|
|
|
Anar a: [ Alca ] [ Alcan ] [ Alce ] [ Alcoi ] [ Alcover ] [ Alcudia B ] La llengua és la meva pàtria i la vull liure. (Jaume Cabré i Fabré) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcacer i Grau, Josep (València, 1910 – 1977) Arqueòleg. Era membre del Servei d'Investigació Prehistòrica de València. Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l'edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972). 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcadena, puig de s' (Alaró, Mallorca Septentrional) Muntanya (817 m alt). De vessants esquerps i cim aplanat, situada entre els torrents de Solleric i d'Almadrà. Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca. Al vessant meridional es troba la possessió de s'Alcadena, a la qual pertany aquesta muntanya. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcahalí (Alcanalí, Marina Alta) Altre nom del poble, especialment com a parròquia. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcaide, Josep (València, 1795 - País Valencià ?, 1860) Gravador. Estudià a Roma, sota el mestratge de Marchetti, i hi deixà obres notables. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcaidús (Alaior, Menorca) Possessió, prop del límit amb Maó. A la seva vora es troba el poblat talaiòtic de Sant Vicent d'Alcaidús. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcaissia, l' (Sollana, Ribera Baixa) Antiga alqueria, entre la vila i la d'Almussafes, prop de l'Albufera. Fou donada per Jaume I als montpellerins que l'acompanyaren a la conquesta de València. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Alcalà (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Antic nom de la ciutat de Sant Boi. 9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcalà (Llombai / Real de Montroi, Ribera Alta) Despoblat i antic castell. Les runes del castell són anomenades el castellet dels Alcalanets. Situat a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre. Segons la Crónica d'Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel regne de València, féu presoner el seu alcaid. Aquest lloc donà nom a la vall d'Alcalà, coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans. 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcalà, batllia d' (Baix Maestrat) Antiga comanda del maestrat de Montesa, que comprenia la vila Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcalà i Martínez, Jaume (País Valencià, s. XVIII) Cirurgià. Després d'estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister. Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Col·legi de Cirurgians i cirurgià major de l'hospital militar. La seva principal contribució és continguda en l'obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en mujer, y feto vivos (València, 1753), en la qual exposa una operació d'aquest tipus practicada personalment per ell. Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l'opinió general n'era contrària. 12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcalà d'Alfàndec (Benifairó de Valldigna, Safor) Despoblat i antic castell, situat als contraforts septentrionals del Mondúver. Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora. 13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcalà de la Jovada (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Antic nom del muncipi. 15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Alcalá Zamora y Torres, Niceto (Priego de Córdoba, Andalusia, 1877 - Buenos Aires, Argentina, 1949) Polític i jurista. President de la II República Espanyola (des/1931 - 7/abr/1936). Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora, per aixó topà tant amb els partits d'esquerra com amb els de dreta, els quals frenà en ocassió de la repressió del 1934. Després del triomf del Front Popular, fou destituït per les corts, per iniciativa dels partits d'esquerra. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcalalí (Alcanalí, Marina Alta) Altre nom amb que també és coneix el poble. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcalanets, castellet dels (Ribera Alta) Altre nom de les restes de l'antic castell d'Alcalà, a la vall dels Alcalans. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcalatén, tinença d' (País Valencià) Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d'Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l'Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d'Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d'Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit. El centre de la senyoria era el castell d'Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l'esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l'Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d'Urrea, que el rebé en feu de Jaume I junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d'Aranda, ministre de Carles III i de Carles IV d'Espanya, la senyoria d'Alcalatén passà a la casa ducal d'Híxar. