|
|
(1) Andorra - Baleares - Catalunya - España - Franja Ponent - L'Alguer - Mundo - Países Catalanes o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valenciano (2) Arte - Biografía - Cultura - DEportes - Geografía - Historia - Literatura - Municipios - Negocios - COmarcas - Política - Revistas y publicaciones - Varios En esta página: [ Ard ] [ Ardi ] [ Arene ] [ Arenos, E ] [ Areny ] [ Ares ] Desde Ardanui hasta Arfa
(1) (2) DIRECTORIO 1 F G Ardanui Aldea del mun. de Montanui (Alta Ribagorça), en la ladera oriental del valle de Castanesa, dentro del antiguo municipio de Castanesa. 2 C B Ardena i Darnius, Oleguer de Nombre adoptado por Oleguer de Taverner i d'Ardena 3 C B Ardena i de Sabastida, Josep de (Darniu, Alt Empordà, 1611 - ? , 1677) Militar y político 4 C G Ardenya Pueblo (40 m alt) del mun. de la Riera de Gaià (Tarragonès) 5 C G Ardenya Masía del mun. de Vallirana (Baix Llobregat) 6 C B Ardenya, Martí de Ver> Martí i Franquès, Antoni de 7 C G Ardenya, riera de Riera del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) 8 C G Ardenya, riera de Riera del mun. de Vallromanes (Vallès Oriental) 9 C B Arderiu i Payerols, Antoni (Barcelona, 1911 - Figueres ?, Alt Empordà, 1945) Arquitecto 10 C B Arderiu i Voltes, Clementina (Barcelona, 1889 – 1976) Poetisa 11 C B Arderius i Banjol, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1841 - ? , s. XX) Militante federal 12 C G Ardèvol Pueblo (728 m alt) del mun. de Pinós de Solsonès (Solsonès) 13 C B Ardèvol i Miralles, Ferran (Barcelona, 1887 – 1972) Compositor y pianista 14 C B Ardèvol, Jeroni (la Fatarella, Terra Alta, s. XV – Barcelona, 1551) Profesor de humanidades 15 C B Ardèvol i Gimbernat, Josep (Barcelona, 1911 - La Habana, Cuba, 1981) Compositor 16 C B Ardèvol i Cabrer, Jaume (Vilella Alta, Priorat, 1775 – Barcelona, 1835) Médico 17 C B Ardèvol i Sardà, Leandre (Reus, Baix Camp, 1809 – 1873) Técnico mecánico. Hijo de Jaume Ardèvol i Cabrer. Emigró el 1813 con su padre, a causa de las ideas liberales de éste, hizo en París la carrera de medicina, al regresar (1834), se estableció en Barcelona y participó activamente en el montaje y funcionamiento de la primera máquina de vapor construida en España. Dirigió dos importantes establecimientos, que al fusionarse constituyeron la Maquinista Terrestre y Marítima. Escribió varios opúsculos sobre mecánica. 18 C B Ardiaca i Martí, Pere (Balaguer, Noguera, 1909 – Moscu, Rusia, 1986) Político 19 C B Ardid Bernard, Lorenzo (Herrera, Aragón, s. XIX – Barcelona, 1914) Político 20 V B Ardit, Manuel (València, 1941 - ) Historiador 21 C B Ardit i Treno, Carles ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1821) Técnico textil 22 U B Ardó ( ? , s. VIII - Narbona ?, Francia, s. VIII) Rey visigodo (713-720) 23 F G Ardoné Aldea (1.360 m alt) del mun. de les Paüls (Alta Ribagorça), dentro del antiguo término de Nerill, de la parroquia del cual depende su iglesia. Se encuentra situado en la sierra que separa el Isàvena de la Valira de Castanesa. 24 C G Ardòvol Aldea (1.340 m alt) del mun. de Prullans (Baixa Cerdanya) 25 C G Arduané Forma tradicional del nombre de la aldea de Ardoné (les Paüls, Alta Ribagorça) 26 C G Arduix Aldea del mun. de Civís (Alt Urgell) 27 C B Area, Ramon (Manresa, Bages, s. XIV - ? , s. XIV) Jurista 28 C G Arena, balsa de la Lago o albufera del mun. de Tortosa (Baix Ebre) 29
B G Arenal,
sa Pueblo entre los mun. de Llucmajor y Palma de Mallorca (Mallorca
