descripció

Alí-Abenreverter  (Catalunya, s. XII – Gumart, Marroc, 1186)  Fill del vescomte Reverter de Barcelona, amb el qual guerrejà al Marroc, ajudant el soldà contra els almohades. Mort Reverter en combat (1142), el germà gran anà a Catalunya, mentre ell restava al Marroc, sempre combatent. En 1146, el nou soldà Abdelmumen prohibí l'estada de cristians als seus dominis. El jove guerrer català abraçà aleshores la fe musulmana i adoptà el nom d'Abulhassan Alí-Abenreverter. Fou un fidel servidor del soldà i reeixí a incorporar a la seva autoritat l'illa de Mallorca. Morí a la batalla de Gumart.

C

B

Alí Bei  Nom pel qual és conegut el viatger Domènec Badia i Leblic

C

B

Alï ibn Ishäq ibn Gäniya  (Illes Balears, s. XII)  Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad quan aquest s'inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya'qüb al-Mansür. Amb l'esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha. Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l'almohade al-Mansür.

B

B

Alï ibn Maymün  (Illes Balears, s. XII)  Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l'estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s'havia desplaçat a Mallorca per tal d'aconseguir el vassallatge dels successors d'Ishäq ibn Gäniya.

B

B

Alï ibn Mugahid  (País Valencià ? , s. XI)  Rei de Dénia (1044-76). Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona. Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s'annexionà el regne.

V

B

Aliaga, Manuel  (Xerta, Baix Ebre, s. XVIII – Reus, Baix Camp, s. XVIII)  Teòric musical. Era advocat. Residí a Reus. Hi publicà, en 1792, un tractat de cant.

C

B

Aliaga i Romagosa, Joaquim  (Castelló de la Plana, Plana Alta, s. XIX – s. XX)  Escriptor i pintor. Col·labora al diari "Las Provincias" de València. És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa.

V

B

Aliança del Poble Nou, Casino de l'  (Barcelona, 1870 - )  Centre cultural. A final dels anys seixanta adquirí un fort impuls amb la participació de grups de teatre independent o cooperatives.

C

C

Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura  (València, 1934 - )  Associació que nasqué com a filial de l'AEAR (Association d'Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios (UEAP). Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d'altres, publicà la revista "Nueva Cultura" i, posteriorment, els "Caudernos de Nueva Cultura". La UEAP es convertí definitivament en l'Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d'escriptors i artistes. Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d'afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.

V

C

Aliança Obrera  (Catalunya, 1933 – 1936)  Pacte d'acció revolucionària establert com a rèplica del triomf electoral de les dretes en les eleccions de nov/1933. Inspirat pel Bloc Obrer i Camperol, agrupà les federacions catalanes del PSOE i de la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i l'Esquerra Comunista. El moviment aliancista s'estengué per tot Espanya i, particularment, a Astúries, on la participació de la CNT i del PCE el reforçaren considerablement.

C

P

Alianza Editorial  (Madrid, 1965 – 1989)  Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció "Biblioteca de Cultura Catalana", de traducció d'obres catalanes al castellà.

E

N

Al-Iasaa al-Gafiquí  (València, s. XII - 1179)  Historiador àrab.

V

B

Aliberch, Joan Baptista  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 - Catalunya, s. XX)  Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona. Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a "La Renaixensa", "La Veu de Montserrat", etc. Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de "La Lectura Popular".

C

B

Alier, Guillem d'  (Catalunya, s. XIII)  Escriptor. Autor d'un Art de trobar. El seu manuscrit pertanyia a la biblioteca del rei Martí I l'Humà. Es conservava encara, en 1835, al convent de la Mercè de Barcelona.

C

B

Alier i Aixalà, Roger  (Los Teques, Veneçuela, 1941 - )  Musicòleg i historiador. Professor d'Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s'hi doctorà (1979) amb la tesi L'òpera a Barcelona en el segle XVIII. Ha publicat, entre d'altres, Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L'òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.

