|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Alca ] [ Alcan ] [ Alce ] [ Alcoi ] [ Alcover ] [ Alcudia B ] Des de Alcacer i Grau, Josep fins a Alcusses, les
1 VAL BIO Alcacer i Grau, Josep (València, 1910 – 1977) Arqueòleg. Era membre del Servei d'Investigació Prehistòrica de València. Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l'edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972). 2 BAL GEO Alcadena, puig de s' (Alaró, Mallorca Septentrional) Muntanya (817 m alt). De vessants esquerps i cim aplanat, situada entre els torrents de Solleric i d'Almadrà. Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca. Al vessant meridional es troba la possessió de s'Alcadena, a la qual pertany aquesta muntanya. 3 VAL GEO Alcahalí (Alcanalí, Marina Alta) Altre nom del poble, especialment com a parròquia. 4 VAL BIO Alcaide, Josep (València, 1795 - País Valencià ?, 1860) Gravador. Estudià a Roma, sota el mestratge de Marchetti, i hi deixà obres notables. 5
VAL BIO Alcaide,
Marià (València, 1790/94 - País
Valencià ?, s. XIX) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant
Carles; passà a Madrid i després (1822-23) a Itàlia. Treballà a Roma i a Nàpols. La seva expecialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions. 6 BAL GEO Alcaidús (Alaior, Menorca) Possessió, prop del límit amb Maó. A la seva vora es troba el poblat talaiòtic de Sant Vicent d'Alcaidús. 7 VAL HIS Alcaissia, l' (Sollana, Ribera Baixa) Antiga alqueria, entre la vila i la d'Almussafes, prop de l'Albufera. Fou donada per Jaume I als montpellerins que l'acompanyaren a la conquesta de València. 8 CAT HIS Alcalà (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Antic nom de la ciutat 9 VAL HIS Alcalà (Llombai / Real de Montroi, Ribera Alta) Despoblat i antic castell. Les runes del castell són anomenades el castellet dels Alcalanets. Situat a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre. Segons la Crónica d'Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel regne de València, féu presoner el seu alcaid. Aquest lloc donà nom a la vall d'Alcalà, coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans. 10 VAL HIS Alcalà, batllia d' (Baix Maestrat) Antiga comanda del maestrat de Montesa, que comprenia la vila Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius. 11 VAL BIO Alcalà i Martínez, Jaume (País Valencià, s. XVIII) Cirurgià. Després d'estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister. Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Col·legi de Cirurgians i cirurgià major de l'hospital militar. La seva principal contribució és continguda en l'obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en mujer, y feto vivos (València, 1753), en la qual exposa una operació d'aquest tipus practicada personalment per ell. Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l'opinió general n'era contrària. 12 VAL HIS Alcalà d'Alfàndec (Benifairó de Valldigna, Safor) Despoblat i antic castell, situat als contraforts septentrionals del Mondúver. Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora. 13
COR HIS Alcalá
de Henares, tractat d' (Alcalá de
Henares, Madrid, 1308) Tractat signat entre Jaume II de
Catalunya-Aragó i Ferran IV de Castella. Els dos sobirans s'havien prèviament entrevistat al monestir de Santa Maria de Huerta (Sòria). Amb motiu de l'atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d'aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part (regne d'Almeria), per al rei català. 14 VAL GEO Alcalà de la Jovada (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Antic nom del muncipi.
16 EST BIO Alcalá Zamora y Torres, Niceto (Priego de Córdoba, Andalusia, 1877 - Buenos Aires, Argentina, 1949) Polític i jurista. President de la II República Espanyola (des/1931 - 7/abr/1936). Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora, per aixó topà tant amb els partits d'esquerra com amb els de dreta, els quals frenà en ocassió de la repressió del 1934. Després del triomf del Front Popular, fou destituït per les corts, per iniciativa dels partits d'esquerra. 17 VAL GEO Alcalalí (Alcanalí, Marina Alta) Altre nom amb que també és coneix el poble. 18 VAL GEO Alcalanets, castellet dels (Ribera Alta) Altre nom de les restes de l'antic castell d'Alcalà, a la vall dels Alcalans. 19 VAL GEO Alcalans, vall dels (Ribera Alta) Vall que comprèn la conca mitjana del riu Magre, entre les serres de Castellet (oest) i Talaguera (est). Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Tous.
21
VAL HIS Alcalatén,
tinença d' (País Valencià)
Antiga jurisdicció senyorial.
Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d'Alcalatén, que comprenia les viles de
Llucena, l'Alcora, les Useres i
Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d'Alcalatén,
Costur, Araia, la Foia d'Alcalatén i els actuals despoblats de
Torrocelles i de Benagualit. El centre de la senyoria era el
castell d'Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l'esquerra del riu o barranc de
Llucena, prop de la vila de l'Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d'Urrea, que el rebé en feu de
Jaume I junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d'Aranda, ministre de
Carles III i de Carles IV d'Espanya, la senyoria d'Alcalatén passà a la casa ducal
d'Híxar. 22 VAL BIO Alçamora, Bernardí (País Valencià, s. XVII) Pintor. És autor del quadre representant Jaume I el Conqueridor, posat a l'Arxiu Municipal de València i fet per encàrrec dels Jurats en 1631, per a ornat de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat. 23 FRA GEO Alcampell (el Campell, Llitera) Grafia tradicional. 24 VAL GEO Alcanà (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) (o Alcanar) Caseriu, al peu i a occident de la serra de Forna. 25 BAL GEO Alcanada (Alcúdia de Mallorca, Mallorca) Possessió, a la costa meridional de la península del cap d'es Pinar. El 1934 hom hi construí es Poble Espanyol, una de les primeres urbanitzacions turístiques de Mallorca; aquesta funció ha estat notablement augmentada amb altres instal·lacions d'hostalatge i d'estiueig. L'illa d'Alcanada es troba enfront d'aquesta possessió, a la badia d'Alcúdia; té 140 per 190 m (d'est a oest), i es separada de la costa per un freu impracticable, de 140 m d'amplada. Hi ha un far.
27 VAL HIS Alcanalí i Mosquera, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creada el 1616. Comprenia els llocs d'Alcanalí i de Mosquera.
29
CAT HIS Alcanar,
comanda d' (Alcanar,
Montsià) Comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, creat el
1449 que comprenia la vila. Fou segregada de la comanda o batllia
d'Ulldecona l'any 1449. 30 BAL GEO Alcanella (Escorca, Mallorca) Possessió. Situada al vessant meridional de la serra de Tramuntana, a la capçalera del torrent d'es Picarols.
32 CAT BIO Alcántara Riesta, Paulino (Ilo-Ilo, Filipines, v 1897 – Barcelona, 1964) Jugador de futbol del F.C. Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campió de Catalunya i cinc vegades campió d'Espanya. Interior esquerra resolutiu, intervingué en 412 partits oficials i marcà 381 gols; el seu xut a passat a la història del futbol com el més potent i eficaç (a Bordeus, en marcar un gol, la pilota esbotzà la xarxa). 33 VAL HIS Alcàntera, baronia d' (Alcàntera, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial creada el 1464 i concedida a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut. De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d'Albalat i barons de Beneixida. 34 VAL GEO Alcàntera, l' (Sella, Marina Baixa) Caseriu, situat a l'esquerra del barranc de l'Arc.
36 VAL BIO Alcanyís, Lluís (València, s. XIV – 1506) Catedràtic de medicina. Fou un dels fundadors de l'escola per a cirurgians creada a València el 1462. Primer professor de medicina de la Universitat de València. Entre les seves obres sobresurten: Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia (v. 1490) i l'obra poètica Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474). Fou cremat viu per la Inquisició. 37
VAL BIO Alcanyís,
Miquel (València, s. XV – Illes
Balears, s. XV) Pintor de
l'escola valenciana. Documentat entre el 1421 i el 1434, a Mallorca. D'estil naturalista propi del gòtic internacional i influït per
Marçal de Sax, li són atribuïts els retaules de la
Santa Creu (v. 1432, Museu de Belles Arts de València) i el de
Sant Joan (repartit entre el Metropolitan Museum i la Hispanic Society, de Nova York). També era conegut per
Mestre de Gil i Pujades. 38 VAL GEO Alcaramit (Borriana, Plana Baixa) Despoblat al sud de la ciutat. Ha donat nom a una partida i a la sèquia d'Alcaramit.
40 CAT HIS Alcarràs (Balaguer, Noguera) (ant: Alcorràs) Un dels tres antics castells de la vila, situat darrera la Suda, el castell principal. El 1102 fou donat pel comte d'Urgell Ermengol V al bisbe d'Urgell. 41 CAT HIS Alcarràs, sèquia d' (Segrià) Antiga sèquia d'origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre. És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l'esquerra del riu, l'origen dels regs de l'horta de Lleida. Prenia l'aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs. Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497.
