descripció

Ardanui  Llogaret del mun. de Montanui (Alta Ribagorça). A la vessant oriental de la vall de Castanesa, dins l'antic municipi de Castanesa.

F

G

Ardena i Darnius, Oleguer d'  Nom adoptat per Oleguer de Taverner i d'Ardena com a hereu del llinatge matern

C

B

Ardena i de Sabastida, Josep d'  (Darniu, Alt Empordà, 1611 - ? , 1677)  Militar i polític

C

B

Ardenya  Poble: 104 h agl i 7 diss (1960), 40 m alt del mun. de la Riera de Gaià (Tarragonès)

C

G

Ardenya  Masia del mun. de Vallirana (Baix Llobregat)

C

G

Ardenya, Martí d'  Veure> Martí i Franquès, Antoni de  

C

B

Ardenya, riera d'  Riera del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

C

G

Ardenya, riera d'  Riera del mun. de Vallromanes (Vallès Oriental)

C

G

Arderiu i Payerols, Antoni  (Barcelona, 1911 - Figueres ?, Alt Empordà, 1945)  Arquitecte

C

B

Arderiu i Voltes, Clementina  (Barcelona, 1889 – 1976)  Poetessa

C

B

Arderius i Banjol, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1841 - ? , s. XX)  Militant federal

C

B

Ardèvol  Poble: 221 h (1960), 728 m alt del mun. de Pinós de Solsonès (Solsonès)

C

G

Ardèvol i Miralles, Ferran  (Barcelona, 1887 – 1972)  Compositor i pianista

C

B

Ardèvol, Jeroni  (la Fatarella, Terra Alta, s. XV – Barcelona, 1551) Professor d'humanitats

C

B

Ardèvol i Gimbernat, Josep  (Barcelona, 1911 - l'Havana, Cuba, 1981)  Compositor

C

B

Ardèvol i Cabrer, Jaume  (Vilella Alta, Priorat, 1775 – Barcelona, 1835)  Metge

C

B

Ardèvol i Sardà, Leandre  (Reus, Baix Camp, 1809 – 1873)  Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer. Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d'aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s'establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya. Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima. Escriví diversos opuscles sobre mecànica.

C

B

Ardiaca i Martí, Pere  (Balaguer, Noguera, 1909 – Moscou, Rússia, 1986)  Polític

C

B

Ardid Bernard, Lorenzo  (Herrera, Aragó, s. XIX – Barcelona, 1914)  Polític

C

B

V

B

Ardit i Treno, Carles  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1821)  Tècnic tèxtil

C

B

Ardó  ( ? , s. VIII - Narbona ?, França, s. VIII)  Rei visigot (713-720)

U

B

Ardoné  Llogaret (1.360 m alt) del mun. de les Paüls (Alta Ribagorça), dins l'antic terme de Nerill, de la parròquia del qual depèn la seva església. Es troba situat a la serra que separa l'Isàvena de la Valira de Castanesa.

G

Ardòvol  Llogaret (1.340 m alt) del mun. de Prullans (Baixa Cerdanya)

C

G

Arduané  Forma tradicional del nom del llogaret d'Ardoné  (les Paüls, Alta Ribagorça)

C

G

Arduix  Llogaret del mun. Civís (Alt Urgell)

C

G

Area, Ramon  (Manresa, Bages, s. XIV - ? , s. XIV)  Jurista  

C

B

Arena, bassa de l'  Estany o albufera del mun. de Tortosa (Baix Ebre)  

C

G

Arenal, s'  Poble dels mun. de Llucmajor i Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Arenals del Sol, els  Platja i centre turístic de la Costa Blanca, al mun. d’Elx (Baix Vinalopó)  

V

G

Arenas i Clavell, Jordi  (Mataró, Maresme, 1920 - )  Escultor, pintor i dibuixant  

C

B

Areñas i Tona, Rafael  (Barcelona, 1883 - v1938)  Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas. El 1918 participà a l'exposició d'art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una "foto acolorida". El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista "Lux", òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.

