descripció

Aeci  ( ? , s. X – Còrdova, Andalusia, 1010)  Bisbe de Barcelona (995-1010). Es dedicà a la restauració d'esglésies i de la mateixa catedral, després de la destrucció de la ciutat per al-Mansur el 985. Anexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts; la reformà el 1009. Intervingué en l'expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes, perdé la vida en la lluita.

AEDOS "Agència Editora i Distribuïdora d'Obres Selectes"  (Barcelona, 1947 - )  Empresa editorial. Fundada per Maria Borràs de Quadras. El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publicà les col·leccions "Biblioteca Biogràfica Catalana" i "Enciclopèdia Catalana", obres de geografia, història, literatura i belles arts. El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964, en què començà a ésser concedit cada dos anys.

C

N

Aerbe, Ferran  (Aiora, Vall de Cofrents, s. XV - ? , s. XV)  Metge i poeta. Fou imitador d'Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.

V

B

Aeroclub de Barcelona-Sabadell  (Barcelona, 1953 - )  Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l'Aeroclub de Barcelona i l'Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d'aviació lleugera. El 1958 es fundà la seva filial, l'Aeroclub d'Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme).

C

V

Afán de Ribera, Per  (Sevilla, Andalusia, s. XVI – Nàpols, Itàlia, 1571)  Noble. Virrei de Catalunya (1554-58), prengué fortes mesures contra el bandolerisme. Després exerci com a virrei de València (1558-59).

E

B

Afán de Ribera y Enríquez, Fernando  (Sevilla, Andalusia, 1570 – Vilak, Alemanya, 1637)  Noble. Virrei de Catalunya (1619-22), continuà la persecució del bandolerisme iniciada per Alburquerque i, per la seva actitud centrista, s’hagué d'afrontar a una actitud contrària generalitzada al Principat.

E

B

Afers  (Catarroja, Horta, 1985 – )  Revista semestral especialitzada en història. Fundada per Sebastià García Martínez. El seu director és Manuel Ardit, i el cap de redacció, Vicent S. Olmos. La revista està especialitzada en la història dels Països Catalans, de la qual ha editat força números monogràfics, i també en qüestions internacionals rellevants. Es tracta d'una publicació de l'editorial del mateix nom, que té seus a Catarroja, Palma i Barcelona. Els seus editors són Vicent S. Olmos i Agustí Colomines, i publica diverses col·leccions de llibres d'història, pensament i assaig, i també altres revistes, com "El Contemporani" i "Arxius de Sociologia".

V

R

Agaró, s'  (ant: Segueró) Barri del mun. de Castell i Platja d'Aro (Baix Empordà). Nucli turístic de la Costa Brava. Entre el 1920 i el 1936, J. Ensesa (promotor) i R. Masó (arquitecte) edificaren la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928.

C

G

Agatuccia de Pesci  (Catània, Itàlia, s. XIV - ? , s. XV)  Segona amistançada de Martí el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant. Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí l'Humà, avi de la criatura.

U

B

Age  (ort ant: Aja) Poble de l'antic mun. de Vilallobent (Puigcerdà, Baixa Cerdanya). A la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d'un km del límit amb l'Alta Cerdanya, frontera franco-espanyola. Dins el seu antic terme es troba l'important mas Florença. Guifré el Pelós féu donació de l'alou d'Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia. L'església parroquial de Sant Julià és d'origen romànic, reformada el 1791.

C

G

Agel i Barrière, Guillem  (Tuïr, Rosselló, 1753 – 1832)  Impressor i editor. Mestre de l'escola de Tuïr, féu d'empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l'església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l'escola. Estampà diverses obres literàries i edità, entre d'altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792). Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).

N

B

Agelet i Garriga, Jaume  (Lleida, 1888 – Madrid, 1981)  Poeta. Exercí la carrera de diplomàtic fins al 1936. La seva lírica respon a un postsimbolisme refinat, que evoca experiències personals o recull el color del paisatge. Entre altres obres, cal destacar Damassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celistia (1949), Pluges a l'erm (1953), Fonts de lluna (1960), Ocells al teulat (1970), Hort vell (1968) i la participació al llibre col·lectiu Lleida, vuit poetes (1969). Pòstumament s'ha publicat 100 poemes (1993).

