|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Ard ] [ Ardi ] [ Arene ] [ Arenos, E ] [ Areny ] [ Ares ] Des de Ardanui fins a Arfa
1 FRA GEO Ardanui (Montanui, Alta Ribagorça) Llogaret. A la vessant oriental de la vall de Castanesa, dins l'antic municipi de Castanesa. 2 CAT BIO Ardena i Darnius, Oleguer d' Nom adoptat per Oleguer de Taverner i d'Ardena com a hereu del llinatge matern. 3
CAT BIO
Ardena
i de Sabastida, Josep d' (Darnius,
Alt Empordà, 1611 - Rosselló, 1677) Militar i polític. Mariscal de camp de Lluís XIII. Iniciada la
guerra dels Segadors (1640), participà en la defensa del
coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes
reials. En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d'Illa (1642). Ambaixador de la
Generalitat barcelonina a la cort francesa amb
Martí i Viladamor, l'acceptació per part seva de les clàusules de la pau de
Münster (1648), que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l'exercici de cap càrrec al
Consell de Cent i a la Generalitat barcelonina. Participà en les lluites contra el governador
Josep Margarit. L'any 1650 fou comissionat de nou, ensems
Fontanella, a la cort de França. Defensà Barcelona contra Joan d'Àustria (1651-52) i, d'acord amb els pactes de la rendició, abandonà la ciutat. Durant els anys 1653-55 participà en les diverses ofensives franceses contra el
Principat, i l'any 1664 es naturalitzà francès. El 1668 lluità contra els
angelets, al Rosselló, i hi morí en un dels combats. S'havia casat amb Lluïsa d'Aragó i d'Aybar. 4 CAT GEO Ardenya (la Riera de Gaià, Tarragonès) Poble (40 m alt), situat a l'esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi. Es troba voltat d'una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d'avellaners. L'església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona. 5 CAT GEO Ardenya (Vallirana, Baix Llobregat) Masia, situada en ple massís calcari cretaci del Garraf, al pla d'Ardenya, que forma com una conca de recepció de les aigües que, per un fenòmen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d'Armenau. El vessant meridional del pla d'Ardenya presenta superfícies profundament erosionades (anomenades rasclers a la comarca). 6 CAT BIO Ardenya, Martí d' Veure> Martí i Franquès, Antoni de. 7 CAT GEO Ardenya, riera d' (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Riera que neix al vessant meridional del roc de Frausa, prop del límit amb el Vallespir. Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa. 8 CAT GEO Ardenya, riera d' (Vallromanes, Vallès Oriental) Riera que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu i desemboca a la riera de Vallromanes, per l'esquerra, prop del Raval. 9 CAT BIO Arderiu i Payerols, Antoni (Barcelona, 1911 - Figueres ?, Alt Empordà, 1945) Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Figueres, on projectà el mercat i altres obres notables. 10 CAT BIO Arderiu i Voltes, Clementina (Barcelona, 1889 – 1976) Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s'incorporà a la vida literària. Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit. Influïda inicialment per Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona. Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L'alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L'esperança encara (1969). 11
CAT BIO
Arderius
i Banjol, Joan (Figueres,
Alt Empordà, 1841 - s. XX)
Militant federal. Era amic de Josep Rubau i
Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra
Isabel II i fou regidor de l'ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina. El 1871 dirigí el setmanari "El Ampurdanés", fundat el 1860. El
feb/1872 fou votat alcalde de Figueres. És autor
d'El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914, que formà part del llibre
Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última
década (1905-14). 12 CAT GEO Ardèvol (Pinós, Solsonès) Poble (728 m alt), emplaçat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i d'una torre de defensa, a l'esquerra de la rasa d'Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós. La seva població és, en gran part, disseminada, entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels germans carlins Benet i Rafael Tristany. L'antic terme municipal d'Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d'Ardèvol. 14 CAT BIO Ardèvol, Jeroni (la Fatarella, Terra Alta, s. XV – Barcelona, 1551) Professor d'humanitats a l'estudi general de Barcelona, conegut per haver estat mestre de llatí d'Ignasi de Loiola (1524-26). Regentà les càtedres el curs 1525-26 i també el 1532-33, llavors en forma col·legiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d'un contracte que especificava detalladament el pla d'estudis i els texts emprats. 