|
|
|
Anar a: [ Anglo ] [ Anh ] [ Anoia ] [ Ant ] [ Antig ] [ Anto ] La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar. (anònim) 1 EUROPA - CULTURA Anglo-Catalan Society (Anglaterra, 1952 - ) Associació acadèmica. Fundada per tal de promoure les diverses manifestacions culturals catalanes, i formada per professionals britànics, catalans residents a la Gran Bretanya i representants d'altres països. Promou l'intercanvi de joves investigadors catalans i britànics i va oferir un premi anual als Jocs Florals fins al 1975. Des del 1977, publica també monografies. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglora i Chaban, Eusebi (Barcelona, 1832 – 1875) Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l'Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil. Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d'altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català. La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions. 3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Anglos, vall d' (Montanui, Alta Ribagorça) Vall d'origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta. Els estanys d'Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l'inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt. A la capçalera de la vall, sota el pic d'Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d'Anglos. 4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
6 CATALUNYA - HISTÒRIA Anguera (Barberà de la Conca, Conca de Barberà) Despoblat. Situat a prop d'Ollers, vora el riu d'Anguera. Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, el 1076 donaren a repoblar el lloc. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anguera, Ramon (Catalunya, s. XIX) Guerriller carlí de la primera guerra. Era conegut pel sobrenom de Lo Traginer. Reuní un contingent de 3.000 homes i 30 cavalls, al front del qual féu una entrada a Arbeca el 1836. Poc després aconseguia també d'entrar a les Borges Blanques. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Anguera, riu d' (Conca de Barberà) Curs d’aigua. Es forma al vessant septentrional de la serra del Cogulló i després de rebre, per la dreta, el riu de Vallverd, entre Sarral i Pira, aflueix al Francolí, aigua avall de Montblanc. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anguera de Sojo, Oriol (Barcelona, 1879 – 1956) Jurista i polític republicà. Per l'abr/1931 fou nomenat president de l'Audiència de Barcelona, i per l'agost, governador civil, càrrec que dimití pel desembre del mateix any. Fiscal del Tribunal Suprem, posteriorment organitzà l'Acció Popular Catalana. Elegit diputat a Corts per la CEDA el 1933, fou ministre de Treball de 1934 a 1935. Poc després abandonà la vida política. Autor de nombrosos treballs, destaca El dret català a l'illa de Sardenya (1914). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anguera i Nolla, Pere
(Reus, Baix Camp,
18/nov/1953 - )
Historiador. Professor de la Universitat Rovira i
Virgili. Especialitzat en el s. XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme. És autor de les obres:
La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle
XIX (1982), Propaganda política i processos electorals al Baix Camp,
1869-1873 (1985), Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp,
1808-1868 (1987), A bodes em convides. Estudis d'història social (1987),
Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de
Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), i director del volum 7è de l'obra
Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat
La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996).
12
ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Anguila,
cala (Manacor,
Mallorca Oriental)Manacor,
Mallorca Oriental) Cala de la
costa, situada al sud de Portocristo, junt a
cala Mendia. 13
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Anguilera,
sèquia d' (Massalavés, Ribera
Alta) Sèquia
que pren l'aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal. 14
CATALUNYA - BIOGRAFIA Angulo
i d'Agustí, Isidor d' (Vilanova i la
Geltrú, Garraf, 1812 -
l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1854) Economista agrari. Noble terratinent del
delta del Llobregat. Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d'Amics del País, de
Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43). President de la Companyia Agrícola
Catalana i membre fundador de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d'articles, molt difosos, contra la indivisivilitat de la propietat de la terra i a favor de l'emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil. Dirigí la "Revista de Agricultura Práctica" (1853).
15
CATALUNYA
- EMPRESA
Anheuser Busch
(Catalunya, 1982 - ) Empresa multinacional nord-americana. A Catalunya controla la societat Bimbo SA, com a conseqüència de l'absorció, el 1982, de la també multinacional americana Campbell Taggart. El 1990 signà un contracte amb altres accionistes catalans per a la construcció del parc d'atraccions
Port Aventura, del qual posteriorment esdevingué l'accionista principal.
