunden les pinedes. Gairebé la totalitat de la superfície conreada és de secà (vinya, olivera, ametllers i altres arbres fruiters), encara que els regatges derivats de l'Ebre hi fan possible una part de regadiu (cereals, hortalisses). Amb tot, l'element econòmic més rellevant del municipi són les dues centrals nuclears, Ascó I i Ascó II, que aprofiten les aigües de l'Ebre. Al cim del turó que domina el poble hi ha restes del castell d'Ascó, que va ser centre d'una comanda templera i, més tard, dissolt l'orde el 1312, hospitalera. Àrea comercial de Reus. (EUC) (SC)

C

M

Ascó I i II, centrals nuclears d'  Grup de dues centrals del mun. d’Ascó (Ribera d'Ebre)

C

N

Ascó, comanda d'  Antiga comanda de l'orde del Temple, a Catalunya (1197-1780)

C

H

Àsdrubal  ( ? , 245 aC ?  III aC - ? , 207 aC)  Cap cartaginès

P

B

Asèncio, Vicent  (València, 1908 – 1979)  Compositor

V

B

Asenjo i Arozarena, Sal·lustià  (Pamplona, Navarra, 1834 – València, 1897)  Pintor i escriptor

V

B

Asensi i Martín, Miquel  (Llíria, Camp de Túria, 1880 – 1945)  Compositor

V

B

Asènsio, Pasqual  (València, 1797 – Madrid, 1874)  Agrònom i botànic

V

B

Asènsio d'Alcàntara, Joaquim  (Barcelona ?, 1832 – Madrid, 1879)  Comediògraf i periodista

C

B

Asènsio i Mejorada, Francesc  (València, 1730 - Madrid ?, 1794)  Gravador

V

B

Asensio i Rovira, Teodor  (Barcelona, 1935 - )  Pintor

C

B

Asensio i Saurí, Agustí  (Cardedeu, Vallès Oriental, 1949 - )  Il·lustrador

C

B

Asepeyo  (Barcelona, 1944 - )  Mutua patronal d'accidents de treball

C

N

Asfeld, marquès d' (Claude-François Bidal)  (França, v. 1665 - 1743)  Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l'ocupació de València i en la de Barcelona. Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca. (SC)

U

B

Asins, Pasqual  (València, 1896 - Benimaclet, València, 1948)  Escriptor

V

B

Asland, Companyia General d'Asfalts i Pòrtland  (Barcelona, 1901 - )  Societat

C

N

Asnar, l'Alqueria d'  Veure> l'Alqueria d'Asnar  (Comtat)

V

G

Asnar Galí  ( ? , s. VIII – s. IX)  Comte d'Aragó (v.809-v.820) o d'Urgell-Cerdanya (des de v.820)

C

B

Asnurri  Poble: 46 h (1960), 1.194 m alt, del mun. de Civís (Alt Urgell)

C

G

Asociación, La  (Barcelona, 1/abr/1868 – jul/1868)  Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números. Fou dirigit per Josep Roca i Galés, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l'estat en el camp de l'economia. (GEC)

C

R

Asp  Municipi del Vinalopó Mitjà: 69,79 km2, 268 m alt, 16.492 hab (1999)

V

M

Asp Vell  Despoblat i antic castell del mun. d’Asp (Vinalopó Mitjà), situat a l'esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort. Formava part del marquesat d'Elx.

V

H

Aspa  Municipi del Segrià: 10,08 km2, 250 m alt, 254 hab (1999)

C

M

Aspà, l'  Grafia antiga de l'Espà  (Saldes, Berguedà)

C

G

Aspe  Nom castellà de la vila d'Asp  (Vinalopó Mitjà)

V

G

Aspiroz, Francesc Xavier  (València, 1797 – Madrid, 1868)  Polític i militar

V

B

Asprella  Rodal: 650 h diss (1960) del mun. d’Elx (Baix Vinalopó)

V

G

Asprer, Josep d'  (Catalunya, s. XVII - ?  s. XVIII)  Noble

C

B

Asprer, Josep d'  ( ? , s. XVII - Avinyó, Provença, França, 1719)  Eclesiàstic austriacista

C

B

Asprer i Talric, Francesc d'  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s. XVII – Barcelona, 1713)  Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d'Asprer i Palós. Prengué part en la guerra de Successió des de l'atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona. La seva família s'exilià el 1714 a Viena. (GEC)

C

B

Aspres, els  Subcomarca de l'interior del Rosselló

N

G

Aspres, els  Antiga comarca centrada a Balaguer (Noguera)

C

H

Aspres, hospital dels  Antic hospital de la vila d’Àger (Noguera)

C

H

Asprilles  Altre nom del lloc d'Asprella  (Elx, Baix Vinalopó)

V

G

Asprilles, marquesat d'  Títol senyorial del País Valencià, atorgat el 1879

V

H

Asquerino, Eduard  (Barcelona, 1826 – 1881)  Polític i escriptor

C

B

Assafor, l'  Forma antiga del nom de la comarca de la Safor

V

G

Assagra  Despoblat del mun. de Toixa (Serrans)