43 VAL GEO Alcàsser (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa) Partida i antic caseriu, al límit amb el terme de Teulada. 44 VAL HIS Alcàsser, baronia d' (Alcàsser, Horta) Jurisdicció senyorial creada el 1443 i que comprenia la vila. Concedida a Joan Català i Sanoguera. Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres 45 VAL HIS Alcatí, l' (València, Horta) Antic sector de l'Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l'Estell, i la Devesa. Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l'Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet. Es troba dins el terme municipal de la ciutat. 46
VAL GEO Alcau
(Llíber, Marina
Alta) Partida i caseriu. Al nord de la serra de Bèrnia. El
barranc d'Alcau, que neix en aquest indret, desguassa al riu de
Gorgos, per la dreta, junt al poble de Llíber. 47 BAL GEO Alcaufar (Sant Lluís, Menorca) Caseriu. És un dels centres turístics més importants de l'illa. Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d'Alcaufar, oberta a la costa oriental de l'illa. A la platja d'aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors; trenta anys més tard s'hi havien edificat catorze o quinze cases. El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís. Actualment compta amb un bon nombre d'edificacions i amb serveis hotelers. 48 VAL HIS Alcaula (Borriana, Plana Baixa) Despoblat. 49 VAL BIO Alcayne i Armengol, Vicenç (València, 1817 – s. XIX) Polític, escriptor i arquitecte. Fou regidor de València en 1869 i batlle el 1870, arran de la revolució cantonal. Federalista fervent, escriví alguns opuscles polítics. Publicà treballs d'interès sobre arquitectura i urbanisme. 50 VAL BIO Alcázar, Mariana (València, 1739 – Madrid, 1797) Actriu de diversos gèneres. Actuà principalment a Madrid; amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic. 51 VAL GEO Alcedo, casa d' (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Veure> la Casa d'Alcedo. 52 VAL GEO Alcedo, forn d' (València, Horta) Veure> el Forn d'Alcedo. 53 VAL HIS Alcia (Bolulla, Marina Baixa) Despoblat. Pertanyia a la parròquia i baronia de Bolulla el s. XVI. Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l'expulsió del 1609. 54 VAL BIO Alcina i Franch, Josep (València, 1922 - Madrid, 28/oct/1991) Historiador. Estudià a València i a Madrid i s'especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d'arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid. Entre les seves obres cal destacar, entre d'altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982). 55 VAL GEO Alciri (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat entre el Fondó de Monòver i el coll de les Salines. 56 CAT BIO Alcobé i Noguer, Santiago (Barcelona, 1903 – 1977) Antropòleg i metge. Catedràtic d'Antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, en fou rector del 1963 al 1965. Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, va centrar les seves recerques en els estudis bioantropològics de determinades poblacions del Pirineu, del Sàhara occidental i de la Guinea. 57
CAT BIO Alcoberro
i Clarós, Josep (Barcelona, 1877 – 1908) Hel·lenista.
Realitzà una notable traducció de les faules d'Esop, emprant un català popular. També escriví unes
Lliçons d'ortografia catalana, interessants per a l'època. 58 CAT BIO Alcoberro i Pericay, Agustí (Pals, Baix Empordà, 18/nov/1958 - ) Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l'ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d'història i pedagogia en diverses revistes especialitzades. Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l'aiguamoll (1993). La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l'any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994). 59 VAL GEO Alcocó (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseriu, vora la cala d'Alcocó, limitada al nord per la punta d'Alcocó. 60 VAL HIS Alcodar (Gandia, Safor) Despoblat, prop de l'antic castell de Bairén. La població musulmana hi restà després de la conquesta cristiana. A l'expulsió dels moriscs (1609), era habitat per 80 famílies musulmanes. No tornà a ésser repoblat. 61 VAL GEO Alcodre, torre de l' (Alacant, Alacantí) Antiga torre de defensa, construida al cap de l'>Horta o cap de l'Alcodre, límit oriental de la badia d'Alacant. 62 VAL GEO Alcofra (Cocentaina, Comtat) Partida, situada a la plana regada del terme.