Occidental) 30 V G Arenals del Sol, los Playa y centro turístico de la Costa Blanca, en el mun. de Elx (Baix Vinalopó) 31 C B Arenas i Clavell, Jordi (Mataró, Maresme, 1920 - ) Escultor, pintor y dibujante 32 C B Areñas i Tona, Rafael (Barcelona, 1883 - v 1938) Pintor, escenógrafo y fotógrafo. Hijo del fotógrafo Rafael Areñas. El 1918 participó en la exposición de arte del FAD con varias obras, entre las cuales figuró una "foto coloreada". El 1923 fue nombrado director técnico de la revista "Lux", órgano de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada aquel mismo año. 33 U H Arenella, ducado de la Ducado de Sicilia (Italia), creado el 1645 34 C G Arenella, isla Islote del mun. de Cadaqués (Alt Empordà) 35 A G Arenes, collado de Depresión (2.510 m alt) de Andorra que separa el valle de la Valira d'Encamp de la ribera de Ordino, entre los picos de Casamanya y del Estanyó. Pasa el camino de Canillo a Llorts. 36 C G Arenes, las Barrio de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) 37 C G Arenes, las Santuario del mun. de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) 38 C G Arenes, pla de las Gran llanura (s. 1.000 m alt) del mun. de Sant Hilari Sacalm (Selva) 39 V G Arenes, playa de las Playa del mun. de València (Horta) 40 C G Arenes, riera de las Curso de agua estacional del Vallès Occidental 41
C G Arenes de
Foixà, las Otro nombre del pueblo de Sant Llorenç
de les Arenes (Foixà, Baix Empordà) 42 V H Arenós Antiguo lugar del mun. de la Pobla d'Arenós (Alt Millars) 43
V B Arenós
(Tolosa de Llenguadoc, Francia, s. XII - País Valencià, ? ) Linaje 44
V H Arenós,
baronía de Feudo de los mun. de la Pobla d'Arenós y Campos d'Arenós (Alt
Millars) 45 V B Arenos, Blai Eiximenis de (País Valencià, s. XIII) Hijo de Eiximèn Peres 46 v B Arenós, Eiximèn de (País Valencià, s. XIII) Hijo de Eiximèn Peres 47
V B Arenós,
Eiximèn Peres de (Aragón, s. XIII - País Valencià, a 1266)
Magnate 48 V B Arenós, Eiximèn Peres de (País Valencià, s. XIII – Almería, Andalucía, 1309) Consejero real 49 V B Arenós, Eiximèn Peres de (País Valencià, s. XIV) Noble. El 1375 fue uno de los que juraron la paz de Almazan. El 1383 asistió a las Cortes generales de Monzón. Fue de la ponencia elegida para determinar quienes eran los prohombres reales que habían de ser expulsados en aquella ocasión. Fue camarlengo privado de Joan I. Figuró a veces en el séquito y consejo del monarca. El 1387 sustituyó Bernat de Senesterra como gobernador de Cerdeña. El 1388 volvió a Catalunya para concluir una paz con los rebeldes sardos. 50 V B Arenós, Eiximèn Peris de ( ? , s. XIV) Noble 51 V B Arenós, Eiximèn Peris de ( ? , s. XIV) Noble 52
V B Arenós,
Ferran Eiximenis de ( ? , s. XIII – s. XIV) Uno de los jefes
almogávares 53 V B Arenós, Gonçal Dies de (País Valencià, s. XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347) Señor de Arenós 54 V B Arenós, Gonçal Eiximenis de (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Noble 55 v b Arenós, Gonçalvo Eiximenis de ( ? , s. XIII – XIV) Hijo mayor de Eiximèn 56 V B Arenós, Jaume de (País Valencià, s. XV – Xàtiva, Costera, 1464) Hijo de Alfons II de Gandia 57 V B Arenós, Jaume de (País Valencià, s. XV – Barcelona, d 1472) Noble 58 V B Arenós, Joan de (País Valencià, s. XV) Segundo hijo de Jaume 59 V B Arenós, Pere de ( ? , s. XIV) Noble 60 V B Arenós, Pere de (País Valencià, s. XV - ? , s. XV) Hijo pequeño de Jaume 61 V B Arenós, Pere Jordà de ( ? , s. XIII – s. XIV) Hijo de Gonçalvo Eiximenis 62 V B Arenós, Sanç de Horta de ( ? , s. XIII – s. XIV) Noble 63 V B Arenós, Sança Eiximenis de ( ? , s. XIV – Catalunya, s. XIV) Esposa de Joan de Prades 64 V B Arenós i Cornell, Violant de (País Valencià, s. XIV) Esposa de Alfons d'Aragó, duque de Gandia 65 C G Areny, cingle del Gran acantilado del mun. de Navès (Solsonès) 66 C H Areny, condado de Título señorial de Catalunya, otorgado el 1707 67 A G Areny, farga del Antigua fragua (1.268 m alt) de la parroquia de Ordino. Una de las cinco más importantes de Andorra, situada a la derecha de la ribera de Ordino, agua abajo y dentro de la parroquia. El 1872 produjo 96 toneladas de hierro. Utilizaba mineral procedente de las minas de Ransol. Actualmente es una serrería. 