16
CATALUNYA - GEOGRAFIA
17
ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ànimes,
talaia de ses (Banyalbufar, Mallorca
Occidental) Antiga torre de vigilància.
Construïda el s. XVI, té planta circular i 4 m d'alçària. Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de
Tramuntana, des de sa Dragonera fins a
Sòller. També és anomenada sa
Torreta, la talaia des Verger (o del coll des Verger),
de Banyalbufar i de sa Pedra de s'Ase. 18
EUROPA - BIOGRAFIA Anjou
(França,
s. IX - 1481)
Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d'Anjou al seu germà
Carles d'Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols. Aquest
reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou
conquerit (1442) per Alfons IV el Magnànim. 19
PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI 20
PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Anna, comtat d'
(País Valencià) Títol concedit el 1604 a Ferran
Pujades de Borja, sisè senyor d'Anna (Canal de Navarrés). Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó.
21
EUROPA - BIOGRAFIA
22
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Anna Maria del
Santíssim Sagrament (Margarida
Mas i Pujol) (Valldemossa, Mallorca,
1649 - Palma de Mallorca, 1700) Escriptora
mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma
de Mallorca. És autora d'un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon
Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del
Llibre d'amic i amat clogué, de fet, la revifalla d'impressions setcentistes d'obres lul·lianes, desvetallada a
Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).
23
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Annauir
(Xàtiva, Costera)
(o Anauir o Anuir) Poble,
situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d'horta que s'estén al peu de la
serra de Vernissa. L'església, que ja existia el s. XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i
depèn de la parròquia de Novetlè. Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians. Fou municipi independent fins al 1883. 24
MÓN - BIOGRAFIA Anníbal
(Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica, 183 aC)
General cartaginès. Fill d'Amilcar Barca. El 219 aC, després de sotmetre les tribus del centre de la península ibèrica, conquerí
Sagunt, la qual cosa violà el tractat de l'Ebre i inicià la segona guerra púnica.
25
CATALUNYA - HISTÒRIA
Anníbal, escala d'
(Catalunya) Montanya del litoral nord a l'època romana, segons Mela. Generalment identificada amb el
Montgrí.
26
ILLES BALEARS - HISTÒRIA
27
CATALUNYA - COMARCA
28
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Anoia, Berenguer
d' (Inca, Mallorca,
s. XIV - Illes Balears, s. XIV) Trobador. Visqué probablement al principi del s. XIV. De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu
Mirall de trobar. Aquesta obra, tractat de retòrica, d'extensió breu, és divideix en cinc parts i l'autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval. La seva independència respecte a
Las leys d'amor, llibre del mateix gènere, pertanyent a l'escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328, fa suposar que fou escrit amb anterioritat.
29
CATALUNYA - GEOGRAFIA
Anoia,
l' (Anoia / Alt
Penedès) Riu, afluent dretà del Llobregat.
Neix als altiplans de Calaf i corre en direcció
nord-oest - sud-est fins al seu aiguabarreig a Martorell. De règim pluvial mediterrani amb màxim primaveral, té el cabal escàs, però de gran potència erosiva. Els seus afluents formen valls profundes i de molt de pendent per aconseguir el nivell de base; els més importants són les rieres de
Tous, Ódena, Castellolí,
Carme (el principal) i el riu de
Bitlles. La vall del riu serví des d'antic per a l'establiment de comunicacions (via romana del riu Anabis i camí ramader medieval). L'aprofitament de l'aigua possibilità la creació d'un important corredor industrial (fàbriques de paper i de teixits).
30
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anònim Enamorat de Ripoll
(Catalunya, s. XII) Suposat autor/s de poemes
amatoris en llatí, continguts en un manuscrit de Ripoll del final del s. XII, avui conservat a
l'arxiu de la Corona d'Aragó. D'estil àgil i desimbolt, com el de la millor poesia llatina europea coetània, els poemes són d'un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual. No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a Lorena.