64 VAL GEO Alcoi, canal d' (Alcoi, Alcoià) Vall on hi ha la ciutat, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al nord, per la serra Biscoi, a l'est, per la serra del Carrascar d'Alcoi i la Carrasqueta, al sud, i per la Serreta i la serra de l'Ull del Moro, a l'est. La canal d'Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell (els quals, units a la ciutat d'Alcoi, formen el riu d'Alcoi), del Troncar i del Cint (aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell). 65 VAL HIS Alcoi, comtat d' (País Valencià) Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d'Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857. 66
VAL HIS Alcoi,
governació d' (País Valencià,
1707 - 1833) Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern,
partit o corregiment d'Alcoi. El 1722 fou prevista l'anexió d'aquesta governació a la de
Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 67 VAL ART Alcoi, ploms d' (Alcoià) Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d'Alcoi. 68 VAL GEO Alcoi, riu d' (País Valencià) Riu (54 km), entre Alcoi (Alcoià) i Gandia (Safor). El més important dels situats entre el Xúquer i el Segura. Té la capçalera en els barrancs del Barxell i del Molinar, entre les serres de Mariola (nord) i d'Almudaina (sud). El curs alt, que segueix la canal d'Alcoi i la plana de Cocentaina, rep per la dreta el riu de Seta. A l'estret de l'Orxa, el riu perfora la serralada Prebètica (serra de la Safor), enfondit de 200 a 300 m. El curs baix, que rep per l'esquerra el riu de Vernissa, va dipositant els al·luvions que constitueixen la plana de la Safor, extrem meridional de la Plana Litoral Valenciana. Té un cabal notable però molt irregular, regulat en capçalera del pantà de Beniarrés. La vall ha estat l'únic camí possible entre les d'Alcoi i de Gandia, pel grau de la qual el riu desguassa al golf de València. La sèquia reial d'Alcoi i dues de menors permeten el regatge de petits horts a l'Alcoià i al Comtat i de tarongerars a la Safor. 69 VAL GEO Alcoi, sèquia reial d' (Safor) Sèquia, construïda el s. XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l'horta de Gandia, que pren l'aigua del riu d'Alcoi, per la dreta, a l'assut d'Alcoi o d'en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal. La comunitat de regants dirigeix la distribució de l'aigua a través d'un sindicat general i de quatre juntes de sèquia. 70 CAT BIO Alcoi i Làzaro, Eduard (Barcelona, 1930 – Mataró, Maresme, 1987) Pintor. Cultivador al principi d'un expressionisme primitivista, a partir de l'impacte de l'informalisme conreà un tipus d'abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d'impulsos vitals. Des del 1956 s'integrà al grup Sílex, del qual formen part Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull. 71 VAL ESP Alcoià, Club Esportiu (Alcoi, Alcoià, 1929 - ) Club de futbol, fundat en fusionar-se els clubs Racing i Llevant. A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials; formà part de la Federació Murciana de Futbol. Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42. Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51.
73
VAL GEO Alcoies,
les (la Torre de les Maçanes,
Alacantí) Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, al vessant meridional de la
serra del Rontonar. 74 VAL GEO Alcoja (Tibi, Alcoià) Caseriu, situat al vessant oriental del Maigmó, prop de la carretera de Sant Vicent del Raspeig a Castalla. 75 VAL GEO Alcola, serra d' (Xalans / Xarafull, Vall de Cofrents) Serra dels dos municipis. Separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras. El pic d'Alcola, cim d'aquesta serra (886 m alt), es troba al límit entre els dos termes municipals. 76 VAL GEO Alcolea (Morella, Ports) Veure> la Pobleta d'Alcolea. 77 CAT BIO Alcolea i Gil, Santiago (Falset, Priorat, 1919 - Barcelona, 30/jul/2008) Historiador de l'art del s. XVI al XIX. Estudià a la universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la universitat de Barcelona des del 1965. Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l'obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 ha aparegut el seu assaig Escultura española.
80
VAL BIO Alcon
i Calduch, Andreu (València, 1782 – 1850) Doctor en farmàcia i
químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23). Fou diputat per
València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.
Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència. 81 VAL BIO Alcon i Mateu, Prudenci (València, 1904 - 1976) Escriptor. És autor d'una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions. 82 BAL GEO Alconàsser (Sóller, Mallorca Occidental) Possessió, situada prop de la costa, al sud de la muntanya de Muleta. 84 VAL GEO Alcor, serra de l' (Baix Segura) Petita serra (334 m alt) situada al sud de l'horta d'Oriola, al límit entre el País Valencià i l'antic regne de Múrcia.