16 CAT BIO Ardèvol i Cabrer, Jaume (la Vilella Alta, Priorat, 1775 – Barcelona, 1835) Metge, doctorat a Montpeller el 1800. Estudià geologia i mineralogia, treballà per millorar els alambins de destil·lació d'alcohols, i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals. A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata. Metge militar durant la Guerra del Francès, el 1813 fundà i dirigí el primer diari de Reus ("Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus"), ferventment liberal i constitucionalista, per la qual cosa, el 1814, fou processat i empresonat. Assajà amb èxit, el 1819, a Salou (Tarragonès), un aparell elevador d'aigua de la seva invenció, que anomenà hidròpata. El 1823 s'exilià a Gibraltar, d'on passà a Cuba i als EUA. Tornà a Gibraltar el 1828, i el 1831 es traslladà a París, on exercí la medicina fins al 1833. Fou un precursor de l'estadística científica a Catalunya, el seu Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus (1820). És autor, a més, d'un estudi sobre la febre groga, publicat a París el 1833. 15 CAT BIO Ardèvol i Gimbernat, Josep (Barcelona, 1911 - l'Havana, Cuba, 1981) Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l'Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s'establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música ("Musicalia", "Conservatorio", "La Música") i és autor d'una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc. El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l'Havana. 13
CAT BIO
Ardèvol
i Miralles, Ferran (Barcelona, 1887 – 1972)
Compositor i pianista. Deixeble de Rodoreda i
Vidiella a l'Escola Municipal de Música de
Barcelona. Dirigí l'Orfeó Canigó. El 1917 fundà l'Institut Musical Ardèvol i el
Trio Ardèvol. És autor d'obres de música de cambra, d'orquestra i de cant. Una
suite seva obtingué el premi Ciutat de
Barcelona 1958. Escriví alguns llibres de teoria entre els quals un
Tratado de técnica musical (1923) i uns Estudios rítmicos, polirrítmicos y
politonales (1939). 17 CAT BIO Ardèvol i Sardà, Leandre (Reus, Baix Camp, 1809 – 1873) Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer. Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d'aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s'establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya. Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima. Escriví diversos opuscles sobre mecànica. 18 CAT BIO Ardiaca i Martí, Pere (Balaguer, Noguera, 1909 – Moscou, Rússia, 1986) Polític. Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d'Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França fins al 1932 que s'establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets. Posteriorment passà a Barcelona on fundà el PSUC (1936). En acabar la guerra civil (1936-39) s'exilià. En tornar a Catalunya, fou detingut a Barcelona el des/1962 i condemnat a 23 anys de presó per un consell de guerra celebrat el 30/mar/1963 i empresonat (1962-71). Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Elegit president del PSUC el gen/1981, fou expulsat de la presidència a causa de la seva línia prosoviètica (juliol) i del partit (desembre), juntament amb els partidaris d'aquest corrent, els quals fundaren el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca esdevingué president (abr/1982). 19 CAT BIO Ardid Bernard, Lorenzo (Herrera, Aragó, s. XIX – Barcelona, 1914) Polític. Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica (1875), abandonà la carrera militar. A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble. Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat. 20 VAL BIO Ardit, Manuel (València, 1941 - ) Historiador. El doctorà el 1975 i fou professor titular d'història moderna a la Universitat de València, d'on fou director del Servei de Publicacions. Especialista en l'antic règim i la revolució liberal al País Valencià, ha publicat diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Ha treballat, també, l'erasmisme valencià, el comerç amb l'Amèrica colonial o la demografia històrica: La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Els Homes i la terra del País Valencià: segles XVI-XVIII (1993, 2 vol). Ha col·laborat o ha estat editor d'algunes obres de síntesi: Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975) i Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995). Director de la revista "Afers" des del 1987. 21 CAT BIO Ardit i Treno, Carles (Catalunya, s. XVIII – Barcelona, 1821) Tècnic i creador d'estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó. El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas. 22
EUR BIO
Ardó (França, s. VIII - Narbona ?, França, 720 ?) Rei visigot (713-720).