C

B

Alier i Gómez, Joaquim  (Barcelona, 1907 – Reus, Baix Camp, 1968)  Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona (1931). Fou deixeble d'Emili Mira. Exercí a Barcelona, Veneçuela, Nova Guinea, Indonèsia, Austràlia (Brisbane) i els EUA (Nova York), on va ser professor de la New School for Social Research (1952-54). De retorn a Catalunya, d'on s'havia exiliat el 1939, fou nomenat cap del Laboratori Psicotècnic de Barcelona i director de l'Institut Pere Mata de Reus. Investigà les lesions orgàniques en les esquizofrènies. Publicà treballs sobre medicina i psiquiatria tropicals i deixà inèdites unes memòries.

C

B

Àliga, cala de l'  Cala de la costa, entre els mun. de l'Ametlla de Mar i el Perelló (Baix Ebre), al sud de la punta de l'Àliga, on es troba l'antiga torre de l'Àliga.

C

G

Àligues, puig de les  Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al mun. de Sant Pere de Torelló (Osona), al límit amb el Ripollès.

C

G

Alimbroot, Jordi  (València ? , s. XV)  Pintor. Documentat des del 1463 fins al 1474. Fill de Lodewijk Alimbroot. No en resta cap obra d'atribució segura.

V

B

Alimbroot, Lodewijk  (Bruges, Bèlgica, s. XV - València ? , 1460)  Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l'introductor de l'estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau. Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l'Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l'antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa. Fou pare de Jordi.

V

B

Alins, mas d'  Masia i església de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra). Antic llogaret amb el nom d'Alins. Es troba a l'extrem sud-occidental d'Andorra, sobre el límit amb l'Alt Urgell, a molt poca distància del poble d'Argolell.

A

G

Alins de Llitera  Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2). Des del 1969 del de Sanui i Alins (Llitera). El poble és situat al coster d'un turó, coronat per les restes d'una antiga fortificació. Una carretera l'uneix amb Sanui. Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca.

F

G

Alins de Vallferrera  Municipi del Pallars Sobirà: 183,84 km2, 1.048 m alt, 256 hab (2004). Comprèn la totalitat de la vall Ferrera i la vall de Tor, drenades pel Noguera de Vallferrera i el riu de Tor. Hi abunden els boscos d'avets, pins negres i bedolls, i també grans prats naturals que fan que la ramaderia tinguí una gran importància econòmica. El turisme és l'altra gran font d'ingressos del municipi. La proximitat de la Pica d'Estats i altres cims pirinencs, de gran tradició excursionista, hi han fet sorgir un gran nombre de fondes i càmpings. L'església parroquial de Sant Vicenç, ja esmentada el 1839, és romànica, com totes les que abunden a la vall. El 1927 es van agregar al municipi els de Tor, Noris, Àreu, Ainet de Besan i Araós.

C

M

Alins d'Isàvena  Llogaret (1.380 m alt) del mun. de les Paüls (Alta Ribagorça), situat a la dreta de l'Isàvena, a la part interior de la gran corva descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d'Ovarra. L'església és anexa de la de les Paüls.

F

G

Alinyà  Poble (958 m alt) i antic municipi (62,49 km2) de l'Alt Urgell. Des del 1972 formà el de Fígols i Alinyà. El poble és emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l'Alzina. L'església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja a l'acte de consagració de la catedral d'Urgell, el 839, és romànica, del s. XII, però ha estat molt reformada. Formava part del ducat de Cardona, dins la batllia de Solsona. Per la festa major, el 10 d'agost, hi era ballat, per parelles, el ball pla d'Alinyà. La melodia, composta de dues parts semblants, però a compàs de 3/4 i 6/8 respectivament, és estimable i de caient noble. Hom conserva referències de la coreografia.

C

G

Alió  Municipi de l’Alt Camp: 7,37 km2, 266 m alt, 391 hab (2004). Situat al centre de la comarca, al pla de Valls. El terreny, molt pla i aixut, només conté herbassars i un parell de bosquets de pins. La manca d'aigua fa que la principal font de riquesa sigui l'agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya, el blat i els ametllers. L'avicultura n'és el complement. Ja a partir de finals del s XIX, la població del municipi no ha deixat de minvar, encara que últimament està estancada, amb una lleugera recuperació. Àrea comercial de Valls.

 Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT D'ALIÓ - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

Alió, Bernat d'  (Catalunya Nord, s. XIII – Perpinyà, 1258)  Senyor feudal del Donasà i del Capcir. Casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix. S'adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu.

N

B

Alió, Josep Ignasi  (Catalunya, s. XIX)  Metge de la primera meitat del segle. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Hi presentà diverses memòries, algunes d'elles de caràcter polític i literari.

C

B

Alió i Brea, Francesc  (Barcelona, 1862 – 1908)  Compositor. Crític musical i harmonitzador de cançons populars (Cançons populars catalanes, 1891). Investigà sobre el folklore català i compongué algunes obres instrumentals i lieder.

C

B

Aliorna, Editorial  (Barcelona, 1986 – 1989)  Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. S'ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions "Aliorna Baobab", "Jove", "Volums singulars", "Teoria i Pràctica" i "Àlbums". En fou director Ramon Besora.

C

N

Alís i Flores, Romà  (Palma de Mallorca, 1931 - )  Compositor. Deixeble de Millet, Pich, G. Camins, Zamacois i Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música. Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc. La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuitat sonora.

B

B

Alisa  (Xipre, s. XIV)  Única filla de Ferran de Mallorca, vescomte d'Omelades, i d'Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre. En fugir de Xipre el seu pare, ella era de poca edat. Restà a la cort de Nicòsia amb la seva mare. Anys després es casà amb el noble Felip d'Ibelín d'Arsur. L'enganyà amb l'almirall Joan de Monstry, que el 1369 fou empresonat pel seu marit, el qual s'havia convertit aleshores en un poderós valedor del partit que acabava de dur al tron el nou rei Pere II. Havent ocupat Xipre els genovesos, l'almirall Piera de Campo Fregoso féu detenir i escapçar Felip (1373). Alisa, que es féu famosa per la seva vida turbulenta, s'amistança aleshores, o potser ja abans, amb l'almirall genovès, que era ja el segon marí d'aquell grau entre les seves relacions.

B

B

Aljandar  (ort ant: Algendar) Possessió del mun. de Maó (Menorca) Situada a occident de la ciutat, vora el límit amb el terme d'Alaior.

B

G

Aljandar  (ort ant: Algendar) Possessió del mun. de Ferreries (Menorca). Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell. Es troba a l'esquerra del barranc o riu d'Aljandar, un dels cursos d'aigua més importants de l'illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella. Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la canço popular que té per títol La núvia d'Aljandar.

B

G

Aljorf  Poble del mun. d’Albaida (Vall d'Albaida), a la dreta del riu d'Albaida, aigua avall i a molt poca distància d'aquesta ciutat. Poblat de moriscs fins a l'expulsió decretada el 1609 (en aquest any era habitat per 63 famílies), fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins al 1888, any que fou anexat a Albaida. La parròquia fou creada el s. XVI (fins aleshores havia depès d'Albaida). Formava part del marquesat d'Albaida.

V

G

Aljub, cap de l'  Nom antic del cap de Santa Pola (Baix Vinalopó).

V

G

All  Poble (1.091 m alt) del mun. d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a un quilòmetre a la dreta del Segre, a la plataforma terciària de Gréixer. És el nucli més poblat del municipi. L'església parroquial (Santa Maria) és romànica, del començament del s. XII (ampliada el segle següent), de nau única i absis semicircular; i amb un portal esculpit de tècnica molt pobra. Han estat conservats dos frontals d'altar i un retaule gòtic notables. A All, lloc esmentat ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839), tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya. Esclua, el bisbe intrús d'Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar. Vora el Segre, dins el terme parroquial d'All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres.

