descripció

Almudàfer  Partida del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre), a la dreta del Palància, aigua avall de la ciutat. És regada per la sèquia d'Almudàfer, paral·lela al riu.

V

G

Almudàfer, hort d'  Partida de l'horta de Balaguer (Noguera)

C

H

Almudaina  Municipi del Comtat: 8,95 km2, 586 m alt, 111 hab (1999)

V

M

Almudaina, castell de l'  Alcàsser dels valís de Mallorca a Palma de Mallorca

B

G

Almudaina, La  (Palma de Mallorca, 1887 – 1953)  Diari en castellà

B

R

Almudaina, s'  Possessió del mun. de Montuïri (Mallorca Oriental)

B

G

Almudaina d'Artà, s'  Antiga fortalesa islàmica del mun. d’Artà (Mallorca Oriental)

B

H

Almudèfer  Antic lloc i terme del mun. de Caseres (Terra Alta)

C

G

Almudèvar, Onofre  (València, s. XVI)  Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del s. XV precedit d'un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo. És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d'una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).

V

B

Almuixara, serra d'  Muntanya de la Marina Baixa

V

G

Almúnia, l'  Partida del mun. d’Alzira (Ribera Alta)

V

G

Almúnia, l'  Explotació agrària comunal del mun. de Xerta (Baix Ebre)

C

H

Almúnia, l'  Altre nom del poble de la Múnia (Castellví de la Marca, Alt Penedès). 

C

G

Almúnia dels Templers, l'  Antiga possessió de l'orde del Temple del mun. de Fraga (Baix Cinca)

F

H

Almúnia de Sant Llorenç, l'  Llogaret del mun. de Lluçars (Baixa Ribagorça)

F

G

Almussafes  Municipi de la Ribera Baixa: 10,69 km2, 11 m alt, 7.122 hab (1999)

V

M

Almussent  Veïnat del mun. de Sella (Marina Baixa)

V

G

Aloi (o Eloi) de Montbrai  ( ? , s. XIV – Catalunya, s. XIV)  Mestre escultor

C

B

Aloma  Personatge del “Llibre d'Evast e de Blanquerna”

B

L

Alomar i Barbarín, Antoni Ignasi  (Muro de Mallorca, 1823 - ? , s. XIX)  Metge

B

B

Alomar i Esteve, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1910 - 1997)  Arquitecte i urbanista

B

B

Alomar i Florit, Francesc  (Sineu, Mallorca Sept., 1929 – Pontevedra, Galícia, 1955)  Ciclista

B

B

Alomar i Vilallonga, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1873 - El Caire, Egipte, 1941)  Escriptor

B

B

V

B

Alonso, Pilar  (Maó, Menorca, 1897 - )  Cançonetista

B

B

Alonso i Bozzo, Cecília  Nom de l'escriptora, més coneguda pel seu pseudònim Cecília A. Màntua.

C

B

Alonso i Manaut, Gastó  Nom de l'actor i autor teatral, més conegut pel seu pseudònim Gastó A. Màntua.

C

B

Alonso i Torres, Lambert  (Godella, Horta, 1863 – 1929)  Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles a València i d'Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.

V

B

Alorda i Pérez, Ramon  (Barcelona, 1848 – 1899)  Pintor i aquarel·lista. Amplià els seus estudis artístics a Roma. La seva obra més important és la col·lecció de costums populars i tipus de Catalunya i d’Aragó. El 1878 presentà amb gran èxit, a París, algunes obres, com Parc de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

C

B

Alòs, alqueries d'  Veure> les Alqueries d'Alòs  (Xirivella, Horta)

V

G

Alòs, Guerau d'  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Alòs, marquesat d'  Títol senyorial del País Valencià, atorgat el 1736

V

H

Alòs d'Àneu  Poble (1.280 m alt) del mun. de Gil (Pallars Sobirà)

C

G

Alòs de Balaguer  Municipi de la Noguera: 68,76 km2, 297 m alt, 180 hab (1999)

C

M

Alòs i Bru, Joaquim d'  (Barcelona, 1746 – Lima, Perú, 1826/27)  Militar

C

B

Alòs i Bru, Josep d'  ( ? , 1730 - Calella, Maresme, 1800)  Marquès d'Alòs i militar

C

B

Alòs i de Ferrer, Josep d'  (Barcelona, 1653 – 1720)  Jurista

C

B

Alòs i de Móra, Josep Maria d'  (Palma de Mallorca, 1765 – Madrid, 1844)  Militar i polític

B

B

Alòs i de Rius, Antoni d'  (Moià, Bages, 1693 – Barcelona, 1780)  Militar

C

B

Alòs i de Rius, Josep Francesc d'  (Barcelona, 1689 - ? , s. XVIII)  Magistrat i polític

C

B

Alòs i Domingo, Concepció  (València, 1927 - )  Novel·lista en castellà

V

B

Alòs i Marte, Eugeni  (Alcoi, s. XIX - Barcelona ?, s. XIX)  Gravador

V

B

Alòs i Orraca, Marc Antoni  (València, 1593 – 1667)  Teòleg i predicador

V

B

Alòs i Peris, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1881 - Onda, Plana Baixa, 1946)  Ceramista

V

B

Alòs i Serradora, Joan d'  (Moià, Bages, 1617 – Barcelona, 1695)  Metge

C

B

Alòs i Tormo, Angelina  (València, 1917 - Barcelona, 1997)  Ceramista

V

B

Alòs-Moner i de Dou, Ramon d'  (Barcelona, 1885 – 1939)  Bibliotecari i erudit

C

B

Alou, Joan  ( ? , s. XIV – XV)  Dominicà

C

B

Alou, l'  Raval del mun. de Sant Agustí de Lluçanès (Osona)