Successor d'Àkhila en el govern de la Septimània i la
Tarraconense. Després de l'ocupació per al-Hurr de
València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l'ocupació del
Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d'al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort. 23 FRA GEO Ardoné (les Paüls, Alta Ribagorça) Llogaret (1.360 m alt), dins l'antic terme de Nerill, de la parròquia del qual depèn la seva església. Es troba situat a la serra que separa l'Isàvena de la Valira de Castanesa. 24 CAT GEO Ardòvol (Prullans, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l'Esquella. Les cases es troben agrupades al voltant de l'església de Sant Climent (consagrada l'any 891 pel bisbe d'Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt. Ardòvol és esmentat ja el 839. 25 FRA GEO Arduané (les Paüls, Alta Ribagorça) Forma tradicional del nom del llogaret d'Ardoné. 26 CAT GEO Arduix (Anserall, Alt Urgell) Llogaret de l'antic mun. de Civís, situat a la capçalera de la riera d'Argolell, al límit amb Andorra. L'església és actualment santuari de la Mare de Déu d'Arduix. Pertany a la parròquia d'Argolell. 27 CAT BIO Area, Ramon (Manresa, Bages, s. XIV - Catalunya, s. XIV) Jurista. Vicecanceller de Jaume II i canonge de Vic. Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia suni honesta i, amb d'altres col·laboradors, Consilia juris. 28 CAT GEO Arena, bassa de l' (Tortosa, Baix Ebre) Estany o albufera, a la costa septentrional del delta de l'Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l'Estella. 29
BAL GEO
Arenal, s'
(Llucmajor / Palma de
Mallorca, Mallorca Occidental)
Poble entre els dos municipis, sobre les dunes consolidades al contacte del
pla de Sant Jordi i la marina de
Llucmajor. Antic nucli de pescadors, des dels anys cinquanta és un dels principals centres turístics de
Balears. 30 VAL GEO Arenals del Sol, els (Elx, Baix Vinalopó) Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d'Aigua Amarga i el cap de Santa Pola. Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d'una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda. 31 CAT BIO Arenas i Clavell, Jordi (Mataró, Maresme, 1920 - ) Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós. Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d'aquest pel papa Pius XII. 32 CAT BIO Areñas i Tona, Rafael (Barcelona, 1883 - v 1938) Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas. El 1918 participà a l'exposició d'art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una "foto acolorida". El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista "Lux", òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any. 33
COR HIS
Arenella,
ducat del' (Sicília, Itàlia) Ducat creat el
1645 i concedit a Vidal de Vallguarnera i
Lanza, d'origen català i vinculat a Catalunya. 34 CAT GEO Arenella, illa (Cadaqués, Alt Empordà) Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit sors-oest - sud-est i 100 m d'amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord. En dret de l'illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella. 35 AND GEO Arenes, coll d' (Andorra) Depressió (2.510 m alt), de la serralada que separa la vall de la Valira d'Encamp de la ribera d'Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l'Estanyó. Hi passà el camí de Canillo a Llorts. 36 CAT GEO Arenes, les (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, el més antic dels de la part alta de la població, originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines. 37 CAT GEO Arenes, les (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Santuari de Santa Maria de les Arenes, situat dins l'antic terme de Sant Feliu del Racó, a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt. És esmentat ja el s. X; la construcció de l'església és romànica. La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica. A l'altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s'ha anat formant un agrupament de cases de repòs. 