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alçamora, Bernardí (País Valencià, s. XVII) Pintor. És autor del quadre representant Jaume I el Conqueridor, posat a l'Arxiu Municipal de València i fet per encàrrec dels Jurats en 1631, per a ornat de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Alcampell (el Campell, Llitera) Grafia tradicional. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcanà (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) (o Alcanar) Caseriu, al peu i a occident de la serra de Forna. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcanalí i Mosquera, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creada el 1616. Comprenia els llocs d'Alcanalí i de Mosquera. 28 CATALUNYA - MUNICIPI
29 CATALUNYA - HISTÒRIA Alcanar, comanda d' (Alcanar, Montsià) Comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, creat el 1449 que comprenia la vila. Fou segregada de la comanda o batllia d'Ulldecona l'any 1449. 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - MUNICIPI
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcántara Riesta, Paulino (Ilo-Ilo, Filipines, v 1897 – Barcelona, 1964) Jugador de futbol del F.C. Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campió de Catalunya i cinc vegades campió d'Espanya. Interior esquerra resolutiu, intervingué en 412 partits oficials i marcà 381 gols; el seu xut a passat a la història del futbol com el més potent i eficaç (a Bordeus, en marcar un gol, la pilota esbotzà la xarxa). 35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcàntera, baronia d' (Alcàntera, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial creada el 1464 i concedida a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut. De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d'Albalat i barons de Beneixida. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcàntera, l' (Sella, Marina Baixa) Caseriu, situat a l'esquerra del barranc de l'Arc. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcanyís, Miquel (València, s. XV – Illes Balears, s. XV) Pintor de l'escola valenciana. Documentat entre el 1421 i el 1434, a Mallorca. D'estil naturalista propi del gòtic internacional i influït per Marçal de Sax, li són atribuïts els retaules de la Santa Creu (v. 1432, Museu de Belles Arts de València) i el de Sant Joan (repartit entre el Metropolitan Museum i la Hispanic Society, de Nova York). També era conegut per Mestre de Gil i Pujades. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcaramit (Borriana, Plana Baixa) Despoblat al sud de la ciutat. Ha donat nom a una partida i a la sèquia d'Alcaramit. 39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Alcarràs (Balaguer, Noguera) (ant: Alcorràs) Un dels tres antics castells de la vila, situat darrera la Suda, el castell principal. El 1102 fou donat pel comte d'Urgell Ermengol V al bisbe d'Urgell. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Alcarràs,
sèquia d' (Segrià)
Antiga sèquia d'origen romà que regava les terres del
pla de Lleida, a la dreta del Segre. És probablement, junt amb la
sèquia de Torres, de l'esquerra del riu, l'origen dels regs de l'horta de
Lleida. Prenia l'aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i 42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcàsser (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa) Partida i antic caseriu, al límit amb el terme de Teulada. 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcàsser, baronia d' (Alcàsser, Horta) Jurisdicció senyorial creada el 1443 i que comprenia la vila. Concedida a Joan Català i Sanoguera. Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment. 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcatí, l' (València, Horta) Antic sector de l'Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l'Estell, i la Devesa. Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l'Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet. Es troba dins el terme municipal de la ciutat. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcau (Llíber, Marina Alta) Partida i caseriu. Al nord de la serra de Bèrnia. El barranc d'Alcau, que neix en aquest indret, desguassa al riu de Gorgos, per la dreta, junt al poble de Llíber. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcaufar
(Sant Lluís, Menorca)
Caseriu.