C

B

Agell  Llogaret i antiga quadra del mun. de Cabrera de Mar (Maresme). Les seves cases, en part d'estiueig, s'agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l'església de Santa Helena (construcció gòtica del s. XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona; tots dos són a l'esquerra de la riera d'Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d'Argentona.

C

G

Agell i Agell, Josep  (el Masnou, Maresme, 1882 – Barcelona, 1973)  Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l'impulsor de l'Escola de Directors d'Indústries Químiques de l'Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1925, en plena dictadura, fou destituït de tots els càrrecs. Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910). President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.

C

B

Agell i Castells, John  (Barcelona, 1890 - les Escaldes, Andorra, 1978)  Pintor. Estudià a Llotja. L'any 1912 s'hagué de traslladar a l'Amèrica del Sud des d'on anà als EUA. Mantingué permanentment un contacte amb ambients d'artistes i quan, el 1957, retornà a Catalunya, intensificà la seva activitat pictòrica la qual se centrà en un paisatgisme d'arrel post-impressionista. És, a més, l'autor d'escrits com Ideari artístic i d'altres, que publicà a Montpeller.

C

B

Agell i Cisa, Roser  (Barcelona, 1924 - )  Pintora i gravadora. Formada a Barcelona (Belles Arts) i a Roma. La seva obra ha evolucionat des d'un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric.

C

B

Agell i Torrents, Joan  (Sanaüja, Segarra, 1809 - Barcelona ?, 1868)  Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860). Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona. Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.

C

B

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya  (Catalunya, abr 2000 - )  Consorci. Té per objectiu l'avaluació del sistema universitari a Catalunya, l'anàlisis dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i recerca. Es tracta d'un consorci de dret públic, entre la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les set universitats públiques catalanes: la de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili.

C

P

Agenjo Cecilia, César  ( ? , s. XX - Barcelona, 1998)  Tècnic agrícola i veterinari. Membre de l'Institut de Biologia Animal (Servei de Parasitologia), exercí d'assessor de diverses indústries làcties de Catalunya. Ha estat director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya. Ha publicat diverses obres tècniques; Enciclopedia de la avicultura, Enciclopedia de la leche, Enciclopedia de la inspección veterinaria, Análisis de alimentos, etc, i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramaderia i de sanitat dels aliments.

C

B

Àger  Municipi de la Noguera: 618 m alt, 160,86 km2, 502 hab (2004). Situat al nord-oest de la comarca, entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i al límit amb l'Aragó. Relleu accidentat per la serra del Montsec, amb alzinars i rouredes. Predomina l'agricultura de secà, complementada per la de regadiu, la ramaderia i l'avicultura. Dins les muralles de l'antic castell, es conserva parcialment la col·legiata d'Àger, dedicada a sant Pere. A l'església parroquial de Sant Vicenç, un sarcòfag romà de marbre del s. III amb escenes mitològiques, avui pila baptismal, dóna fe de l'origen romà del poble. El terme comprèn també els pobles i llogarets d'Aguiló, Corçà, Millà, la Régola i Fontdepou.

 Enllaços: AJUNTAMENT D'ÀGER - Dades generals de MUNICAT - Dades estadístiques d'IDESCAT 

C

M

Àger, Berenguer d'  ( ? , s. XII)  Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

C

B

Àger, Bernat d'  ( ? , s. XII - Santes Creus, Alt Camp, 1222)  Abat perpetu de Santes Creus (1200-22). Impulsà en gran manera les obres del monestir i féu el trasllat a l'església nova, ja gairebé acabada, de tota la comunitat, que formaven llavors quaran-cinc monjos. Assistí a la consagració del temple i a les festes de fi d'obres del monestir de Pedra (Aragó), després d'haver-hi estat invitat en una visita feta personalment per l'abat d'aquell cenobi. El mateix any (1218) anà a Barcelona per prendre part a la solemne institució de l'orde de la Mercè, impulsada per Jaume I. El monarca, que sortia tot seguit de viatge, acompanyà l'abat Bernat d'Àger fins a Santes Creus.