38 CAT GEO Arenes, pla de les (Sant Hilari Sacalm, Selva) Peneplà (v 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d'aigües entre les rieres d'Arbúcies, d'Osor i Major. Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades. 39 VAL GEO Arenes, platja de les (València, Horta) Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d'en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí. En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes. 40 CAT GEO Arenes, riera de les (Vallès Occidental) Curs d’aigua estacional. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d'aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs. A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera. El 1962 el desbordament d'aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí. 41
CAT GEO
Arenes de
Foixà, les (Foixà,
Baix Empordà)
Altre nom del
poble de Sant Llorenç
de les Arenes. 42
VAL HIS
Arenós (la Pobla d'Arenós, Alt
Millars) Antic lloc,
contingut dins el gran castell d'Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s'instal·là, a partir del s. XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de
la Pobla d'Arenós. Era el centre de la baronia
d'Arenós. 43 VAL BIO Arenós (Tolosa de Llenguadoc, França, s. XII - País Valencià, s. XV) Llinatge. Tingué com a feu la baronia d'Arenós (Alt Millars). Iniciat per Eiximen Peris d'Arenós. 44
VAL HIS
Arenós,
baronia d' (la Pobla d'Arenós,
Alt Millars) Feu que comprenia el terme municipal. Concedida per
Jaume I el 1242 a Eiximen Peris
d'Arenós. En casar-se Violant d'Arenós (1352), la baronia restà vinculada a la casa de
Gàndia, i fou posteriorment heretada pel seu nét
Jaume d'Arenós. Confiscada per Joan II el 1464, formà part, des d'aleshores del
ducat de Vilafermosa. 45 VAL BIO Arenos, Blai Eiximenis d' (País Valencià, s. XIII) Fill d'Eiximèn Peris. Junt amb el seu germà Eiximèn, acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia. 46 VAL BIO Arenós, Eiximèn d' (País Valencià, s. XIII) Fill d'Eiximèn Peris. Junt amb el seu germà Blai Eiximenis, acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia. Pare de Gonçalvo Eiximenis, Ferran Eiximenis i d'Eiximèn Peris. 47
VAL BIO
Arenós,
Eiximèn Peris d' (o de
Tarassona) (Aragó, s. XIII - País
Valencià, a 1266)
Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i
Múrcia. Aquest li concedí la baronia d'Arenós
(1242). Fou el pare de Blai Eiximenis i d'Eiximèn
d'Arenós. 48 VAL BIO Arenós, Eiximèn Peris d' (País Valencià, s. XIII – Almeria, Andalusia, 1309) Conseller reial. Fill segon d'Eiximèn. Es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d'Almeria (1309), i en aquesta darrera morí. Foren germans seus, Gonçalvo Eiximenis i Ferran Eiximenis. 49 VAL BIO Arenós, Eiximèn Peris d' (País Valencià, s. XIV) Noble. En 1375 fou un dels juradors de la pau d'Almazan. En 1383 assistí a les Corts generals de Montsó. Fou de la ponència elegida per determinar qui eren els prohoms reials que havien de ser expulsats en aquella ocasió. Fou camarlenc privat de Joan I. En 1387 substituí Bernat de Senesterra com a governador de Sardenya. En 1388 tornà a Catalunya per concloure una pau amb els rebels sards. Fou servidor del rei Joan I. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. 50 VAL BIO Arenós, Eiximèn Peris d' (País Valencià, s. XIV) Noble. En 1328 assistí, a Saragossa, a la coronació d'Alfons III el Benigne. 52
COR BIO
Arenós,
Ferran Eiximenis d' (País
Valencià, s. XIII –
Grècia ?, s. XIV) Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la
Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de
Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d'Atenes, Guy de la Roche. Després de la mort de
Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb
Bernat de Rocafort, la campanya del 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de
Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l'Imperi.
Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina. 53 VAL BIO Arenós, Gonçal Dies d' (País Valencià, s. XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347) Senyor d'Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, l'armà cavaller. El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera. Fou pare de Violant. 54 VAL BIO Arenós, Gonçal Eiximenis d' (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Senyor d'Arenós. Intervingué (1326) en l'ocupació catalana de Sardenya i lluità per la independència de l'illa enfront de Pisa, i en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, l'armà cavaller. El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. 55 VAL BIO Arenós, Gonçalvo Eiximenis d' (País Valencià, s. XIII – 1357) Fill gran d'Eiximèn. En 1291, amb els seus germans Eiximèn Peris i Ferran Eiximenis, destacà al bándol d'Entença-Xèrica. Fill seu fou Pere Jordà. 56 VAL BIO Arenós, Jaume d' (País Valencià, s. XV – Xàtiva, Costera, 1464) Fill natural d'Alfons II de Gandia. Aquest li deixà en morir (1425), la baronia d'Arenós. En la seva joventut serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Després de participar a la fase inicial del setge de Gaeta, caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça, en 1435. Quan pujà al tron Joan II es mostrà poc favorable a aquest monarca i simpatitzà, en canvi, amb el príncep Carles de Viana. En 1462 esclatà la guerra del Principat contra el monarca. Fou l'únic gran noble què, al regne de València, s'adherí a la lluita contra el rei. Emprengué diversos fets d'armes, com la presa del castell d'Alcanyís (1462), i mantingué la singular actitud, durant dos anys llargs, amb fortuna remarcable. El 1464 hagué de retirar-se a les seves possessions per defensar-les a ultrança. Caigué presoner el 4/set/1464. Fou conduït al castell de Xàtiva, on moriria en captiveri. Els seus fills Jaume, Joan i Pere, presos també aleshores i tancats a la torre de Torrent, aconseguiren escapar. El rei Joan II confiscà la baronia d'Arenós i la lliurà, amb el nou títol ducal de Vilaformosa, al bastard reial Alfons. 57
VAL BIO
Arenós,
Jaume d' (País
Valencià, s. XV – Barcelona, d 1472)
Noble. Fill gran de Jaume. En 1464, amb els seus germans
Joan i Pere, fou empresonat per ordre de
Joan II a la torre de Torrent, sota la custòdia de
Pere Ciscar. Aconseguiren escapar i fugir a Castella. D'allí passaren a
Catalunya, on es posaren al servei de Pere de
Portugal, el qual envià Jaume d'ambaixador a Borgonya, el 1465. El 1472, al final de la
guerra, Jaume i els seus germans hagueren de sotmetre's, a
Barcelona, a Joan II. Encara que no sofrí represàlies, veié rebutjats els seus intents de recuperar la
baronia d'Arenós, que havia estat del seu pare. Potser per compensar-lo, i segurament amb alguna oferta econòmica a tall de consolació, el rei volgué casar la seva amant Francina Rossa amb el
d'Arenós, el qual no acceptà i continuà reclamant les possessions paternes. A la fi es determinà a recuperar-les en un cop de força. Reuní alguna gent d'armes i, comptant amb simpaties dins la 58 VAL BIO Arenós, Joan d' (País Valencià, s. XV) Fill segon de Jaume. Amb els seus germans Jaume i Pere fou empresonat en 1464 a la torre de Torrent, per ordre de Joan II, al temps que el seu pare era reclós a Xàtiva. Ell i els seus germans fugiren i es refugiaren de primer a Castella i després al Principat, llavors en guerra contra el rei. En 1472 figurava entre els nobles que hagueren de fer acatament al rei Joan II, al final de la guerra. 59 VAL BIO Arenós, Pere d' (País Valencià, s. XIV) Noble. El 1380, en unió de Roger de Montcada, anà a Sicília per a defensar-hi la jove reina Maria dels seus nombrosos enemics i per cooperar a la seva custòdia, que resultà ben difícil. A la fi, i gràcies a un cop d'audàcia del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, la reina i els seus valedors foren salvats del castell d'Agosta, on es trobaven assetjats i en perill extrem. La maniobra havia de ser transcendental per a la futura reincorporació a Catalunya-Aragó del reialme de Sicília. 60 VAL BIO Arenós, Pere d' (País Valencià, s. XV - Catalunya, s. XV) Fill petit del primer Jaume. Germà de Jaume i de Joan, amb els quals fou empresonat en 1464, fugí i passà a Catalunya. En 1472 hagué de reconèixer la sobirania de Joan II. 61 VAL BIO Arenós, Pere Jordà d' (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Fill de Gonçalvo Eiximenis. En 1288 serví Alfons II el Franc a la frontera de l'Empordà, en previsió de les incursions de Jaume II de Mallorca. L'any següent actuà intensament a les files de la Unió aragonesa, que l'imposà com a conseller del monarca. El 1309, sota el regnat de Jaume II, fou un dels nobles destacats a la campanya d'Almeria. 