C

B

Arenella, ducat del'  Ducat de Sicília (Itàlia), creat el 1645  

U

H

Arenella, illa  Illot del mun. de Cadaqués (Alt Empordà)  

C

G

Arenes, coll d'  Depressió (2.510 m alt) d’Andorra, de la serralada que separa la vall de la Valira d'Encamp de la ribera d'Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l'Estanyó. Hi passà el camí de Canillo a Llorts.

A

G

Arenes, les  Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)  

C

G

Arenes, les  Santuari del mun. de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)  

C

G

Arenes, pla de les  Peneplà (v 1.000 m alt) del mun. de Sant Hilari Sacalm (Selva), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d'aigües entre les rieres d'Arbúcies, d'Osor i Major. Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.

C

G

Arenes, platja de les  Platja del mun. de València (Horta), immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d'en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí. En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes. (GEC)

V

G

Arenes, riera de les  Curs d’aigua estacional del Vallès Occidental  

C

G

Arenes de Foixà, les  Altre nom del poble de Sant Llorenç de les Arenes  (Foixà, Baix Empordà)

C

G

Arenós  Antic lloc del mun. de la Pobla d'Arenós (Alt Millars)  

V

H

Arenós  (Tolosa de Llenguadoc, França, s. XII - País Valencià, ? )  Llinatge

V

B

Arenós, baronia d'  Feu dels mun. de la Pobla d'Arenós i Campos d'Arenós (Alt Millars)

V

H

Arenos, Blai Eiximenis d'  (País Valencià, s. XIII)  Fill d'Eiximèn Peres  

V

B

Arenós, Eiximèn d'  (País Valencià, s. XIII)  Fill d'Eiximèn Peres  

V

B

Arenós, Eiximèn Peres d'  (Aragó, s. XIII - País Valencià, a 1266)  Ric home

V

B

Arenós, Eiximèn Peres d'  (País Valencià, s. XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Conseller reial  

V

B

Arenós, Eiximèn Peres d'  (País Valencià, s. XIV)  Noble. En 1375 fou un dels juradors de la pau d'Almazan. En 1383 assistí a les Corts generals de Montsó. Fou de la ponència elegida per determinar qui eren els prohoms reials que havien de ser expulsats en aquella ocasió. Fou camarlenc privat de Joan I. En 1387 substituí Bernat de Senesterra com a governador de Sardenya. En 1388 tornà a Catalunya per concloure una pau amb els rebels sards. Fou servidor del rei Joan I. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. (DBA)

V

B

Arenós, Eiximèn Peris d'  ( ? , s. XIV)  Noble  

C

B

Arenós, Eiximèn Peris d'  ( ? , s. XIV)  Noble  

C

B

Arenós, Ferran Eiximenis d'  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Un dels caps dels almogàvers

C

B

Arenós, Gonçal Dies d'  (País Valencià, s. XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)  Senyor d'Arenós  

V

B

Arenós, Gonçal Eiximenis d'  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Noble  

V

B

Arenós, Gonçalvo Eiximenis d'  ( ? , s. XIII – XIV)  Fill gran d'Eiximèn  

C

B

Arenós, Jaume d'  (País Valencià, s. XV – Xàtiva, Costera, 1464)  Fill d'Alfons II de Gandia  

V

B

Arenós, Jaume d'  (País Valencià, s. XV – Barcelona, d 1472)  Noble  

V

B

Arenós, Joan d'  (País Valencià, s. XV)  Fill segon de Jaume  

V

B

Arenós, Pere d'  ( ? , s. XIV)  Noble  

V

B

Arenós, Pere d'  (País Valencià, s. XV - ? , s. XV)  Fill petit del primer Jaume  

V

B

Arenós, Pere Jordà d'  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Fill de Gonçalvo Eiximenis  

V

B

Arenós, Sanç d'Horta d'  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Noble  

V

B

Arenós, Sança Eiximenis d'  ( ? , s. XIV – Catalunya, s. XIV)  Muller de Joan de Prades  

V

B

Arenós i Cornell, Violant d'  (País Valencià, s. XIV)  Muller d'Alfons d'Aragó, duc de Gandia  

V

B

Areny, cingle de l'  Gran espadat del mun. de Navès (Solsonès)  

C

G

Areny, comtat d'  Títol senyorial de Catalunya, atorgat el 1707  

C

H

Areny, farga de l'  Antiga farga (1.268 m alt) de la parròquia d’Ordino (Andorra). Una de les cinc més importants d'Andorra, situada a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua avall i dins la parròquia. El 1872 produí 96 tones de ferro. Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol. Actualment és una serradora.