31
CATALUNYA - GEOGRAFIA
32
CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ans (Sallagossa, Alta
Cerdanya)
(o les Cases d'Ans) Caseriu,
situat a la dreta del riu d'Er, entre Er i
Gorguja, al llarg de la carretera de la Guinguera d'Ix a
Montlluís. El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de
Llívia, el monestir d'Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al
monestir de Cuixà. 33
ANDORRA - GEOGRAFIA Ansalonga (Ordino, Andorra) Llogaret (1.331 m alt), situat a l'esquerra de la
ribera d'Ordino, entre Sornàs i
la Cortinada.
34
CATALUNYA - GEOGRAFIA
Anserall (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Poble
i antic municipi, que el 1970 formà part de l'actual, situat a la riba dreta de la
Valira, al nord del poble hi ha l'església romànica de l'antic monestir de
Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d'església parroquial del poble.
35
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Ansesa i
Gironella, Enric (Girona,
1945 - ) Pintor. De formació autodidacta, conreà inicialment l'escultura. La seva pintura, que parteix d'un realisme expressionista (1965-68), després d'un període transicional (1968-71) en el qual denota una dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l'ús de motius cal·ligràfics i de coloracions fosques: tot plegat amb evidents connotacions simbòliques. 36
CATALUNYA - GEOGRAFIA Ansies
(Odèn, Solsonès) Grafia tradicional d'Encies. 37
CATALUNYA - GEOGRAFIA Ansies,
les (les Planes d'Hostoles,
Garrotxa) Grafia tradicional de les Encies.
38
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Ansis, Pasqual
(València, 1896 - Benimaclet,
Horta, 1948) Mestre i poeta. Fou president de Nostra Parla -entitat valencianista- i tingué al seu càrrec la secció pedagògica del setmanari valencianista
"El Camí".
39
CATALUNYA - GEOGRAFIA
40
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Ansúrez,
Maria (Castella, s. XI -
Catalunya, s. XII)
Muller d'Ermengol V d'Urgell. Filla del comte
Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid. Fou la mare d'Ermengol
VI, nat precisament a Castella i posat, durant la seva minoritat. sota la tutela de l'avi, que exercí les seves funcions amb gran cura. També foren filles seves
Major, Estefania i Teresa. 41
ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ansúrez,
Pedro (Castella, s. XI – 1118)
Noble de la família del Beni-Gómez. Casà la seva filla Maria amb el comte
Ermengol V d'Urgell, i fou tutor del seu fill Ermengol
VI, que ajudà en la conquesta de Balaguer (1106).
42
PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
43
PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Antella, baronia
d' (País Valencià)
Títol concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador, senyor d'Antella, Rafalet i
la Xarquia (Ribera Alta). Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira.
44
ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Antena, cala
(Manacor, Mallorca Oriental)
Cala de la costa, al nord de Cala Murada. La seva platja n'ha fet un indret d'atracció turística.
45
CATALUNYA - GEOGRAFIA
46
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Antequera,
Ferran d' Veure> Ferran I de
Catalunya-Aragó. 47
CATALUNYA - HISTÒRIA Antic,
l' (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat,
a l'antic terme particular de la Granadella; era una masia esmentada des del s. XII.
48
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Antic, Pere
(Palma de Mallorca, s. XVI) Poeta i notari. Sembla que fou perseguit pels
agermanats, els quals saquejaren la seva casa. En produir-se la visita de
Carles V a Mallorca (del
13 a 18/oct/1541), camí d'Alger, fou un dels qui celebraren l'estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per
Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de
l'Emperador (1542). 49
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Antic
de Llorac, Agustí (Palma de
Mallorca, 1698 – 1752)
Canonge. Rector de la universitat lul·liana de
Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons. Predicador i defensor de
Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura. Deixà publicats alguns sermons (1750).
50
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Antic de Llorac,
Joan Miquel (Illes Balears,
s. XVIII - Palma de Mallorca, 1771) Polític.