62 VAL BIO Arenós, Sanç d'Horta d' (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Noble. Germà de Pere Jordà i fill, per tant, de Gonçalvo Eiximenis. En 1324 anà a Sardenya amb un contingent de reforç tramès a l'expedició de l'infant Alfons. Quan aquest es coronà rei, en 1327, assistí a la cerimònia, a Saragossa. En 1332 posseïa terres a Sardenya, com a recompensa de la seva col·laboració a l'illa. 63 CAT BIO Arenós, Sança Eiximenis d' (País Valencià, s. XIV – Catalunya, s. XIV) Muller de Joan de Prades. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera, Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia, Lluís, que fou bisbe de Mallorca, i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica. 64
VAL BIO
Arenós i
Cornell, Violant d' (País
Valencià, s. XIV)
Muller d'Alfons d'Aragó, duc de
Gandia. Filla de Gonçal Dies. Aportà la baronia d'Arenós al seu marit. 65 CAT GEO Areny, cingle de l' (Navès, Solsonès) Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit occidental de l'altiplà de Busa. El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l'altiplà pel Grau de l'Areny. 66 CAT HIS Areny, comtat d' (Catalunya) Títol senyorial, atorgat el 1707 per l'arxiduc Carles d'Àustria a Francesc d'Areny i de Queralt, tercer baró de Claret. Actualment és vinculat als Montojo. 67 AND GEO Areny, farga de l' (Ordino, Andorra) Antiga farga (1.268 m alt). Una de les cinc més importants d'Andorra, situada a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua avall i dins la parròquia. El 1872 produí 96 tones de ferro. Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol. Actualment és una serradora.
71 CAT HIS Areny de Vilanova, comtat d' (Catalunya) Títol senyorial concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria a Feliu d'Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat. 68 CAT BIO Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d' (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Noble. Fou partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida. En 1706 formà part del contingent lleidetà que es replegà al Pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l'ofensiva borbònica. Li fou encomanada l'agrupació de voluntaris a la Conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d'Aragó. En 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d'Areny. Carles d'Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri. En 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà. 69
CAT BIO
Areny
i de Queralt,
Francesc d' (Catalunya, s. XVII -
Moià, Bages ?, s. XVIII)
Baró de Claret. Actuà com a capità de la
Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de
Felip V. Abraçà la causa de Carles d'Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706. Actuà especialment als fronts de
Lleida i de la Conca de
Tremp, col·laborant amb Fèlix d'Areny. El 1707 rebé el títol de
comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a
Moià. 72 NOR HIS Arenyanes (Glorianes, Conflent) Antic terme que pertanyia, el s. XIV, a Sant Miquel de Cuixà. 73 CAT GEO Arenyo, serra d' (Salardú / Viella, Vall d'Aran) Serra (2.522 m alt) que separa els dos municipis. 74 CAT GEO Arenys, els (el Pont de Bar, Alt Urgell) Caseriu de l'antic mun. de Toloriu, situat a la confluència del torrent de Barguja amb el Segre, a l'esquerra d'aquest riu. 75 CAT BIO Arenys, Pere (Catalunya, 10/des/1349 – s. XIV) Frare dominicà. Fou provincial de l'orde a Terra Santa. Escriví una crònica dels esdeveniments del seu temps, començant per la data de la seva naixença.
78
CAT BIO
Arenys de
Mar, Hilari d' (Arenys de
Mar, Maresme, 1889 - Catalunya, s. XX)
Escriptor i frare caputxí. La seva producció literària és molt extensa i comprèn una quarantena d'obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural. Són molt remarcables els seus estudis sobre goigs. N'ha publicat uns dos-cents de solts. Els seus llibres més importants són:
Nostres cançons (1916), Alba de Pasqua (1924), Nadal (1924),
Camperola (1924), ...el meu poble (1924), Poema
pastoral (1925), Les eixides (1928), La Vall de Núria (1929),
Els Germans de sant Francesc (1929), Cançons de Nadal i de
Pasqua (1931), La nostra mar (1947), Primer llibre de goigs, Del camp i de la
terra (1952), El pessebre de sant Francesc (1953), Santa Clara
d'Assis (1956), El sol i la vida (1958) i La Vall sagrada de
Núria (1961). 79 CAT BIO Arenys de Mar, Tomàs d' (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890) Frare caputxí. Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella.