C

G

All, mestre d'  (Catalunya, s. XV)  Pintor anònim. Adscrit al cercle estilístic de L. Borrassà. Se li atribueix el retaule d'All (Baixa Cerdanya). Sembla que hom l'identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d'Urgell entre el 1428 i el 1474.

C

B

Allau, l'  Masia del mun. del Tec (Vallespir), situada a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l'esquerra. Sota la masia es troba la fàbrica d'electricitat de l'Allau.

N

G

Almacelles  Municipi del Segrià: 48,91 km2, 246 m alt, 5.515 hab (1999). Situat al nord-oest de la comarca, al vessant d'un turó, al nord-oest de Lleida, al límit amb la Llitera, de la qual és separat per la clamor d'Almacelles. L'agricultura, principalment cereals i farratges, és totalment de regadiu (hortalisses, cereals, remolatxa, alfals, ametllers i oliveres), alimentada pel canal d'Aragó i Catalunya i nombroses sèquies, així com per l'aigua provinent del riu Éssera. La ramaderia, bovina, porcina i ovina, és força important, també la indústria agropecuària i l'alimentària. Pel maig té lloc al municipi l'Exposició de maquinària agrícola i industrial. Dins el terme es troba el llogaret d'Almacelletes, el santuari de l'Olivar i diverses masies. Àrea comercial de Lleida.

C

M

Almacelles, clamor d'  Curs d’aigua entre els mun. d’Albelda (Llitera) i Fraga (Baix Cinca). En part canalitzat per tal d'evitar la formació d'aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d'Aragó i Catalunya, per tal com en recull l'aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l'antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi. Des d'aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d'Almacelles, es troba la llacuna d'Almacelles. El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Aragó establerta el 1305 per Jaume II. Aquest curs d'aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

F

G

Almacelletes  Llogaret del mun. d’Almacelles (Segrià), situat a l'extrem oriental del municipi, al centre de l'altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre. La seva església es annexa de la d'Almacelles. A l'edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saide.

C

G

Almacén de Frutos Literarios  (Palma de Mallorca, 16/mai/1841 - 17/jun/1848)  Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol. Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.

B

R

Almadrà  Grup de possessions i antic llogaret del mun. d’Alaró (Mallorca Septentrional), situat al clot d'Almadrà, vall situada al sud del puig d'es Tossals Verds i drenada pel torrent d'Almadrà (curs d'aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s'escola entre els puigs de s'Alcadena i de sa Creu.

B

G

Almadrava, l'  Caseriu del mun. de Vandellòs (Baix Camp), situat a la costa (platja de l'Almadrava), al sud de l'Hospitalet de l'Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l'antic terme de Tortosa i, actualment, del de l'Ametlla de Mar). Hi era parada antigament una almadrava.

C

G

Almadrava, l'  Antiga alqueria i sector de l'horta del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional), vora la badia i prop del terme d'Alcúdia

B

G

Almadun, torre d'  (o del Badun) Antiga torre de defensa del mun. de Peníscola (Baix Maestrat), a la costa, al sud del municipi.

V

G

Almafà  Antic nom de Sant Climent de Llobregat  (Baix Llobregat).

C

G

Almafrà  Veïnat del mun. de Benidorm (Marina Baixa), situat a 3 km al nord-est de la vila, vora la carretera de València a Alacant.

V

G

Almafrà, l'  Caseriu dels mun. d’Elda i Petrer (Vinalopó Mitjà), a la zona de contacte entre el català i el castellà.

V

G

Almagro Gorbea, Martín  (Barcelona, 1946 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Fill de Martín Almagro Bosch. Fou director del Museu Arqueològic d'Eivissa (1969-70) i catedràtic de prehistòria a la Universitat de València (1976-80), a més de treballar en altres universitats de l'Estat espanyol. El seu treball de recerca s'ha centrat principalment en la protohistòria de l'Europa occidental, amb diferents treballs d'excavació a França, Irlanda, Itàlia i a la Península Ibèrica. Ha publicat molts llibres sobre els seus treballs.