87
BAL GEO Alcoraia
(Montuïri, Mallorca
Oriental) Antiga possessió,
situada al sud del terme. Ha estat dividida (Alcoraia 88 VAL GEO Alcoraia, l' (Alacant, Alacantí) Partida rural i caseriu (521 m alt), al sud de la serra de l'Alcoraia, límit septentrional de l'Alacantí. Es comunica per carretera amb Sant Vicent de Raspeig. 89 VAL GEO Alcossaiba (Borriana, Plana Baixa) Partida i despoblat. 90 VAL GEO Alcossebre (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Poble, situat a la costa, entre el cap d'Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet. És un centre de turisme i d'estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d'un petit port. Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro. 91 VAL HIS Alcosser (Alberic, Ribera Alta) Despoblat, situat entre la sèquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d'Albaida. La seva església depengué d'Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu anex de Gavarda, al final del s. XVI. Els seus
93
VAL HIS Alcosseret
(Alcosser, Comtat)
Nom antic del poble. 94 VAL GEO Alcotas, Las (Calles, Serrans) Caseriu, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavat (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó.
96 CAT HIS Alcover, jaciment d' (Alcover, Alt Camp) Important jaciment paleontològic, de l'època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d'anys. En aquest període de la història de la Terra, a l'Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d'esculls de corall. 97 BAL BIO Alcover, Josep Lluís (Palma de Mallorca, 1810 – 1834) Novel·lista i poeta. Fou professor de filosofia a Palma (1831) i nomenat membre de la Real Academia Greco-Latina de Madrid (1832). Deixà inèdita una novel·la, Alejandro y Salicio o la felicidad i diverses poesies (Poesías fugitivas). 98 CAT BIO Alcover i Guitart, Pau (Barcelona, s. XIX - Santa Coloma de Farners, Selva, 1832) Escriptor i advocat. Escriví alguns opuscles jurídics, poesies, i les tragèdies Viriato, Méjico rendida i La colonia. També conreà la pintura.
100 CAT BIO Alcover i Sallent, Josep (Catalunya, s. XIX – 1894) Enginyer. Va pertanyer a la primera promoció d'enginyers industrials i va dirigir "La Gaceta Industrial" (1865-90), on publicà més de tres-cents treballs. Autor de diverses monografies de caràcter divulgador.
103 CAT BIO Alcoverro i Amorós, Josep Maria (Tivenys, Baix Ebre, 1835 – Madrid, 1910) Escultor. Deixeble de Francesc Piquer i Duart. Esculpí figuracions religioses, històriques, mitològiques i de gènere. Entre les seves obres cal citar: les estàtues d'Alfons el Savi i el de Sant Isidor (escalinata de la Biblioteca Nacional, Madrid) i nombrosos bustos-retrats.
105 BAL GEO Alcúdia, albufera d' (Alcúdia / sa Pobla, Mallorca Septentrional) Estany costaner, situat a la costa nord de la badia homònima. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles. El conreu d'arròs, promogut per un companyia italiana va fracassar a causa de l'excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S'hi practica la pesca d'angules i la caça de fotges. 106 BAL GEO Alcúdia, badia d' (Alcúdia / Santa Margalida / Artà, Mallorca) Badia de 15 km d'amplada, al NE de l'illa, entre els caps de Pinar i Farrutx. Acaba amb una costa baixa i arenosa amb nombrosos assentaments turístics distribuïts entre els tres termes municipals. 107 VAL HIS Alcúdia, comtat de l' (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany. A la segona meitat del s. XVI, Maria, filla d'Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l'Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d'Íxar, baró de 108
VAL GEO Alcúdia,
l' (Benidoleig,
Marina Alta) Caseriu, situat a poca distància i a llevant del poble. 109 BAL BIO Alcúdia, mestre d' (Illes Balears, s. XV) Pintor anònim, posteriorment identificat com a Miquel Alcanyís. 110 BAL ART Alcúdia, teatre romà d' (l'Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat. Corresponia a l'antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre. 111 VAL HIS Alcúdia Blanca, l' (Roglà i Corberà, Costera) Nom antic del poble de Roglà.
113 VAL HIS Alcúdia de Castell de Castells (Castell de Castells, Marina Alta) Antiga parròquia. Comprenia, al s. XVI, l'actual terme municipal i tenia com a annexos Bitla i Aialt.