V

G

C

C

Assam  (Tàrrega, Urgell, s. XV – s. XVI)  Cavaller

C

B

Assam, Bernabé  (Lleida, s. XV)  Escriptor i jurista

C

B

Assan  Antic monestir (s. VI) del mun. de Los Molinos, Sobrarb, Aragó

E

H

Assemblea Constituent del Separatisme Català  (l'Havana, Cuba, 1928)  Reunió

M

P

Assemblea de Catalunya  (Barcelona, 7/nov/1971 - 1977)  Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l'oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l'extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l'objecte d'aconseguir les llibertats democràtiques, l'amnistia política i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932. Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l'Assemblea de Parlamentaris. (SC) (EUC)

C

P

Assemblea de Parlamentaris  (Barcelona, 19/jul/1917 – Madrid, oct/1917)  Reunió extraordinària de diputats i senadors. Davant la crisis social, política i militar de l'Estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país. La vaga revolucionària del mes d'agost forçà la dimissió de Dato, però alhora espantà la burgesia i Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d'un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s'estroncà el moviment reformista. (EUC)

C

P

Assemblea de Parlamentaris  (Barcelona, 25/jun/1977)  Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15/jun/1977). Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S'encarregà, mitjançant una sèrie de comisions, de conduir el procés preautonòmic a Catalunya, com l'aprovació del Projecte d'Estatut d'Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19/des/1978). (SC)

C

P

Assemblea d'Intel·lectuals de Montserrat  (Montserrat, Bages, del 12 al 14/des/1970) 

C

P

Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos  (Catalunya, s. XX)  Sessions d'estudis

C

C

Assenciò, Vicent  (València, 1771 – Madrid, s. XIX)  Destacat mestre de viola. Pertanyia a la Reial Capella de Madrid.

V

B

Assentiu, l'  Forma antiga de la Sentiu de Sió (Noguera)

C

G

Assereto, Biagio  (Itàlia, s. XIV - 1456)  Almirall genovès

U

B

Assins i Arbó, Miquel  (Barcelona, 1916 - 1966)  Compositor

C

B

Assió, Francesc d'  Veure> Dassió, Francesc

C

B

Assió i Albats, Tomàs d'  Veure> Dassió i Albats, Tomàs

C

B

Assistència Palmesana  (Palma de Mallorca, 1859 - )  Societat recreativa i mutialista

B

C

Assoc, l'  Despoblat del mun. de Gandia (Safor)

V

H

Associació Bíblica de Catalunya  (Catalunya, 1973 - )  Entitat

C

C

Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria  (Barcelona, 1923 - )  Entitat

C

C

Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació (ACCA)  (Catalunya, 1980 - )  Associació

C

N

Associació Catalana de Compositors  (Catalunya, 1974 - )  Entitat

C

C

Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)  (Catalunya, 1978 - )  Associació

C

C

Associació Catalana de la Dona  (Barcelona, 1976 - )  Organització feminista. Creada per tal d'aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona respecte a l'home, la planificació familiar, el dret de l'avortament i el del divorci. El 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya. (SC)

C

C

Associació Catalana de la Premsa  (Barcelona, 1920 – 1928)  Entitat

C

R

Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)  (Vic, Osona, 3/oct/1981 – )  Entitat municipalista que representa i defensa els interessos de les entitats locals catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, EMD, consorcis, etc.).

C

P

Associació Catalana d'Excursions  (Barcelona, 1878 – 1890)  Entitat

C

E

Associació Catalanista d'Excursions Científiques  (Barcelona, 1876 – 1890)  Entitat excursionista

C

E

C

C

Associació d'Arquitectes de Catalunya  (Barcelona, 1874 – 1939)  Agrupació professional

C

N

Associació d'Arxivers de Catalunya  (Catalunya, 1985 - )  Entitat

C

C

Associació de Catòlics  (Palma de Mallorca, 1868 – 1875)  Entitat religiosa

B

C

Associació de Comptables de Catalunya  (Barcelona, 1924 – 1940)  Agrupació professional

C

N

Associació d'Editors en Llengua Catalana  (Barcelona, 1978 - )  Entitat

C

R

C

N

Associació de la Premsa Diària de Barcelona  (Barcelona, 1909 - )  Entitat

C

R

Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona  (Barcelona, 1863 - )  Entitat privada

C

N

Associació de Periodistes de Barcelona  (Barcelona, 1913 – 1939)  Entitat

C

R

Associació de Pessebristes de Barcelona  (Barcelona, 1921 - )  Entitat

C

C

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana  (Països Catalans, 1977 - )  Entitat

P

L

Associació de Teòlegs Catalans  (Roma, Itàlia, 1966 - )  Entitat eclesiàstica. Sorgida de les Jornades Catalanes de Teologia celebrades arran del I Congrés de Teologia del concili Vaticà II. Fou reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense. Cada any celebra unes jornades per tal de debatre temes teològics d'actualitat. (SC)

U

C

Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC)  (Anglaterra, 1973 - )  Organisme

U

L

Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera  (Barcelona, mar 1840 – 1848)  Agrupació

C

C

Associació Obrera de Concerts  (Barcelona, 1926 – 1936)  Entitat

C

C