Regidor perpetu de l'ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per
Ferran VI. Intentà de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, responsable, segons ell, de la misèria de l'illa. Així, redactà, amb informació abundosa, un projecte de reforma. Els diputats de la universal consignació confiaren aleshores llur defensa a l'advocat Joan Baptista Roca, el qual escriví unes objeccions. Però Antic replicà amb una
Satisfacción de los reparos (1753), on justificà la seva crítica de la situació i la seva proposta, la qual reeixí, cinc anys després, amb la creació d'una junta de cabals comuns. Per fidecoïmís, anteposava als seus cognoms el de Palou.
51
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Antich,
Jeroni (Palma de
Mallorca, s. XVI – 1583)
Religiós mercenari. Tingué gran prestigi dins l'orde, del qual fou provincial. Passà cinc mesos captiu a Àlger, on fou cruelment martiritzat. Es autor d'algunes cançons d'inspiració religiosa.
52
CATALUNYA - BIOGRAFIA
53
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Antich,
Rafael (Catalunya, s. XVII)
Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat de Catalunya en 1640. Com a tal, tingué un paper destacat al complex procés polític que desfermà la
guerra de Separació i la reconeixença, com a sobirà de
Catalunya, del rei Lluís XIII de França, després d'uns dies de constitució del
Principat en república independent.
54
CATALUNYA
- BIOGRAFIA
55
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Antich
i Saladrich, Josep (Tortosa,
Baix Ebre, s. XVII – Barcelona,
11/set/1714)
Prohom. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant la defensa de
Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d'infanteria de la Concepció, a les ordres directes de
Villarroel. Morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d'aquella jornada.
56
CATALUNYA - BIOGRAFIA
57
CATALUNYA - GEOGRAFIA Antiga,
l' (Blanes, Selva) Santuari
de la Mare de Déu de l'Antiga, dit antigament de la Mare de Déu de la
Riera, situat al veïnat de la Maçaneda. 58
CATALUNYA - BIOGRAFIA Antiga
i Lluís, Candi (Catalunya, s. XIX –
Barcelona, 1878)
Pedagog. L'any 1849 fundà a Barcelona el col·legi del seu nom, que fou un dels més famosos de la capital durant un llarg període. 59
CATALUNYA - BIOGRAFIA Antiga
i Monner, Agustí (Barcelona, 1874 – 1942)
Pintor. Era fill de l'actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant. Té obres al
Museu d'Art Modern de la capital.
60
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Antigó,
Anna Maria (Perpinyà, 1602 – 1676)
Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a
Perpinyà l'any 1621, d'on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el
Rosselló pels francesos, el nou governador l'envià a l'exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652). Visquè exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de
Barcelona; retornà a Perpinyà el 25/mai/1660 a petició de la nova abadessa i amb l'intervenció d'Alexandre VII. Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s'havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l'observança per sotmetre's a la jurisdicció del bisbe.
61
CATALUNYA - BIOGRAFIA
62
CATALUNYA - BIOGRAFIA Antigoni,
Antoni (Catalunya, s. XIV – s. XV)
Arquitecte. Mestre principal de l'església de Santa Maria de Castelló
d'Empúries, on dirigí la construcció de la magnífica portada (principi del s. XV). Gaudí d'un gran prestigi en el seu temps, com ho prova el fet que formà part de la comissió d'arquitectes reunida el 1416, per
Dalmau de Mur, bisbe de
Girona, per a considerar la continuació de la catedral amb nau única.
63
CATALUNYA - GEOGRAFIA
Antigues
(Navès, Solsonès) Antic terme,
situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la
vall d'Ora; és drenat per la rasa
d'Antigues, que neix al coll d'Arques, sota la
serra de Busa i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l'aiguabarreig d'aquest amb
l'aigua d'Ora. 64
CATALUNYA - GEOGRAFIA Antiguitat,
Santa Maria de l' (Casserres, Berguedà) Veure> Santa Maria de l'Antiguitat.