115 VAL HIS Alcúdia de Fanzara, l' (Fanzara, Alt Millars) Despoblat, a la dreta del Millars. Era un antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 29 focs), que es despoblà després de l'expulsió del 1609. Era anomenat també l'Alcudieta. 116 VAL HIS Alcúdia de Gallinera, l' (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat, a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama. De població morisca, fou atribuït, al s. XVI, a la parròquia de Benirrama. Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s. XIX. 117 VAL HIS Alcúdia del Comtat, l' (Cocentaina, Comtat) Nom antic del poble de l'Alcudieta del Comtat, o l'Alcudia de Cocentaina.
118
VAL GEO Alcúdia
d'Elx, l' (Elx,
Baix Vinalopó) Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat,
on s'establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d'Ilici i
on fou trobada la
Dama d'Elx. Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i
Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica
(eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització
paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del s. III dC (amb la
destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab,
quan el lloc fou abandonat i nasqué l'actual
Elx. Les troballes, molt
120 VAL HIS Alcúdia de Navarrés, l' (Navarrés, Canal de Navarrés) (o l'Alcudiola de Navarrés) Despoblat, situat prop del camí de Quesa. Era lloc de moriscs i fou anexionat a Navarrés el 1574. 121 VAL HIS Alcúdia de Salem, l' (el Ràfol de Salem, Vall d'Albaida) Despoblat, des del s. XVI. Era lloc de moriscs, que, amb l'expulsió del 1609, quedà pràcticament deshabitat, fins a desaparèixer del tot. 122 VAL HIS Alcúdia de València, l' (València) Raval de la ciutat en època islàmica, a la vora esquerra del Túria, davant l'actual porta de Serrans.
124 VAL GEO Alcúdia de Vilallonga, l' (Vilallonga de la Safor, Safor) (o l'Alcudiola de Vilallonga) Barri de la vila, A la part més alta de la vila. Era un antic lloc de moriscs (44 famílies, el 1602) del terme del castell de Vilallonga. 125 VAL HIS Alcúdia d'Uixó, l' (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs (90 famílies el 1602). 126 BAL GEO Alcudiarrom (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental) Possessió, situada a l'est de la vila.
127
BAL GEO Alcudieta
(Lloseta, Mallorca
Septentrional) Possessió, situada a l'oest de la vila. 128 VAL HIS Alcudieta de Fanzara, l' (Fanzara, Alt Millars) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Fanzara. 129 VAL GEO Alcudieta del Comtat, l' (Cocentaina, Comtat) (o l'Alcúdia del Comtat) Poble, situat a l'esquerra del riu d'Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro del Comtat, al peu de la serra de Mariola. Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s. XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l'Alqueria de N'Aranda i l'Alqueria de Ferris com a anexos. Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies. 130 BAL GEO Alcudiola (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a l'oest de la vila. 131 VAL GEO Alcudiola, l' (l'Alcúdia de Crespins, Costera) Altre nom amb que també era coneguda la vila. 132 VAL HIS Alcudiola d'Alfàndec, l' (Tavernes de la Valldigna, Safor) (o l'Alcudiola de Favareta) Despoblat, als contraforts orientals de la serra de Corbera, prop del poble de Favareta. El 1547 fou separat del Ràfol d'Alfàndec i erigit en parròquia independent, de la qual depenien Massalali i Favareta, tots ells habitats per moriscs. El 1616, després de llur expulsió, fou repoblat, però, actualment, només es conserva l'església dedicada a sant Llorenç. 133 VAL HIS Alcudiola de Navarrés, l' (Navarrés, Canal de Navarrés) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Navarrés. 134 VAL GEO Alcudiola de Rafelcofer, l' (Rafelcofer, Safor) Llogaret, al sud i a poca distància del poble. Era poblat de moriscs (60 famílies el 1609) i fou agregat a la nova parròquia de Rafelcofer el 1547. 135 VAL GEO Alcudiola de Vilallonga (Vilallonga de la Safor, Safor) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Vilallonga. 136 VAL HIS Alcullola de Palomars, l' (Agullent, Vall d'Albaida) Despoblat, convertit al s. XVII en finca particular.
137
VAL GEO Alcusses,
les (Moixent,
Costera) Caseriu
Des de Alcacer i Grau, Josep fins a Alcusses, les l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Alca ] [ Alcan ] [ Alce ] [ Alcoi ] [ Alcover ] [ Alcudia B ]
|
|
|