C

B

Àger, col·legiata d'  Col·legiata del mun. d’Àger (Noguera). Situada sobre la vila, dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes. Durant la primera ocupació d'Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí . En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau Mir de Tost dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l'exempció de la mitra d'Urgell (1060). Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no féu efectiva la donació. L'exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d'Urgell i, després, amb els de Lleida, al s. XII, que provocaren una devallada material i d'observança, fins que hi intervingué Bernat Calbó (1232) per a remeiar-ho. L'abadia esdevingué pràcticament nul·lius amb jurisdicció sobre 38 parròquies i 16 anexos, dividides en 4 oficialats: Àger, Castelló de Farfanya, Montclús i Valldellou. La canonja fou secularitzada per Climent VIII el 1592 i esdevingué col·legiata i arxiprestat, que consevà la jurisdicció exempta fins al 1874 (arxiprestat d'Àger), que fou incorporat al bisbat de Lleida. De l'antiga basílica (s. XII), només en queden els tres absis, amb capitells esculpits, part de les criptes (s. XI) i un tros de la nau al costat del campanar inacabat. També hi ha restes de pintures murals i una part del claustre gòtic i dependències malmeses.

C

G

Àger, danses d'  Danses d’Àger (Noguera), que les dones ballaven la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes. 

C

C

Àger, Ramon Berenguer d'  (Catalunya, s. XII - ? , s. XII)  Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l'orde del Temple.

C

B

Àger, Ramon Berenguer d'  (Urgell ? , s. XII – XIII)  Noble. Era personatge importat al comtat d'Urgell. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VIII, mort en 1209.

C

B

Àger, Ramon Berenguer d'  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial. Per l'agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d'Urgell contra els interessos de l'hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament del castell de Balaguer sota la condició de que Ramon Berenguer d'Àger el governés. Participà a la campanya de Mallorca amb 25 cavallers propis, un cop acabada, fou el designat per a repartir les terres i el botí, a ell li correspongueren 341 cavalleries i la meitat dels drets sobre dos molins. En 1236 fou un dels testimonis de la pau de Tàrrega entre Jaume I i Ponç I d'Urgell. el 1238 seguí al rei a la conquesta de València, on es distingí al setge de la capital i fou un dels signants dels convenis de capitulació de la ciutat. El rei li concedí algunes cases, així com el castell i la vila de Vilafamés, la senyoria de la vall de Veo i algunes terres a Xàtiva. en 1243 fou un dels marmessors del comte Ponç I d'Urgell. En 1250 assistí a les Corts generals d'Alcanyís, on fou designat àrbitre per resoldre les qüestions sorgides entre el rei Jaume I i el primogènit reial Alfons.

C

B

Àger, vall d'  Llarga depressió tectònica del mun. d’Àger (Noguera). Enclavada, al NE de la comarca, entre el Montsec d'Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la depressió central catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall. En són els límits, a l'est, la Noguera Pallaresa (que la separa de la vall de Meià, la seva continuació) i, a l'oest, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics; només el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l'artèria fluvial pallaresa. En canvi, la carretera de Lleida al Pallars travessa l'alineació muntanyosa que limita la vall al sud pel coll d'Àger (909 m alt); i, bé que penetra a la conca de Tremp obrint-se pas pel congost dels Terradets, l'antic camí escala el Montsec, pel coll d'Ares. Les vores muntanyoses de la vall són gairebé desproveïdes de vegetació i, a més de rodals de roures i d'alzines, hom només troba pastures que permetin la ramaderia a les zones més altes i humides. Les característiques climàtiques fan d'aquesta vall un enclavament d'agricultura mediterrània entre terres predominantment ramaderes. L'únic agrupament important és la vila d'Àger, dins el municipi de la qual és compresa gairebé del tot; només els antics termes de l'Ametlla de Montsec i Oroners, tocant a la Noguera Pallaresa, pertanyen al municipi de Camarasa. El 1981 s'inaugurà la carretera del Doll, des de Camarasa fins a Sant Oïsme.

C

G

Àger, vescomtat d'  Jurisdicció senyorial de Catalunya, creada per l’any 1132. El territori fou pres pel comte d'Urgell i per Arnau Mir de Tost poc temps després del 1030. Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir. Ermengol V d'Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094. El primer vescomte fou Guerau Ponç II nét d'Arnau Mir, que ho era de Girona. En el testament de 1132 ja era anomenat vescomte d'Àger. El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins. Amb Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el vescomtat d'Àger passà als comtes d'Urgell (1236). El 1413 el títol es refongué amb la corona, quan el comte d'Urgell Jaume el Dissortat fou desposseït dels seus títols.