81 CAT GEO Arenys d'Empordà (Garrigàs, Alt Empordà) Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l'esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi. L'església parroquial de Sant Sadurní és romànica. Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona. 82 CAT BIO Arenys i Galdon, Ricard (Barcelona, 1914 – 1977) Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres. La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista. 83 CAT GEO Ares (Cabó, Alt Urgell) Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d'Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall d'Aguilar. Prop del llogaret, que presideix l'església, es troben les bordes d'Ares. Ares pertanyia al quarter d'Organyà, del vescomtat de Castellbó. 84 VAL HIS Ares, batllia d' (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Antiga comanda del maestrat de Montesa. Comprenia el castell i la vila amb el seu terme. 85 VAL GEO Ares, canada d' (Alt Maestrat / Ports) Rambla entre les dues comarques. Neix dins el municipi d'Ares del Maestrat i després de travessar l'altiplà de la Canada desemboca, per la dreta, a la rambla de Sellumbres. 86
CAT GEO
Ares, coll d' (Àger, Noguera
/ Sant Esteve de la Sarga, Pallars
Jussà) Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec
d'Ares, entre els dos municipis, per on passa l'antic camí i la carrerada de Balaguer a
l'Alta Ribagorça. Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d'Àger), hi havia, els s. XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit
hospital d'Ares (o de Sant Joan de Jerusalem). 87
CAT/NOR GEO
Ares, coll d'
(Molló, Ripollès /
Prats de Molló,
Vallespir) Depressió (1.527 m alt) entre els
dos municipis, Pas natural, fronterer entre Espanya i França; situat al
Pirineu Oriental, al
nord-oest de Camprodon, aigües amunt del Ritort, afluent del
Ter. És un pas històric en les comunicacions entre les
dues comarques. 88 NOR GEO Ares, coll de les (Puigbalador, Capcir) Pas del camí entre el Capcir i el Donasà, límit de Catalunya amb l'antic comtat de Foix. 89 FRA GEO Ares, les (les Paüls, Alta Ribagorça) Santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs. Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l'alta vall de l'Isàvena (les Paüls) amb la Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d'unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s'estèn fins a l'Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret. 90 CAT GEO Ares, les (Pallars Sobirà) Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d'Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Esterri d'Àneu, València d'Àneu, Son i Sorpe). Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d'excursions. 91 VAL GEO Ares, mola d' (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Elevació muntanyosa (1.321 m alt), al límit amb els Ports. És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Bergantes de la de la rambla de la Viuda. El seu cim és aprofitat per al pasturatge.
93
VAL GEO
Ares del Bosc
(Benasau, Comtat)
(ant: Ares de Penàguila) Llogaret, situat a la dreta del barranc
d'Ares, afluent, per la dreta, del riu de
Frainos. Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a
Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems
95 CAT GEO Arestui (Llavorsí, Pallars Sobirà) Poble (1.141 m alt), situat a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca. La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca. El poble es troba al mig d'una extensa zona forestal. 96 CAT GEO Àreu (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d'Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d'Àreu (o port de Boet). De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l'antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre. A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d'Àreu, amb les restes de l'antic castell d'Àreu. Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó. 97 CAT BIO Arèvalo, Eduard (Tortosa, Baix Ebre, 1830 - s. XIX) Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals. 98
CAT GEO
Arfa (el Pla
de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble i antic municipi: 18,94 km2, 668 m alt, unit el 1968
a l'actual. La vila és agrupada a la riba esquerra del Segre i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de
Lleida a la Seu
d'Urgell. L'església parroquial (Sant Serni) conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant
Miquel.
Des de Ardanui fins a Arfa l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Ard ] [ Ardi ] [ Arene ] [ Arenos, E ] [ Areny ] [ Ares ]
|
|
|