És un dels centres turístics més importants de l'illa. Originàriament era una possessió de la companyia de
Consell situada prop de la cala d'Alcaufar, oberta a la costa oriental de l'illa. A la platja d'aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcaula (Borriana, Plana Baixa) Despoblat. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcayne i Armengol, Vicenç (València, 1817 – s. XIX) Polític, escriptor i arquitecte. Fou regidor de València en 1869 i batlle el 1870, arran de la revolució cantonal. Federalista fervent, escriví alguns opuscles polítics. Publicà treballs d'interès sobre arquitectura i urbanisme. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcázar, Mariana (València, 1739 – Madrid, 1797) Actriu de diversos gèneres. Actuà principalment a Madrid; amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcedo, casa d' (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Veure> la Casa d'Alcedo. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcedo, forn d' (València, Horta) Veure> el Forn d'Alcedo. 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcia (Bolulla, Marina Baixa) Despoblat. Pertanyia a la parròquia i baronia de Bolulla el s XVI. Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l'expulsió del 1609. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcina i Franch, Josep (València, 1922 - Madrid, 28/oct/1991) Historiador. Estudià a València i a Madrid i s'especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d'arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid. Entre les seves obres cal destacar, entre d'altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982). 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alciri (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat entre el Fondó de Monòver i el coll de les Salines. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcoberro i Clarós, Josep (Barcelona, 1877 – 1908) Hel·lenista. Realitzà una notable traducció de les faules d'Esop, emprant un català popular. També escriví unes Lliçons d'ortografia catalana, interessants per a l'època. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcoberro i Pericay, Agustí (Pals, Baix Empordà, 18/nov/1958 - ) Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l'ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d'història i pedagogia en diverses revistes especialitzades. Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l'aiguamoll (1993). La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l'any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994). 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcocó (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseriu, vora la cala d'Alcocó, limitada al nord per la punta d'Alcocó. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcodar (Gandia, Safor) Despoblat, prop de l'antic castell de Bairén. La població musulmana hi restà després de la conquesta cristiana. A l'expulsió dels moriscs (1609), era habitat per 80 famílies musulmanes. No tornà a ésser repoblat. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcodre, torre de l' (Alacant, Alacantí) Antiga torre de defensa, construida al cap de l'>Horta o cap de l'Alcodre, límit oriental de la badia d'Alacant. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcoi, canal d' (Alcoi, Alcoià) Vall on hi ha la ciutat, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al nord, per la serra Biscoi, a l'est, per la serra del Carrascar d'Alcoi i la Carrasqueta, al sud, i per la Serreta i la serra de l'Ull del Moro, a l'est. La canal d'Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell (els quals, units a la ciutat d'Alcoi, formen el riu d'Alcoi), del Troncar i del Cint (aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell). 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcoi, comtat d' (País Valencià) Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d'Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857. 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcoi, governació d' (País Valencià, 1707 - 1833) Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Alcoi. El 1722 fou prevista l'anexió d'aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 67 PAÍS VALENCIÀ - ART Alcoi, ploms d' (Alcoià) Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d'Alcoi. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcoi, sèquia reial d' (Safor) Sèquia, construïda el s. XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l'horta de Gandia, que pren l'aigua del riu d'Alcoi, per la dreta, a l'assut d'Alcoi o d'en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal. La comunitat de regants dirigeix la distribució de l'aigua a través d'un sindicat general i de quatre juntes de sèquia. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcoi i Làzaro, Eduard (Barcelona, 1930 – Mataró, Maresme, 1987) Pintor. Cultivador al principi d'un expressionisme primitivista, a partir de l'impacte de l'informalisme conreà un tipus d'abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d'impulsos vitals. Des del 1956 s'integrà al grup Sílex, del qual formen part Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull. 71 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Alcoià, Club Esportiu (Alcoi, Alcoià, 1929 - ) Club de futbol, fundat en fusionar-se els clubs Racing i Llevant. A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials; formà part de la Federació Murciana de Futbol. Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42. Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51. 72 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcoja (Tibi, Alcoià) Caseriu, situat al vessant oriental del Maigmó, prop de la carretera de Sant Vicent del Raspeig a Castalla. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcola, serra d' (Xalans / Xarafull, Vall de Cofrents) Serra dels dos municipis. Separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras. El pic d'Alcola, cim d'aquesta serra (886 m alt), es troba al límit entre els dos termes municipals. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcolea (Morella, Ports) Veure> la Pobleta d'Alcolea. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcolea i Gil, Santiago (Falset, Priorat, 1919 - Barcelona, 30/jul/2008) Historiador de l'art del s. XVI al XIX. Estudià a la universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la universitat de Barcelona des del 1965. Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l'obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 ha aparegut el seu assaig Escultura española. 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcon i Calduch, Andreu (València, 1782 – 1850) Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23). Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés. Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alcon i Mateu, Prudenci (València, 1904 - 1976) Escriptor. És autor d'una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alconàsser (Sóller, Mallorca Occidental) Possessió, situada prop de la costa, al sud de la muntanya de Muleta. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcor, serra de l' (Baix Segura) Petita serra (334 m alt) situada al sud de l'horta d'Oriola, al límit entre el País Valencià i l'antic regne de Múrcia. 85 PAÍS VALENCIÀ - ART
86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcoraia (Montuïri, Mallorca Oriental) Antiga possessió, situada al sud del terme. Ha estat dividida (Alcoraia Vell i Alcoraia Nou). 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcoraia, l' (Alacant, Alacantí) Partida rural i caseriu (521 m alt), al sud de la serra de l'Alcoraia, límit septentrional de l'Alacantí. Es comunica per carretera amb Sant Vicent de Raspeig. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcossaiba (Borriana, Plana Baixa) Partida i despoblat. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcossebre (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Poble, situat a la costa, entre el cap d'Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet. És un centre de turisme i d'estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d'un petit port. Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro. 91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcosser (Alberic, Ribera Alta) Despoblat, situat entre la sèquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d'Albaida. La seva església depengué d'Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu anex de Gavarda, al final del s XVI. Els seus habitants eren moriscs; el 1609, poc abans de l'expulsió d'aquests, era habitat per 165 famílies. Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d'Albaida i, també, a causa de les destruccions de la Guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al s XVIII. El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864. Formà part de la baronia d'Alberic. 92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcosseret (Alcosser, Comtat) Nom antic del poble. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcotas, Las (Calles, Serrans) Caseriu, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavat (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó. 95 CATALUNYA - MUNICIPI
96 CATALUNYA - HISTÒRIA Alcover, jaciment d' (Alcover, Alt Camp) Important jaciment paleontològic, de l'època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d'anys. En aquest període de la història de la Terra, a l'Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d'esculls de corall. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcover i Guitart, Pau (Barcelona, s. XIX - Santa Coloma de Farners, Selva, 1832) Escriptor i advocat. Escriví alguns opuscles jurídics, poesies, i les tragèdies Viriato, Méjico rendida i La colonia. També conreà la pintura. 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alcover i Sureda, Miquel (Manacor, Mallorca, 1864 – 1945) Historiador i arqueòleg. Germà d'Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús. Aixecà els plànols de l'església de Capdepera, d'estil bizantí. Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca (1929), El Islam en Mallorca (1934), i El hombre primitivo en Mallorca (1941-42); en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l'existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines. Desplegà una gran activitat com a conferenciant. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alcoverro i Amorós, Josep Maria (Tivenys, Baix Ebre, 1835 – Madrid, 1910) Escultor. Deixeble de Francesc Piquer i Duart. Esculpí figuracions religioses, històriques, mitològiques i de gènere. Entre les seves obres cal citar: les estàtues d'Alfons el Savi i el de Sant Isidor (escalinata de la Biblioteca Nacional, Madrid) i nombrosos bustos-retrats. 138 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA
104 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcúdia, albufera d' (Alcúdia / sa Pobla, Mallorca Septentrional) Estany costaner, situat a la costa nord de la badia homònima. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles. El conreu d'arròs, promogut per un companyia italiana va fracassar a causa de l'excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S'hi practica la pesca d'angules i la caça de fotges. 106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcúdia, badia d' (Alcúdia / Santa Margalida / Artà, Mallorca) Badia de 15 km d'amplada, al NE de l'illa, entre els caps de Pinar i Farrutx. Acaba amb una costa baixa i arenosa amb nombrosos assentaments turístics distribuïts entre els tres termes municipals. 107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia, comtat de l' (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany. A la segona meitat del s XVI, Maria, filla d'Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l'Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d'Íxar, baró de Xaló; a llur nét Gonçal Escrivà d'Íxer fou concedit el comtat el 1645. el segon titular fou el seu fill Onofre Escrivà d'Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana. El títol passà, mes tard, als Català de Valeriola, ducs d'Almodóvar del Río i, el 1814, passà a Antoni Saavedra i Jofré, baró d'Albalat i Segart, ministre de Ferran VII. Els seus descendents encara el conserven. 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcúdia, l' (Benidoleig, Marina Alta) Caseriu, situat a poca distància i a llevant del poble. 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