C

H

Agermanament  (Catalunya, 1963 - )  Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l'intercanvi, en un pla d'igualtat fraterna, d'idees i d'ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes. El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al desenvolupament). L'any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d'Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l'Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun. El 1973 donà origen al Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista "Agermanament".

C

C

Agià, Miquel d'  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Teòleg. El 1563 passà a Nova Espanya, on fou encarregat d'una càtedra de teologia. Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios (1604), poc favorable als indígenes, que ocasionà la replica del jesuïta castellà establert al Perú, Francisco Coello.

V

B

Àgila  ( ? , s. VI – Merida, Extremadura, v. 554)  Rei visigot (549-554). Elegit pels nobles a Barcelona. Una revolta de la Bètica l'obligà a transferir la capital a Mèrida. La facció contrincant elegí rei Atanagild (551), que demanà l'auxili de Justinià. Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àgila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l'assassinaren.

E

B

Aglès (pare)  (Catalunya, s. XVIII)  Religiós. Autor d'un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina. Hi conclou una defensa de la necessitat d'ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.

C

B

Aglí, l'  Riu entre les Corberes de Llenguadoc (França) fins a el Barcarès (Rosselló), de 80 kms de longitud. Corre en direcció E-O, fins a desembocar al Mediterrani entre l’estany de Salses i la Ter. Contribueix amb els seus al·luvions a emplenar la plana d’enfonsament del Rosselló. Curs curt i règim nival. Són freqüents les riuades.

N

G

Agnès  ( ? , s. XI – s. XII)  Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Jofre III.

C

B

Agnès  (Catalunya ?, s. XI – a 1136)  Dama. Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senescal de Barcelona. El seu llinatge és desconegut. S'escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d'Urgell. El fet explicaria que el fill gran d'Agnès, el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada, fos cridat en quart lloc a la successió urgellenca pel testament d'aquell comte. Fills d'Agnès foren, a més de l'esmentat, Ot i potser un Gastó poc conegut. També degué tenir una filla casada amb el vescomte Udalard de Besalú. el seu marit morí devers el 1120. Ella ja era morta en 1136.

C

B

Agnès  (Catalunya, s. XII)  Dama. Muller de Ramon d'Erill (1167), Filla d'Artau III de Pallars Sobirà i d'Agnès. Era germana, per tant, del comte Artau IV. El seu pare morí devers el 1167.

C

B

Agnès  (Catalunya, s. XI – a 1076)  Filla de Ramon Berenguer I el Vell comte de Barcelona, i d'Elisabet. Es casà amb Guiu d'Albion, noble del Delfinat. Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076.

C

B

Agnès  ( ? , s. XII – Catalunya, s. XII)  Muller d'Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d'Artau IV de Pallars Sobirà.

C

B

Agnès, Joan Baptista  (València, 1480 – 1553)  Escriptor i eclesiàstic. Autor, en llatí, d’una apologia de valor històric sobre l’actuació dels cavallers valencians que reprimiren la revolta de Germanies, i d’una altra sobre el virrei marquès de Cenete. En llengua catalana va escriure dues obres hagiogràfiques: La Vida de Sant Julià i Santa Basilissa, i la Vida, martiri i traslació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps Sant Abdon i Senén (1542).

V

B

Agobard  (Catalunya ?, s. VIII – Lió, França, 840)  Visigot. S'establí com a monjo a l'Empordà; després fundà, amb l'abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L'arquebisbe Leidrat de Lió se l'endugué a la seva seu, d'on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816. Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l'emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l'adopcionisme de Fèlix d'Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l'eucaristia.

C

B

Agols, riu dels  Riu del mun. d’Encamp (Andorra). Reunit amb el riu d'Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l'esquerra, a la Valira d'Encamp, poc abans de la Mosquera. Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l'estany d'Engolasters. Neix al peu del pic dels Agols, al límit amb la parròquia d'Andorra la Vella.