65
CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
Antillón, baronia
d' (Catalunya-aragó)
Feu que comprenia els castells i viles d'Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego. El s. XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d'Antillón. Una néta seva,
Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó. L'hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del
comte d'Urgell, es casà amb Gombau d'Entença, i llur filla
Teresa aportà aquests feus al seu marit, l'infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó. En ésser confiscats tots els béns del darrer
comte d'Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d'Antillón a
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d'Aragó i un dels
compromissaris de Casp. Passà als Ximènez d'Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.
66
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Antillón,
Blanca de (Aragó, s. XIII)
Filla de Sancho de Antillón. Néta de Vallés de Bergua, amant de
Jaume I de Catalunya-Aragó. L'any 1241 cedí al rei els seus drets sobre el castell de
Castre (Ribagorça), que passà a llur fill, ja nascut en aquella data,
Ferran Sanxis de Castre.
67
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
68
CATALUNYA - GEOGRAFIA Antist
(la Torre de Cabdella, Pallars
Jussà) Poble (1.231 m
alt) de l'antic mun. de la Pobleta de Bellveí,
a la vall Fosca, situat en un coster, a la dreta del
Flamicell. La senyoria pertangué fins al s. XIX al
bisbe de Lleida.
69
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Antist, Bartomeu
(València, s. XVI) Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l'ambient d'interès per les ciències que es formà a
València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s. XVI. La seva única obra impresa,
Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y
estrellas (València, 1580) resulta, aixó no obstant, dedicada a l'astrologia més extravagant.
70
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Antist,
Pere d' (Catalunya, s. XIII – d 1356)
Mestre d'esgrima d'Alfons III el Benigne, de
Pere III el Cerimoniós i dels fills d'aquest,
Joan i Martí; fou també porter reial. El 1336 fou enviat pel rei
Pere a Utiel amb altres consellers seus per parlamentar amb el noble rebel
Pere de Xèrica; els missatgers foren empresonats per aquest, tret d'Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de
Pere de Xèrica, llur retorn.
71
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
72
CATALUNYA - GEOGRAFIA
Antius
(Callús, Bages) Veïnat i colònia industrial,
situada a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de
Súria. 73
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Antolí,
Josep (País
Valencià, s. XVII – Benifassà, Baix
Maestrat, d 1680)
Abat quadriennal de Benifassà. Per mort del seu antecessor, fou elegit
el 1667. Guanyà la reelecció el 1672 i 1680. Fou el definidor de l'orde cistercenc a
València.
74
CATALUNYA - LITERATURA
Antologia Catalana
(Barcelona, feb/1965 - ) Col·lecció d'Edicions
62. Dirigida per Joaquim Molas. Es proposà d'oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic. Publicà predominantment texts literaris, que van de
Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d'historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes (i en aquest cas són traduïts), acompanyats d'un pròleg i d'unes taules. Ha ofert obres inèdites, com
Lo desengany, de Francesc Fontanella, i Lucrècia, de
Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques, de poesia, prosa o teatre.
75
CATALUNYA - PUBLICACIÓ
Antologia
dels Fets, les Idees i els Homes d'Occident (Barcelona, mai/1947
– mai/1948) Revista
mensual privada. Tenia un tiratge de 1.000 exemplars. Dirigida per Antoni
Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera. El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista
"Ariel". No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d'afirmar la catalanitat. Tingué molts col·laboradors. Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts (1949-50) d'"Occident", d'una orientació similar.
76
CATALUNYA - PUBLICACIÓ Antologia
Històrica de la Música Catalana (Barcelona,
1966 - ) Col·lecció discogràfica de la casa Edigsa.
Començada sota la presidència de Pau Casals i la direcció
d'Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l'evolució musical als
Països Catalans. Els discs anaven acompanyats d'extensos comentaris sobre les obres que contenen i llurs autors.
77
CATALUNYA - BIOGRAFIA
78
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Anton
i Alted, Francesc (Novelda,
Vinalopó Mitjà, 1916 - )
Escriptor. Linotipista de professió. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor de la novel·la
La casa de los cuatro vientos, editada a Alcalá de Henares en 1967.