110 ILLES BALEARS - ART Alcúdia, teatre romà d' (l'Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat. Corresponia a l'antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre. 111 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia Blanca, l' (Roglà i Corberà, Costera) Nom antic del poble de Roglà. 112 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia de Castell de Castells (Castell de Castells, Marina Alta) Antiga parròquia. Comprenia, al s. XVI, l'actual terme municipal i tenia com a annexos Bitla i Aialt. 114 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
115 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
116 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia de Gallinera, l' (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat, a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama. De població morisca, fou atribuït, al s. XVI, a la parròquia de Benirrama. Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX. 117 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia del Comtat, l' (Cocentaina, Comtat) Nom antic del poble de l'Alcudieta del Comtat, o l'Alcudia de Cocentaina. 118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcúdia d'Elx, l' (Elx, Baix Vinalopó) Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s'establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d'Ilici i on fou trobada la Dama d'Elx. Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del s. III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l'actual Elx. Les troballes, molt importants per a l'estudi de l'època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d'Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l'Alcúdia mateix. 119 ILLES BALEARS - MUNICIPI
120 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia de Navarrés, l' (Navarrés, Canal de Navarrés) (o l'Alcudiola de Navarrés) Despoblat, situat prop del camí de Quesa. Era lloc de moriscs i fou anexionat a Navarrés el 1574. 121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
122 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia de València, l' (València) Raval de la ciutat en època islàmica, a la vora esquerra del Túria, davant l'actual porta de Serrans. 123 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
124 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcúdia de Vilallonga, l' (Vilallonga de la Safor, Safor) (o l'Alcudiola de Vilallonga) Barri de la vila, A la part més alta de la vila. Era un antic lloc de moriscs (44 famílies, el 1602) del terme del castell de Vilallonga. 125 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcúdia d'Uixó, l' (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs (90 famílies el 1602). 126 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcudiarrom (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental) Possessió, situada a l'est de la vila. 127 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcudieta (Lloseta, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a l'oest de la vila. 128 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcudieta de Fanzara, l' (Fanzara, Alt Millars) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Fanzara. 129 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
130 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Alcudiola (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a l'oest de la vila. 131 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcudiola, l' (l'Alcúdia de Crespins, Costera) Altre nom amb que també era coneguda la vila. 132 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcudiola d'Alfàndec, l' (Tavernes de la Valldigna, Safor) (o l'Alcudiola de Favareta) Despoblat, als contraforts orientals de la serra de Corbera, prop del poble de Favareta. El 1547 fou separat del Ràfol d'Alfàndec i erigit en parròquia independent, de la qual depenien Massalali i Favareta, tots ells habitats per moriscs. El 1616, després de llur expulsió, fou repoblat, però, actualment, només es conserva l'església dedicada a sant Llorenç. 133 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcudiola de Navarrés, l' (Navarrés, Canal de Navarrés) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Navarrés. 134 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcudiola de Rafelcofer, l' (Rafelcofer, Safor) Llogaret, al sud i a poca distància del poble. Era poblat de moriscs (60 famílies el 1609) i fou agregat a la nova parròquia de Rafelcofer el 1547. 135 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alcudiola de Vilallonga (Vilallonga de la Safor, Safor) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Vilallonga. 136 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alcullola de Palomars, l' (Agullent, Vall d'Albaida) Despoblat, convertit al s. XVII en finca particular. 137 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcusses,
les (Moixent,
Costera) Caseriu
Anar
a: [ Alca
] [ Alcan ] [ Alce
] [ Alcoi ] [ Alcover
] [ Alcudia B ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Alcalà
de Xivert (
Alcalatén,
l' (
Alcanalí
(
Alcanar
(
Alcanó
(
Alcàntera
(
Alcàsser
(
Alcoi
(
Alcoleja
(
Alcora,
ceràmica de l' (
Alcover
(
Alcover
i Maspons, Joan (
Alcover
i Sureda, Antoni Maria (Santa Cirga, 
Alcubles,
les (
Alcúdia
de Crespins, l' (
Alcúdia
de Mallorca (
Alcúdia
de Veo, l' (