68 C B Areny, Fèlix de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Noble 69 C B Areny, Francesc de ( ? , s. XVII - Moià, Bages ?, s. XVIII) Barón de Claret 70 F M Areny de Noguera Municipio de la Alta Ribagorça: 119,2 km2, 709 m alt, 392 hab (1999) 71 C H Areny de Vilanova, condado de Título señorial de Catalunya 72 N H Arenyanes Antiguo termino del mun. de Glorianes (Conflent) 73 C G Arenyo, sierra de Sierra (2.522 m alt) de los mun. de Bagergue, Gessa y Vilac (Vall d'Aran) 74 C G Arenys, los Caserío del mun. de Toloriu (Alt Urgell) 75 C B Arenys, Pere (Catalunya, 10/dic/1349 – s. XIV) Fraile dominico. Fue provincial del orden en Tierra Santa. Escribió una crónica de los acontecimientos de su tiempo, empezando por la fecha de su nacimiento. 76
F M Arenys de
Lledó Municipio de la Matarranya: 34,32 km2, 381 m alt, 77 C M Arenys de Mar Municipio del Maresme: 6,45 km2, 10 m alt, 12.345 hab (1999) 78 C B Arenys de Mar, Hilari de (Arenys de Mar, Maresme, 1889 - ) Escritor y fraile capuchino 79 C B Arenys de Mar, Tomàs de (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890) Fraile capuchino 80 C M Arenys de Munt Municipio del Maresme: 20,83 km2, 121 m alt, 6.037 hab (1999) 81 C G Arenys d'Empordà Pueblo (83 m alt) del mun. de Garrigàs (Alt Empordà) 82 C B Arenys i Galdon, Ricard (Barcelona, 1914 – 1977) Pintor 83 C G Ares Aldea (1.500 m alt) del mun. de Cabó (Alt Urgell) 84 V H Ares, batllia de Antiguo territorio del maestrazgo de Montesa (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) 85 V G Ares, canada de Rambla de las comarcas del Alt Maestrat y de los Ports 86 C G Ares, collado de Depresión (1.497 m alt) de la sierra del Montsec, entre la Noguera y el Pallars Jussà 87
C G Ares, collado
de Depresión (1.527 m alt) entre los mun. de Molló (Ripollès) y Prats de Molló
(Vallespir) 88 N G Ares, collado de los Paso del camino entre el Capcir y el Donasà, en el mun. de Puigbalador (Capcir) 89 N G Ares, los Santuario (1.775 m alt) del mun. de les Paüls (Alta Ribagorça) 90 C G Ares, los Santuario del Pallars Sobirà 91 V G Ares, mola de Elevación montañosa (1.321 m alt) del mun. de Ares del Maestrat (Alt Maestrat) 92 V M Ares d'Alpont Municipio de los Serrans: 75,12 km2, 933 m alt, 390 hab (1999) 93 V G Ares del Bosc Aldea del mun. de Benasau (Comtat), situado a la derecha del barranco de Ares, afluente, por la derecha, del río de Frainos. Fue población de moriscos del término de Penàguila; fue atribuida a Alcoleja, al ser creada el 1535 esta parroquia, junto con Benasau, y, finalmente, en independizarse éste último lugar, Ares del Bosc pasó a formar parte del nuevo término. 94
V M Ares del Maestrat
Municipio del Alt Maestrat: 118,89 km2, 1.194 m alt, 268 hab (1999) 95 C G Arestui Pueblo (1.141 m alt) del mun. de Llavorsí (Pallars Sobirà) 96 C G Àreu Pueblo (1.220 m alt) del mun. de Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà) 97 C B Arèvalo, Eduard (Tortosa, Baix Ebre, 1830 - Tortosa ?, s. XIX) Escritor 98
C G Arfa
Antiguo municipio
del Alt Urgell: 18,94 km2, 668 m alt, unido el 1968 al del Pla
de Sant Tirs En esta página: [ Ard ] [ Ardi ] [ Arene ] [ Arenos, E ] [ Areny ] [ Ares ] |
|
|