79
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Anton
i Ferràndiz, Manuel (Mutxamel,
Alacantí, 1849 – Madrid, 1929)
Antropòleg. Catedràtic de zoologia a la universitat de Madrid, creador de la secció d'antropologia del museu de ciències naturals de Madrid. Entre les seves obres destaquen:
Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del
hombre.
80
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Anton i Puig,
Vicenç (Beniarjó, Safor,
1896 - Barcelona ?, s. XX) Escultor. S'establí a
Barcelona, després d'haver estudiat a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Té un
Cap de bronze al Museu d'Art Modern barceloní. 81
CATALUNYA
- BIOGRAFIA Anton
lo Blat Pseudònim usat pel gramàtic Josep Pau Ballot i Torres durant la polèmica sobre ortografia catalana des del 31/oct fins al 5/nov/1796 al
"Diario de Barcelona".
82
CATALUNYA - BIOGRAFIA Antonès
i Figuerola, Josep (Catalunya,
2na. meitat del s. XIX)
Escultor. S'especialitzà i excel·lí en gerreria, amb un taller de gran producció, adscrit a les velles fòrmules estètiques neoclàssiques. Exportava a Amèrica moltes de les seves obres, sobretot per a la decoració de jardins. 83
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Antoneta,
platja d' (la Vila Joiosa, Marina
Baixa) Platja, a la dreta de la desembocadura del riu de Sella. 84
CATALUNYA - GEOGRAFIA 85
CATALUNYA - BIOGRAFIA Antoni
de Sant Jeroni
(Antoni Alabau i Quingles) (Vic,
Osona,
1730 ? – Barcelona, 1802)
Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic,
Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general. Arranjador de la
Passió, publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato
Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.
86
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Antoni
Maria Claret i Clarà Veure>
Claret i Clarà, Antoni Maria.
87
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Antònia
(Vilafranca del Penedès, Alt
Penedès, nov/1391 - Catalunya, mai/1392)
Filla de Joan I i de Violant de
Bar. Era el quart dels infants haguts pel matrimoni. La naixença fou comunicada al rei, que es trobava a
Lleida, per Bernat Metge, el famós escriptor i secretari de la reina
Violant. La infanta Antònia morí ben aviat.
88
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Antònia
de Balzo (Itàlia, s. XIV – Sicília, Itàlia, 1375)
Reina de Sicília. Segona muller de Frederic
III el Feble, últim representant al tron de l'illa de la branca del
Casal de Barcelona establerta a la darreria del s. XIII. Antònia era filla del duc d'Andria i cosina segona de la reina
Joana de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.
89
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Antonio,
Julio (Antoni Juli Rodríguez i
Hernández) (Móra
d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1889 - Madrid, 1919)
Escultor monumentalista. Són obres seves la famosa sèrie Los bustos de la
raza, els monuments als Herois de la Independència i a Eduardo
Saavedra, a Tarragona, el de Chapí, a Madrid, i el mausoleu
d'Alberto Lemonier. Projectà nombroses obres colossalistes i en el seu estil s'evidencia la influència del realisme de l'escola castellana. 90
EUROPA - BIOGRAFIA 91
CATALUNYA - PUBLICACIÓ Antorcha,
La (Barcelona, 1848 – 1850) Revista
en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l'escola de frenologia catalana. Tingué una intenció reformista moderada en molts d'aspectes, des dels socials fins als ortogràfics. Entre els seus col·laboradors cal esmentar
Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i
Soliva.
92
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Antrilles
(Castelló de la Plana, Plana
Alta) Partida, situada al nord del Grau de Castelló junt a la de
Rafalafena, regada per la sèquia d'Antrilles.
Anar
a: [ Anglo
] [ Anh ] [ Anoia ]
[ Ant ] [ Antig ]
[ Anto ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Anna
(
Antella (
Antich i Oliver, Francesc