C

B

Almalafa  Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta). Duu el nom d'una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d'Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d'aquest antic territori). És regada, entre d'altres, per la sèquia d'Almalafa, derivació de la sèquia major de Castelló.

V

G

Almallutx  Possessió i antiga població del mun. d’Escorca (Mallorca Septentrional), situada a la vall d'Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d'Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.

B

G

Almanac de les Lletres  (Palma de Mallorca, 1921 – 1936)  Anuari en català. Cada volum contenia el calendari de l'any i una miscel·lània de treballs literaris, més en vers que no en prosa; al del 1924 es començà a publicar una crònica de les activitats culturals, i al del 1931, també d'activitats polítiques. Hi van col·laborar la majoria dels escriptors baleàrics i molts del Principat.

B

R

Almanac dels Noucentistes  (Barcelona, 1911)  Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de dónar constància del nou grup d'escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o prenoucentistes

C

L

Almanaquer, l'  Veïnat del mun. de Benimantell (Marina Baixa), al vessant de la serra d'Aitana, dins la vall de Guadalest.

V

G

Almansa, batalla d'  Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d'Almansa (entre la Manxa i el País Valencià) el 25/abr/1707. Entre les tropes de Felip V de Castella, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III. La victòria dels felipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s'abolien les seves constitucions i s'hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

E

H

Almansa, port d'  Pas de la carretera de València a Albacete. Antic camí ral de

V

G

Almansor  (Torrox, Almeria, Andalusia, 940 - Medinaceli, Sòria, Castella, 1002)  Cabdill musulmà i regent del califat de Còrdova. El 985 organitzà una campanya, durant la qual devastà la ciutat de Barcelona, a l'època de Borrell II de Barcelona. Al cap de sis mesos, l'exèrcit musulmà es replegà, a la ratlla de l'Ebre.

E

B

Almansor, Selim  (Algar, Camp de Morvedre, s. XV - País Valencià, s. XVI)  Morisc. Designació amb la qual es féu conèixer Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d'Espadà (1526).

V

B

Almarche i Vázquez, Francesc  (València, 1875 – 1927)  Historiador i arqueòleg. Doctor en Filosofia i Lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat i va escriure una sèrie d'estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d'Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).

V

B

Almarra  Veïnat del mun. de Castalla (Alcoià), a l'oest de la ciutat i a l'esquerra del riu Verd. Hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de Loreto, fundada el 1717.

V

G

Almarx  Districte rural del mun. de Xixona (Alacantí)

V

G

Almàssera  Despoblat del mun. d’Eslida (Plana Baixa)

V

H

Almàssera  Veïnat del mun. de Polop (Marina Baixa)

V

G

Almàssera  Municipi de l’Horta del Nord: 2,85 km2, 10 m alt, 5.644 hab (1999)

V

M

Almassereta, l'  Llogaret del mun. de l'Eliana (Camp de Túria)

V

G

Almasseta  Despoblat del mun. de Vilallonga de la Safor (Safor)

V

H

Almassí  Antic terme rural del mun. d’Os de Balaguer (Noguera)

C

G

Almassor  Llogaret i antic terme rural del mun. de Penelles (Noguera)

C

G

Almassora  Municipi de la Plana Alta: 32,99 km2, 31 m alt, 16.609 hab (1999)

V

M

Almatà  Nucli més antic de la ciutat de Balaguer (Noguera)

C

H

C

H

Almató, Pere  (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1830 - Haidu'o'ng, Tonkin, Xina, 1861)  Missioner

C

B

Almató i Rivera, Salví  (Olesa de Montserrat, Bages, 1827 – Barcelona, 1889)  Metge

C

B

Almatret  Municipi del Segrià: 56,21 km2, 462 m alt, 488 hab (1999)

C

M

Almazán, pau d'  Pau entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, signat a Almazán (Sòria), el 12/abr/1375 i a Lleida el 10/mai/1375. Posà terme a la discòrdia entre els dos monarques, sorgida arran de l'accès del segon al tron. Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l'hereu de Castella, Joan. El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand du Guesclin (1369).

C

H