|
|
|
Anar a: [ Almu ] [ Alom ] [ Alos i M ] [ Alpi ] [ Alqueria d ] [ Alqueria de S ] Enyorar no és pas un sentiment trist, ben al contrari; els tristos són aquells que no tenen res a enyorar. (Joan Sales i Vallès) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almudàfer (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida, a la dreta del Palància, aigua avall de la ciutat. És regada per la sèquia d'Almudàfer, paral·lela al riu. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Almudàfer, hort d' (Balaguer, Noguera) Antic nom de la partida d'horta de la Meó. 3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
4 ILLES BALEARS - ART
5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Almudaina, La (Palma de Mallorca, 1887 – 1953) Diari en castellà. Fundat per iniciativa d'Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària. Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver (1897-1905), Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat. A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars. Es fusionà amb el "Correo de Mallorca" i donà lloc al "Diario de Mallorca". 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Almudaina, s' (Montuïri, Mallorca Oriental) Possessió (actualment dividida), situada al nord de la vila i del puig de s'Almudaina (201 m alt), en un pla (anomenat pla de s'Almudaina) que s'estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu. 7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Almudaina d'Artà, s' (Artà, Mallorca Oriental) Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d'Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei. En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d'Artà, hi fou bastida l'antiga vila d'Artà (anomenada en un principi s'Almudaina d'Artà) i el santuari de Sant Salvador d'Artà; a l'altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Almudèfer (Caseres, Terra Alta) Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi, situat a la dreta del riu d'Algars, aigua amunt d'aquest poble. De l'antic nucli de població resten l'antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almudèvar, Onofre (València, s. XVI) Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del s. XV precedit d'un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo. És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d'una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571). 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almúnia, l' (Alzira, Ribera Alta) Partida, a l'esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d'arribar a la ciutat. És regada per la sèquia d'Almúnia. Era un antic lloc, documentat el s. XIII. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Almúnia, l' (Xerta, Baix Ebre) Explotació agrària comunal. Establerta durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa. Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus (ja la posseïa el 1156), el qual la vengué a Pere de Prats el 1339. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almúnia, l' (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Altre nom del poble de la Múnia. 14 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Almúnia dels Templers, l' (Fraga, Baix Cinca) Antiga possessió de l'orde del Temple, situada vora la carretera de Torrent de Cinca, a la dreta d'aquest riu. Fou anomenada posteriorment la torre dels Frares. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Almúnia de Sant Llorenç, l' (Tolba, Ribagorça) Llogaret de l'antic mun. de Lluçars, situat dalt d'un serrat, a la divisòria d'aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l'Almúnia, que neix al sud de la població. La serra de l'Almúnia (1.009 m alt), situada també al sud del llogaret, és termenal dels termes de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp. 16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aloi de Montbrai (o mestre Eloi) (Catalunya, s. XIV) Mestre escultor. Treballà (a partir de 1340) per a Pere III el Cerimoniós en els sepulcres reials del monestir de Poblet; el 1342 esculpí les estàtues dels reis d'Aragó i dels comtes de Barcelona, actualment desaparegudes, i més endavant, s'associà amb Jaume Cascalls, deixeble seu, per esculpir les estàtues funeràries de Poblet (1349-61). Abans del 1351 havia fet la cadira episcopal del cor de la catedral de Girona, la seva obra més important, que reuneix totes les característiques de l'art de l'escultor, per la seva gran imaginació i una rica ornamentació. El 1368 realitzà a la catedral de Tarragona el retaule de la capella dels Sastres. 19 ILLES BALEARS - LITERATURA Aloma Personatge del Llibre d'Evast e de Blanquerna de Ramon Llull. Encarna les virtuts d'esposa i mare. Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d'aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l'obra avança. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alomar i Barbarín, Antoni Ignasi (Muro de Mallorca, 1823 - Illes Balears, s. XIX) Metge. Autor d'un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d'un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849). Fou fundador i redactor de "La Medicina Ecléctica", periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alonso, Àngel (Benicarló, Baix Maestrat, 1954 - ) Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona, debutà com a professional al CD Castelló l'any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980. El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.E. Mallorca. És diplomat en magisteri i llicenciat per l'INEF. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alonso i Bozzo, Cecília Nom de l'escriptora, més coneguda pel seu pseudònim Cecília A. Màntua. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alonso i Moll, Pilar (Maó, Menorca, 1897 - Madrid, 1980) Cançonetista. Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la canço catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc. Casada i retirada de l'escena el 1925, va anar a viure a Menorca. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alonso i Torres, Lambert (Godella, Horta, 1863 – 1929) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles a València i d'Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alorda i Pérez, Ramon (Barcelona, 1848 – 1899) Pintor i aquarel·lista. Amplià els seus estudis artístics a Roma. La seva obra més important és la col·lecció de costums populars i tipus de Catalunya i d’Aragó. El 1878 presentà amb gran èxit, a París, algunes obres, com Parc de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alòs, alqueries d' (Xirivella, Horta) Veure> les Alqueries d'Alòs. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs, Guerau d' (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Era servidor de Jaume II. En 1326 li fou confiada una missió compromesa, que féu a tota satisfacció: la de conduir a Sardenya el marquès de Malaspina, gran baró sard que havia estat rebel i que finalment s'havia sotmès. Complint els pactes convinguts durant la seva estada a Catalunya, el marquès lliurà el seu castell d'Osolo, un dels millors de Sardenya, a Guerau d'Alòs, que en prengué possessió en nom de la corona. 32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alòs, marquesat d' (País Valencià) Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III d'Espanya, al tinent general Antoni d'Alòs i de Rius. Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs i Bru, Joaquim d' (Barcelona, 1746 – Lima, Perú, 1826/27) Militar. Corregidor de Chaianta (1775), governador i intendent del Paraguai i governador militar de Valparaíso (1795). Deposat pels patriotes xilens, es retirà a Lima. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs i Bru, Josep d' (Catalunya, 1730 - Calella, Maresme, 1800) Marquès d'Alòs i militar. Es distingí en la presa de Menorca, el setge de Gibraltar i la defensa d'Orà. Fou governador de Jaca i Alacant i capità general interí d'Aragó. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs
i de Ferrer, Josep d' (Barcelona, 1653 – 1720)
Jurista.
Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l'antiga Universitat de
Barcelona. Partidari de Felip V, l'arxiduc li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid. Tornà a
Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà
Catalunya 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alòs i de Móra, Josep Maria d' (Palma de Mallorca, 1765 – Madrid, 1844) Militar, polític i marquès d'Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII per part d'elements de la noblesa i d'alguns eclesiàstics locals. Fou nomenat posteriorment conseller de guerra. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs i de Rius, Antoni d' (Moià, Bages, 1693 – Barcelona, 1780) Militar. Fill de Josep d'Alòs. Marxà a Castella amb el seu pare i formà part de l'exèrcit de Felip V durant tota la guerra de Successió. Rebé el títol de marquès d'Alòs (1747). Fou governador militar de Girona (1762-64) i capità general de Palma de Mallorca (1764-80). Deixà escrita una Carta, instrucciones y relación de servicios... (1767) en què explica alguns aspectes interessants de la guerra de Successió. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs i de Rius, Josep Francesc d' (Barcelona, 1689 - Barcelona ?, s. XVIII) Magistrat i polític. Germà d'Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver. Partidari de Felip V, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l'ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l'Audiència barcelonina. Fou un dels principals membres fundadors de l'Acadèmia de Bones Lletres. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alòs i Domingo, Concepció (València, 1927 - ) Novel·lista en castellà. S'inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri. Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d'intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) -premi Planeta- i El caballo rojo (1966). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alòs i Marte, Eugeni (Alcoi, Alcoià, s. XIX - Barcelona ?, s. XIX) Gravador. Deixeble de Carles Capuz. Obtingué premis a les exposicions de Madrid (1862) i Barcelona (1871). 