C

G

Alou Vell, ca n'  Possessió del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

Aloy, Comanyes  ( ? , s. XVII)  Argenter

C

B

Aloy, Miquel  (Pollença, Mallorca, 1763 - ? , 1843)  Historiador

B

B

Aloy i Guitart, Francesc d'  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

Alp  Municipi de la Baixa Cerdanya: 44,25 km2, 1.158 m alt, 1.315 hab (2004). Comprèn la baga de la Tossa d'Alp, el puig Llançada i la serra de Saltéguet. És una vall fluvial, relativament ampla, amb prats alpins i boscos de pi negre, avets i pi roig. Hi destaca la ramaderia de bestiar boví. Amb tot, l'activitat econòmica actualment més important del municipi és la derivada del turisme d'esquí hivernal i d'estiueig a muntanya, que concentra un gran nombre de xalets i apartaments. L'església parroquial de Sant Pere és d'estil romànic molt modificat. Dins el terme municipal es troba la masia de la Torre de Riu, a la capella de la qual és venerada l'antiga Mare de Déu d'Ovella, comprèn també alguns despoblats i, principalment, les estacions d'esquí de la Molina, la més antiga de Catalunya, i de la Masella.

C

M

Alpare, puig d'  Cim de les serres de Llevant (487 m alt) de Mallorca

B

G

Alpatró  Poble (267 m alt) del mun. de la Vall de Gallinera (Marina Alta)

V

G

Alpens  Municipi d’Osona: 13,83 km2, 855 m alt, 266 hab (1999)

C

M

Alpens, combat d'  Fet d'armes de la Tercera Guerra Carlina, que tingué lloc el 9/jul/1873. El brigadier Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a Alpens (Osona). Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins. El general Savalls fou recompensat (marquesat d'Alpons).

C

H

Alpens, marquesat d'  Títol senyorial de Catalunya, creat el 1873

C

H

Alpera i Leiva, Lluís  (València, 24/jul/1938 - )  Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l'antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l'any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963). A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d'altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s'ha situat en una via d'experiència individualista. Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.

V

B

Alpha  (Barcelona, 1926 – s. XX)  Editorial creada per Francesc Cambó

C

N

Alpicat  Municipi del Segrià: 15,50 km2, 264 m alt, 3.813 hab (1999)

C

M

Alpicat  Partida del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

Alpiste i Pérez, Josep Maria  (Barcelona, 1941 - )  Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb E. Ribó, E. Toldrà i J. Massià, i hi obtingué el Premi d'Honor de virtuosisme (1964). És concertino de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981). Ha actuat amb éxit per tot Europa.

C

B

Alpont  Municipi dels Serrans: 138,21 km2, 974 m alt, 945 hab (1999)

V

M

Alpont, taifa d'  Petit regne de taifa d’Alpont (Serrans), durant els s. XI i XII

V

H

Alpuente  Nom castellà de la vila d'Alpont (Serrans)

V

G

Alquebla  Veïnat del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

Alquenènsia  Despoblat del mun. de Beniarrés (Comtat)

V

H

Alquer, Pere  ( ? , s. XIV)  Frare de l'Hospital

C

B

Alquer, Ramon  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XIII - ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Alqueria, l'  Altre nom del barri de l'Alquerieta  (Alzira, Ribera Alta)

V

G

Alqueria, s'  Possessió del mun. d’Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

Alqueria Alta, l'  Antic nom del poble de Montanejos  (Alt Millars)

V

G

Alqueria Baixa, l'  (cast: La Alqueria Baja) Llogaret del mun. de Montanejos (Alt Millars),  A la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap del municipi. La seva església de Santa Maria és anexa de la parròquia de Montanejos.

V

G

Alqueria Blanca, l'  Despoblat de l'antic terme de Morvedre (Quartell, Camp de Morvedre)

V

H

Alqueria Blanca, s'  Poble del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental), situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre. El s. XIV era una extensa possessió i a la fi del s. XVI, començà a establir-se població (d'aquesta primera època és la torre d'En Timoner, amb finestres renaixentistes). El 1805 fou acabat l'oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913. Els recursos econòmics són: l'agricultura de secà, especialment el conreu d'ametllers (considerats els millors de Mallorca), la ramaderia, l'avicultura, i la fabricació de teules. (GEC)

B

G

Alqueria d'Asnar, l'  Municipi del Comtat: 1,10 km2, 365 m alt, 416 hab (1999)

V

M

Alqueria de Descalç, l'  Antic llogaret del mun. de Cocentaina (Comtat). Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies).

V

H

Alqueria de Don Enric, l'  Nom amb què era conegut el s. XVII el poble de l'Alquerieta de Guardamar (Safor)

V

H

Alqueria de Ferrís, l'  Antic llogaret de la plana, al mun. de Cocentaina (Comtat). Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per 12 famílies). El 1563 hi havia, a més, l'Alqueria de Ferrís Baixa, que correspon, probablement, a l'Alqueria d'Asnar (Comtat).

V

H

Alqueria de Gil, l'  Antic llogaret del mun. de  Roglà i Corberà (Costera). Era una població de moriscs, habitada per 12 famílies el 1527.

V

H

Alqueria de Guardamar, l'  Altre nom del poble de l'Alquerieta de Guardamar (Safor)

V

G

Alqueria de Jordà, l'  Altre nom del llogaret de l'Alquerieta de Jordà  (Muro del Comtat, Comtat)

V

G

Alqueria de la Comtessa, l'  Municipi de la Safor: 2,04 km2, 25 m alt, 1.416 hab (1999)

V

M