A

G

Areny, Fèlix d'  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble  

C

B

Areny, Francesc d'  ( ? , s. XVII - Moià, Bages ?, s. XVIII)  Baró de Claret  

C

B

Areny de Noguera  Municipi de l’Alta Ribagorça: 119,2 km2, 709 m alt, 392 hab (1999)

F

M

Areny de Vilanova, comtat d'  Títol senyorial de Catalunya  

C

H

Arenyanes  Antic terme del mun. de Glorianes (Conflent)  

N

H

Arenyo, serra d'  Serra (2.522 m alt) dels mun. de Bagergue, Gessa i Vilac (Vall d'Aran)  

C

G

Arenys, els  Caseriu del mun. de Toloriu (Alt Urgell)  

C

G

Arenys, Pere  (Catalunya, 10/des/1349 – s. XIV)  Frare dominicà. Fou provincial de l'orde a Terra Santa. Escriví una crònica dels esdeveniments del seu temps, començant per la data de la seva naixença.

C

B

Arenys de Lledó  Municipi de la Matarranya: 34,32 km2, 381 m alt, 247 hab (1999)

F

M

Arenys de Mar  Municipi del Maresme: 6,45 km2, 10 m alt, 12.345 hab (1999)

C

M

Arenys de Mar, Hilari d'  (Arenys de Mar, Maresme, 1889 - )  Escriptor i frare caputxí  

C

B

Arenys de Mar, Tomàs d'  (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890)  Frare caputxí  

C

B

Arenys de Munt  Municipi del Maresme: 20,83 km2, 121 m alt, 7.190 hab (2004). (ant: Sant Martí d'Arenys) Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt. L'agricultura, tot i el desenvolupament experimentat per la Indústria, és encara l'activitat econòmica dominant; al regadiu s'hi cultiven patates i llegums, i al secà fruiters, vinya, cereals i garrofers. Hi ha floricultura (clavells). La indústria tradicional de les puntes de coixí ha evolucionat cap a una indústria tèxtil dedicada sobretot a la fabricació de tovalloles. L'estiueig i la funció residencial, que han omplert el poble d'urbanitzacions i han transformat l'aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l'economia del municipi. L'església parroquial de Sant Martí, d'estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del s. XVI. Àrea comercial de Mataró.

C

M

Arenys d'Empordà  Poble: 103 h agl (1960), 83 m alt, del mun. de Garrigàs (Alt Empordà)  

C

G

Arenys i Galdon, Ricard  (Barcelona, 1914 – 1977)  Pintor  

C

B

Ares  Llogaret (1.500 m alt) del mun. de Cabó (Alt Urgell)  

C

G

Ares, batllia d'  Antiga comanda del maestrat de Montesa (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  

V

H

Ares, canada d'  Rambla entre les comarques de l’Alt Maestrat i dels Ports. Neix dins el municipi d'Ares del Maestrat i després de travessar l'altiplà de la Canada desemboca, per la dreta, a la rambla de Sellumbres.

V

G

Ares, coll d'  Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec, entre la Noguera i el Pallars Jussà  

C

G

Ares, coll d'  Depressió (1.527 m alt) entre els mun. de Molló (Ripollès) i Prats de Molló (Vallespir)

C

G

Ares, coll de les  Pas del camí entre el Capcir i el Donasà, al mun. de Puigbalador (Capcir), límit de Catalunya amb l'antic comtat de Foix.

N

G

Ares, les  Santuari (1.775 m alt) al mun. de les Paüls (Alta Ribagorça)  

N

G

Ares, les  Santuari del Pallars Sobirà  

C

G

Ares, mola d'  Elevació muntanyosa (1.321 m alt) del mun. d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat)  

V

G

Ares d'Alpont  Municipi dels Serrans: 75,12 km2, 933 m alt, 390 hab (1999)

V

M

Ares del Bosc  (ant: Ares de Penàguila) Llogaret del mun. de Benasau (Comtat), situat a la dreta del barranc d'Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos. Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.

V

G

94