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alòs i Peris, Joan Baptista (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1881 - Onda, Plana Baixa, 1946) Ceramista. Es dedicà a estudiar les produccions d'Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d'or a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París. Fou professor de l'Escola del Treball de Barcelona. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs i Serradora, Joan d' (Moià, Bages, 1617 – Barcelona, 1695) Metge. Deixeble de Jacint Andreu. Catedràtic des del 1659, impulsà l'anatomia i construí un amfiteatre anatòmic (1675). Fou un metge eclectic que escriví una obra (De corde hominis) sobre el sistema cardiovascular. Acceptà la teoria de la circulació de la sang, com a complementària de la tradicional. Acceptà també la transfusió. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs i Tormo, Angelina (València, 1917 - Barcelona, 1997) Ceramista. Als 11 anys la seva família es traslladà a Barcelona. Estudià i des del 1945 ha estat professora de l'Escola del Treball de Barcelona. Ha exposat sovint al país i a l'estranger. Li han estat atorgades distincions d'importància. Té obres als museus de València, Ginebra i Faenza (Itàlia). En les seves obres destaca la utilització de l'esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alòs-Moner i de Dou, Ramon d' (Barcelona, 1885 – 1939) Bibliotecari i erudit. Va estudiar Ramon Llull, sobre el qual escriví treballs de bibliografia, com els catàlegs (1918), i edità una selecció de poesies (1925) i una antologia de textos (1932). Són importants les seves edicions de cronistes catalans (1932 i 1936), les publicacions sobre Arnau de Vilanova, i els estudis sobre Turmeda, els bestiaris i l'humanisme català. Mereix relleu el seu estudi sobre la influència de Dante en l'antiga literatura catalana. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alou, l' (Sant Agustí de Lluçanès, Osona) Raval. És l'únic nucli de població agrupada del terme. És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l'Alou, que condueix la serra aigua avall cap a la riera Gavarresa. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alou Vell, ca n' (Felanitx, Mallorca Oriental) Possessió, vora la carretera de Portocolom; és una de les més extenses del terme. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aloy, Comanyes (Catalunya, s. XVII) Argenter. És autor de la custòdia de la catedral de Tortosa (1646). L'obra desaparegué en 1811, en entrar a la ciutat les tropes franceses del mariscal Suchet. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aloy, Miquel (Pollença, Mallorca, 1763 - 1843) Historiador. Es dedicà a treballs d'història local. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aloy i Guitart, Francesc d' (Catalunya, s. XVII – Barcelona ?, s. XVIII) Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona al setge de 1706. Com a component del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada del 30/jun al 6/jul/1714 en que s'acordà la resistència contra Felip V. Tot i ser contrari a aquesta decisió, respecta la voluntat de la majoria i acudí a prendre un lloc d'oficial a la Coronela. Prengué part a l'heroica defensa de la capital. El 14/ago/1714 resultà ferit a la batalla del baluard de Santa Clara. 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alpatró (la Vall de Gallinera, Marina Alta) (o el Patró) Poble (267 m alt), situat a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada. És el nucli de població més important del terme, malgrat que en els darrers cinquanta anys s'ha reduït a la meitat. Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l'expulsió (1609), la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local. La seva parròquia (Santa Maria) fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall; el 1574 els seus anexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja. 57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 CATALUNYA - HISTÒRIA Alpens, combat d' (Alpens, Osona, 9/jul/1873) Fet d'armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins. El general Savalls fou recompensat (marquesat d'Alpens). 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Alpens, marquesat d' (Catalunya) Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria d'Alpens. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alpera
i Leiva, Lluís (València,
24/jul/1938 - )
Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l'antologia de
Poetes universitaris valencians (1962), i l'any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb
El magre menjar (1963). A més de 61 CATALUNYA - EMPRESA Alpha (Barcelona, 1926 – s. XX) Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923. Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els "Monumenta Cataloniae" -materials per a la història de l'art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els "Clàssics de tots els temps", que han publicat traduccions. Cal remarcar també l'edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l'editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984). 62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alpicat (Lleida, Segrià) Partida, al límit amb el de Vilanova d'Alpicat. Antic vinyet fins al final del s. XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d'horta. Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d'Alpicat, construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l'aigua del canal de Pinyana (que hi arriba a través de la sèquia del Cap), destinada al proveïment d'aigua potable a la ciutat; hi ha també unes piscines públiques. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alpont, taifa d' (Alpont, Serrans, 1030 - 1094) Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt. Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alpuente (Alpont, Serrans) Nom castellà de la vila. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alquebla (Monòver, Vinalopó Mitjà) Veïnat, a 3,6 km a ponent de la ciutat. 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alquenènsia (Beniarrés, Comtat) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs: 30 famílies (1602), anex de Benillup i, després, de l'Orxa. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alquer, Ramon (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XIII - Grècia ?, s. XIV) Cavaller. Fill de Gilabert Alquer. Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis. Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l'havien acompanyat (1305), es refugià amb un campanar amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l'emperador Andrònic II, els atorgà salconduit. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria, l' (Alzira, Ribera Alta) Altre nom del barri de l'Alquerieta. 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alqueria, s' (Andratx, Mallorca Occidental) Possessió, al límit amb el terme de Calvià. 74 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria Alta, l' (Montanejos, Alt Millars) Antic nom del poble. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria Baixa, l' (Montanejos, Alt Millars) (cast: La Alqueria Baja) Llogaret. A la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap del municipi. La seva església de Santa Maria és anexa de la parròquia de Montanejos. 76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria Blanca, l' (Camp de Morvedre) Despoblat de l'antic terme de Morvedre, que depengué, des del s. XVI, de la parròquia de Benavites. El seu antic terme (amb la partida del Quadro), situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavament (1,08 km2) del municipi de Quartell. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alqueria
Blanca, s' (Santanyí, Mallorca
Oriental) Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de
Consolació) a mig camí de Portopetre. El s. XIV era una extensa possessió
i a la fi del s. XVI, començà a establir-se població (d'aquesta primera època és la torre d'En Timoner, amb finestres renaixentistes). El 1805 fou acabat l'oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de
Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Descalç, l' (Cocentaina, Comtat) Antic llogaret. Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies). 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Don Enric, l' (l'Alquerieta de Guardamar, Safor) Nom amb què era conegut el s. XVII el poble. 81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Ferrís, l' (Cocentaina, Comtat) Antic llogaret de la plana. Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per 12 famílies). El 1563 hi havia, a més, l'Alqueria de Ferrís Baixa, que correspon, probablement, a l'Alqueria d'Asnar (Comtat). 82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Gil, l' (Roglà i Corberà, Costera) Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 12 famílies el 1527. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria de Guardamar, l' (l'Alquerieta de Guardamar, Safor) Altre nom del poble. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria de la Torre, l' (València, Horta) (o la Torre) Barri, al sud de la ciutat, situat al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria dels Capellans, l' (Gorga, Comtat) (o el Mas dels Capellans) Llogaret, situat a la dreta del riu de Seta, davant la confluència amb el riu de Frainos. 88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria dels Frares, l' (l'Alqueria de la Comtessa, Safor) Despoblat de l'antic terme de Rebollet, agregat el 1562 al terme actual. Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, any de llur expulsió. 89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria dels Frares, l' (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Altre nom del despoblat dels Frares. 90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Meneu, l' (la Granja de la Costera, Costera) Altre nom del llogaret de Meneu. 91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