A

G

Agost  Municipi de l'Alacantí: 376 m alt, 66,6 km2, 4.053 hab (1999). Situat en la depressió envoltada per les penyes del Sit i el Maigmó, i les serres del Ventós, del Castellar i dels Talls. La part més muntanyosa és coberta de pins, garrofers i matolls. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà i de regadiu, complementada per la ramaderia ovina i cabruna, l'avicultura, les explotacions de guix i d'argila i, sobretot, les terrisseries, la producció de les quals és destinada en part a l'exportació. Els darrers dies de l'any, el poble celebra la festa del Rei Moro, que commemora, segons la tradició, la reconquesta de la vila. L'església parroquial de Sant Pere és del començament del s. XVII. Dins el terme es troben, entre altres, els caserius de la Sarganella, Escandella i Alabastre. Prop de la població s'han trobat les esfinxs d'Agost.

 Enllaços: AJUNTAMENT D'AGOST - Agost a la Viquipèdia - Dades del municipi (CIVIS) (castellà) 

V

M

Agost, esfinxs d'  Nom de dues escultures de pedra, d'art ibèric, trobades per atzar, a la fi del s. XIX, al mun. d’Agost (Alacantí), al lloc anomenat el camp de l'Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona. Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d'elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.

V

A

Agosta, comtat d'  Comtat amb centre a Augusta (Itàlia), creat el 1336 per Frederic II de Sicília per beneficiar Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó. Després de tenir-lo el fill i el nét d'aquest, passà a la Corona l’any 1407 arran de la commutació que es féu amb el comtat de Caltanissetta.

U

H

Agostí, Joan  (Catalunya, s. XV)  Frare dominicà. Visqué a Lleida. Estengué pel país la devoció del Roser. Fou venerat amb culte propi durant bastants anys després de la seva mort.

C

B

Agostin, Miquel  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 - Perpinyà ?, 1630)  Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d'un vocabulari en sis idiomes. Pertanyia a l'orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

C

B

Agramont, Antoni  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1858 – 1906)  Músic i compositor. Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.

C

B

Agramont i Parera, Paulí  (Barcelona, 1896 - s. XX)  Pintor que destaca com a paisatgista.

C

B

Agramunt  Municipi de l’Urgell: 337 m alt, 78,3 km2, 5.212 hab (2004). Al nord de la comarca, al límit amb la de la Noguera. De relleu accidentat i dividit en dos sectors per la serra d'Almenara, comprèn, entre altres, els antics termes d'Almenara, Alta, Mafet, Montclar i Tarassó. Agricultura de secà i de regadiu, aquesta a la zona regada pel canal d'Urgell (vall de Sió). Entre altres indústries relacionades amb les activitats agrícoles, la indústria turronera és de gran importància i tradició. El nucli històric ha estat declarat monument històrico-artístic, especialment l'església romànica de Santa Maria (s. XII-XIII), amb elements escultòrics de l'escola lleidatana a la portalada. Casa de la vila d'estil barroc, porticat. Dins el terme, damunt la serra d'Almenara, es troba la torre anomenada el Pilar d'Almenara.

 Enllaços: AJUNTAMENT D'AGRAMUNT - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

Agramunt, Jaume d'  (Catalunya, s. XIV – Lleida, 1350)  Metge i mestre. Va escriure una epístola dirigida als paers de Lleida Regiment de preservació a epidèmia o pestilència e mortaldats (1349), tractat de profilaxi més que no pas de tractament de la temible pesta. Fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà Lleida l'any següent (1350).

C

B

Agramunt, Joan d'  (Lleida, s. XV - ? , s. XVI)  Marí. En 1511 convingué amb Ferran el Catòlic l'exploració de Terranova.

C

B

Agramunt, Josep "el Capellà de Flix"  (Flix, Ribera d'Ebre, 1826 – Clichy, França, 1887)  Sacerdot i guerriller. Fou cap d’una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76). Amb el grau de coronel participà a la campanya de Navarra (1876) i s’exilià a França, on exercí de sacerdot al cementiri de Clichy. Manà afusellar gran nombre de liberals a la III Guerra Carlina.

C

B

Agramunt, Pasqual  (València, 1688 – Madrid, 1738)  Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d'Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València. Escriví entre altres obres de teme eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l'aprovació de Gregori Maians.

V

B

Agramunt, vegueria d'  Demarcació senyorial de Catalunya, del s. XIV al s. XVIII. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d'Oliana i l'estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses. En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al s. XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins al 1833, la vegueria d'Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l'alcaldia major d'Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit.