92 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria d'En Foixet, l' (Ròtova, Safor) (o Foixet) Despoblat de l'antic terme de Borró, situat entre la ciutat de Gandia i el poble del Real de Gandia, a l'esquerra del riu d'Alcoi. 93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria d'Enric Tallada, l' (Novetlè, Costera) Antic nom del poble. 94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Martí Tallada, l' (Roglà i Corberà, Costera) Altre nom del despoblat de Martí Tallada. 95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Morera, l' (Gandia, Safor) Altre nom del despoblat de Morera. 96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Piamont, l' (Cocentaina, Comtat) Antic nom del lloc de Benitàer. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria de Roca, l' (Meliana, Horta) (o Roca) Llogaret, situat vora el mar, al límit amb el municipi de Foios. 98 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Roglà, l' (Roglà i Corberà, Costera) Antic nom del poble de Roglà. 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Sanç, l' (Penàguila, Alcoià) Antic llogaret, a un quilòmetre de la vila. Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies). Actualment ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l'aiguavés de la serra de Penàguila. 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alqueria des Comte, s' (Sóller, Mallorca Occidental) (o s'Alqueria del Comte d'Empúries) Raval, situat a l'est de la ciutat, al voltant d'una antiga alqueria que correspongué al comte Hug IV d'Empúries en el repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I. L'any 1694 fou acabada la construcció de l'oratori públic del raval. 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Sobirà, l' (Gandia, Safor) Altre nom del despoblat de Sobirà. 103 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria d'Estanya, l' (Cocentaina, Comtat) Despoblat. Era un lloc de moriscs que es despoblà amb l'expulsió del 1609; era habitat aleshores per 36 famílies. 104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Tallada, l' (Novetlè, Costera) Antic nom del poble. 105 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria de Tamarit, l' (l'Alquerieta de Guardamar, Safor) Antic nom del poble. 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueria de Vellesa, l' (Sagunt, Camp de Morvedre) Agrupació de masies d'habitació temporal, situades prop del Port de Sagunt. 107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueria Nova, l' (Gandia, Safor) Despoblat, pròxim a Benirredrà. Era habitat per 36 famílies morisques el 1609, l'any de llur expulsió. 108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alqueria Roja, s' (Campos, Mallorca Oriental) Caseriu i antiga possessió, situat a l'oest de la vila. Era una finca parcel·lada a partir del s. XVI; el 1789 havia esdevingut ja una petita agrupació de sis cases. 109 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Alqueria Vella, s' (Artà, Mallorca Oriental) Antiga possessió, situada al nord de la vila; era la més gran del terme fins que fou dividida (Alqueria Vella de Dalt, Alqueria Vella d'Avall). 110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alqueries, ses (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Barri, situat al nord de la vila, prop de la carretera de Santa Maria del Camí a Sencelles. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
112 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alqueries de Galceran Sanç, les (Roglà i Corberà, Costera) Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 25 famílies el 1527. 113 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueries dels Pollastres, les (Xirivella, Horta) Veïnat, situat prop del terme de Picanya. 115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alqueries de Pellisser, les (Xirivella, Horta) Veïnat, molt pròxim a la integració amb el nucli principal. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alquerieta, l' (Alzira, Ribera Alta) Barri, a l'extrem nord-est de la ciutat, a l'entroncament de les carreteres d'Alzira a Sueca i d'Alzira a Favara de la Ribera. 117 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
119 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alquerieta d'Oriola, l' (Gandia, Safor) Altre nom del llogaret de Martorell. 120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alquibla, sèquia d' (Baix Segura) Sèquia de l'horta d'Oriola. Pren l'aigua del Segura, per la dreta, a l'assut de Las Norias, prop de l'indret on el riu penetra al País Valencià, i rega els termes d'Oriola, Bigastre, Xacarella, Benejússer, Almoradí, Algorfa i Rojals. 121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alquié, Aleix (Perpinyà, 1812 - França ?, 1865) Metge i professor de cirurgia. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques. Amb el nom d'operació d'Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.
Anar
a: [ Almu
] [ Alom ] [ Alos i M
] [ Alpi ] [ Alqueria d
] [ Alqueria de S ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Almudaina
(
Almussafes
(
Alomar
i Villalonga, Gabriel