C

H

agramuntesa  Nom donat a dues monedes. La primera encunyada a l'Urgell entre els s. XII i XIV. La segona fou encunyada a Agramunt el 1641, a nom de Lluís XIII, durant la Guerra dels Segadors.

C

H

Agrassot, Joaquim  (Oriola, 1836 – València, 1918)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums. És representat als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València. Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.

V

B

Ágreda, tractat d' (1162)  Pacte signat a Ágreda (Sòria) el 27/set/1162, entre Ferran II de Lleó i el rei d'Aragó, Alfons I, encara infant, voltat dels seus consellers. Ferran II es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita Sança, com a esposa.

E

H

Ágreda, tractat d' (1281)  Acord signat a Ágreda (Sòria) el 27 i 28/mar/1281, entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç. Pere II reconegué Sanç com a hereu de Castella. En secret, foren acordats també la conquesta i el repartiment de Navarra, així com que el rei d’Aragó rebria Albarrasí i altres viles de la frontera.

E

H

Agrefull, torrent d'  Afluent esquerrà del Tec, a Prats de Molló (Vallespir). Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d'Agrefull.

N

G

Agres  Municipi del Comtat: 722 m alt, 25,8 km2, 649 hab (1999). Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d'Agullent anomenada la valleta d'Agres, per on el riu d'Agres (afluent esquerrà del riu d'Alcoi) arriba fins a l'estret d'Agres. Hi predomina l'agricultura de secà, dedicada principalment a l'olivera (olives de taula). Damunt mateix de la població es troba l'antic castell, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el s. XIX. Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d'un poblat de l'Edat del Bronze. Àrea comercial d'Alcoi.

 Enllaços: AJUNTAMENT D'AGRES - AGRES a la Viquipèdia - Dades del municipi (CIVIS) (castellà) 

V

M

Agres  Masia del mun. d’Anna (Canal de Navarrés). Era un poble de moriscs (17 focs el 1602), fins que a l'expulsió d'aquests (1609) es despoblà.

V

G

Agres i Sella, baronia d'  Jurisdicció senyorial del País Valencià, creada el 1527. Comprenia les viles d'Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa). Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d'aquelles viles. El títol continua dins la mateixa família.

V

H

Agrícola Experimental  (Catalunya, 1987 - )  Empresa creada per la Presidència de la Generalitat. Les seves finalitats són la gestió i l'aprofitament d'exportacions agràries, forestals i piscícoles i, en general, del que es relaciona amb aquests objectius.

C

N

Agrolimen  (Catalunya, s. XX - )  Holding industrial. Especialment important en el sector alimentari. Participa en un conjunt d'empreses, en algunes associat a capitals estrangers, entre les quals cal assenyalar Gallina Blanca SA (productes alimentaris preparats), Gallina Blanca Purina SA (pinsos), Mabresa-Purlom (càrnica), Cítricos y Refrescantes SA (begudes no alcohòliques), Arbora Internacional SA (perfumeria), Fibrex (material sanitari "Dodot", "Evax"), Seimex (aerosols) i d'altres de pastisseria, agropecuàries, immobiliàries, etc.

C

N

Agropecuària de Guissona, Societat Cooperativa Limitada  (Guissona, Segarra, 1959 - )  Empresa. Agrupa més de 13.000 socis i ha desenvolupat una important tasca agroindustrial. Les seves instal·lacions principals són a Guissona (pinsos, escorxador frigorífic, escorxador d'aus, selecció d'ous, etc) i té centres menors a les Pallargues (Segarra), Lleida i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) així com diversos centres de distribució. El 1980 era la quarta empresa alimentària de l'estat espanyol, amb rendes per valor de 15.625 milions de pessetes i tenia 1.068 empleats. Ha entrat en el camp de la distribució minorista amb la creació de les botigues "Àrea de Guissona", en explotació directa i en règim de franquícia. L'any 1999 participà en la creació de la nova societat mercantil Corporació Alimentària Guissona S.A. L'actiu de la companyia superà el 1999 els 24.000 milions de pessetes.

C

N

Agrupació Astronàutica Espanyola  (Barcelona, 1953 - )  Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l'astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l'enginyer Juli Marial. L'any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d'Astronàutica. A l'any 1957 l'Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d'Astronàutica, que coincidí amb